Diferencies ente revisiones de «Aguardiente»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m iguo nome científicu
Llinia 82:
Los alemanes llamen a la [[pera]] ''Birne'' y al so aguardiente ''Birnenwasser'' o ''Birnenbranntwein''. Tamién s'ellabora en Suiza y en Francia. La so presentación más ellaborada consiste en dexar crecer una pera dientro de la botella, pa lo cual hai d'aplicase la botella al frutillo primero que creza. La botella produz un [[efeutu invernaderu]]. A esa presentación los franceses soler llamar ''«poire d'Olive»''. Pa faer aguardiente ye frecuente utilizar la variedá Williams, tamién conocida como Williamina, en marca rexistrada pola casa Morand, y la conocida como Barlett. Tratar d'un aguardiente blanco de los que nun precisen avieyamientu.
=== Aguardiente de ciruela ===
N'España suelse usar ''Prunus spinosa L.'' cola que s'ellabora'l ''[[Pacharán]]''.<ref name="reglamentu10"/>Pa ellaborar aguardiente utilícense cuasi puramente dos variedad huertanas de la [[ciruela]]: la [[Prunus adomadomestica subsp. insititia|''Prunus adomadomestica var. insititia'']] y la [[Prunus adomadomestica var. syriaca|''Prunus insititia var. Syriaca'']]. N'Alemaña l'aguardiente de cirueles, ensin especificar la variedá, ye llamáu ''Pflaumenwasser'' o bien ''Zwetschenwasser'' y ''Zwetschgenwasser''. N'Austria dizse preferentemente ''Zwetschgenwasser''. Si la variedá ye la [[ciruela damascena]], suelse especificar: ''Quetschwasser'' o bien ''Mirabellenwasser''.
 
La bébora de ciruela llamada «''[[slivovitz]]''» o «''šljivovica''» ye mesma de la [[Europa central]] y los [[Balcanes]]. Facer con cirueles de [[Bosnia]], enormes y dulces, llamaes ''Pozaga''. Tamién s'atopa escritu ''Pocegaca'' y ''Posegaca''. El significáu de “slivovic” faise sinónimu d'aguardiente de ciruela, esto ye, cuando se fala de “slivovic” –o espresión asemeyada- referíu a una bébora alcohólico, sobrentiéndese que se fai referencia a un aguardiente de ciruela, ensin necesidá de mentar la pallabra "aguardiente".<ref name="reglamentu11"/> ''«Rakija»'' ye'l nome col que se conoz l'aguardiente de cirueles en Bosnia.<ref name="rakija"/><ref group="Notes">El reglamentu comuñal 110/2008 de 25 de xineru (Vide. Annexo 3, n.9) protexe munches denominaciones xeográfiques d'aguardiente de ciruela. Les d'Alemaña son: ''Mirabellenwasser'' de la [[Selva Negra]] y ''Fränkisches Zwetschgenwasser'' (de [[Franconia]]). Son atribuyíes a Francia: ''Mirabelle'' de [[Lorena]]; ''Quetsch'' de [[Alsacia]]; ''Mirabelle'' d'Alsacia. A [[Italia]] atribúyense-y bastantes: ''Südtiroler Zwetschgeler/Zwetschgeler'', del [[Alto Adigio]] o [[Tirol del Sur]]; Sliwovitz del [[Vénetu]]; ''Sliwovitz'' del [[Friuli]]-Venezia Giulia; Sliwovitz del Altu Adigio tridentino; y ''Sliwovitz trentín/Sliwovitz de Trento''.</ref><ref group="Notes">A [[Luxemburgu]] pertenecen: ''eau-de-vie de quetsch de marque nationale luxembourgeoise''; ''eau-de-vie de mirabemburgolle de marque nationale luxembourgeoise'' y ''eau-de-vie de prunelles de marque nationale luxembourgeoise''. Sígen-y les de [[Hungría]]: ''Kecskeméti Barackpálinka'' y el'' Szilvapálinka'' de la rexón de [[Bérék]]. A [[Bulgaria]] correspuénde-y el “Троянска сливова ракия/Сливова ракия от Троян/Troyanskaslivova rakya/Slivova rakya de Troyan”.</ref>