Diferencies ente revisiones de «Négueb»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m apostrofación |
||
Llinia 19:
El Néguev tien importantes traces de tipu xeolóxicu y cultural. Respectu al aspeutu xeolóxicu, tratar d'en munchos aspeutos d'un llugar inhóspito, con temperatures próximes a los 50 °C, con presencia de pandoriales [[cayuela (roca)|pizarrosos]], y cañaes y cañones esfarrapaos pola erosión. Los sos recursos minerales son escasos, magar destaca la esistencia de filones de [[cobre]] y amueses de [[petroleu]]. Destaca la esistencia de trés [[cráter d'impacto|cráteres]] o circos erosivos, denominaos ''hai-Majtesh hai-Gadol'' (El Gran Cráter), ''hai-Majtesh hai-Katán'' (El Pequeñu Cráter) y el ''Cráter Ramón'', que posiblemente sía la mayor estructura cratérica non [[meteoritu|meteórica]] de la [[Tierra]].
Dende'l puntu de vista históricu, la inhospitalidad de la zona hai disuadido a la mayor parte de les cultures por esplotar esti territoriu. Sicasí, esisten evidencies d'ocupación mientres el periodu [[nabateos|nabateo]] ([[sieglu III e.C.|sieglu III a. C.]]-[[sieglu I]]), como son los restos de les ciudaes nabateas
Según la [[Biblia]], nel Néguev atopábense los ''ermos de Zin'',<ref>{{biblia|Número|34:3}}</ref> ente que nel Sinaí alcontrábense los ''ermos de Parán''.<ref>{{biblia|Xénesis|21:21}}</ref>
|