Diferencies ente revisiones de «Astérides»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales: ordes => órdenes
m Correición de testu: -"filogenético" -"filoxenético"
Llinia 33:
** clado [[campanúlidas]], euastéridas II o Asteranae
}}
Les '''astéridas''' son un gran grupu d'[[eudicotiledóneas]] qu'inclúi aproximao 80&nbsp;000 especies, arrexuntaes en 13 órdenes y más de cien [[Familia (bioloxía)|families]]<ref name="wang2009"> {{Obra citada | author = Birgitta Bremer, Kare Bremer,Nahid Heidari,Per Erixon, Richard G. Olmstead, Arne A. Anderberg, Mari Kallersjo, and Edit Barkhordariana| year = 2002 | title = Phylogenetics of asterids based on 3 coding and 3 non-coding chloroplast DNA markers and the utility of non-coding DNA at higher taxonomic levels| journal = Molecular Phylogenetics and Evolution | volume = 106 | issue = 10 | pages = 3853–3858 | date = 10Mar2009 | url = http://www.bergianska.se/pub/publikationer/Bremer/Bremer_etal_6-xen_2002.pdf| doi = | pmid =}}</ref> y ente la tercera a la cuarta parte del total d'especies de les [[anxospermes]].<ref name="scotland2003">{{Obra citada | author = Robert W. Scotland and Alexandra H. Wortley | year = 2003 | title = How many species of seed plants are there? | journal = Taxon | volume = 52 | issue = 1 | pages = 101–104 | doi = 10.2307/3647306}}</ref><ref name="soltis2005"> {{Obra citada | author = Douglas Y. Soltis, Pamela S. Soltis, Peter K. Endress, and Mark W. Chase | year = 2005 | title = Phylogeny and Evolution of the Angiosperms | publisher = Sinauer | publication-presta = Sunderland, MA, USA | isbn = 978-0878938179}}</ref> Equival a les subclases tradicionales '''Asteridae''' y '''[[Sympetalae]]''', y propúnxose como superorde '''Asteranae''' (Chase & Reveal 2009, Ruggiero et al 2015). Los estudios filoxeńeticosfiloxenéticos denominar n'inglés '''''asterids'''''. Conjuntamente coles [[rósidas]], constitúin los dos grupos más grandes de eudicotiledóneas. Representen el clado más [[Calter (bioloxía)|apotípico]] (más estremáu del tipu orixinal, o como se diz indebidamente, «más evolucionáu») de les anxospermes. El grupu aniciar con toa probabilidá empecipiáu'l [[Cenozoicu]], fai unos 50 millones d'años, y el so ésitu rellacionar cola coadaptación a [[polinización|insecto polinizadores]].
 
Cuatro de les families más grandes de anxospermes pertenecen a esti [[clado]]: les [[asteráceas]], les [[rubiáceas]], les [[lamiáceas]] y les [[apocináceas]].<ref name="APW">Stevens, P. F. (2001 d'equí p'arriba) [http://www.mobot.org/mobot/research/apweb/ Angiosperm Phylogeny Website] Versión 9, Xunu 2008 y actualizáu dende entós. http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/ Fecha d'accesu: 10 de mayu de 2010.</ref>