Diferencies ente revisiones de «Mar Adriáticu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo mala traducción: en veríes => n'inglés |
m apostrofación |
||
Llinia 16:
| locator_y_mapa2 =
| país = {{ITA}}<br />{{SLO}}<br />{{CRO}}<br />{{BIH}}<br />{{MNE}}<br />{{ALB}}
| división_alministrativa = Rexones
| subdivisión_alministrativa =
| mar = [[Mar Mediterraneu]]
Llinia 50:
}}
El '''mar Adriáticu''' (del [[idioma llatín|llatín]], Mare Hadriaticum) ye un cuerpu
La mariña occidental ye [[Italia|italiana]], ente que la oriental ye nel so mayor parte [[Croacia|croata]], anque delles seiciones pertenecen a [[Eslovenia]], [[Bosnia y Herzegovina]], [[Montenegru]] y [[Albania]]. Dellos ríos importantes que desagüen nel Adriáticu son el [[Río Renu|Renu]], [[Po]], [[Adigio]], [[Ríu Brenta|Brenta]], [[Piave]] y [[Neretva]].
Llinia 67:
Los antiguos romanos acostumaben tresportar bienes (incluyendo animales y [[Esclavu|esclavos]]) a [[Ostia Aterni]], [[Pescara]] (un puertu romanu) al traviés d'esti mar, ente que los venecianos utilizar como vía de comerciu dend'[[Europa]] occidental escontra l'Oriente.
El so nome, deriváu de la colonia [[Etruscos|etrusca]]
Pero inclusive entós, l'Adriáticu, nel sentíu más llindáu, nun s'estendía más allá del [[Testa di Gargano|monte Gargano]], y la porción esterior yera llamada [[mar Xónicu]]; sicasí, el nome n'ocasiones yera usáu equivocadamente pa incluyir al golfu de Tarentum (güei [[golfu de Tarento]]), al mar de Sicilia, al [[golfu de Corinto]] ya inclusive al mar alcontráu ente [[Creta]] y [[Malta]].<ref>Actes xxvii. 27</ref>
Llinia 89:
Amás, la serie d'islles que s'atopen frente a la mariña de Croacia amenorguen l'anchor estremo del mar abiertu nesa zona a 145 km. La so superficie total ye d'unos 160.000 km².
Partir norte del mar ye bien pocu fonda, y ente les penínsules sureñes
Dende un puntu ente [[Korčula]] y la mariña norte del Monte Gargano hai una sierra que favorez la esistencia d'agües menos fondes, y una cadena rota d'unos cuantos castros estiéndese al traviés del mar.
Llinia 110:
[[Archivu:Panorama Baia di Otranto.jpg|thumb|250px|right|[[Otranto]], Puglia (Italia)]]
El color más común de les roques ye gris claro, qu'oldea fuertemente cola vexetación escura,
Les principales ciudaes de la mariña oriental (ente paréntesis el nome autóctonu italianu) son [[Izola]] (Isola d'Istria), [[Koper]] (Capodistria), [[Piran]] (Pirano) y [[Portorož]] (Portorose) en Eslovenia; [[Umag]] (Umago), [[Poreč]] (Parenzo), [[Rovinj]] (Rovigno), [[Apolace (Istria)|Apolace]] (Pola), [[Opatija]] (Abbazia), [[Rijeka]] (Fiume), [[Senj]] (Segna), [[Zadar]] (Zara), [[Biograd na Moru|Biograd]], [[Šibenik]] (Sebenico), [[Trogir]] (Trau), [[Split]] (Spalato), [[Makarska]], [[Pločy]] y [[Dubrovnik]] (Ragusa de Dalmacia) en Croacia; [[Neum]] en Bosnia y Herzegovina; [[Herceg Novi]], [[Kotor]] (Cattaro), [[Tivat]], [[Chigre (Montenegro)|Chigre]], [[Budva]] y [[Ulcinj]] en Montenegro; y [[Durrës]] n'Albania.
Llinia 118:
* La ''Bora'' (vientu del nordés), y la prevalencia de rabaseres bonales que surden dende esta direición o del sureste, son peligroses pal saléu nel iviernu. Tamién destaquen los [[Siroco|sirocos]] (vientu del sur) que producen agües nel iviernu y los maestrales (vientu del oeste) que favorecen un bon clima nel branu.
* El movimientu de la marea ye sele. El puntu anfidrómico ta xustu na mariña noroccidental, cerca
== Delimitación de la IHO ==
La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la [[Organización Hidrográfica Internacional]] («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar Ádriático como una subdivisión del mar Mediterraneu. Na so publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and sías» (Llendes
{{cita|Nel sur.<br />Una llinia que va dende la desaguada del ríu Butrint (39°44'N), n'Albania, hasta'l cabu Karagol, en Corfú, y al traviés d'esta islla hasta'l cabu de Kephali (estos dos cabos tán na llatitú 39º45'N) y al cabu Santa María di Leuca.|Limits of oceans and sías, páx. 9.<ref>«On the South.<br />A line running from the mouth of the Butrinto River (39°44' N) in Albania to Cape Karagol in Corfu, through this island to Cape Kephali (these two capes are in lat. 39'45' N) and on to Cape Santa María di Leuca.».<br />La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en llinia nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: {{enllaz rotu|1=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |2=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |bot=InternetArchiveBot }}.</ref>}}
|