Diferencies ente revisiones de «Liubliana»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
mSin resumen de edición
Llinia 1:
{{Revref}}
{{llocalidá}}
'''Liubliana'''{{cartafueyu}} ({{lang-sl|Ljubljana}}, [[Alfabetu Fonéticu Internacional|pronunciáu]] {{Audiu-IPA|Sl-Ljubljana.ogg|/ljuˈbljàːna/}}; {{lang-de|Laibach}} {{IPA|/'lɑɪbaχ/}}; {{lang-it|Lubiana}} {{AFI|/lub'jaːna/}}) ye la [[Capital (política)|capital]] y mayor ciudá d'[[Eslovenia]]. En [[2008]] cuntaba con 270.828 habitantes,<ref name="InNumbers">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers/ |títulu=Ljubljana in Figures |editorial=City Municipality of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=23 d'abril de 2012 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20120419120715/http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers |fechaarchivofechaarchivu=19 d'abril de 2012 }}</ref><ref name="Demography">{{Citacita web |url=http://www.stat.si/pxweb/Dialog/varval.asp?ma=0520302Y&ti=Population+by+age+groups+and+sex%2C+municipalities%2C+Slovenia&path=../Database/Demographics/05_population/02_05007_numb_struct/01_05203_age_sex/&lang=1
|títulu=Population by age groups and sex, municipalities, Slovenia |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Población de Liubliana por edá y sexu.</ref> repartíos per una superficie de 275&nbsp;km².
 
Nacida como campamentu militar [[Imperiu romanu|romanu]] de la ''[[Legio XV Apollinaris]]'' a mediaos del [[sieglu I e.C.|sieglu I&nbsp;a.&nbsp;C.]],<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref> el so calter urbanu afitose cola fundación de la ''[[Emona|Colonia Iulia Emona]]'' años más tarde.<ref name="Histo2">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |idioma=inglés |títulu=The Times of the Roman Emona |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615191617/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |fechaarchivofechaarchivu=15 de xunu de 2011 }} Información sobre la Emona romana.</ref> Tres de socesives destrucciones, nel [[sieglu VI]] instaláronse nella los antepasaos de los eslovenos, y nel [[sieglu XI]] la ciudá cayó sol dominiu de los [[Pueblu francu|francos]].<ref name="Histo6">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/middle-ages/ |títulu=Ljubljana in the Middle Ages |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615191300/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/middle-ages/ |fechaarchivofechaarchivu=15 de xunu de 2011 }} Información sobre la Liubliana medieval.</ref> Dende [[1278]], tres de la so conquista por de [[Rodolfo I d'Habsburgu]], la ciudá pasó a tar controlada polos [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]], situación que se caltuvo hasta [[1797]].<ref name="Histo6" />
 
Mientres el periodu [[Napoleón Bonaparte|napoleónicu]] Liubliana foi capital de les [[Provincies Ilirias]], y ente [[1816]] y [[1849]] lo foi del [[Reinu de Iliria]].<ref name="Histo4">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries/ |títulu=Ljubljana in the 18th and 19th Centuries |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20101126074325/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries |fechaarchivofechaarchivu=26 de payares de 2010 }} Liubliana nos sieglos XVIII y XIX.</ref> En [[1918]], tres la [[Primer Guerra Mundial]], incorporar al [[Reinu de Yugoslavia|Reino de los Serbios, Croates y Eslovenos]], y tres la [[Segunda Guerra Mundial]] convertiose na capital de la [[República Socialista d'Eslovenia]], formando parte de [[Yugoslavia]].<ref name="Histo5">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/20th-and-21st-centuries/ |títulu=20th and 21th centuries |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615191233/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/20th-and-21st-centuries/ |fechaarchivofechaarchivu=15 de xunu de 2011 }} Información sobre'l sieglu XX na ciudá.</ref> En [[1991]], y tres la nomada [[Guerra de los Diez Díes|guerra de los diez díes]], Eslovenia independizose de Yugoslavia, siendo de magar Liubliana la capital del país.
 
El so patrimoniu histórico y monumental y diverses cellebraciones culturales que tienen llugar a lo llargo del añu, ente les que destaca'l [[Festival Internacional de Branu]], conviértenla nuna ciudá receptora de turismu tantu nacional como internacional. Ente los sos monumentos más representativos atópense la [[Catedral de San Nicolás (Liubliana)|Catedral]], el [[Castiellu de Liubliana|Castillo]], la [[Ilesia Franciscana de l'Anunciación]] y la [[Ponte de los Dragones]], amás d'un conxuntu d'edificios [[Modernismu (arte)|modernistes]]. L'arquiteutu [[Jožy Plečnik]] robló munchos de los más destacaos edificios de la ciudá.
 
Liubliana dispon d'una rede amañosa de [[carretera|carreteres]] y [[ferrocarril]], amás de cuntar con un [[Aeropuertu de Liubliana|aeropuertu]] con vuelos internacionales y somorguiáu n'obres d'ampliación destinaes a ampliar la so capacidá operativa, anguaño enchida.<ref name = "AE">{{Citacita web |url=http://www.lju-airport.si/eng/vizualizacija.asp |títulu=Building for the future |fechaaccesofechaaccesu=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l proyeutu d'ampliación del aeropuertu.</ref>
 
La [[Universidá de Liubliana]], fundada en [[1919]], tien la so sé na ciudá, y nel cursu [[2006]]-[[2007|07]] cuntaba con más de 63.000 alumnos.<ref name="Université Ljubljana">{{Citacita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |títulu=UL history |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Información xeneral sobre la Universidá.</ref> La so [[Biblioteca Nacional y Universitaria|biblioteca]] sumaba en [[2004]] 1.169.090 llibros.<ref name="InNumbers" /> Cuenta amás con distintos institutos culturales internacionales, como'l [[Institutu Cervantes]] ([[España]]), [[British Council]] ([[Reinu Xuníu]]) o [[Institutu Goethe]] ([[Alemaña]]).<ref name = "INS">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |títulu=Foreign cultural centres |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Centros culturales estranxeros en Liubliana.</ref>
 
Como capital del [[Estáu]], Liubliana alluga les sedes del gobiernu ([[Asamblea Nacional d'Eslovenia|Asamblea Nacional]] y [[Conseyu Nacional d'Eslovenia|Conseyu Nacional]]), [[Política d'Eslovenia|ministerios]], instituciones y organismos asociaos, y ye la residencia oficial del [[presidente d'Eslovenia]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.up-rs.si/up-rs/uprs-eng.nsf/dokumentiweb/predsedniska-palaca?OpenDocument |títulu=Presidential palace |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l palaciu presidencial na cai Prešernova.</ref> La ciudá ye miembru d'[[Ciudaes Xuníes y Gobiernos Locales|UCLG]], [[Unión de Capitales de la Unión Europea|UCUE]], [[Eurocities]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.eurocities.eu/main.php |títulu=Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090609170419/http://www.eurocities.eu/main.php |fechaarchivofechaarchivu=9 de xunu de 2009 }} Liubliana na páxina de Eurocities.</ref> [[Programa Européu pal Desenvolvimientu Urbanu Sostenible|URBACT]], [[Civitas Forum]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.civitas-initiative.org/switchpage.phtml?id=87&lan=en |títulu=Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Proyeutos enllantaos en Liubliana nel contestu de Civitas Forum.</ref> [[Asociación de Ciudaes y Rexones Europees pola Cultura|Les Rencontres]], [[European Cities Marketing]]<ref>{{Citacita web |url=http://www.europeancitiestourism.com/ |títulu=ECM |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial con información sobre los sos miembros, eventos, etc.</ref> y [[Global Cities Dialogue]].<ref name="InNumbers" /><ref>{{Citacita web |url=http://www.globalcitiesdialogue.com/index.php/members/full-members.html?con=eu |títulu=Members |fechaaccesofechaaccesu=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Llista de miembros na so páxina oficial.</ref> Nel planu económicu, la ciudá caltién una destacada posición a nivel nacional, ye sede del [[Bolsa de Liubliana|principal mercáu de valores del país]], del [[bancu d'Eslovenia]] y de numberoses empreses nacionales.
 
Liubliana foi premiada col títulu de [[Premiu Capital Verde Europea|Capital Verde Europea]] 2016.
Llinia 24:
 
== Toponimia ==
Los historiadores discrepen sobre l'orixe del nome de la ciudá. Dalgunos piensen que'l nome provien d'una antigua ciudá [[Pueblos eslavos|eslava]] nomada ''Laburus''.<ref name="InfoNom">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.info/pronounce/ |títulu=Ljubljana pronunciation |fechaaccesofechaaccesu=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Información sobre'l nome de la ciudá.</ref> Otres versiones aseguren que'l nome deriva de la pallabra llatina ''Aluviana'', en referencia a un hinchente na ciudá. Tamién ye probable que se derive del nome ''Laubach'' que significa "marisma". A lo último, dalgunos piensen que'l nome deriva de la pallabra eslava ''Luba'' que significa "amada".<ref name="InfoNom" />
 
Los historiadores discrepen sobre l'orixe del nome de la ciudá. Dalgunos piensen que'l nome provien d'una antigua ciudá [[Pueblos eslavos|eslava]] nomada ''Laburus''.<ref name="InfoNom">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.info/pronounce/ |títulu=Ljubljana pronunciation |fechaacceso=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Información sobre'l nome de la ciudá.</ref> Otres versiones aseguren que'l nome deriva de la pallabra llatina ''Aluviana'', en referencia a un hinchente na ciudá. Tamién ye probable que se derive del nome ''Laubach'' que significa "marisma". A lo último, dalgunos piensen que'l nome deriva de la pallabra eslava ''Luba'' que significa "amada".<ref name="InfoNom" />
 
== Símbolos ==
Según la célebre lleenda griega, l'héroe [[Jasón]] y los [[argonautas]], n'atopando'l famosu [[vellocino d'oru]] en [[Cólquida]], dirixiríense al norte remontando'l ríu [[Danubiu]] antes de volver escontra'l [[mar Exéu]].<ref name="InfoDragon">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/legend-about-the-origin-of-ljubljana/ |títulu=Legend about the origin of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110613015036/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/legend-about-the-origin-of-ljubljana |fechaarchivofechaarchivu=13 de xunu de 2011 }} El dragón, símbolu de Liubliana.</ref> Créese que xubiendo'l Danubiu dirixiríense escontra unu de los sos afluentes, el ríu [[Sava]], y dempués hasta la fonte del ríu [[Ljubljanica]]. Nesi puntu desembarcaron pa tresportar el barcu hasta'l [[mar Adriáticu]], asitiáu al oeste, pa volver a casa.<ref name="InfoDragon" /> Ente les ciudaes actuales de [[Vrhnika]] y de Liubliana, les argonautas atoparon un gran llagu arrodiáu d'una marisma. Ye ellí onde Jasón venció a una bisarma, el [[dragón]] de Liubliana, que güei ta presente nel escudu y la bandera de la ciudá.<ref name="InfoDragon" /> El dragón ye tamién el símbolu de la cercana ciudá austriaca de [[Klagenfurt]], que foi mientres sieglos el gran centru espiritual d'Eslovenia.<ref name="Artis">Daniel Mallinus, ''La Yougoslavie'', Ed. Artis-Hestoria, Bruxeles, 1988, D/1988/0832/27, p. 37-39.</ref>
 
Según la célebre lleenda griega, l'héroe [[Jasón]] y los [[argonautas]], n'atopando'l famosu [[vellocino d'oru]] en [[Cólquida]], dirixiríense al norte remontando'l ríu [[Danubiu]] antes de volver escontra'l [[mar Exéu]].<ref name="InfoDragon">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/legend-about-the-origin-of-ljubljana/ |títulu=Legend about the origin of Ljubljana |fechaacceso=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110613015036/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/legend-about-the-origin-of-ljubljana |fechaarchivo=13 de xunu de 2011 }} El dragón, símbolu de Liubliana.</ref> Créese que xubiendo'l Danubiu dirixiríense escontra unu de los sos afluentes, el ríu [[Sava]], y dempués hasta la fonte del ríu [[Ljubljanica]]. Nesi puntu desembarcaron pa tresportar el barcu hasta'l [[mar Adriáticu]], asitiáu al oeste, pa volver a casa.<ref name="InfoDragon" /> Ente les ciudaes actuales de [[Vrhnika]] y de Liubliana, les argonautas atoparon un gran llagu arrodiáu d'una marisma. Ye ellí onde Jasón venció a una bisarma, el [[dragón]] de Liubliana, que güei ta presente nel escudu y la bandera de la ciudá.<ref name="InfoDragon" /> El dragón ye tamién el símbolu de la cercana ciudá austriaca de [[Klagenfurt]], que foi mientres sieglos el gran centru espiritual d'Eslovenia.<ref name="Artis">Daniel Mallinus, ''La Yougoslavie'', Ed. Artis-Hestoria, Bruxeles, 1988, D/1988/0832/27, p. 37-39.</ref>
 
== Xeografía ==
 
;Allugamientu [[Archivu:
Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg |thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena.]]
Línea 38 ⟶ 35:
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru históricu neváu dende la llomba del castiellu.]]
 
La ciudá de Liubliana ta allugada nel centru d'[[Eslovenia]], nuna zona llana regada pel ríu [[Ljublianica]], a una altitú de 298 [[msnm]]. La so posición central al respective d'[[Austria]], [[Hungría]], la rexón de [[Venecia]] ([[Italia]]) y [[Croacia]] influyó notablemente na hestoria y desenvolvimientu de la ciudá. El so términu municipal parte con los de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] y [[Dobrova-Polhov Gradec]].<ref>{{Citacita web |url=http://maps.google.es/maps?ie=UTF8&ll=46.065608,14.518433&spn=0.461173,1.235962&z=10 |títulu=Google Maps |fechaaccesofechaaccesu=18 de mayu de 2009}} Situación de Liubliana en Eslovenia.</ref>
 
;Relieve ya hidrografía
 
Asitiada a mediu camín ente los [[Alpes Xulianos]] y la rexón del [[Karst]],<ref name="Sloveniainfo">{{Citacita web |url=http://www.slovenia.info/?_ctg_kraji=2611 |títulu=Ljubljana, the capital of Slovenia |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Información xeneral sobre la ciudá.</ref> el so allugamientu nel valle del ríu Ljubljanica<ref name="InfoGen">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ |títulu=About Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Datos xenerales y localización.</ref> fai que la capital eslovena asentir nuna zona predominantemente llana, a 298 m d'altitú, magar el Castiellu asitiar a 366 m ente que'l puntu más altu de la ciudá, el llamáu Janški Hrib, algama los 794 m.<ref name=ref_duplicada_1>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/ljubljana_in_numbers/default.html |títulu=Ljubljana in Numbers |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080526143825/http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/ljubljana_in_numbers/default.html |fechaarchivofechaarchivu=26 de mayu de 2008 }} Liubliana en cifres.</ref>
 
Tocantes a la hidrografía, Liubliana ta bañada pel ríu Ljubljanica d'oeste a este, tando enriáu al so pasu pela ciudá. Coles mesmes, ésta ye arrodiada, nel so parte norte, pel ríu [[Sava]], al cual arrama les sos agües el Ljubljanica pela rodiada de la ciudá.<ref name="Sloveniainfo" />
Línea 48 ⟶ 45:
;Xeoloxía
 
La ciudá estiende sobre una llanura [[ábanu|aluvial]] que data del [[Periodu cuaternariu]]. Les rexones montascoses cercanes, más antigües, daten del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]].<ref name="Geologymap">{{Citacita web |url=http://english.fossiel.net/system/geolkaart/slovenie.jpg |títulu=Geological Map of Slovenia |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008}} Información xeolóxica d'Eslovenia.</ref>
 
Dellos [[terremotu|terremotos]] afararon Liubliana a lo llargo de la hestoria, como'l de [[1511]] o'l de [[1895]].<ref name="InfoGen" /> Ello ye que Eslovenia asítiase sobre una zona sísmica abondo activa por cuenta de la so posición al sur de la [[Placa Euroasiática]].<ref name="Seisme">{{Citacita web |url=http://www.arso.gov.si/en/Seismology/ |títulu=Seismology |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008}} Información sismolóxica.</ref> Asina, el país ta na unión de tres zones teutóniques importantes: los [[Alpes]] al norte, los [[Alpes Dináricos]] al sur y la [[Llanura Panónica]] al este.<ref name="Seisme" /> Nel pasáu, los científicos pudieron identificar hasta 60 terremotos destructivos. Por cuenta de esto, por tol país hai instalada una rede de vixilancia sísmica.<ref name="Seisme" />
 
== Clima ==
 
El clima de la ciudá ye de tipu [[clima oceánicu|oceánicu]].<ref name="InfoGen" />
 
Les precipitaciones tán partíes de forma regular mientres tol añu, con mínimos ente xineru y abril y máximos en septiembresetiembre y ochobre.<ref name="Meteo">{{Citacita web |url=http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT004670 |títulu=Average Conditions: Ljubljana, Slovenia |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20060309022450/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT004670 |fechaarchivofechaarchivu=9 de marzu de 2006 }} Información meteorolóxica de la ciudá.</ref> Les temperatures son mayormente fresques, con una media añal de 10º, con iviernos fríos, siendo la temperatura más frío rexistrada los -28º siendo frecuentes les xelaes, d'ochobre a mayu, y la nieve.<ref name="Meteo" /> El branu ye templáu, con temperatures máximes percima de 20º, siendo la más elevada rexistrada los 40º.<ref name="Meteo" />
 
{{Clima |metric_first=
Línea 167 ⟶ 163:
|Avi sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) <ref>{{Citacita web |url=http://www.meteo.si/uploads/probara/www/climate/table/en/by_location/ljubljana/climate-normals_81-10_Ljubljana_eng.pdf |títulu=Climate normals 1981-2010 |editorial=ARSO |fechaaccesofechaaccesu=2 d'avientu de 2014 }}</ref> (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) <ref>{{Citacita web |url=http://www.meteo.si/met/en/climate/diagrams/ljubljana/ |títulu=Estreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 |editorial=ARSO |fechaaccesofechaaccesu=2 d'avientu de 2014 }}</ref> (some estreme values for 1948–2013)
}}
 
Línea 176 ⟶ 172:
=== Prehistoria ===
[[Archivu:ZgodnjekrscanskiCenter-Ljubljana.JPG|thumb|240px|Restos [[Arte paleocristiano|paleocristianos]] nel centru de la ciudá.]]
Alredor del añu [[2000 e.C.|2000&nbsp;a.&nbsp;C.]], les marismas de Liubliana taben colonizaes por pobladores que vivíen en construcciones de madera sobre pilotes. Estos pueblos vivíen de la caza, la pesca y l'agricultura primitiva. Pa movese poles marismas, emplegaben embarcaciones feches con tueros d'árboles.<ref name="Histo1">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-settlers/ |idioma=inglés |títulu=Early settlers |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20100717131358/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-settlers |fechaarchivofechaarchivu=17 de xunetu de 2010 }} Primeros asentamientos.</ref> La zona siguió siendo un puntu de camín pa numberoses tribus y pueblos, y asina, de siguío, el territoriu foi colonizáu polos [[vénetos]], a quien asocedió la tribu [[iliria]] de los ''Yapodi'' y, yá nel [[sieglu III e.C.|sieglu III&nbsp;a.&nbsp;C.]], la tribu [[celta]] de los ''Taurisci''.<ref name="Histo1" />
 
=== Edá Antigua ===
{{AP|Emona}}
[[Archivu:Ljubljana Castle courtyard.JPG|thumb|240px|Patiu interior del [[Castillo de Liubliana]].]]
A mediaos del [[sieglu I e.C.|sieglu I&nbsp;a.&nbsp;C.]], los [[Imperiu romanu|romanos]] construyeron nel llugar un campamentu militar, ocupáu pola ''[[Legio XV Apollinaris]]''<ref name="Apollinaris" /> y más tarde l'asentamientu permanente d'[[Emona]] (Colonia Iulia Emona).<ref name="Histo2" /><ref>{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |idioma=inglés |títulu=The time of the Roman Emona |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |autor=Visitljubljana.si |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615191617/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |fechaarchivofechaarchivu=15 de xunu de 2011 }}</ref> Ésti cuntó con muralles y la so población aportó a de 5.000 o 6.000 persones, munchos d'ellos comerciantes, artesanos y veteranos de guerra. Les sos cases taben feches de lladriyu, y cuntaben con sistema de calefacción y conexón col alcantarelláu público. Les parés y suelos de les mesmes taben decoraes con pintura y mosaicos.<ref name="Histo2" />
 
Al igual qu'asocedió nel restu del Imperiu, Emona foi decayendo progresivamente, y asina la ciudá foi destruyida en [[452]] polos [[hunos]], so les órdenes d'[[Atila]],<ref name="Histo2" /><ref name="Attila">{{Citacita web |url=http://www.nationmaster.com/encyclopedia/Colonia-Iulia-Aemona |títulu=Colonia Iulia Aemona |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008-}}</ref> y dempués polos [[Pueblu ostrogodu|ostrogodos]] y los [[llombardos]].<ref name="Artis" />
 
=== Edá Media ===
Línea 194 ⟶ 190:
 
=== Edá Moderna ===
Nel [[sieglu XV]], la ciudá gana sonadía pol so arte. Dempués del terremotu de [[1511]], ye reconstruyida n'[[Arquiteutura del Renacimientu|estilu renacentista]], siendo fortificada con una muralla nueva qu'arrodiaba la ciudá.<ref name="Histo3">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-modern-times/ |idioma=inglés |títulu=Early Modern Times |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |autor=Visitljubljana.si |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20101126074330/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-modern-times |fechaarchivofechaarchivu=26 de payares de 2010 }}</ref> Nel [[sieglu XVI]], la so población xubía a los 5.000 habitantes, de los cualos el 70% yeren de llingua [[Idioma eslovenu|eslovena]].<ref name="Histo3" /> En [[1550]], publicar en Liubliana los dos primeros llibros escritos n'eslovenu: un [[catecismu]] y un [[Alfabetu|abecedariu]], a los cualos siguió una traducción de la [[Biblia]]. Coles mesmes, créase la primer escuela secundaria, una biblioteca y una imprenta.<ref name="Histo3" /> En [[1597]], instálense los [[Compañía de Xesús|xesuites]] y constrúin una nueva escuela secundaria que más tarde se convertiría en facultá. Nel [[sieglu XVII]], la ciudá afai les sos construcciones a l'arquiteutura [[Arquiteutura del Barrocu barroca]] de resultes de la llegada d'arquiteutos y escultores estranxeros.<ref name="Histo3" />
 
Nel [[sieglu XV]], la ciudá gana sonadía pol so arte. Dempués del terremotu de [[1511]], ye reconstruyida n'[[Arquiteutura del Renacimientu|estilu renacentista]], siendo fortificada con una muralla nueva qu'arrodiaba la ciudá.<ref name="Histo3">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-modern-times/ |idioma=inglés |títulu=Early Modern Times |fechaacceso=5 d'abril de 2010 |autor=Visitljubljana.si |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101126074330/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/early-modern-times |fechaarchivo=26 de payares de 2010 }}</ref> Nel [[sieglu XVI]], la so población xubía a los 5.000 habitantes, de los cualos el 70% yeren de llingua [[Idioma eslovenu|eslovena]].<ref name="Histo3" /> En [[1550]], publicar en Liubliana los dos primeros llibros escritos n'eslovenu: un [[catecismu]] y un [[Alfabetu|abecedariu]], a los cualos siguió una traducción de la [[Biblia]]. Coles mesmes, créase la primer escuela secundaria, una biblioteca y una imprenta.<ref name="Histo3" /> En [[1597]], instálense los [[Compañía de Xesús|xesuites]] y constrúin una nueva escuela secundaria que más tarde se convertiría en facultá. Nel [[sieglu XVII]], la ciudá afai les sos construcciones a l'arquiteutura [[Arquiteutura del Barrocu barroca]] de resultes de la llegada d'arquiteutos y escultores estranxeros.<ref name="Histo3" />
 
=== Edá Contemporánea ===
;Sieglu XIX
L'intervalu [[Napoleón Bonaparte|napoleónicu]] vio a Liubliana convertise, de [[1809]] a [[1813]], en capital de les [[Provincies Ilirias]].<ref name="Histo4"/><ref name="Artis" /> En [[1815]], la ciudá vuelve ser austriaca y, de [[1816]] a [[1849]], forma parte del [[Reinu de Illyria|Reinu de Iliria]]. En [[1821]] acueye'l [[Congresu de Laibach]], qu'afitaría les fronteres polítiques europees de los años siguientes.<ref name="InfoIntro">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries/ |títulu=18th and 19th centuries |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |idioma=inglés |autor=Visitljubljana.si |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20101126074325/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries |fechaarchivofechaarchivu=26 de payares de 2010 }}</ref> El primer tren, procedente de [[Viena]], llega na ciudá en 1849 y en 1857 la llinia enllargar hasta [[Trieste]].<ref name="Histo4" /> L'allumáu públicu eléctricu instalar en 1898.<ref name="Histo4" /> En 1895, la ciudá, que cuntaba con 31.000 habitantes, ye víctima d'un importante [[terremotu de Liubliana de 1895|terremotu]] de magnitú 6,1 na [[Escala sismolóxica de Richter|esguila de Richter]], siendo destruyíos cerca del 10% de los sos 1.400 edificios, anque'l númberu de víctimes foi escasu. Mientres la subsiguiente reconstrucción, dellos barrios de la ciudá reconstruyéronse siguiendo l'estilu [[Modernismu (arte)|Art Nouveau]].<ref name="Histo4" />
 
;Sieglu XX
 
En [[1918]], tres el fin de la [[Primer Guerra Mundial]] y la disolución del [[Imperiu austrohúngaru]], la rexón incorporar al [[Reinu de Yugoslavia|Reino de los Serbios, Croates y Eslovenos]].<ref name="Histo5" /><ref name="Artis" /> En [[1929]], convertir en capital de la provincia yugoslava de la [[Banovina del Drava]] (''Dravska banovina'').<ref name="banovina">{{Citacita web |url=http://www.clio.fr/CHRONOLOGIE/chronologie_slovenie_dans_la_yougoslavie_deas_karageorgevitch.asp |títulu=Dans la Yougoslavie des Karageorgévitch |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |idioma=francés}} Cronoloxía eslovena.</ref> Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], la ciudá ye ocupada pola [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Italia fascista]] en [[1941]] y pola [[Alemaña Nazi]] en [[1943]].<ref name="Histo5" /> La ciudá taba arrodiada por más de 30&nbsp;km d'alambraes d'escayos, pos los [[Domobranci|collaboracionistes eslovenos]] (''Slovensko Domobranstvo'') enfrentar a los [[Partisanos (Yugoslavia)|partisanos yugoslavos]] (''Partizani''). Dende [[1985]], un [[Camín de l'Alcordanza y la Camaradería|camín conmemorativo]] arrodia la ciudá por onde s'atopaba aquel valláu.<ref name = "CAM">{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/tours-and-excursions/sights/1621/detail.html | |títulu=The Path of Remembrance and Comradeship |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |idioma=inglés |autor= Visitljubljana.si}}</ref>
 
Tres la Segunda Guerra Mundial, la ciudá convertir en capital de la [[República Socialista d'Eslovenia]], formando parte de la [[República Federal Socialista de Yugoslavia|Yugoslavia comunista]], estatus que caltendría hasta la independencia del país. Ésta tuvo llugar en [[1991]] tres un curtiu [[Guerra de los Diez Díes|conflicto bélicu]], y dende entós la ciudá ye la capital d'[[Eslovenia]].
Línea 211 ⟶ 206:
 
== Demografía ==
 
La ciudá de Liubliana cunta con 270.828 habitantes según el censu de población de 2008, de los cualos 131.151 (48,42%) son varones y 139.677 (51,57%) son muyeres.<ref name="Demography" /> Antes de [[1996]], la población de la ciudá superaba los 320.000 habitantes, pero esti amenorgamientu esplicar por una reorganización territorial que consistió na anexón de dellos barrios periféricos a los conceyos vecinos.<ref name="InNumbers" /> De magar, la población caltúvose estable.
 
{{Pirámide de población |añoañu=(2008)<ref>{{Citacita web |url= http://www.stat.si/pxweb/Dialog/varval.asp?ma=0520302Y&ti=Population+by+age+groups+and+sex%2C+municipalities%2C+Slovenia&path=../Database/Demographics/05_population/02_05007_numb_struct/01_05203_age_sex/&lang=1
{{Pirámide de población
|títulu=Población por grupos d'edá y sexu, por conceyos, en 2008 |editor= Oficina Estadística de la República d'Eslovenia. |fechaaccesofechaaccesu=19 de mayu de 2009}}</ref>
|año=(2008)<ref>{{Cita web |url= http://www.stat.si/pxweb/Dialog/varval.asp?ma=0520302Y&ti=Population+by+age+groups+and+sex%2C+municipalities%2C+Slovenia&path=../Database/Demographics/05_population/02_05007_numb_struct/01_05203_age_sex/&lang=1
|títulu=Población por grupos d'edá y sexu, por conceyos, en 2008 |editor= Oficina Estadística de la República d'Eslovenia. |fechaacceso=19 de mayu de 2009}}</ref>
|v0=2.44| v5=2.08| v10=2.09| v15=2.46| v20=3.34| v25=3.96| v30=4.07| v35=3.73| v40=3.88| v45=3.65| v50=3.76| v55=3.65| v60=2.50| v65=2.19| v70=1.89| v75=1.37| v80=0.82| v85=0.45
|m0=2.30| m5=1.93| m10=2.01| m15=2.35| m20=2.93| m25=3.50| |m30=3.66| m35=3.56| m40=3.83| m45=3.70| m50=3.93| m55=3.93| m60=2.94| m65=2.85| m70=2.54| m75=2.34| m80=1.82| m85=1.35
Línea 291 ⟶ 284:
En [[1869]], la población de Liubliana yera de 22.593 habitantes,<ref name="Histo4" /> y a mediaos de los años [[años 1930|30]] algamó los 80.000.<ref name="Histo4" /> Dempués d'una continua crecedera mientres la segunda metá del [[sieglu XX]], dende mediaos de los [[Años 1990|90]] hasta [[2008]], la población caltúvose estable con unes cifres cercanes a los 270.000 habitantes.<ref name="Demography"/
 
Acordies con los datos del censu de 2002, el 39,2% de los residentes de Liubliana yeren [[católicu|católicos]]; el 30.4% yeren creyentes que nun pertenecíen a nenguna relixón o NS/NC; el 19,2% yeren [[atéu|atéos]]; el 5,5% yeren [[Ilesia Ortodoxa|ortodoxos]]; el 5,0% yeren [[Islam|musulmanes]]; y el 0,7% restante yeren [[protestante]]s o pertenecíen a otres relixones.<ref name="Religion">{{Citacita web |url=http://www.stat.si/popis2002/en/rezultati/rezultati_rede.asp?ter=OBC&st=6 |títulu=Population by religion, municipalities, Slovenia, Census 2002 |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=5 d'agostu de 2008}}</ref>
 
;Pirámide de la población
Línea 299 ⟶ 292:
== Economía ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana50.JPG|thumb|240px|El turismu ye unu de los sectores económicos más presentes na ciudá. Na imaxe, el Grand Hotel Union.]]
La rexón estadística de Liubliana (''[[Osrednjeslovenska]]'') produz aprosimao'l 25% del [[PIB]] del país.<ref name="InfoGen" /> En [[2003]], el nivel de la [[población activa]] yera del 62%. El 64% de los trabayadores facer nel sector priváu y el 36% nel sector públicu.<ref name="InfoGen" /> En septiembresetiembre de [[2008]], la [[tasa de desempléu]] yera del 4,9% (5,7% un añu antes), ente que la media nacional yera del 6,3%.<ref name="Chomage Ljubljana">{{Citacita web |url=http://www.ess.gov.si/eng/UnemplTrends/RegUnemplRO99.htm |títulu=Registered unemployment rates (%) by rexonal offices in 2006 and 2007 |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=19 de mayu de 2009}} Tasa de desempléu.</ref> El PIB por habitante de la rexón estadística de Liubliana asítiase en [[2007]] en 24.600 [[euru|euros]] ente que la media nacional yera de 17.123 euros.<ref name="PIB">{{Citacita web |url=http://www.stat.si/eng/novica_prikazi.aspx?id=2788 |títulu=Rexonal gross domestic product, Slovenia 2007 |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |autor=[[Oficina Estadística de la República d'Eslovenia|OERE]] |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20100107005246/http://www.stat.si/eng/novica_prikazi.aspx?id=2788 |fechaarchivofechaarchivu=7 de xineru de 2010 }}</ref>
 
La [[industria]] sigui siendo'l sector económicu más importante de la ciudá, sobremanera nel ámbitu [[industria farmacéutico|farmacéuticu]], [[petroquímica|petroquímico]] y [[Industria alimentaria|alimentario]].<ref name="InfoGen" /> Otros ámbitos son la [[Banco|banca]], les [[finances]], el [[tresporte]], la [[construcción]], el [[comerciu]] y el [[turismu]]. El sector públicu apurre emplegos na [[educación]], la [[cultura]], la [[sanidá]] y l'alministración.<ref name="InfoGen" />
 
La [[Bolsa de Liubliana]] (''Ljubljanska borsa''), mercada en 2008 pola [[Bolsa de Viena]],<ref name="Bourse Vienne">{{Citacita web |url=http://www.sloveniatimes.com/en/inside.cp2?uid=DCC97754-19B6-64BF-BC26-9760B7F88908&linkid=news&cid=ED4C6575-3589-840B-A072-1B6760015Y2Y |títulu=Austrians Buy Ljubljana Stock Exchange |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090111114616/http://www.sloveniatimes.com/en/inside.cp2?uid=DCC97754-19B6-64BF-BC26-9760B7F88908&linkid=news&cid=ED4C6575-3589-840B-A072-1B6760015Y2Y |fechaarchivofechaarchivu=11 de xineru de 2009 }} Noticia sobre la compra de la Bolsa de Liubliana.</ref> acueye grandes empreses eslovenes. Delles tienen les sos sedes sociales na rexón de la capital. Ye'l casu de la cadena de supermercaos Mercator, la petrolera [[Petrol]] y l'empresa de telecomunicaciones [[Telekom Slovenije]].<ref name="Bourse Ljubljana">{{Citacita web |url=http://www.ljse.si/cgi-bin/jve.cgi?doc=%208373&sid=qaKUUjazRohwRuAP |títulu=Ljubljanska borsa d.d. |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008}} Páxina oficial de la Bolsa.</ref> Na ciudá esisten más de 15.000 empreses, centraes na so mayoría nel [[sector terciariu]].<ref name="Tertiaire Ljubljana">{{Citacita web |url=http://www.wieninternational.at/en/node/4997 |títulu=Ljubljana: economic center of Slovenia |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080608140330/http://www.wieninternational.at/en/node/4997 |fechaarchivofechaarchivu=8 de xunu de 2008 }} Liubliana como centru económicu.</ref>
 
== Organización políticu-alministrativa ==
La ciudá ye capital d'[[Eslovenia]], y por tantu tán allugaos nella los entes alministrativos del país, como'l [[Parllamentu d'Eslovenia|Parllamentu]] (formáu pola [[Asamblea Nacional d'Eslovenia|Asamblea Nacional]] y el [[Conseyu Nacional d'Eslovenia|Conseyu Nacional]]) y los distintos [[ministeriu|ministerios]] del Gobiernu. A nivel local, Liubliana ye centru de la rexón estadística d'[[Osrednjeslovenska]] lo mesmo que de la [[Archidiócesis de Liubliana]].<ref>{{Citacita web |url=http://catholic-hierarchy.org/diocese/dljub.html |títulu=Archdiocese of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre la archidiócesis de Liubliana.</ref>
 
La ciudá ye capital d'[[Eslovenia]], y por tantu tán allugaos nella los entes alministrativos del país, como'l [[Parllamentu d'Eslovenia|Parllamentu]] (formáu pola [[Asamblea Nacional d'Eslovenia|Asamblea Nacional]] y el [[Conseyu Nacional d'Eslovenia|Conseyu Nacional]]) y los distintos [[ministeriu|ministerios]] del Gobiernu. A nivel local, Liubliana ye centru de la rexón estadística d'[[Osrednjeslovenska]] lo mesmo que de la [[Archidiócesis de Liubliana]].<ref>{{Cita web |url=http://catholic-hierarchy.org/diocese/dljub.html |títulu=Archdiocese of Ljubljana |fechaacceso=20 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre la archidiócesis de Liubliana.</ref>
 
=== Gobiernu municipal ===
[[Archivu:Ayuntamiento, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 41-43 HDR.jpg|thumb|240px|El conceyu de Liubliana.]]
Les eleiciones municipales tienen llugar cada cuatro años. Ente 2002 y 2006, l'alcalde foi [[Danica Šimsič]].<ref name="InNumbers" /> Dende les eleiciones municipales del 22 d'ochobre de 2006, l'alcalde ye [[Zoran Janković]], un importante home de negocios en Eslovenia, dempués de consiguir el 62,99% de los votos.<ref name="Maire">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/municipality/mayor/default.html |títulu=The Mayor of the City of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080918215935/http://www.ljubljana.si/en/municipality/mayor/default.html |fechaarchivofechaarchivu=18 de setiembre de 2008 }} Información sobre l'alcaldía.</ref> La mayoría nel conceyu tien 23 escaños de 45.<ref name="Maire" /> Ente otres atribuciones, el conceyu ellabora los presupuestos municipales y tamién ye asesoráu por distintes comisiones actives nos campos de la salú, los deportes, les finances, la educación, la proteición del mediu ambiente y el turismu.<ref name="Council">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/municipality/city-council/ |títulu=The City Council of the City of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=5 d'abril de 2010 |idioma=inglés |autor= Conceyu de Liubliana}}</ref> La zona eleutoral de Liubliana componer de 17 distritos, que disponen d'autoridaes locales que trabayen col conceyu al envís de tresmitir los pidimientos de los sos habitantes y preparar actividaes en dichos distritos.<ref name="Council"/>
 
=== Seguridá ===
La xurisdicción de la policía (''Policija'') de Liubliana cubre una superficie de 3.807 kilómetros cuadraos, lo que supón el 18,8% del territoriu nacional.<ref name="Police">{{Citacita web |url=http://www.policija.si/portal_en/organiziranost/pu/lj/index.php |títulu=Police direutorate Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.policija.si/portal_en/organiziranost/pu/lj/index.php |fechaarchivofechaarchivu=2 d'avientu de 2015}} Información y datos sobre la policía na ciudá.</ref> Esisten 17 puestos de policía qu'empleguen a 1.380 persones, de les cualos 1.191 son policías y 189 civiles. Con alredor de 45.000 fechos delictivos en 2007, el distritu policial de Liubliana alluga más del 50% de los delitos del país.<ref name="Rapport crime">{{Citacita web |url=http://www.policija.si/portal_en/statistika/index.php |títulu=Annual Report on the Work of the Police 2007 |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.policija.si/portal_en/statistika/index.php |fechaarchivofechaarchivu=2 d'avientu de 2015}} Datos de 2007 sobre'l crime.</ref> Eslovenia y en particular Liubliana tienen la reputación de ser seles y segures.<ref name="securite">{{Citacita web |url=http://www.var.fr/dispatch.do?sectionId=site/page_d_accueil_10772717277503/-y_var_10772717703904/-yos_varois_dans_púlguelu 1191224486801284/conseils___bons_plans_1191224797342285/slov_nie_1191225455611299&showSection=site/page_d_accueil_10772717277503/-y_var_10772717703904/-yos_varois_dans_púlguelu 1191224486801284/conseils___bons_plans_1191224797342285/slov_nie_1191225455611299 |títulu=Precautions to take |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=francés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20081118052528/http://www.var.fr/dispatch.do?sectionId=site%2Fpage_d_accueil_10772717277503%2Fle_var_10772717703904%2Fles_varois_dans_púlguelu 1191224486801284%2Fconseils___bons_plans_1191224797342285%2Fslov_nie_1191225455611299&showSection=site%2Fpage_d_accueil_10772717277503%2Fle_var_10772717703904%2Fles_varois_dans_púlguelu 1191224486801284%2Fconseils___bons_plans_1191224797342285%2Fslov_nie_1191225455611299 |fechaarchivofechaarchivu=18 de payares de 2008 }} Conseyos sobre la ciudá.</ref>
 
=== División alministrativa ===
Línea 357 ⟶ 349:
[[Archivu:Castillo de Liubliana, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 07.jpg |thumb|240px|right|Vista del [[castiellu de Liubliana]].]]
 
El castiellu de Liubliana (''Ljubljanski grad'') ye un castiellu [[Edá Media|medieval]] asitiáu nel cume de la llomba qu'apodera'l centru de la ciudá. La zona qu'arrodia l'actual castiellu atópase habitada dende l'añu [[1200 e.C.|1200&nbsp;a.&nbsp;C.]],<ref name="LubljanaCastle">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/sights/castle/default.html |títulu=Ljubljanski grad / Ljubljana Castle |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080915164146/http://www.ljubljana.si/en/sights/castle/default.html |fechaarchivofechaarchivu=15 de setiembre de 2008 }} Información sobre'l Castiellu.</ref> y ye probable que'l cume de la llomba fuera una fortaleza del [[exércitu romanu]] en siendo construyida nella fortificaciones por celtes y ilirios.<ref name="LubljanaCastle" />
 
Mentáu per primer vegada en [[1144]] como sede del [[Ducáu de Carintia]], el castiellu ye destruyíu cuando'l ducáu pasa a manos de los [[casa d'Habsburgu|Habsburgu]] en [[1335]].<ref name="LubljanaInfo">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.info/ljubljana-castle/ |títulu=City castle in Ljubljana |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008}}</ref> Ente [[1485]] y [[1495]] constrúyese'l castiellu actual y álcense les torres. El so oxetivu yera'l de defender l'[[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|imperiu]] de la invasión [[Imperiu otomanu|otomana]] y tamién de les revueltes llabradores.<ref name="LubljanaInfo" /> Nos sieglos [[sieglu XVII|XVII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]], el castiellu convertir n'arsenal y hospital militar. Foi estropiáu mientres el periodu [[Napoleón Bonaparte|napoleónicu]] y, una vegada de vuelta al Imperiu austriacu, pasa a ser prisión hasta l'añu [[1905]], retomando dicha función mientres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref name="LubljanaCastle" /><ref name="LubljanaInfo" /> La torre principal del castiellu data de [[1848]] y nella vivía un guardia que la so misión yera la de disparar cañones p'alvertir a la ciudá en casu de quema o p'anunciar acontecimientos y visites importantes.<ref name="LubljanaInfo" />
 
En 1905, la ciudá de Liubliana merca'l castiellu, sufriendo una serie de reformes nos años [[Años 1960|sesenta]]. Dende la finalización de les mesmes, el castiellu ye una atracción turística y llugar onde tienen llugar diversos acontecimientos culturales.<ref name="LubljanaFestival">{{Citacita web |url=http://www.ljubljanafestival.si/en/ljubljana_castle/history/ |títulu=Festival Ljubljana |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008}} Información sobre la hestoria del Castillo.</ref> Dende [[2007]], un [[funicular]] conecta'l centru de la ciudá col castiellu.<ref name="LubljanaInfo" />
 
=== Catedral de San Nicolás ===
Línea 367 ⟶ 359:
[[Archivu:NadskofijaStolnica-Ljubljana.JPG|thumb|240px|La [[catedral de San Nicolás (Liubliana)|catedral de San Nicolás]].]]
 
La catedral católica de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') ye la única [[catedral]] de la ciudá. Fácilmente identificable gracies a el so [[cúpula]] verde y los sos dos torres ximielgues, allugar na plaza Vodnik, cerca del [[Ponte Triple (Liubliana)|Ponte Triple]] (''Tromostovje'').<ref name="LubljanaCathedrale">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/sights/baroque_ljubljana/cathedral/default.html |títulu=Stolnica (Cerkev sv. Nikolaja) / The Cathedral (Church of St. Nicholas) |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20081011070924/http://www.ljubljana.si/en/sights/baroque_ljubljana/cathedral/default.html |fechaarchivofechaarchivu=11 d'ochobre de 2008 }} Información y hestoria de la Catedral.</ref>
 
Enantes, el llugar ocupar una [[Arquiteutura románica|ilesia románica]] de tres naves que les sos primeres menciones remontar a [[1262]].<ref name="LubljanaCathedrale" /> En [[1361]], una quema causó la so destrucción y reconstruyóse siguiendo'l patrones del estilu [[Arquiteutura gótica|góticu]]. En [[1461]] establecióse la [[archidiócesis de Liubliana]]. Una nueva quema, presumiblemente causáu polos otomanos, estroza en [[1469]] de nuevu l'edificiu.<ref name="LubljanaCathedrale" />
Línea 378 ⟶ 370:
La Ilesia Franciscana de l'Anunciación (''Frančiškanska cerkev Marijinega oznanjenja'' o comúnmente ''Frančiškanska cerkev'') ye un templu [[Orde franciscana|franciscanu]] asitiáu na plaza Prešeren, xuntu al ríu [[Ljubljanica]].
 
Foi construyida ente [[1646]] y [[1660]], sustituyendo a la vieya ilesia nel mesmu llugar. La so estructura tien la forma d'una basílica barroca temprana, con una nave central y dos hilera de capiyes llaterales. L'altar mayor ye obra del escultor [[Francesco Robba]], de mediaos del [[sieglu XVIII]]. Gran parte de los frescos orixinales, obra de [[Matevž Langus]], fueron destruyíos polos resquiebros nel techu provocaes pol terremotu de [[1895]]. Los nuevos frescos fueron pintaos ente [[1935]] y [[1936]] pol pintor eslovenu [[Matej Sternen]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/franciscan_church/default.html |títulu=Franciscan Church |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521153931/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/franciscan_church/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información sobre la ilesia Franciscana.</ref>
 
Al pie de la ilesia atopa'l monasteriu franciscanu, que data del [[sieglu XIII]], famosu pola so biblioteca, que contién más de 70.000 llibros, munchos d'ellos [[incunable]]s y manuscritos medievales. Fundáu en [[1233]], el monasteriu tuvo primeramente asitiáu na plaza, pa treslladase al allugamientu actual mientres les reformes de finales del [[sieglu XVII]].
Línea 385 ⟶ 377:
{{AP|Ilesia de San Pedro (Liubliana)}}
 
La ilesia católica de San Pedro (''Cerkev Sv. Petra'' o ''Šentpetrska cerkev'') ye una de les ilesies más antigües de la ciudá, teniéndose noticies de la so esistencia dende [[1262]].<ref name = "Peter">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/sempeter_church/ |títulu=Church of St. Peter |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2009}} La ilesia de San Pedro.</ref>
 
L'edificiu calteníu foi construyíu ente [[1729]] y [[1733]], cuando la vieya ilesia foi baltada y sustituyida pol arquiteutu italianu [[Giovanni Fusconi]] nun amiestu d'estilos barrocu y neoclásicu tardíu.<ref name = "Peter" />
 
Dempués del terremotu de [[1895]], la ilesia foi restaurada n'estilu neo-barrocu. Esta renovación foi oxetu de crítiques pola so supuesta baxa calidá, y foi siguida por otra, realizada ente [[1938]] y [[1940]]. La fachada foi dafechu remocicada pol arquiteutu eslovenu [[Ivan Vurnik]], ente que la so esposa [[Elena Vurnik]] contribuyó na nueva decoración interior y los mosaicos. Los frescos del techu son obra del pintor [[Francisco Jelovšek]], ente que les pintures del altar son del so contemporaneu [[Valentin Metzinger]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana_and_more/essentials/tourist-database/76012/detail.html |títulu=Church of St. Peter |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2009}}</ref>
 
=== Ponte de los Dragones ===
{{AP|Ponte de los Dragones}}
[[Archivu:Puente de los Dragones, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 09-11 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Ponte de los Dragones.]]
La ponte de los Dragones (''Zmajski most''), sobre'l ríu [[Ljubljanica]], construyir pa sustituyir l'antigua ponte de madera de [[1819]], conocíu popularmente como la Ponte de los Carniceros (''Mesarski most'').<ref name="Dragon">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/dragon_bridge/default.html |títulu=Dragon bridge |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=20 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090603073143/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/dragon_bridge/default.html |fechaarchivofechaarchivu=3 de xunu de 2009 }} La ponte de los Dragones.</ref>
 
Llevantáu ente [[1900]] y [[1901]], cuando la ciudá entá pertenecía al [[Imperiu austrohúngaru]], y llamáu orixinalmente Ponte del Xubiléu (''Jubilejni most''), ye consideráu como una de les meyores obres del estilu arquiteutónicu de la [[Secesión de Viena]], siendo amás la primer ponte de formigón armáu de Liubliana y unu de los primeres n'Europa.<ref name="Dragon" /><ref name="ARCH124">{{cita llibru |autor=C. Abdunur |títulu=ARCH'01: Troisième conférence internationale sur -yos ponts en arc |editorial=Presses des Ponts |añu=2001 |páxina=124 |isbn=2859783474 |idioma=francés}}</ref> El so diseñador foi [[Josef Melan]], famosu inxenieru especializáu en pontes de formigón armáu, y la so apariencia modernista deber al arquiteutu [[Jurij Zaninovic]], que diseñó la decoración, la balaustrada y les estatues de dragón. Les llámpares de la balaustrada, que yeren alimentaes por gas, son parte de la decoración orixinal.<ref name="Dragon" />
Línea 401 ⟶ 393:
 
=== Otros monumentos ===
 
;Ruines de Emona
 
{{AP|Emona}}
[[Archivu:RomanWall-Ljubljana.JPG|thumb|240px|Restos de la muralla romana d'[[Emona]] na cai Mirje.]]
De l'antigua ciudá romana inda son visibles dalgunos de los sos restos como elementos del [[Foru (arquiteutura)|foru]], la puerta norte de la ciudá, una [[necrópolis]] (na cual foi atopada una estatua de bronce), delles viviendes (nel xardín Jakopič), parte de la muralla, según un primitivu templu cristianu de los sieglos [[sieglu IV|IV]] y [[sieglu V|V]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/roman_ljubljana/default.html |títulu=Roman Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520085303/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/roman_ljubljana/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre les ruines romanes de Emona.</ref>
 
;Monumentos civiles
[[Archivu:Ljubljana BW 2014-10-09 12-19-48.jpg|thumb|240px|Fachada [[Modernismu (arte)|modernista]] de la [[casa Urbanc]].]]
Dientro de la variedá d'estilos que chisquen el centru de la ciudá, el primeru cronológicamente ye'l barrocu; a él pertenecen el [[Conceyu de Liubliana|conceyu]] (''Mestna hiša''), construyíu a finales del [[sieglu XV]] pero nun adquirió'l so aspeutu actual hasta [[1717]]-[[1719|19]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/town_hall/default.html |títulu=Town hall |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134026/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/town_hall/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre'l conceyu.</ref> la [[casa Schweiger]] (''Schweigerjeva hiša''), construyida ente [[1748]] y [[1749]] a partir de los diseños de [[Cándidu Zulliani]] y na que destaquen los marcos de les ventanes decoraos y el portal d'entrada, ente otros,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/schweiger_house/default.html |títulu=Schweiger house |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134207/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/schweiger_house/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información y datos sobre la casa.</ref> el [[palaciu Gruber]] (''Gruberjeva palača''), construyíu ente [[1773]] y [[1781]], según los bocetos de [[Daniel Gruber]], pa ser Escuela d'Hidráulica y Mecánica, alluga anguaño'l [[Archivu Nacional d'Eslovenia]] (''Narodni Arhiv Slovenije''),<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/gruber_palace/default.html |títulu=Gruber Palace |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521153936/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/gruber_palace/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información xeneral sobre'l Palaciu.</ref> el [[edificiu Lontovž]], construyíu ente [[1786]] y [[1790]] por [[Jozef Schemerl]] y antigua sede de l'Asamblea Provincial de [[Carniola]], alluga anguaño l'[[Academia Eslovena de Ciencies y Artes]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/lontovz/default.html |títulu=Lontovž building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521154002/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/lontovz/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información xeneral sobre l'edificiu y l'Academia.</ref> la [[mansion Cekin]], construyida ente [[1752]] y [[1755]] por encargu del conde [[Leopoldo Lamberg]], allugar nel [[parque Tivoli]] y anguaño alluga'l [[Muséu Nacional d'Hestoria Contemporánea]] (''Muzej novejšy zgodovine Slovenije''), dedicáu a la hestoria recién d'Eslovenia.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/cekin-mansion/default.html |títulu=Cekin mansion |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521153921/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/cekin-mansion/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información xeneral sobre la mansion y el Muséu d'Hestoria Contemporánea.</ref> y la [[Mansion Stična]], construyida ente [[1628]] y [[1630]] p'allugar a los abás del monasteriu [[Orde del Císter|cisterciense]] de [[Stična]].<ref name="Baroque">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/sights/baroque_ljubljana/default.html |títulu=Baroque Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=30 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080627191346/http://www.ljubljana.si/en/sights/baroque_ljubljana/default.html |fechaarchivofechaarchivu=27 de xunu de 2008 }} El barrocu en Liubliana.</ref>
 
Nos sieglos [[sieglu XVIII|XVIII]] y [[sieglu XIX|XIX]] construyéronse'l [[edificiu Kazina]], edificáu ente [[1836]] y [[1839]] n'estilu [[Arquiteutura Neoclásica|neoclásicu]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/kazina/default.html |títulu=Kazina building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre l'edificiu Kazina.</ref>
l'antiguu edificiu de la [[Universidá de Liubliana|Universidá]] (''Univerza v Ljubljani''), allugáu nel sitiu de l'antigua Casona Provincial onde, en [[1821]], tuvo llugar unu de los congresos de la [[Santa Alianza]] y destruyida pol terremotu de [[1895]], foi construyíu en [[1902]] n'estilu neo-renacentista, y dende [[1919]] allugó la Universidá,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/former_university/default.html |títulu=Former University building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre l'antigua sede de la Universidá.</ref> l'edificiu de la [[Filarmónica de Liubliana|Filarmónica]] (''Slovenska filharmonija''), el [[Palaciu Zois]] (''Zoisova palača''), construyíu a finales del [[sieglu XVIII]] so influencia del neoclasicismu, ye conocíu por haber sío llar del [[barón]] [[Žiga Zois]] ([[1747]]-[[1819]]),<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/zois_palace/default.html |títulu=Zois palace |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l palaciu Zois.</ref> l'edificiu de la [[Ópera de Liubliana|Ópera]], la [[Galería Nacional d'Eslovenia|Galería Nacional]] según los palacios [[Palaciu de Kresija|Kresija]] y [[Palacio Felipe|Filip]], construyíos n'estilu neo-barrocu tres el terremotu de [[1895]] xuntu al ríu [[Ljubljanica]].<ref name="Mod">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/default.html |títulu=The 18th and 19th Centuries |fechaaccesofechaaccesu=28 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090210082521/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/default.html |fechaarchivofechaarchivu=10 de febreru de 2009 }} L'arte de los sieglos XVIII y XIX.</ref>
 
Pela so parte, el [[Modernismu (arte)|modernismu]] poner de relieve en numberoses cases,<ref name="Nou">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/default.html |títulu=Art Nouveau in Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=28 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134015/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Obres modernistes na ciudá.</ref> como la [[casa Hribar]] (''Hribarjeva hiša''), construyida ente [[1902]] y [[1903]] por [[Maks Fabiani]] y que se caracteriza pola so fachada ondulada,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/hribar/default.html |títulu=Hribar House |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601050508/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/hribar/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Descripción ya información de la casa.</ref> la [[casa Krisper]] (''Krisperjeva hiša''), construyida en [[1900]]-[[1901|01]] pol mesmu arquitectu, que incluyó motivos florales na decoración de la fachada,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/krisper/default.html |títulu=Krisper House |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090603072846/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/krisper/default.html |fechaarchivofechaarchivu=3 de xunu de 2009 }} Información sobre la casa.</ref> la [[casa Bamberg]] (''Bambergova hiša''), construyida ente [[1906]] y [[1907]] tamién por Maks Fabiani, la so fachada caracterizar poles franxes verticales de formigón gris,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/bamberg_house/default.html |títulu=Bamberg House |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601054911/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/bamberg_house/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información sobre la casa.</ref> la [[casa Urbanc]], acabada en [[1903]] por [[Graz-Friedrich Sigismundt]] ya inspirada nos grandes almacenes de la dómina, presenta una decoración a base de motivos vexetales, grabaos de vidriu o llámpares de diseñu, influyida pol [[Art nouveau]] belga y francés<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/centromerkur/default.html |títulu=Urbanc House |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090602224543/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/centromerkur/default.html |fechaarchivofechaarchivu=2 de xunu de 2009 }} Información sobre la casa.</ref> y la [[casa Hauptmann]] (''Hauptmannova hiša''), construyida en [[1873]] pero reconstruyida en 1904 nel estilu de la [[Secesión de Viena|Secesión vienesa]], presenta una fachada decorada con baldoses de cerámica de tonos verdes, azules y colloraos.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/hauptmann_house/default.html |títulu=Hauptmann House |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090603073151/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/hauptmann_house/default.html |fechaarchivofechaarchivu=3 de xunu de 2009 }} Información sobre la casa.</ref>
 
Otros edificios modernistes son l'edificiu del [[Banco Popular de Préstamos Bancarios]] (''Stavba Ljudske posojilnice''), diseñáu por [[Josip Vancaš]] en 1907, caracterizar pola so fachada decorada con baldoses de cerámica,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/aponderen-bank/default.html |títulu=People's Aponderen Bank building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601050521/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/aponderen-bank/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información sobre la sede bancaria.</ref> el [[hotel Union]], construyíu pol mesmu arquiteutu ente [[1905]] y 1907, presenta dos ales xuníes al traviés d'una torreta que remata en cúpula y una fachada con decoración a base de motivos vexetales,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/union_hotel/default.html |títulu=Grand Hotel Union |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601061030/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/union_hotel/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información sobre l'hotel y l'hestoria del edificiu.</ref> l'edificiu del [[Bancu Cooperativu de Negocios]] (''Stavba Zadružne gospodarske banke''), construyíu en [[1921]] por [[Ivan Vurnik]], ye consideráu unu de los meyores exemplos d'arquiteutura eslovena, presentando una fachada decorada a base d'adornos xeométricos en colloráu, azul y blancu xuntu con elementos de la iconografía eslovena,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/cooperative_bank/default.html |títulu=Cooperative Business Bank building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601061024/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/cooperative_bank/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información sobre la sede bancaria y la so hestoria.</ref> l'edificiu de la [[Caxa d'Aforros Municipal]] (''Mestna hranilnica''), construyíu ente 1903 y 1904 por Josip Vancaš, presenta una fachada na que destaca'l saliente con forma de pétalu fechu a base de fierro forxáu y vidriu y les estatues alegóriques del Comerciu y la Producción<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/municipal_bank/default.html |títulu=Municipal Savings Bank |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090602235854/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/municipal_bank/default.html |fechaarchivofechaarchivu=2 de xunu de 2009 }} Información sobre la sede bancaria.</ref> y el [[edificiu Mladika]], obra de Fabiani acabada en [[1907]], en que la so fachada oldea'l lladriyu coloráu con el color blancu, ye anguaño sede del [[Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Eslovenia|Ministeriu d'Asuntos Esteriores]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/mladika/default.html |títulu=Mladika building |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601050526/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/mladika/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información sobre l'edificiu y la so hestoria.</ref>
 
Yá nel [[sieglu XX]] edificáronse'l [[pequeñu rascacielos]] (''Mali nebotičnik''), diseñáu en [[1931]], que presenta fachada curva y balcones semicirculares, el ''[[Nebotičnik]]'' o rascacielos, construyíu en [[1933]] basáu en modelos americanos y que nel so momentu foi'l más altu de los [[Península Balcánica|Balcanes]] y el novenu d'Europa,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/skyscraper/default.html |títulu=Skyscraper |fechaaccesofechaaccesu=28 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521223541/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/skyscraper/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información sobre'l rascacielos de Liubliana.</ref> l'edificiu del [[Parllamentu d'Eslovenia|Parllamentu]] (''Državni zbor Republike Slovenije''), construyíu ente [[1954]] y [[1959]] p'allugar la entós Asamblea del Pueblu, ta inspiráu na antigüedá clásica y destaquen les sos pintures y frescos interiores según el portal d'entrada flaqueado por estatues de trabayadores, el [[edificiu Metalka]], construyíu en [[1963]] a partir del modelu del [[edificiu Seagram]] de [[Nueva York]], y el [[edificiu Kozolec]], construyíu ente [[1955]] y [[1957]], el so autor basar na [[Unidá d'Habitación]] de [[Le Corbusier]], y caracterízase pol so gran balcón sobre pilastres y la división horizontal de la fachada por aciu balcones.<ref name="SXX">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/default.html |títulu=20th Century Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=28 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134010/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Liubliana nel sieglu XX.</ref>
 
;Monumentos relixosos
Línea 425 ⟶ 416:
Amás de la Catedral, la ilesia de San Pedro y l'Ilesia Franciscana, otros templos del periodu [[Arquiteutura barroca|barrocu]] son: la [[Ilesia de San Florián (Ljubljana)|ilesia de San Florián]] (''Cerkev sv. Florijana'') que, construyida dempués de [[1672]], debe la so apariencia a [[Jožy Plečnik]] el cual reconstruyir en [[1933]]-[[1934|34]]; la [[ilesia de Santiago (Liubliana)|ilesia de Santiago]] (''Cerkev sv. Jakoba''), construyida polos [[Compañía de Xesús|xesuites]] ente [[1613]] y [[1615]], foi reformada en [[1701]] con, ente otres, estatues de [[Francesco Robba]]. La capiya de [[Francisco Javier|San Francisco Javier]] (''Kapela sv. Frančiška Ksaverija''), inspirada en modelos venecianos, y profusamente decorada, foi añedida ente [[1667]] y [[1670]]; la [[ilesia de La nuesa Señora de la Misericordia (Liubliana)|ilesia de La nuesa Señora de la Misericordia]] (''Cerkev Marije pomočnice'' o ''Križevniška cerkev'') foi construyida nel so orixe polos caballeros de la [[Orde Teutónica]] nel [[sieglu XIII]]. La moderna ilesia foi llevantada pol venecianu [[Domenico Rossi]] ente [[1714]] y [[1715]]; y la [[ilesia de la Santísima Trinidá (Liubliana)|ilesia de les Ursulines]] (''Cerkev sv. trojice''), construyida ente [[1718]] y [[1726]], unu de los monumentos barrocos más inusuales de la ciudá por cuenta de la so fachada ondulada inspirada nos modelos de [[Francesco Borromini]].<ref name="Baroque" />
 
Primeramente llevantada en [[1753]], la moderna [[ilesia de San Juan Bautista (Liubliana)|ilesia de San Juan Bautista]] (''Cerkev Janeza Krstnika''), nel distritu de [[Trnovo]], foi construyida ente [[1854]] y [[1857]], asumiendo la so apariencia neo-románica dempués del terremotu de [[1895]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/trnovo_church/default.html |títulu=Trnovo Church |fechaaccesofechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} La ilesia de Trnovo.</ref> A lo último, yá nel [[sieglu XX]], llevantáronse les ilesies de la [[Ilesia de la Encarnación de Cristo|Encarnación de Cristu]] (''Cerkev Kristusovega očlovečenja''), de [[1980]]-[[1985|85]] que les sos carauterístiques más sorprendentes son la claridá de los sos espacios (parcialmente escavaos na tierra), el so moblame de madera y el so techu onduláu parcialmente semáu con verde,<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/church_christ/default.html |títulu=Church of Christ´s Encarnation |fechaaccesofechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134152/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/church_christ/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Ilesia de la Encarnación de Cristu.</ref> y l'ilesia [[Ilesia Ortodoxa|ortodoxa]] (''Pravoslavna cerkev'') de [[Ilesia de los Santos Cirilo y Metodio (Liubliana)|San Cirilo y San Metodio]], construyida en [[1936]] y afatada con cinco cúpules, que tán remataes con una cruz dorada.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/orthodox/default.html |títulu=Orthodox Church |fechaaccesofechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521223508/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/orthodox/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }}Información sobre la ilesia ortodoxa.</ref>
 
=== Pontes ===
Hasta la llegada del ferrocarril, el ríu [[Ljubljanica]], tamién llamáu ríu de los siete nomes, foi la principal vía pal tresporte de mercancíes dende y escontra Liubliana.<ref name="RI">{{cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/default.html |títulu=Ljubljanica, the river of seven names |fechaaccesu=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134226/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/default.html |fechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre'l ríu y les sos pontes na páxina oficial de la ciudá.</ref> El principal muelle alcontrar na actual zona de Breg. La ciudá cuntó dende bien antiguu, probablemente dende dómina [[Imperiu romanu|romana]], con pontes pa travesalo.<ref name = "RI" /> En dómina medieval cuntaba con dos pontes de madera, y a finales del [[sieglu XVIII]] el peligru d'hinchentes amenorgóse gracies a la construcción, en [[1783]], del [[canal de Gruber]] (''Grubarjev prekop''), gracies a lo cual fueron surdiendo un bon númberu de nueves pontes, dalgunos d'ellos obres del arquiteutu [[Jožy Plečnik]].<ref name = "RI" />
 
HastaEnte latoos llegadaellos deldestaquen ferrocarrillos de [[Ponte de Šempeter|Šempeter]] (''Šempetrski most''), elde ríulos [[LjubljanicaPonte de los Dragones|Dragones]] (''Zmajski most''), tamiénde llamáulos ríu[[Ponte de los sieteZapateros nomesZapateros]] (''Čevljarski most''), foiconstruyíu laente principal[[1931]] víay pal[[1932]], tresporte[[Ponte de mercancíesŠentjakob|Šentjakob]] dende(''Šentjakobski most''), construyíu en [[1915]] reemplazando unu anterior de madera, [[Ponte de Prule|Prule]] (''Prulski most''), [[Ponte de Trnovo|Trnovo]] (''Trnovski most'') y escontrael [[Ponte Triple (Liubliana.)|Ponte Triple]] (''Tromostovje''),<ref name = "RI" /> que'l so resultancia final deber a la construcción, per parte de Jožy Plečnik, de dos pontes a los llaos d'unu yá esistente dende [[1842]], y ye consideráu como una de les xoyes arquiteutóniques de la ciudá.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |títulu=Ljubljanica, the riverTriple of seven namesbridge |fechaaccesofechaaccesu=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/2009052013422620090521223441/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |fechaarchivofechaarchivu=2021 de mayu de 2009 }} Información sobre'l ríula yponte les sos pontesTriple na páxina oficial de la ciudá.</ref> El principal muelle alcontrar na actual zona de Breg. La ciudá cuntó dende bien antiguu, probablemente dende dómina [[Imperiu romanu|romana]], con pontes pa travesalo.<ref name = "RI" /> En dómina medieval cuntaba con dos pontes de madera, y a finales del [[sieglu XVIII]] el peligru d'hinchentes amenorgóse gracies a la construcción, en [[1783]], del [[canal de Gruber]] (''Grubarjev prekop''), gracies a lo cual fueron surdiendo un bon númberu de nueves pontes, dalgunos d'ellos obres del arquiteutu [[Jožy Plečnik]].<ref name = "RI" />
 
Ente toos ellos destaquen los de [[Ponte de Šempeter|Šempeter]] (''Šempetrski most''), de los [[Ponte de los Dragones|Dragones]] (''Zmajski most''), de los [[Ponte de los Zapateros Zapateros]] (''Čevljarski most''), construyíu ente [[1931]] y [[1932]], [[Ponte de Šentjakob|Šentjakob]] (''Šentjakobski most''), construyíu en [[1915]] reemplazando unu anterior de madera, [[Ponte de Prule|Prule]] (''Prulski most''), [[Ponte de Trnovo|Trnovo]] (''Trnovski most'') y el [[Ponte Triple (Liubliana)|Ponte Triple]] (''Tromostovje''),<ref name = "RI" /> que'l so resultancia final deber a la construcción, per parte de Jožy Plečnik, de dos pontes a los llaos d'unu yá esistente dende [[1842]], y ye consideráu como una de les xoyes arquiteutóniques de la ciudá.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |títulu=Triple bridge |fechaacceso=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090521223441/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |fechaarchivo=21 de mayu de 2009 }} Información sobre la ponte Triple na páxina oficial de la ciudá.</ref>
 
=== Fuentes ===
Línea 437 ⟶ 427:
La ciudá cunta con un conxuntu de fontes, dalgunes d'elles n'estilu barrocu, partíes por distintos puntos de la ciudá. De toes elles, destaquen la [[Fonte de Robba de Liubliana|Fonte de Robba]] (''Robbov vodnjak'') y la [[fonte de Hércules]] (''Herkulov vodnjak'').<ref name="Baroque" />
 
La primera, tamién conocida como la fonte de los Trés Ríos de Carniola, allugar na plaza Municipal (''Mestni Trg''), cerca del [[Conceyu de Liubliana|conceyu]] y foi realizada ente [[1743]] y [[1751]] pol escultor italianu [[Francesco Robba]]. D'estilu [[barrocu]], ta inspirada na fonte de la [[Plaza Navona]] de [[Roma]]. Cuenta con un obeliscu a que los sos pies atopar trés figures de mármol blanco que simbolicen los trés ríos de [[Carniola]]: el [[Sava]], el [[Ljubljanica]] y el [[Krka]].<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/robba_fountain/default.html |títulu=Robba fountain |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521154006/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/robba_fountain/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información sobre la fonte Robba.</ref>
 
La fonte de Hércules atópase na parte más ancha de la plaza Vieya (''Stari trg''). Tratar d'una interpretación moderna de la orixinal fonte barroca baltada a finales del [[sieglu XVIII]]. Ta afatada con una estatua de [[Hércules]], copia de la orixinal guardada nel conceyu. Diseñada por [[Marko Mušič]] en collaboración con [[Julijan Renko]] y [[Boris Udovič]], foi alzada en [[1991]], en víspores de la independencia eslovena.<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/hercules-fountain/default.html |títulu=Hercules fountain |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521153941/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/baroque_ljubljana/hercules-fountain/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información sobre la fonte de Hercules.</ref>
 
=== Parques y xardinos ===
[[Archivu:Ljubljana. Tivoli under the snow.JPG|thumb|240px|El [[parque Tivoli]] neváu.]]
La ciudá cunta con dellos espacios verdes, tantu na zona antigua como pela redolada. Asina, ta'l [[parque de Miklošič]] (''Miklošičev park''), creáu en [[1902]] n'estilu [[Art Nouveau]], el [[Zoolóxicu de Liubliana|zoolóxicu]], asitiáu na llomba Rožnik y nel que pueden vese numberoses especies animales de tolos continentes, el [[xardín botánicu de Liubliana|xardín botánicu]], creáu en [[1810]], siendo la institución cultural y científica más antigua de la ciudá, inclúi una colección de más de 4.500 especies de plantes, tantu autóctones como d'otros continentes, l'[[Arboretum Volčji Potok|Arboretum]], que ocupa unes 80 hectárees ente praos, llagos y montes, y dispon de más de 4.500 viveros de cultivu, el [[parque Arxentina]] (''Argentinski park''), asitiáu nel centru de la ciudá, y el más famosu de toos, el [[parque Tivoli]].<ref name = "TIV">{{Citacita web |url= http://www.visitljubljana.si/file/166690/onde-1108.pdf?download |títulu= ¿Ónde? Guía turística |autor=Visitljubljana.si |fechaaccesofechaaccesu=30 de mayu de 2009}} Información xeneral sobre la ciudá.</ref>
 
El Tivoli ye'l más grande de Liubliana y allúgase pela rodiada del distritu central. Cuenta con llargos paseos, xardinos, estatues, fontes, un estanque, un pequeñu xardín botánicu y un invernaderu. Foi creáu en [[1813]] mientres l'alministración [[Napoleón Bonaparte|napoleónica]] y en [[1920]] foi reformáu por [[Jožy Plečnik]], quien construyó'l paséu Jakopič (''Jakopičevo sprehajališčy''). Dellos edificios importantes atopar nél, como'l [[castiellu de Tivoli]] (sede del [[Centru Internacional d'Artes Gráfiques]]), la [[casona Cekin]] (sede del [[Muséu Nacional d'Hestoria Contemporánea (Liubliana)|Muséu Nacional d'Hestoria Contemporánea]]) o'l [[Hala Tivoli]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/outside_the_centre/tivoli_park/default.html |títulu=Tivoli Park |autor=Ljubljana.si |fechaaccesofechaaccesu=30 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090427210551/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/outside_the_centre/tivoli_park/default.html |fechaarchivofechaarchivu=27 d'abril de 2009 }} El parque Tivoli.</ref>
 
=== Places ===
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square from the Castle.JPG|thumb|240px|Vista de la [[Plaza Prešeren]] dende'l [[Castillo de Liubliana|castiellu]].]]
Les places tuvieron un papel destacáu na hestoria de Liubliana y un paséu por delles d'elles amuesa tolos estilos artísticos presentes na ciudá. Asina, los periodos medieval y barrocu reflexar nes places Municipal (''Mestni trg''), Vieya (''Stari trg'') y Cimeru (''Gornji trg''), el periodu modernista na plaza Eslovena (''Slovenski trg''), y el trabayu de [[Jožy Plečnik]] reparar nes places Vodnik (''Vodnikov trg''), Revolución francesa (''Francoske Revolucije Trg'') y Levstik (''Levstikov trg'').<ref name="SQ">{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/squares/default.html |títulu=The Squares of Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=28 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134122/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/squares/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre les pontes de la ciudá.</ref>
 
El centru políticu, cultural y de negocios del presente Liubliana ye la [[Plaza de la República (Liubliana)|Plaza de la República]] (''Trg republike''), que la so función yera d'antiguo desempeñada pola [[Plaza del Congresu (Liubliana)|Plaza del Congresu]] (''Kongresni trg''), na cual tán los edificios de la Universidá, la Filarmónica y l'Ilesia de les Ursulines. L'actual centru vital de la ciudá ye la [[Plaza Prešeren]] (''Prešernov trg''), onde s'alluguen la Ilesia Franciscana, el [[Monumentu a Prešeren|monumentu al poeta]] [[France Prešeren]], numberosos edificios [[Modernismu (arte)|modernistes]] según l'edificiu de la [[Farmacia Central]].<ref name = "SQ" />
Línea 456 ⟶ 446:
{{VT|Universidá de Liubliana}}
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|240px|right|Antiguu edificiu de la [[Universidá de Liubliana]].]]
La ciudá de Liubliana cuntaba, en [[2005]], con 95 guarderíes, nes qu'allegaben 10.857 neños, 55 escueles primaries, con 20.802 alumnos, y 32 escueles secundaries (''[[Gymnasium|Gimnazija]]''), con 25.797 alumnos.<ref name="InNumbers" /> L'[[Academia de los Trabayadores]] (''Academia operosorum Labacensis'') abrió les sos puertes en [[1693]] y cerró en [[1801]] siendo una precursora de l'[[Academia Eslovena de Ciencies y Artes]] (''Slovenska akademija znanosti in umetnosti-SAZU''). Ésta, fundada en [[1938]], tien como oxetivu'l desenvolvimientu de la ciencia y les artes, amás de ser llugar d'alcuentru de los principales científicos y artistes eslovenos.<ref>{{Citacita web |url=http://www.sazu.si/en/o-sazu/zgodovina.html |títulu=History of SAZU |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información y hestoria de l'Academia na so páxina oficial.</ref>
 
Na ciudá atopa la [[universidá de Liubliana]], la más importante del país. Fundada en [[1919]],<ref name="Histo5" /> en [[2008]] taba compuesta por 22 facultaes, tres academies y un colexu.<ref>{{Citacita web |url=http://www.uni-lj.si/en/academies_faculties_and_high_school.aspx |títulu=Academies, Faculties and High School |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Directoriu de centros educativos de la Universidá de Liubliana.</ref> Amás, cuenta cola [[Biblioteca Nacional y Universitaria d'Eslovenia|Biblioteca Nacional y Universitaria]] que, en [[2004]], disponía en xunto 1.169.090 llibros.<ref name="InNumbers" /> Ufierta estudios sobre numberoses materies como la medicina, les ciencies aplicaes, les artes, el derechu y l'alministración.<ref name="Université Ljubljana II">{{Citacita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/statues_of_ul.aspx |títulu=Statutes of UL |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Información sobre la Universidá.</ref><ref>{{Citacita web |url=http://www.uni-lj.si/en/study_at_the_university/undergraduate_studies.aspx#FILOZOFSKAFAKULTETA |títulu=Undergraduate studies |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Rellación d'estudios qu'ufierta la Universidá.</ref> La universidá cunta con cerca de 64.000 estudiantes y 4.000 docentes, conformando una séptima parte de la población de la ciudá, lo que-y apurre a ésta un calter nuevu.<ref name="Université Ljubljana" /> El so rector ye Andreja Kocijančič.
 
Na capital eslovena tienen see numberosos institutos culturales d'otros países como'l [[Institutu Cervantes]] ([[España]]), [[British Council]] ([[Reinu Xuníu]]) o [[Institutu Goethe]] ([[Alemaña]]).<ref name = "INS" />
 
== Sanidá y ciencia ==
En [[2005]] Liubliana cuntaba con siete centros médicos atendíos por 1.897 persones.<ref name = "InNumbers" /> L'hospital central de la ciudá, y el más grande del país, ye'l [[Centru Médicu Universitariu Liubliana]] (''Univerzitetni kliničnin center Ljubljana''). Fundáu en [[1949]], en [[2006]] cuntaba con 2.390 cames y más de 7.446 emplegaos, lo que-y convierte n'unu de los hospitales más grandes de centroeuropa.<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana_az/26131/podrobno.html |títulu=Kliničnin center Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009}} Información sobre'l Centru Médicu.</ref><ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www3.kclj.si/ang/index.php |títulu=University Medical Center Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090430210937/http://www3.kclj.si/ang/index.php |fechaarchivofechaarchivu=30 d'abril de 2009 }} Páxina web oficial del centru sanitariu.</ref>
 
Tocantes a instituciones científiques, na ciudá tán presentes el [[Institutu Jožef Stefan]] y el [[Institutu d'Oncoloxía de Liubliana]]. El primeru ye'l mayor institutu d'investigación del país, y dalgunos de los campos d'estudiu pa los sos cerca de 800 emplegaos son la [[física]], la [[química]], la [[bioloxía molecular]] o la [[bioteunoloxía]]. Fundáu en [[1949]] pa la investigación de la enerxía nuclear, la so misión actual ye l'espardimientu de les conocencies al traviés de la educación, la investigación o'l desenvolvimientu d'alta teunoloxía al más altu nivel internacional.<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.ijs.si/ijsw/JSI?action=AttachFile&do=get&target=Basic_info.pdf |títulu=Institute in brief |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009}} Información xeneral sobre l'Institutu.</ref> Na so trayeutoria, l'Institutu foi co-fundador d'importantes instituciones como la [[Universidá de Nova Gorica]], la [[Escuela Internacional de Posgráu Jožef Stefan]] y el [[Parque Teunolóxicu de Liubliana]].
En [[2005]] Liubliana cuntaba con siete centros médicos atendíos por 1.897 persones.<ref name = "InNumbers" /> L'hospital central de la ciudá, y el más grande del país, ye'l [[Centru Médicu Universitariu Liubliana]] (''Univerzitetni kliničnin center Ljubljana''). Fundáu en [[1949]], en [[2006]] cuntaba con 2.390 cames y más de 7.446 emplegaos, lo que-y convierte n'unu de los hospitales más grandes de centroeuropa.<ref>{{Cita web| |idioma=inglés |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana_az/26131/podrobno.html |títulu=Kliničnin center Ljubljana |fechaacceso=31 de mayu de 2009}} Información sobre'l Centru Médicu.</ref><ref>{{Cita web |1= |idioma=inglés |url=http://www3.kclj.si/ang/index.php |títulu=University Medical Center Ljubljana |fechaacceso=31 de mayu de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090430210937/http://www3.kclj.si/ang/index.php |fechaarchivo=30 d'abril de 2009 }} Páxina web oficial del centru sanitariu.</ref>
 
L'Institutu d'[[Oncoloxía]], establecíu en [[1937]] (col so actual nome dende [[1946]]), cuenta con más de 800 emplegaos y atiende a más de 500 pacientes diarios, ocupando una posición destacada ente los centros dedicaos al [[cáncer]] n'Europa.<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.onko-i.si/en/institute_of_oncology_ljubljana/ |títulu=Institute of Oncology |fechaaccesofechaaccesu=31 de mayu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090705010717/http://www.onko-i.si/en/institute_of_oncology_ljubljana/ |fechaarchivofechaarchivu=5 de xunetu de 2009 }} Páxina oficial del Institutu.</ref>
Tocantes a instituciones científiques, na ciudá tán presentes el [[Institutu Jožef Stefan]] y el [[Institutu d'Oncoloxía de Liubliana]]. El primeru ye'l mayor institutu d'investigación del país, y dalgunos de los campos d'estudiu pa los sos cerca de 800 emplegaos son la [[física]], la [[química]], la [[bioloxía molecular]] o la [[bioteunoloxía]]. Fundáu en [[1949]] pa la investigación de la enerxía nuclear, la so misión actual ye l'espardimientu de les conocencies al traviés de la educación, la investigación o'l desenvolvimientu d'alta teunoloxía al más altu nivel internacional.<ref>{{Cita web| |idioma=inglés |url= http://www.ijs.si/ijsw/JSI?action=AttachFile&do=get&target=Basic_info.pdf |títulu=Institute in brief |fechaacceso=31 de mayu de 2009}} Información xeneral sobre l'Institutu.</ref> Na so trayeutoria, l'Institutu foi co-fundador d'importantes instituciones como la [[Universidá de Nova Gorica]], la [[Escuela Internacional de Posgráu Jožef Stefan]] y el [[Parque Teunolóxicu de Liubliana]].
 
L'Institutu d'[[Oncoloxía]], establecíu en [[1937]] (col so actual nome dende [[1946]]), cuenta con más de 800 emplegaos y atiende a más de 500 pacientes diarios, ocupando una posición destacada ente los centros dedicaos al [[cáncer]] n'Europa.<ref>{{Cita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.onko-i.si/en/institute_of_oncology_ljubljana/ |títulu=Institute of Oncology |fechaacceso=31 de mayu de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090705010717/http://www.onko-i.si/en/institute_of_oncology_ljubljana/ |fechaarchivo=5 de xunetu de 2009 }} Páxina oficial del Institutu.</ref>
 
== Tresporte ==
 
=== Carretera ===
[[Archivu:Klanec Medvedjek A2.jpg|thumb|240px|L'autopista A2 conecta Liubliana cola capital [[Zagreb|croata]].]]
Línea 481 ⟶ 471:
{{AP|Estación de Liubliana}}
 
Liubliana ye'l centru de la rede eslovena de ferrocarriles y cuenta, amás de la estación principal, con otros once paraes na ciudá. A nivel nacional, tien conexón coles principales ciudaes del país,<ref>{{Citacita web |títulu= Slovenske železnice |url= http://www.slo-zeleznice.si/en/ |fechaaccesofechaaccesu=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial de los ferrocarriles eslovenos.</ref> ente que a nivel internacional forma parte de cuatro linia que la conecten col restu de Centroeuropa:<ref name="Sloveniainfo" /><ref>{{Citacita web |títulu= International links |url= http://www.slo-zeleznice.si/en/international_transport/international_links/ |fechaaccesofechaaccesu=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Información de los percorríos internacionales na páxina oficial de los ferrocarriles eslovenos.</ref>
 
* La primera conecta [[Alemaña]] y [[Croacia]] per mediu de la exa [[Múnich]]-[[Salzburgu]]-Liubliana-[[Zagreb]].
Línea 488 ⟶ 478:
* Una cuarta xune la capital eslovena con [[Budapest]], n'[[Hungría]].
 
La estación foi construyida en [[1849]] cuando'l ferrocarril ente [[Viena]] y [[Trieste]] llegó a la ciudá. Anovada en [[1980]] por [[Marko Mušič]], dende [[2008]] atópase somorguiada nes obres d'un complexu multiusos, el [[Emonika]], que va combinar edificios d'oficines, centros comerciales y d'ociu, un hotel, un centru de congresos, zona residencial, amás de la estación de ferrocarril y una nueva terminal d'autobuses. Prevese que la so construcción acabe en [[2010]].<ref>{{Citacita web |títulu= Emonika |url= http://www.emonika.si/en/citycenter/concept |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial del complexu, con abondosa información sobre'l mesmu.</ref><ref>{{Citacita web |títulu= Junija začetek projekta Emonika |url= http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/junija-zacetek-projekta-emonika/79811 |fechaaccesofechaaccesu=13 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Noticia sobre les obres del complexu Emonika.</ref>
 
=== Aeropuertu ===
Línea 495 ⟶ 485:
L'aeropuertu de Liubliana (''Letališčy Ljubljana'') ta asitiáu na llocalidá de [[Brnik]], 26 kilómetros al norte de la capital eslovena. Debíu a la incesante medría del tráficu de pasaxeros cola [[Xunión Europea]], l'aeropuertu ta somorguiáu nun plan d'espansión que s'estrema en dos fases: na primera ([[2007]]) inauguróse l'ampliación y reforma de la Terminal 1, que da cabida al tráficu del espaciu non [[Alcuerdu de Schengen|Schengen]], ente que la segunda, empecipiada en [[2009]], va incluyir la construcción de la nueva Terminal 2 que va acoyer el tráficu Schengen, con una capacidá de 2,5 millones de pasaxeros al añu, esperando'l so finalización para [[2011]].<ref name = "AE" />
 
L'aeropuertu acueye a les compañíes [[Adria Airways]], [[Air France]], [[Czech Airlines]], [[Montenegro Airlines]], [[EasyJet]], [[Jat Airways]], [[Malév Hungarian Airlines]], [[Turkish Airlines]] y [[Finnair]],<ref name="Transavion">{{Citacita web |url=http://www.lju-airport.si/eng/airliner.asp?IDD=12&IDM=209 |títulu=Aerodrom Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080916003831/http://www.lju-airport.si/eng/airliner.asp?IDM=209&IDD=12 |fechaarchivofechaarchivu=16 de setiembre de 2008 }}</ref> y ente los sos principales destinos tán [[Istambul]], [[Podgorica]], [[Budapest]], [[Belgráu]], [[Ḥelsinki]], [[Londres]], [[Praga]], [[París]], [[Ámsterdam]], [[Atenes]], [[Madrid]], [[Bruxeles]], [[Bucuresti]], [[Moscú]], [[Viena]] y [[Varsovia]].<ref name="Transavion" />
 
Según les estadístiques, en [[2004]] l'aeropuertu superó la cifra d'un millón de pasaxeros añales, aumentando nos años siguientes, y asina, en [[2008]], la cifra llegó a 1,673,050 y 17,188&nbsp;kg. de carga.<ref>{{Citacita web |url=http://www.lju-airport.si/eng/vsebina.asp?IDM=153 |títulu=Ljubljana Airport statistics |fechaaccesofechaaccesu=30 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20070426210738/http://www.lju-airport.si/eng/vsebina.asp?IDM=153 |fechaarchivofechaarchivu=26 d'abril de 2007 }} Estadístiques del aeropuertu de Liubliana.</ref>
 
=== Autobuses urbanos ===
[[Archivu:Bus ljubljana.jpg|thumb|240px|Autobús urbanu de Liubliana.]]
El tresporte urbanu en Liubliana ye xestionáu pola compañía [[Tresporte de pasaxeros de Liubliana]] (''Ljubljanski Potniški Promet-LPP''), propiedá del conceyu de Liubliana. Realiza'l tresporte n'el mesmu conceyu de Liubliana y nos 15 conceyos circundantes por aciu 23 llinies nes cualos operen 202 [[Autobús|autobuses]]. En [[2006]] tresportó más de 88 millones de pasaxeros. Na ciudá los autobuses son denominaos popularmente ''trole'', de cuando Liubliana tenía serviciu de [[trolebús]].<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.jh-lj.si/index.php?p=4&k=1603&l=2 |títulu=The company today |fechaaccesofechaaccesu=1 de xunu de 2009}} Información y datos xenerales sobre'l tresporte urbanu de la ciudá.</ref>
 
<center>
{|class="wikitable" border="1"
!bgcolor="#44cc44" colspan=20 style="color:black;" align="center"|'''Tresporte de pasaxeros de Liubliana'''<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.lpp.si/sites/default/files/lpp_si/stran/datoteke/shema_april_2013.pdf |títulu=Map of bus routes |fechaaccesofechaaccesu=10 de mayu de 2013}} Mapa de llinies d'autobús.</ref>
|-
!bgcolor="#ff0000" colspan=1 style="color:black;" align="center"|'''Llinia'''||bgcolor="#ff0000" colspan=1 style="color:black;"|'''Trayeutu'''||bgcolor="#ff0000" colspan=1 style="color:black;" align="center"|'''Llinia''' ||bgcolor="#ff0000" colspan=1 style="color:black;"| '''Trayeutu'''
Línea 552 ⟶ 542:
[[Archivu:Slovenska cesta kolo nezazeleno 2.jpg|thumb|240px|''Slovenska cesta'' en Liubliana: equí ta prohibíu dir en [[bicicleta]].]]
[[Archivu:Rowery w lublanie.jpg|thumb|240px|La [[bicicleta]] ye unu de los medios de tresporte usaos na ciudá.]]
Na ciudá tamién ye posible arrendar [[bicicleta|bicicletes]],<ref name="Transvelo">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourist_services/lj-bike/default.html |2= |títulu=Ljubljana Bike |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080503221924/http://www.ljubljana.si/en/tourist_services/lj-bike/default.html |fechaarchivofechaarchivu=3 de mayu de 2008 }} Serviciu d'arriendu de bicicletes.</ref> lo que dexa visitar la ciudá más fácilmente. Per otru llau, ta prohibíu dir en bicicleta en delles cais principales, asina por casu na ''Slovenska cesta'' nel centru de la ciudá.<ref>[https://web.archive.org/web/20080109160333/http://www.mladina.si/tednik/200029/clanek/i-kuscer/ Mladina (17 de xunetu de 2000): Kolesarski zmaji]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20110820050256/http://lkm.kolesarji.org/besedila/LKM%20pobude%20za%20prijazno%20kolesarsko%20infrastrukturo.pdf Ljubljanska kolesarska mreža (okt. 2010): Pobude za izboljšave v Ljubljanski kolesarski infrastrukturi, str. 2]</ref>
 
Abonden tamién les compañíes de taxi.<ref name="Taxi">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/ljubljana_az/489/kategorija.html |2= |títulu=Taxi |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés }}</ref>
 
== Medios de comunicación ==
;Prensa escrita
 
En Liubliana pueden atopase los principales periódicos d'información xeneral,<ref>{{Citacita web |títulu= Slovenian Newspapers |url= http://www.abyznewslinks.com/slove.htm |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Directoriu dixital de periódicos d'Eslovenia.</ref> como [[Delo]],<ref>{{Citacita web |títulu= Spletno Delo |url= http://www.delo.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> [[Dnevnik (Eslovenia)|Dnevnik]],<ref>{{Citacita web |títulu= Dnevnik |url= http://www.dnevnik.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> [[Večer]],<ref>{{Citacita web |títulu= Večer na spletnu |url= http://www.vecer.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> [[Slovenia Times]]<ref>{{Citacita web |títulu= Slovenia Times |url= http://www.sloveniatimes.com/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Edición dixital del periódicu.</ref> y [[Zurnal]],<ref>{{Citacita web |títulu= Zurnal24 |url= http://www.zurnal24.si/cms/home/index.html |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> diarios económicos como [[Podjetnik]]<ref>{{Citacita web |títulu= Podjetnik |url= http://www.ekipa.org/?cc=1 |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> o [[Economist]]<ref>{{Citacita web |títulu= Economist.com |url= http://www.economist.com/countries/slovenia/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Edición eslovena del periódicu.</ref> y deportivos como [[Ekipa]].<ref>{{Citacita web |títulu= Ekipa |url= http://www.ekipa.org/?cc=1 |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> Tocantes a periódicos locales, tán [[Indireck]],<ref>{{Citacita web |títulu= Indirekt |url= http://www.indirekt.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> el periódicu dixital [[Ljubljanske Novice]],<ref>{{Citacita web |títulu= Ljubljanske Novice |url= http://www.mtaj.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> el relixosu [[Druzina]]<ref>{{Citacita web |títulu= Druzina |url= http://www.druzina.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref> y l'económicu [[Finance]].<ref>{{Citacita web |títulu= Finance |url= http://www.finance.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Edición dixital del periódicu.</ref>
 
;Radio
 
La capital eslovena cuenta con delles [[Emisora de radio emisores de radiu]].<ref>{{Citacita web |títulu= Slovenian radiu stations |url= http://www.listenlive.eu/slovenia.html |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Rellación de radios d'Eslovenia.</ref> D'información xeneral hai presencia de les principales cadenes nacionales: [[RTVSLO|Radio Slovenija A1]]<ref name = "RTV">{{Citacita web |títulu= RTVSLO |url= http://www.rtvslo.si/strani/introduction/3 |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Edición inglesa de la páxina oficial de la Radiotelevisión Eslovena.</ref> y [[Radio Kaos]].<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Kaos |url= http://www.radiokaos.info/english/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre la radio na so páxina oficial.</ref> Tocantes a emisores musicales o culturales, Liubliana cuenta con [[RTVSLO|Radio Slovenija Ars]],<ref name = "RTV" /> [[RTVSLO|Radio Slovenija Val202]],<ref name = "RTV" /> [[Radio 1 (Eslovenia)|Radio 1]],<ref>{{Citacita web |títulu= Radio 1 |url= http://www.radio1.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> [[Radio Antena]],<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Antena |url= http://www.radioantena.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> [[Radio Center]],<ref>{{Citacita web |títulu= RadioCenter |url= http://www.radiocenter.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> [[Radio Ekspres]],<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Ekspres |url= http://www.radioekspres.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> [[Radio Salomon]],<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Salomon |url= http://www.radiosalomon.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> [[Radio Student]]<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Student |url= http://www.radiostudent.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref> y [[Radio Veseljak]].<ref>{{Citacita web |títulu= Radio Veseljak |url= http://www.radioveseljak.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial.</ref>
 
;Televisión
 
En Liubliana, al igual que nel restu del país, ta presente la [[RTVSLO|Radiotelevisión Eslovena]] (''Radiotelevizija Slovenija''), de calter públicu, qu'ufierta tres canales: TV SLO 1, TV SLO 2 y TV SLO 3.<ref name = "RTV" /> Tocantes a la televisión privada, cuenta, ente otros, con [[Pop TV]]<ref>{{Citacita web |títulu= poptv |url= http://poptv.si/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial de la cadena.</ref> y [[Kanal A]].<ref>{{Citacita web |títulu= Kanal A |url= http://24ur.com/tv-vsebine/kanal-a/ |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial de la cadena.</ref>
 
== Cultura ==
 
=== Museo ===
[[Archivu:NarodniMuzej-ljubljana.JPG|thumb|240px|Vista fronteru del [[Muséu Nacional d'Eslovenia|Muséu Nacional]].]]
La ciudá cunta con numberoses galeríes artístiques y [[muséu|muséos]]. Asina, en [[2005]], había 15 museos y 41 galeríes d'arte.<ref name="InNumbers" /> Ente los museos atopen el [[Muséu Nacional d'Eslovenia|Muséu Nacional]], el [[Muséu Eslovenu d'Hestoria Natural]], el [[Muséu Etnográficu Eslovenu]], el [[Muséu de Nacional d'Hestoria Contemporánea]], el [[Muséu de los Deportes]], el [[Muséu del Ferrocarril de Liubliana|Muséu del Ferrocarril]], el [[Muséu de Liubliana]] o'l [[Muséu d'Arquiteutura de Liubliana|Muséu d'Arquiteutura]].<ref name="Pointinterest">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/museums/default.html |títulu=Museums |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080412005405/http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/museums/default.html |fechaarchivofechaarchivu=12 d'abril de 2008 }} Rellación de museos de la ciudá.</ref> D'ente les galeríes destaquen el [[Centru de Cultura Alternativa Metelkova]], el [[Centru Internacional d'Artes Gráfiques]], el [[Muséu d'Arte Moderno de Liubliana|Muséu d'Arte Moderno]] o la [[Galería Nacional]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/galleries/default.html |títulu=Galleries |fechaaccesofechaaccesu=2 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090518092055/http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/galleries/default.html |fechaarchivofechaarchivu=18 de mayu de 2009 }} Rellación de galeríes presentes na ciudá.</ref> En 2005, los museos recibieron 264.470 visitantes y les galeríes 403.890.<ref name="InNumbers" />
 
;Muséu Nacional
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|240px|Edificiu principal de la [[Galería Nacional]].]]
El [[Muséu Nacional d'Eslovenia]] (''Narodni muzej Slovenije''), allugáu nun palaciu neo-renacentista del [[sieglu XIX]], remontar a [[1821]], cola fundación del Muséu Provincial de Carniola. N'el so colección preséntase la hestoria de los eslovenos, axunta una seleición de pieces que van dende la [[Prehistoria]] hasta la [[Edá Media]] y los tiempos modernos, amás d'un conxuntu d'inscripciones llatines de [[Imperiu romanu|dómina romana]] ya inclusive una momia del [[Antiguu Exiptu]]. Una de les pieces más destacaes ye una flauta [[Neanderthal]] de 47.000 años d'antigüedá procedente de la escavación de Divje Babe.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/museums/2152/podrobno.html |títulu=National Museum of Slovenia |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l muséu.</ref>
 
;Galería Nacional
 
La [[Galería Nacional]] (''Narodna galerija''), fundada en [[1918]],<ref name="Histo5" /> atópase agospiada nun edificiu neo-renacentista construyíu en [[1896]] según el diseñu de [[František Edmund Škabrout]], y acueye una colección d'arte que toma dende la [[Edá Media]] hasta principios del [[sieglu XX]]. En tiempos recién foi oxetu de dos modificaciones; en [[1993]] foi-y añedíu un anexu n'estilu postmodernista, y en [[2001]] añedióse una estensión de vidriu que conecta'l nuevu anexu al edificiu principal.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/national_gallery/default.html |títulu=The National gallery |fechaaccesofechaaccesu=7 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre la Galería y la so colección.</ref>
 
;Muséu d'Arte Moderno
 
El [[Muséu d'Arte Moderno de Liubliana|Muséu d'Arte Moderno]] de Liubliana (''Moderna galerija Ljubljana'') foi construyíu ente [[1940]] y [[1951]] por [[Edvard Ravnikar]], siguidor de [[Jožy Plečnik]], que la so inflúi ye observable, por casu, nos bloques de piedra que sobresalen na fachada o les orles de piedra artificial alredor de les ventanes. Nel so interior alluga una colección d'obres d'artistes eslovenos del [[sieglu XX]], y ye una de les sedes de la [[Bienal Internacional de Liubliana d'Artes Gráfiques]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/galleries/2095/podrobno.html |títulu=Moderna galerija Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=8 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l Muséu y la so colección.</ref>
 
;Centru de Cultura Alternativa Metelkova
 
El [[Centru de Cultura Alternativa Metelkova]] atopar nun antiguu complexu militar [[Imperiu austrohúngaru|austrohúngaru]], construyíu a finales del [[sieglu XIX]], qu'anguaño alluga dellos museos ya instituciones. El so orixe ta en [[1993]], cuando'l complexu foi ocupáu por voluntarios pa evitar el so valtamientu, tomándose entós la decisión de dedicalo a fines culturales. Metelkova convirtióse nun importante centru de cultura alternativa y llugar de celebración de conciertos, conferencies y otros eventos con artistes de too el mundu.<ref name="Metelkova">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/sights/20th_century_ljubljana/metelkova-mestu/ |títulu=Metelkova mestu alternative culture centre |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés }} Información ya historia sobre'l Centru.</ref>
 
La cai Metelkova, amás del Centru, alluga numberosos clubes y sales de conciertos nos cualos tóquense variaos tipos de música, principalmente [[rock alternativu]].<ref name="MetelkovaII">{{Citacita web |url=http://www.metelkova.org/indexe.htm |títulu=AKC Metelkova mestu |fechaaccesofechaaccesu=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080708183309/http://www.metelkova.org/indexe.htm |fechaarchivofechaarchivu=8 de xunetu de 2008 }} Páxina oficial del Centru.</ref> Nos años [[Años 1980|ochenta]], Liubliana convertir nel centru del ''[[Neue Slowenische Kunst]]'', qu'inclúi, ente otros, al grupu musical [[Laibach]] y el pintores del colectivu [[IRWIN]]. El filósofu [[Slavoj Žižek]] tamién s'acomuñar con él.
 
=== Espacios culturales ===
 
;Ópera [[Archivu:Opera-Ljubljana.JPG|thumb|240px|Fachada de la [[Ópera de Liubliana]].]]
 
La [[Ópera de Liubliana]] (''SNG Opera in balet Ljubljana''), enantes sede del Teatru Provincial (''Deželno gledališčy''), foi construyida ente [[1890]] y [[1892]] n'estilu neo-renacentista y, antes de la construcción del Teatru Alemán, ufiertaba representaciones tantu n'[[Idioma alemán|alemán]] como n'[[Idioma eslovenu|eslovenu]]. L'apariencia carauterística del edificiu finca na fachada afatada con columnes [[Orde xónicu|xóniques]] y les escultures alegóriques, obra d'[[Alojzij Gangl]], representando Traxedia, Comedia, Poesía, Gloria y Xeniu.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/opera_house/default.html |títulu=The Opera house |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=8 de xunu de 2009}}</ref><ref>{{Citacita web |url=http://www.opera.si/operaen/app/predstavitev.asp |títulu=The Slovene National Theatre Opera and Ballet Ljubljana |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20091114123604/http://www.opera.si/operaen/app/predstavitev.asp |fechaarchivofechaarchivu=14 de payares de 2009 }} Páxina oficial de la Ópera de Liubliana cola so hestoria.</ref>
 
;Teatru Drama [[Archivu:SNG-Drama-Ljubljana.JPG|thumb|240px|Fachada del
[[Teatru Drama]].]]
El [[Teatru Alemán (Liubliana)|teatru Drama]] (''SNG Drama Ljubljana'') foi construyíu ente [[1909]] y [[1911]] polos ciudadanos pro-alemanes de la ciudá, entamaos na Sociedá Teatral Alemana en Liubliana (''Deutscher Theaterverein in Laibach''), a partir d'un diseñu d'[[Alexander Graf]]. Presenta un interior bien decoráu, antepar n'estilu [[Arquiteutura Neoclásica|neoclásicu]] y ornamientos [[Modernismu (arte)|Art Nouveau]] nel esterior. Tres la [[Primer Guerra Mundial]] pasó a manos del [[Teatru dramáticu nacional de Liubliana|Teatru Nacional Eslovenu Drama de Liubliana]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/german_theatre/default.html |títulu=The German theatre |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090601171933/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/german_theatre/default.html |fechaarchivofechaarchivu=1 de xunu de 2009 }} Información ya historia sobre'l teatru.</ref>
 
;Filarmónica Eslovena [[Archivu:Ljubljana
BW 2014-10-09 13-57-30.jpg|thumb|240px|Edificiu de la [[Orquesta Filarmónica Eslovena]].]]
La [[Orquesta Filarmónica Eslovena]] (''Slovenska filharmonija'') tien el so orixe en [[1701]] cuando se creó la ''Academia Philharmonicorum''.<ref name = "FIL">{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/philharmonic/default.html |títulu=Slovenian Philharmonic |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009}} Información sobre la Filarmónica, la so hestoria y la so sede.</ref> Ésta foi asocedida en [[1794]] pola Sociedá Filarmónica, predecesora de l'actual Filarmónica, ente que los sos miembros atopar compositores como [[Joseph Haydn]], [[Ludwig van Beethoven]] y [[Johannes Brahms]], amás del violinista [[Niccolò Paganini]].<ref name = "FIL" />
 
L'edificiu de la Filarmónica foi construyíu en [[1891]] sobre los cimientos del antiguu Teatru Ta (''Stanovsko gledališčy''), edificáu en [[1763]] por cuenta de la visita del emperador [[José II d'Habsburgu|José II]] a la ciudá, y destruyíu en [[1887]]. Diseñáu por [[Adolf Wagner]] n'estilu neo-renacentista, presenta les carauterístiques esquines arrondaes de los teatros de la dómina.<ref name = "FIL" />
Línea 610 ⟶ 600:
;Centru Cultural y de Congresos
 
El [[Centru Cultural y de Congresos]] (''Cankarjev dom''), construyíu ente [[1982]] y [[1983]] según diseños d'[[Edvard Ravnikar]], ye la institución cultural más grande d'Eslovenia. Cuenta con numberoses sales que s'utilicen pa conciertos, teatru, películes y conferencies. Con delles de les sos sales so tierra, la parte visible consta de tres ales, tando la so fachada cubierta de piedra blanca decorada con plegues nos llaos.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/cankarjev_dom/default.html |títulu=Cankarjev dom |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134147/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/cankarjev_dom/default.html |fechaarchivofechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre'l Centru.</ref><ref>{{Citacita web |url=http://www.cd-cc.si/default.cfm?Jezik=En&Kat=040103&menu=C&Podkat=21 |títulu=About us |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009}} Información sobre'l Centru na so páxina oficial.</ref>
 
;Centru d'Esposiciones y Congresos
 
El [[Centru d'Esposiciones y Congresos]] (''Gospodarsko razstaviščy'') ye un complexu construyíu ente [[1954]] y [[1958]] según un diseñu de [[Branko Simčič]]. Ente los sos edificios ta la Sala A, col so carauterísticu techu curvu, y el Pabellón Jurček, con forma de fungu.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/exhibition_convention-centre/default.html |títulu=Ljubljana Exhibition and Convention Centre |idioma=inglés |fechaaccesofechaaccesu=9 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521223141/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/exhibition_convention-centre/default.html |fechaarchivofechaarchivu=21 de mayu de 2009 }} Información sobre'l Centru.</ref>
 
=== Festividaes y eventos ===
A lo llargo del añu celébrense numberosos eventos culturales y festivos na capital eslovena. Cronológicamente, a finales de mayu tien llugar el [[Festival Internacional de Músiques Alternatives y Étniques]] "Druga Godba".<ref>{{Citacita web |títulu= 25th International Druga Godba Festival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14164/podrobno.html |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref> Ente xunu y xunetu celebren el [[Festival Internacional de Jazz]], que presenta dalgunes de les figures más importantes del [[jazz]] a nivel internacional, y qu'en [[2009]] celebra'l la so 50ºª edición,<ref>{{Citacita web |títulu= 50th Ljubljana Jazz Festival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14168/podrobno.html |fechaaccesofechaaccesu= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090804125310/http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14168/podrobno.html |fechaarchivofechaarchivu= 4 d'agostu de 2009 }} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref><ref>{{Citacita web |títulu= Jazz Festival Ljubljana |url= http://en.ljubljanajazz.si/home/ |fechaaccesofechaaccesu= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090522013155/http://en.ljubljanajazz.si/home/ |fechaarchivofechaarchivu= 22 de mayu de 2009 }} Páxina oficial del festival.</ref> y el [[Festival Internacional de Teatru na Cai]] "Ana Desetnica", nel que, dende fai 12 años, artistes, payasos o músicos presenten les sos actuaciones poles cais y places del cascu antiguu de la ciudá.<ref>{{Citacita web |títulu= Ana Desetnica 2009 |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/13779/podrobno.html |fechaaccesofechaaccesu= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/20090615002203/http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/13779/podrobno.html |fechaarchivofechaarchivu= 15 de xunu de 2009 }} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref>
 
Tamién nos meses de branu tien llugar el [[Festival Internacional de Branu]] (''Ljubljanski poletni festival''), que'l so orixe remontar a [[1953]], con actuaciones musicales, teatrales y danza por artistes nacionales ya internacionales que cada añu atraen a 80.000 visitantes a la ciudá,<ref>{{Citacita web |títulu= The Festival Ljubljana |url= http://www.ljubljanafestival.si/en/ |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial del festival.</ref> y el Branu nel Cascu Antiguu, con actos en direuto pos les cais y places de la ciudá.<ref name = "TIV" />
A lo llargo del añu celébrense numberosos eventos culturales y festivos na capital eslovena. Cronológicamente, a finales de mayu tien llugar el [[Festival Internacional de Músiques Alternatives y Étniques]] "Druga Godba".<ref>{{Cita web |títulu= 25th International Druga Godba Festival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14164/podrobno.html |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref> Ente xunu y xunetu celebren el [[Festival Internacional de Jazz]], que presenta dalgunes de les figures más importantes del [[jazz]] a nivel internacional, y qu'en [[2009]] celebra'l so 50º edición,<ref>{{Cita web |títulu= 50th Ljubljana Jazz Festival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14168/podrobno.html |fechaacceso= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20090804125310/http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14168/podrobno.html |fechaarchivo= 4 d'agostu de 2009 }} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref><ref>{{Cita web |títulu= Jazz Festival Ljubljana |url= http://en.ljubljanajazz.si/home/ |fechaacceso= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20090522013155/http://en.ljubljanajazz.si/home/ |fechaarchivo= 22 de mayu de 2009 }} Páxina oficial del festival.</ref> y el [[Festival Internacional de Teatru na Cai]] "Ana Desetnica", nel que, dende fai 12 años, artistes, payasos o músicos presenten les sos actuaciones poles cais y places del cascu antiguu de la ciudá.<ref>{{Cita web |títulu= Ana Desetnica 2009 |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/13779/podrobno.html |fechaacceso= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20090615002203/http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/13779/podrobno.html |fechaarchivo= 15 de xunu de 2009 }} Páxina con información sobre la edición de 2009 del festival.</ref>
 
En setiembre y ochobre de cada añu impar entámase la [[Bienal Internacional d'Artes Gráfiques]], una de les más grandes del mundu y una de les más prestixoses d'esta naturaleza, que los sos orixe remontar a [[1955]].<ref>{{cita web |títulu= 28th Ljubljana Biennial of Graphic Arts |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14170/podrobno.html |fechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre la Bienal de 2009.</ref> N'ochobre (cada añu par) tien llugar Bio, con exhibiciones internacionales de diseñu industrial, y el [[Festival Internacional d'Arte Contemporáneo]] "Ciudá de les Muyeres" (''Mestu žensk''), dedicáu a les creaciones artístiques femenines contemporanees que cada añu preparen sobre una tema en particular.<ref>{{cita web |títulu= 15th City of Women - international festival of contemporary arts |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14197/podrobno.html |fechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre'l festival de 2009.</ref><ref>{{cita web |títulu= Mestu žensk |url= http://www.cityofwomen.org/2008/festival/index.php?option=com_frontpage&Itemid=215&lang=english |fechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial del festival, con información sobre la edición de 2008.</ref> A finales del mes celebra la [[Maratón Internacional de Liubliana]].<ref name="MAR">{{cita web |títulu= Ljubljana marathon |url= http://www.ljubljanskimaraton.si/index.asp?s=1&p=1&r=42&lm=10lm&kat=42M&l=en |fechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061210190058/http://www.ljubljanskimaraton.si/index.asp?s=1&p=1&r=42&lm=10lm&kat=42M&l=en |fechaarchivu=10 d'avientu de 2006 }} Páxina oficial del maratón.</ref>
Tamién nos meses de branu tien llugar el [[Festival Internacional de Branu]] (''Ljubljanski poletni festival''), que'l so orixe remontar a [[1953]], con actuaciones musicales, teatrales y danza por artistes nacionales ya internacionales que cada añu atraen a 80.000 visitantes a la ciudá,<ref>{{Cita web |títulu= The Festival Ljubljana |url= http://www.ljubljanafestival.si/en/ |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial del festival.</ref> y el Branu nel Cascu Antiguu, con actos en direuto pos les cais y places de la ciudá.<ref name = "TIV" />
 
En septiembrepayares y ochobre de cada añu impar entámase lacelebra'l [[BienalFestival Internacional d'Artesde Gráfiques]], unaCine de lesLiubliana]] más(LIFFe), grandesqu'en del2009 munducumple y20 unaaños dedende lesla másso prestixosesprimer d'esta naturalezaedición, que los sos orixe remontar a [[1955]].<ref>{{Citacita web |títulu= 28thLIFFe - 20th Ljubljana BiennialInternational ofFilm Graphic ArtsFestival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/1417014172/podrobno.html |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre la Bienaledición de 2009.</ref> N'ochobre (cada añu par) tien llugar Bio, con exhibiciones internacionales de diseñu industrial, y el [[Festival Internacional d'Arte Contemporáneo]] "Ciudá de les Muyeres" (''Mestu žensk''), dedicáu a les creaciones artístiques femenines contemporanees que cada añu preparen sobre una tema en particular.<ref>{{Citacita web |títulu= 15th City of WomenLIFFe - internationalLjubljana festivalInternational ofFilm contemporary artsFestival |url= http://wwwen.ljubljanaliffe.si/en/tourism/events/14197/podrobno.html |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma= inglés}} Páxina con información sobre'l festival de 2009.</ref><ref>{{Cita web |títuluurlarchivu= Mestu žensk |url= httphttps://wwwweb.cityofwomenarchive.org/2008web/festival20070923183930/indexhttp://en.php?option=com_frontpage&Itemid=215&lang=englishliffe.si/ |fechaaccesofechaarchivu=1123 de xunusetiembre de 20092007 |idioma=inglés}} Páxina oficial del festival.</ref> y n'avientu, conpor informacióncuenta sobrede la edición[[navidá]], detienen 2008lugar concierto y actividaes infantiles, ente otros.<ref name = "TIV" /ref> AAmás, finalestolos deldomingos mestien celebrallugar laun [[Maratónmercadín|rastru]] Internacionalna parte vieya de Liubliana]]la ciudá, nel que pueden atopase antigüedaes, obres d'arte y tou tipu de caxigalines.<ref name="MAR">{{Citacita web |títulu= LjubljanaFlea marathonmarket |url= http://www.ljubljanskimaratonljubljana.si/index.asp?s=1&p=1&r=42&lm=10lm&kat=42M&l=en/tourism/ljubljana/points_of_interest/flea-market/default.html |fechaaccesofechaaccesu= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivourlarchivu= https://web.archive.org/web/2006121019005820081206041305/http://www.ljubljanskimaratonljubljana.si/index.asp?s=1&p=1&r=42&lm=10lm&kat=42M&l=en/tourism/ljubljana/points_of_interest/flea-market/default.html |fechaarchivofechaarchivu= 106 d'avientu de 20062008 }} PáxinaInformación oficial delsobre'l maratónmercadín.</ref>
 
En payares celebra'l [[Festival Internacional de Cine de Liubliana]] (LIFFe), qu'en 2009 cumple 20 años dende la so primer edición,<ref>{{Cita web |títulu= LIFFe - 20th Ljubljana International Film Festival |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/events/14172/podrobno.html |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina con información sobre la edición de 2009.</ref><ref>{{Cita web |títulu= LIFFe - Ljubljana International Film Festival |url= http://en.liffe.si/ |fechaacceso= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20070923183930/http://en.liffe.si/ |fechaarchivo= 23 de setiembre de 2007 }} Páxina oficial del festival.</ref> y n'avientu, por cuenta de la [[navidá]], tienen lugar concierto y actividaes infantiles, ente otros.<ref name = "TIV" /> Amás, tolos domingos tien llugar un [[mercadín|rastru]] na parte vieya de la ciudá, nel que pueden atopase antigüedaes, obres d'arte y tou tipu de caxigalines.<ref>{{Cita web |títulu= Flea market |url= http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/flea-market/default.html |fechaacceso= 11 de xunu de 2009 |idioma= inglés |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20081206041305/http://www.ljubljana.si/en/tourism/ljubljana/points_of_interest/flea-market/default.html |fechaarchivo= 6 d'avientu de 2008 }} Información sobre'l mercadín.</ref>
 
Liubliana foi escoyida pola [[UNESCO]] «Capital Mundial del Llibru» pal añu 2010.<ref>[http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_DÍI=24019&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html «Capital mundial del llibru»] nel sitiu web de la [[UNESCO]].</ref>
Línea 631 ⟶ 620:
;Entidaes deportives
[[Archivu:HalaTivoli-Ljubljana.JPG|thumb|240px|El pabellón [[Tivoli Arena|Tivoli]], onde xueguen dalgunos de los clubes de la ciudá.]]
En fútbol, la ciudá cunta col [[Interblock Ljubljana]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.nkinterblock.eu/news/index/7| |títulu=NK Interblock |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial del club.</ref> ganador de dos [[Copa d'Eslovenia|copes d'Eslovenia]] y l'[[NK Olimpija Ljubljana|Olimpija Ljubljana]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.nkolimpija.com/|2=|títulu=NK Olimpija Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009|idioma=eslovenu |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090221192514/http://www.nkolimpija.com/ |fechaarchivofechaarchivu=21 de febreru de 2009}} Páxina oficial del club.</ref> ganador de cuatro [[Prva SNL|lligues]] y cuatro acopes d'Eslovenia, dambos na [[Prva SNL|PrvaLiga]] eslovena. En baloncestu, Liubliana ta representada pol [[KD Slovan]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.slovanbasket.com/ | |títulu=Košakarsko društvo geoplin Slovan |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial del club.</ref> el [[ŽKD Ježica Ljubljana]]<ref>{{Citacita web |url=http://www.zkdjezica.si/ | |títulu=ŽKD Ježica Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}} Páxina oficial del club.</ref> y el [[KK Union Olimpija]], el más galardonáu de la ciudá, con venti amiestes de baloncestu (seis d'elles mientres l'antigua Yugoslavia), quince acopes d'Eslovenia, tres Supercopes d'Eslovenia y un tercer puestu na [[Eurolliga]] de [[1997]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.union.olimpija.com/137/138/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4y9nh4q4rq8n5luj2| |títulu=Union Olimpija |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información na páxina oficial del club.</ref>
 
En cuanto al [[ḥoquei sobre xelu]], los clubes de Liubliana son el [[HD HS Olimpija]],<ref>{{Citacita web |url=http://www.hsolimpija.over.net/|2=|títulu=Hokejske Selekcije Olimpija |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008|idioma=eslovenu |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080913172227/http://hsolimpija.over.net/ |fechaarchivofechaarchivu=13 de setiembre de 2008}} Páxina oficial del club.</ref> el [[ŠD Alfa]], el [[HK Slavija]]<ref>{{Citacita web |url=http://www.hk-slavija.si/ |2= |títulu=Hokejske klub Slavija |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090228120922/http://www.hk-slavija.si/ |fechaarchivofechaarchivu=28 de febreru de 2009 }} Páxina oficial.</ref> y el [[HDD Olimpija Ljubljana]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.hddolimpija.com/ | |títulu=HDD Tilia Olimpija |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=eslovenu}}</ref> Toos compiten na [[lliga de ḥoquei sobre xelu d'Eslovenia]] y dalgunos d'ellos tamién na [[lliga de ḥoquei sobre xelu d'Austria|amiesta austriaca]].
 
En cuanto al esquí, les pistes más cercanes asítiense 30&nbsp;km al noroeste, cerca de [[Kamnik]]. La estación de ''Krvavec'' tien diez [[telesilla|telesilles]] pa 35&nbsp;km de pistes.<ref name="SkiResort">{{Citacita web |url=http://www.slovenia.info/?smucanje=0&lng=2 | |títulu=Skiing |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=inglés}}</ref><ref name="SkiResortII">{{Citacita web |url=http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |2= |títulu=RTC Krvavec |fechaaccesofechaaccesu=31 d'agostu de 2008 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080924015947/http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |fechaarchivofechaarchivu=24 de setiembre de 2008 }} Información xeneral sobre la estación.</ref>
 
;Instalaciones deportives
[[Archivu:Ljubljana marathon.JPG|thumb|240px|La [[Maratón de Liubliana]] atrai a miles de corredores cada añu.]]
El pabellón [[Tivoli Arena]] foi construyíu ente [[1963]] y [[1965]], y atópase nel centru de la ciudá, na periferia del [[parque Tivoli]]. Tres la so renovación, terminada en [[2000]], la sala grande tien una capacidá de 6.000 espectadores, ente que la sala pequeña, terminada en [[1995]], tien 4.050 asientos.<ref>{{Citacita web |url=http://www.union.olimpija.com/137/141/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4y9nh4q4rq8n5luj2 | |títulu=Tivoli Arena |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l pabellón na páxina del Union Olimpija.</ref>
 
L'[[Estadiu Central (Liubliana)|Estadiu Central]] (''Osrednji stadion'') foi construyíu pa la [[Sociedá Orel]] ente [[1925]] y [[1941]] según los diseños de [[Jožy Plečnik]]. El so estilu queda reflexáu, por casu, nes balaustraes o nes bóvedes d'entrada sofitaes sobre pseudo-columnes [[Orde dóricu|dóriques]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |2= |títulu=Central Stadium |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090425071505/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |fechaarchivofechaarchivu=25 d'abril de 2009 }} Información ya historia sobre l'estadiu.</ref> Usáu frecuentemente en partíos de fútbol o pa conciertos, foi clausuráu en [[2008]] de cara a una reforma del mesmu.<ref>{{Citacita web |url=http://en.stadioni.org/ljubljana/stadion_za_bezigradom | |títulu=Stadion za Bežigradom |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información ya imáxenes sobre l'estadiu.</ref> En marzu de [[2009]] aprobóse'l proyeutu ganador, obra del estudiu d'arquiteutura GMP de [[Berlín]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/m_projects/project_8/default.html | |títulu=Renovation of the Plečnik stadium in Bežigrad |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Noticies rellacionaes col proyeutu de reforma del estadiu.</ref>
 
;Eventos deportivos
 
L'últimu domingu d'ochobre tien llugar poles cais de la ciudá'l [[Maratón Internacional de Liubliana]] (''Ljubljanski maraton''), que, dende [[1996]], atrai a dellos miles de corredores cada añu.<ref name = "MAR" /><ref>{{Citacita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |2= |títulu=13th Ljubljana marathon |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090530072719/http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |fechaarchivofechaarchivu=30 de mayu de 2009 }} Información sobre la edición de 2009.</ref> Tamién, y dende [[1957]], ente'l 8 y el 10 de mayu celebra la tradicional marcha a lo llargo del [[Senderu de la Memoria y Camaradería]] (''Pot spominov in tovarištva''), conmemorando la lliberación de Liubliana el 9 de mayu de [[1945]].<ref name = "CAM" />
 
La llocalidá de [[Tacen]], asitiada xuntu al ríu [[Sava]], ocho kilómetros al noroeste de la Liubliana, alluga casi tolos años una competición internacional de [[kayak]], que se remonta a [[1939]], siendo parte, por casu, de la Copa del Mundu de Eslalon y de los Campeonatos del Mundu de [[1991]] y [[2010]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |2= |títulu=Slalom World Cup Tacen 2008 |fechaaccesofechaaccesu=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20090303064633/http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |fechaarchivofechaarchivu=3 de marzu de 2009 }} Información sobre la edición de 2008.</ref> Ente'l 22 y el 27 d'ochobre de [[1970]] la ciudá foi sede del XVII [[Campeonatu Mundial de Ximnasia]].
 
== Ciudaes hermanaes ==
 
{| cellpadding="5"
|- valign="top"
|
* {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Nottingham]] - [[Reinu Xuníu]], dende 1963.<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.nottinghamcity.gov.uk/index.aspx?articleid=5475 |títulu=Notice Nottingham |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20111001085540/http://www.nottinghamcity.gov.uk/index.aspx?articleid=5475 |fechaarchivofechaarchivu=1 d'ochobre de 2011}} Información xeneral sobre la ciudá de Nottingham.</ref>
* {{bandera|Grecia}} [[Atenes]] - [[Grecia]], dende 2000.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Serbia}} [[Belgráu]] - [[Serbia]], dende 2003.<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=1225698 |títulu=City of Belgrade. International Cooperation |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20080416222914/http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=1225698 |fechaarchivofechaarchivu=16 d'abril de 2008 }} Ciudaes hermanaes con Belgráu.</ref>
* {{bandera|Eslovaquia}} [[Bratislava]] - [[Eslovaquia]], dende 1967.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Bélxica}} [[Bruxeles]] - [[Bélxica]], dende 2004.<ref name="InNumbers" />
Línea 663 ⟶ 651:
* {{bandera|China}} [[Chengdu]] - [[República Popular de China China]], dende 1981.<ref name="InNumbers" />
|
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Cleveland]] - [[Estaos Xuníos]].<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://portal.cleveland-oh.gov/portal/page/portal/CityofCleveland/Home/Government/MayorsOffice/Office_of_Government_Affairs/SisterCities#ljubljana |títulu=Cleveland´s Sister Cities |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20110721034343/http://portal.cleveland-oh.gov/portal/page/portal/CityofCleveland/Home/Government/MayorsOffice/Office_of_Government_Affairs/SisterCities#ljubljana |fechaarchivofechaarchivu=21 de xunetu de 2011 }} Ciudaes hermanaes con Cleveland.</ref>
* {{bandera|Alemaña}} [[Leverkusen]] - [[Alemaña]], dende 1979.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Turquía}} [[Mardin]] - [[Turquía]], dende 2003.
Línea 673 ⟶ 661:
|
* {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Sarajevo]] - [[Bosnia-Herzegovina]], dende 2002.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|República de Macedonia}} [[Skopie]] - [[República de Macedonia|Macedonia]], dende 2007.<ref>{{Citacita web | |idioma=inglés |url= http://www.skopje.gov.mk/EN/DesktopDefault.aspx?tabindex=0&tabid=69 |títulu=Skopje Sister cities |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009}} Ciudaes hermanaes con Skopje.</ref>
* {{bandera|Tunicia}} [[Susa (Tunicia|Susa]] - [[Tunicia]], dende 1969.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Xeorxa}} [[Tblisi]] - [[Xeorxa]], dende 1977.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Austria}} [[Viena]] - [[Austria]], dende 1999.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Austria}} [[Graz]] - [[Austria]], dende 2001.<ref>{{Citacita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.graz.at/cms/beitrag/10099863/606819 |títulu=Ljubljana |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |urlarchivourlarchivu=https://web.archive.org/web/20101012141812/http://www.graz.at/cms/beitrag/10099863/606819 |fechaarchivofechaarchivu=12 d'ochobre de 2010 }} Ciudaes hermanaes con Graz. Liubliana.</ref>
* {{bandera|Alemaña}} [[Wiesbaden]] - [[Alemaña]], dende 1977.<ref name="InNumbers" />
* {{bandera|Croacia}} [[Zagreb]] - [[Croacia]], dende 2001.<ref name="InNumbers" />
Línea 691 ⟶ 679:
;Deportistes
* [[Merlene Ottey]] ([[1960]]-): atleta d'orixe [[Xamaica|jamaiquino]], ganadora d'ocho medayes olímpiques y catorce en campeonatos del mundu.
* [[Rok Petrovič]] ([[1966]])-([[1993]]): esquiador, na temporada [[1985]]/[[1986|86]] foi campeón de la [[Copa del Mundu d'Esquí Alpín|Copa del Mundu d'Esquí]] na modalidá d'[[Eslálon]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.fis-ski.com/uk/604/613.html?sector=A EL&listid=&competitorid=47411&type=result | |títulu=Biography of Rok Petrovič |fechaaccesofechaaccesu=7 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Biografía y estadístiques deportives de Rok Petrovič.</ref>
* [[Mateja Svet]] ([[1968]]-): esquiadora, foi campeona de la Copa del Mundu d'Esquí na temporada [[1987]]/[[1988|88]] na modalidá d'[[Eslálon Xigante]], y medaya de plata nos [[Xuegos Olímpicos de Calgary 1988|Xuegos Olímpicos de Calgary]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.fis-ski.com/uk/604/613.html?sector=A EL&listid=&competitorid=59871&type=result | |títulu=Biography of Mateja Svet |fechaaccesofechaaccesu=7 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Biografía y estadístiques deportives de Mateja Svet.</ref>
* [[Urška Hrovat]] ([[1974]]-): esquiadora, ganó cinco premios na Copa del Mundu d'Esquí, na modalidá de Eslálon, en [[1994]], [[1996]] y [[1998]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.fis-ski.com/uk/604/613.html?type=biog&competitorid=26036&sector=AL títulu=Biography of Urška Hrovat |fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Biografía y estadístiques deportives de Urška Hrovat.</ref>
* [[Radoslav Nesterović]] ([[1976]]-): xugador profesional de baloncestu de dellos equipos europeos y de la [[NBA]], anguaño nos [[Toronto Raptors]].
* [[Luka Gregorc]] ([[1984]]-): xugador de tenis profesional, en 2008 algamó'l so puestu más altu nel ranking [[Asociación de Tenistes Profesionales|ATP]], el 232º232ᵘ.
;Autores
* [[Marko Pohlin]] ([[1735]]-[[1801]]): filólogu y cronista.
Línea 715 ⟶ 703:
;Músicos
* [[Lleo Funtek]] ([[1885]]-[[1965]]): violinista y direutor d'orquesta, tuvo al mandu de la [[Ópera Nacional de Finlandia]] ente 1915 y 1959.
* [[Neisha]] ([[1982]]-): pianista y cantante de pop.<ref>{{Citacita web |url=http://www.neisha.org/index.php?lang=en#&page=biografija&lang=en | |títulu=Neisha - Biography |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Biografía na so páxina oficial.</ref>
|&nbsp;&nbsp;
|
Línea 728 ⟶ 716:
* [[Janez Vajkard Valvasor]] ([[1641]]-[[1693]]): noble, académicu y polímata.
* [[Sigmund Zois]] ([[1747]]-[[1819]]): científicu naturalista.
* [[Fritz Pregl]] ([[1869]]-[[1930]]): [[Premio Nobel de Química|Premiu Nobel de Química]] en 1923 pol desenvolvimientu del microanálisis de sustances orgániques.<ref>{{Citacita web |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1923/pregl-bio.html | |títulu=Fritz Pregl - Biography |fechaaccesofechaaccesu=12 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Biografía na páxina oficial de los Premios Nobel.</ref>
* [[Milan Vidmar]] ([[1885]]-[[1962]]): inxenieru electrónicu, xugador y teóricu d'axedrez, ganó dalgunos de los torneos del so tiempu, como [[Karlsbad]] 1907, [[Budapest]] 1912, [[Viena]] y [[Berlín]] 1918 y [[Hastings]] 1925.
* [[Anton Peterlin]] ([[1908]]-[[1993]]): físicu, ganador del Premiu France Prešeren en 1955, la Medaya Bingham en 1970 y el Premiu de la Sociedá Física Americana en 1972.
Línea 738 ⟶ 726:
;Artistes
* [[Francesco Robba]] ([[1698]]-[[1757]]): escultor [[Escultura barroca|barrocu]] italianu, pasó la mayor parte de la so vida en Liubliana.
* [[Ivana Kobilca]] ([[1861]]-[[1926]]): pintora [[Realismu pictóricu|realista]], foi miembru de la [[Sociedá Nacional de Belles Artes]] de París.<ref>{{Citacita web |url=http://www.ng-slo.si/en/default.asp?id=237&prikaz=galerija_avtorja&avtor=116 | |títulu=Art in Slovenia - Realism |fechaaccesofechaaccesu=10 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Galería d'imáxenes de Ivana Kobilca.</ref>
* [[Rihard Jakopič]] ([[1869]]-[[1943]]): pintor [[Impresionismu|impresionista]].<ref>{{Citacita web |url=http://www.thezaurus.com/webzine/slovene_impressionism_rihard_jakopic/ | |títulu=Slovenian impressionists - Rihard Jakopič |fechaaccesofechaaccesu=9 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información y galería d'imáxenes de Rihard Jakopič.</ref>
* [[Jožy Plečnik]] ([[1872]]-[[1957]]): arquiteutu que realizó trabayos en [[Viena]], [[Belgráu]], [[Praga]] y Liubliana. En 1949 foi-y concedíu'l [[premiu Prešeren]].
* [[Željko Ivanek]] ([[1957]]-): actor de [[teatru]] y [[televisión]], ganador d'un Premiu [[Emmy]] en [[2008]].
Línea 745 ⟶ 733:
 
== Ver tamién ==
 
* [[Osrednjeslovenska]]
* [[Conceyos d'Eslovenia]]
Línea 772 ⟶ 759:
 
{{Tradubot|Liubliana}}
 
[[Categoría:Llocalidaes d'Eslovenia]]
[[Categoría:Capitales d'Europa]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]