Diferencies ente revisiones de «Idioma lusitanu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- deas + des ) |
m correición de topónimos |
||
Llinia 31:
=== Estensión xeográfica ===
[[Archivu:Mapa llengües paleohispàniques-cast.jpg|300px|thumb|La llingua lusitana nel contestu de les [[llingües paleohispánicas]].]]
Les inscripciones atopáronse en [[
Si tener en cuenta tamién la información dada polos distintos teónimos, antropónimos y topónimos, la estensión correspuende al nordeste del modernu [[Portugal]] y zones axacentes d'[[España]], con centru na [[Sierra de la Estrella]].
Llinia 59:
=== El lusitanu como llingua itálica ===
Esta segunda hipótesis ye la defendida por [[Francisco Villar (filólogu)|Francisco Villar]], [[Rosa Pedreru]], Joaquín Gorrochategui<ref>"En redol a la clasificación del lusitanu” J. Gorrochategui. Veleia 2-3, 1987, 76-92.</ref> y [[Blanca María Prósper]], quien la ponen en relación coles [[llingües itáliques]]. La teoría basar en paralelismos de nomes de dioses: sabín '''Poimunien''', umbru '''Puemune''', lusitanu '''Pemaneieco''' < <span style= "font-family:Segoe UI">*Poi-mn̥o-y-aiko</span>, la divinidá lusitana '''Collouesei''' frente al llatín '''Colluuies''',<ref>Francisco Villar y Rosa Pedreru "La nueva inscripción lusitana:
lusitanu '''praidtom''', '''praisom''' 'puestu delantre, espuestu' ~ llatín '''praeditum'''<br />
lusitanu '''vea''' ~ llatín '''via''', umbru '''vea'''<br />
Llinia 177:
== Testos ==
Conócense solu cinco inscripciones lusitanes bien tardíes inscrites sobre piedra toes en [[alfabetu llatín]]. Enantes al periodu romanu nun esistiera una [[epigrafía]] lusitana propia. Los dos principales inscripciones fueron en territoriu portugués en [[Lames de Moledo]], [[Cabeço das Fragües]], la tercer inscripción vien
A toos ellos habría qu'añedir una inscripción apocayá topada en [[Viseu]]<ref>Luís da Silva, Pedro Sobral y Nádia Figueira "Divinidaes indíxenes numa ara inédita de Viseu" Palaeohispánica 10, 2009, p. 145.</ref> escrita en llingua mista, onde la espresión de les divinidaes ta en llingua lusitana y la del dedicante y formulariu votivo en llatín. Esta posibilidá d'aceptar la esistencia d'epígrafes mistos, qu'amuesen clares marques de desinencies flexivas indíxenes non asimilables a les llatines, llevó a dellos autores<ref>Joaquín Gorrochategui y José María Vallejo “Lengua y onomástica les inscripciones lusitanes” Universidá del País Vascu - Euskal Herriko Unibertsitatea</ref> a proponer la mesma categoría d'epígrafes indíxenes (o meyor mistos) dalgunes otres inscripciones como les d'Agües Fríes,<ref>Águas Frias (Chaves, VRE), HEp 2, 839 + HEp 7, 1214: Deibabo / Nemucel/aicabo / Fuscinus / Fusci f(ilius) / o l
Llinia 227:
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="2" width="100%"
| valign="top" | '''
| valign="top" | '''
|-
| valign="top" |
Llinia 295:
* Untermann, Jürgen (2003): ''Discursos da Invistidura de D. Jürgen Untermann como doutor «Honoris Causa»''.Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.
* Villar, Francisco (1996): ''Los indoeuropeos y los oríxenes d'Europa'', Madrid.
* Villar, Francisco; Pedreru Rosa (2001): «La nueva inscripción lusitana:
* de Focete, Javier (2013): "La epigrafía lusitana y l'intersección de relixón y llingua como marcador identitario" ''Revista da Faculdade de Lletres''. Volume XII. Ciências y Técniques do Património. Universidade do Porto.
* de Focete, Javier (1995): "Les sociedaes celtibéricu y lusitano y l'escritura", ''AEA'' 68.
|