Diferencies ente revisiones de «República de la Nueva Granada»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"otorgar" +"dar"
m Preferencies llingüístiques: -"sublevar" +"sulevar"
Llinia 81:
L'alzamientu foi encaloráu dos meses dempués, pero enfoscóse cuando los [[caudiellu|caudiellos]] rexonales alzar contra'l gobiernu central col fin de llograr reivindicaciones polítiques y económiques (d'ende'l so nome de «Guerra de los Supremos»).<ref name="Link"/> En xunetu de [[1840]] [[José María Obando]] escapar de la cárcel onde s'atopaba esperando xuiciu pol asesinatu d'[[Antonio José de Sucre]] en [[1828]] y inicó un alzamientu que foi aprovecháu por otros dirixentes antigobernistas pa xeneralizar la [[guerra civil]].<ref name="Conexón"/>
 
La guerra llueu s'espandió por otres provincies, ya incluyó un [[Conflictu estremeru ente Colombia y Ecuador|conflictu fronterizu cola República del Ecuador]], porque d'ellí dependía'l cleru de Campera. Nel momentu que les tropes ecuatorianes comandadas por [[Juan José Flores]] cruciaron la [[frontera ente Colombia y Ecuador|frontera]], estos comandantes sublevarsulevar nes sos respeutives rexones. Sicasí esti movimientu nun cuntó con una direición única, lo que dexó la so derrota en [[1842]].<ref name="Conexón"/>
 
=== La separación de Panamá de 1840 ===
Llinia 105:
{{AP|Guerra civil colombiana de 1851}}
 
Tres les reformes empecipiaes pol presidente [[José Hilario López]], qu'incluyíen la llibertá de los esclavos ([[21 de mayu]] de [[1851]]), espulsión de los xesuites,<ref name="Encruz">{{cita web|url=http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/modosycostumbres/crucahis/crucahis123.htm|títulu=La guerra de 1851|fechaacceso=31 de xunetu de 2012|editorial=Biblioteca Luis Ángel Arango|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120820164117/http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/modosycostumbres/crucahis/crucahis123.htm|fechaarchivo=20 d'agostu de 2012}}</ref> supresión de la pena de muerte y la prisión por deldes, y la consagración de la llibertá de prensa y el xuiciu por xuraos, los terratenientes caucanos sublevarsulevar en contra d'este por considerales demasiáu lliberales.<ref name="Link"/>
 
Ye según el [[22 de mayu]] los rebeldes pronunciar nel sur del país y [[Julio Arbolea]] intentó prindar [[San Juan de Campera]], pero foi derrotáu; tamién se dieron llevantamientos en [[Sogamoso]], [[Maruxu (Tolima)|Maruxu]], [[Guatavita]] y [[El Guamo]]. Pa encalorar estes sublevacionessulevaciones el gobiernu nomó entós al xeneral [[José María Obando]] como xeneral en xefe del Exércitu del Sur y al xeneral [[Tomás Herrera]] comandante nel [[Valle del Cauca]],<ref name="Encruz"/> quien gradualmente fueron aselando estos enfrentamientos armaos. La guerra foi terminada a finales del añu, cola derrota de [[Mariano Ospina Rodríguez]] el [[30 d'agostu]] y la capitulación del xeneral Borreru'l [[10 de setiembre]].<ref name="Encruz"/>
 
=== Reforma constitucional de 1853 ===