Diferencies ente revisiones de «Catarismu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu países
m apostrofación
Llinia 1:
[[Archivu:Cathar cross.svg|right|thumb|210px|Cruz cátara, tamién nomada cruz de d'[[Occitania]].]]
El '''catarismu''' ye la doctrina los Cátaros, un movimientu relixosu de calter gnósticu que s'espardió per Europa Occidental nel [[sieglu X]]. Llograron allugase nel sieglu XIII en tierres del [[Llangedoc]], au contaben cola proteición de dellos nobles llocales vasallos de la [[Corona d'Aragón]].
 
Llinia 9:
 
== Etimoloxía ==
El nome «cátaru» vien probablemente del griego καθαρός ''(kazarós)'': ‘puros'. Otru aniciu suxeríu ye'l términu [[llatín]] ''cattus'': ‘gatu', l'alemán ''ketter'' o el francés ''catiers'', asociáu davezu a "adoradores del diañu en forma de gatu" o [[bruxa|bruxes]] y herexes. Una de les primeres referencies existentes ye una cita de d'[[Eckbert von Schönau]], qu'escribió acerca de los herexes de [[Colonia (Renania del Norte-Westfalia)|Colonia]] en [[1181]]: «Hos nostra Germania cátharos appéllat».
 
Los cátaros fueron denominaos tamién [[albixense]]s. Esti nome entama a emplease a finales del [[sieglu XII]], y ye usáu pol cronista [[Geoffroy du Breuil of Vigeois]] en [[1181]]. El nome refierse a la ciudá occitana d'[[Albi]] (l'antigua ''Álbiga''). Esta denominación nun parez mui exacta, puesto que'l centro de la cultura cátara taba en [[Toulouse]] y nos distritos vecinos. Tamién recibieron el nome de «poblicantes», siendo esti últimi términi una dexeneración del nome de los [[paulicianos]], colos que se-yos confundía.