Diferencies ente revisiones de «Charles de Villette»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m apostrofación
Llinia 20:
Un escándalu<ref>[[Melchior Grimm|Grimm]], nel so ''[[Correspondance littéraire, philosophique et critique|Correspondance littéraire]]'' (agostu de 1765), afirma {{cita|''qu'il
remplit tout Paris d'un duel où il devait avoir tué un ancien lieutenant-colonel, après l'avoir outragé dans xune promenade publique, de la manière el plus indécente et el plus punissable. C'était pour mettre sa bravoure hors de doute qu'il avait imaxiné de faire courir ce bruit. -yos campagnes en Hesse lui avaient offert des occasions plus simples de se laver de tout soupçon de poltronnerie. Quoi qu'il en soit, ce prétendu duel fit tant de scandale, l'offense qui devait l'avoir occasionné était si contraire aux mœurs, que -y ministère public informa contre -y fait; et lorsqu'on en vint aux éclaircissements, il se trouva qu'il n'y avait nul fondement nin à l'offense nin au combat. Cette platitude fit enfermer M. de Villette pendant six mois dans la citadelle de Strasbourg.''
|col2=tou París falaba d'un duelu nel que paecía matar a un ex teniente coronel, dempués d'ofendelo nun llugar públicu, de la forma más indecente y más punible. Punxera en circulación esi rumor pa poner la so valentía fora de toa dulda. Les campañes en [[Hesse]] ufiertaríen-y oportunidaes más simples pa esaniciar tou barruntu de cobardía. Fuera lo que fora, esti pretendíu duelu provocó tal escándalu, la ofiensa que tenía de causar yera tan contraria a los costumes, que'l ministeriu públicu investigó'l fechu; y cuando se llegó a esclariar l'asuntu, viose que nun había nengún fundamentu nin pa la ofiensa, nin pal combate. Esta lloria provocó l'encierre de M. de Villette mientres seis meses na ciudadela de d'[[Estrasburgu]].}}</ref> en 1764 valió-y una ''[[lettre de cachet]]'', que lo unvió mientres seis meses a la ciudadela de [[Château de La Petite-Pierre|La Petite-Pierre]] en [[Alsacia]]. Lliberáu tres la intervención del so padre, ordenar que nun vuelva a la capital: por tanto, foi a atopase con Voltaire en [[Ferney-Voltaire|Ferney]], que lo acoyó solícitu:
{{cita|''J'ai actuellement chez moi pour me ragaillardir un jeune M. de Villette, qui sait tous -yos vers qu'on ait jamais faits, et qui en fait lui-même, qui chante, qui contrefait son prochain fort plaisamment, qui fait des contes, qui est pantomime, qui réjouirait jusqu'aux habitants de la murnia Genève.''|col2=Tengo anguaño na mio casa p'allegrame un mozu M. de Villette, que conoz tolos versos que se fixeren enxamás, y que fai tamién él mesmu, que canta, qu'asonsaña al so próximu de forma bien risondera, que fai cuentos, que ye [[mimu]], que prestaría hasta a los habitantes de la murnia [[Xinebra (ciudá)|Xinebra]].|Voltaire}}
So los auspicios del filósofu, al que llamaba «el so padre» ensin mieu, Villete llanzar nel mundu lliterariu, escribió munchos versos, presentar a dellos premios de l'[[Academia francesa]] que nun llogró y, sobremanera, emponderó a Voltaire de toles formes posibles, que-y lo devolvió en demasía, llamándo-y el «[[Tibulo]] francés». a pesar d'ello, el so talentu lliterario yera menor. [[Marie Du Deffand]] llamar «un personaxe de comedia». Los intelectuales de la dómina nun aforraron crítiques; ríense sobremanera del usu que creía poder faer de la sonadía de Voltaire. Esti [[epigrama]] percorrió mientres llargu tiempu París: