Diferencies ente revisiones de «Imán»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu
Llinia 21:
[[Archivu:Neudimiun beads.JPG|thumb|Imanes de [[Neodimio]]]]
 
Los imanes pueden ser: naturales o artificiales, o bien, permanentes o temporales. Un imán natural ye un mineral con propiedaes magnétiques (magnetita). Un imán artificial ye un cuerpu de material ferromagnético al que se comunicó la propiedá del magnetismu. Un imán permanente ta fabricáu n'aceru imantado. Un imán temporal, pierde les sos propiedaes una vegada que cesa la causa que provoca'l magnetismu. Un electroimán ye una bobina (nel casu mínimu, una espiral) pola cual circula corriente eléctricallétrica.
# '''Imanes naturales'''; la magnetita ye un potente imán natural, tien la propiedá d'atraer toles sustances magnétiques. La so carauterística d'atraer cachos de fierro ye natural. Ta compuesta por óxidu de fierro. Les sustances magnétiques son aquelles que son atraíes pola magnetita.
# '''Imanes artificiales permanentes''';les sustances magnétiques que al estregales cola magnetita, convertir n'imanes, y caltienen mientres enforma tiempu la so propiedá d'atracción.
# '''Imanes artificiales envernaes'''; aquellos que producen un campu magnético namái cuando circula por ellos una corriente eléctricallétrica. Un exemplu ye'l '''electroimán'''.
 
== Usos ==
[[Archivu:Boligrafo Imantado.jpeg|thumb|[[Bolígrafu]] Imantado en forma de [[salmón]]]]
 
Los imanes utilizar de bien diverses formes: en [[Discu duru|discos duros]], [[Altavoz|altavoces]] o parlantes, pegatinas (figures que se xunten a les neveres), [[brúxula|brúxules]], zarros pa xeladeres o conxeladores, parés magnétiques, llaves [[Codificación dixital|codificadas]], [[Banda magnética|bandes magnétiques]] de [[tarxeta de crédito|tarjeta de creitu]] o débeda, bocines, [[motor eléctricullétricu|motores]], como un interruptor básicu, como detector de billetes falsos, [[Xenerador eléctricullétricu|xeneradores]], detectores de metales, pal zarru de moblame. Dalgunos d'estos aparatos pueden estropiase si aplícase-yos una cierta cantidá de magnetismu opuestu.
 
== Partes d'un imán ==
Llinia 41:
Dizse que per primer vegada reparar na ciudá de [[Magnesia del Sipilos|Magnesia]] en [[Asia Menor]], d'ende'l términu magnetismu. Sabíen que ciertes [[Magnetita|piedres]] atraíen el [[fierro]] y que los trocitos de fierro atraíos, atraíen de la mesma a otros. Estes denomináronse imanes naturales.
 
Foi [[Hans Christian Oersted|Oersted]] quien evidenció en 1820 per primer vegada qu'una [[corriente eléctricallétrica]] xenera un [[campu magnético]] al so alredor. Nel interior de la materia esisten pequeñes corrientes zarraes al movimientu de los [[electrón|electrones]] que contienen los [[átomu|átomos]]; caúna d'elles anicia un microscópicu imán. Cuando estos pequeños imanes tán empobinaos en toes direiciones los sos efectos anúlense mutuamente y el material nun presenta propiedaes magnétiques; y sicasí, si tolos imanes allíniense, actúen como un únicu imán y dizse que la sustanza haise magnetizado.
 
== Polos magnéticos ==
Llinia 60:
 
=== Forma de magnetizar una sustanza ===
Asitiando'l material nun fuerte campu magnético producíu por un imán permanente o por una [[corriente eléctricallétrica]], o cuando'l material tien propiedaes magnétiques y al fundilo (ej. [[aceru]] o [[lava]] [[Basaltu|basáltica]]) esfrecer na presencia de dalgún campu magnético.
 
== Ver tamién ==