Diferencies ente revisiones de «Lluminaria fluorescente»
Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación |
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu |
||
Llinia 6:
== Historia ==
El más antiguu antecedente del llume fluorescente posiblemente sía l'esperimentu realizao y descrito en 1707 por [[Francis Hauksbee]], que xeneró por ionización electrostática del vapor de mercuriu una lluz azulao qu'algamaba pa lleer un escritu. Darréu'l físicu alemán [[Heinrich Geissler]] construyó en 1856 un dispositivu por aciu el cual llogró una lluz de rellumu azuláu a partir d'un gas enrarecido zarráu nun tubu y escitáu con una [[descarga
En 1891, l'inventor estauxunidense, y collaborador de Tesla, [[Daniel McFarlane Moore]] empezó a realizar esperimentos con tubos de descarga gaseosa. Creó asina en 1894 la llámpara Moore», que se trataba d'una llámpara comercial que competía coles bombilles de lluz incandescentes inventaes pol so antiguu xefe [[Thomas Alva Edison]]. Estes llámpares, que conteníen [[nitróxenu]] y [[dióxidu de carbonu]], emitíen lluz blanco y rosada respeutivamente, y tuvieron un ésitu moderáu. En 1904, les primeres d'estes llámpares instalar nunos almacenes de la ciudá estauxunidense de Newark. Como los llabores d'instalación, caltenimientu y arreglu d'estes llámpares yeren dificultoses, nun tuvieron ésitu.<ref name=etheric>{{cita noticia |nome= |apellíu= |enlaceautor= |coautor= |título=Mr. Moore's Etheric Light. The Young Newark Electrician's New And Successful Device. |url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9400Y1DE133BEE33A25751C0A9669D94679ED7CF |editorial=[[New York Times]] |fecha=2 d'ochobre de 1896, Wednesday |fechaacceso=26 de mayu de 2008 }} Paid access.</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Modern illuminants and illuminating engineering |last1=Gaster |first1=Leon |last2=Dow |first2=John Stewart |añu=1915 |editorial=Whittaker & Co. |url=http://books.google.com/books?id=jVVDAAAAIAAJ&pg=PA107 |páxines=107–111}}</ref><ref name=Bright>{{cita llibru |títulu=The Electric-Lamp Industry |añu=1949 |apellíos=Bright, Jr. |nome=Arthur A. |editorial=MacMillan }} Pages 221–223 describe Moore tubes. Pages 369–374 describe neon tube lighting. Page 385 discusses Risler's contributions to fluorescent coatings in the 1920s. Pages 388–391 discuss the development of the commercial fluorescent at General Electric in the 1930s.</ref>
Llinia 21:
Na figura de riba estrémense, amás de la mesma llámpara, dos elementos fundamentales: el «cebador» (tamién llamáu «arrancador» o «partidor») y la «reactancia» o «balastu», qu'apurre [[reactancia inductiva]]. En dellos países de fala española empléguense entá los sos sinónimos ingleses ''starter'' y ''ballast''.
El cebador, partidor o arrancador ta formáu por una pequeñu angüeña de cristal que contién gases a baxa presión ([[neón]], [[argón]] y gas de mercuriu) y en que'l so interior tópase un contautu formáu por una [[llámina bimetálica]] doblada en "O". En paralelu con esti contautu hai un [[Condensador (
L'elementu qu'aprove [[reactancia]] inductiva llámase «balastu» o «balastru», anque en dellos países denominar incorrectamente «reactancia», qu'en realidá ye'l nome de la magnitú
Al aplicar la [[Tensión
La diferencia de potencial aplicada a los filamentos y al tubu ye pulsante, porque la tensión
Los filamentos, al calecer, esprenden electrones que, xuntu col picu de autoinducción, ionizan los gases qu'enllenen el tubu; fórmase asina un [[Plasma (estáu de la materia)|plasma]] que conduz la eletricidá. Este plasma escita los átomos del vapor de mercuriu que, al desexcitarse, emiten [[lluz visible]] y [[lluz ultravioleta|ultravioleta]]. Estos filamentos tán recubiertos por una especie de polvu llamao TRIPLECARBONATO, esti utilizar pa promover el saltu d'electrones ente'l cátodu y l'ánodu y cada vez que se energiza el tubu fluorescente esprender una pequeña cantidá del filamentu, que va formando'l llurdiu negru que s'aprecia nos fluorescentes cuando tán cerca de cumplir la so vida útil, una vegada que s'escosó'l triplecarbonato nos filamentos, nun hai forma de que se dea'l saltu d'electrones y por tantu'l tubu fluorescente dexa de funcionar, a pesar de que toles demás partes del tubu tean en perfectu estáu. Por eso nun s'encamienta l'usu d'esta teunoloxía en llugares onde s'encender y apaguen costantemente.
Llinia 33:
El revestimiento interior de la llámpara tien la función de penerar y convertir la lluz ultravioleta en visible. La coloración de la lluz emitida pola llámpara depende del material d'esi recubrimientu internu. El material del tubu, vidriu común, contribúi a amenorgar la lluz UV que pudiera escapar fora de la lluminaria.
Les llámpares fluorescentes son dispositivos con rimada negativa de la so [[resistencia
Finalmente, l'amenorgamientu de la resistencia interna del tubu una vegada encendíu, fai que la tensión ente los terminales del cebador sía insuficiente pa ionizar el gas conteníu na so angüeña y por tantu'l contautu metálicu queda inactivu cuando'l tubu ta encendíu.
Hasta cerca de 1975 coesistieron n'[[Arxentina]] l'alimentación
==== Compensación en llámpares fluorescentes ====
Llinia 88:
== Ventayes ==
=== Peracabo d'enerxía ===
La gran ventaya d'esti tipu de llámpares ye la so, relativamente, amenorgáu consumu d'enerxía, pos tienen un rendimientu ente 50 y 80 lúmenes por vatiu de potencia (lm/W), frente a les llámpares tradicionales de incandescencia (ente 10 y 15 lm/W), qu'el so consumu ye mayor y, inclusive, frente a otros tipos de llámpara, sacante los más recién. Eso llevó a un usu bien estensu, especialmente n'edificios d'usu públicu y oficines, pero nel consumu intervien non solo la mesma llámpara, sinón tamién la lluminaria y el sistema d'encendíu. Cualesquier [[Balastu
=== Ceguño ===
Llinia 134:
== Enllaces esternos ==
{{commons|Fluorescent light bulbs|Llámpares fluorescentes}}
* [https://web.archive.org/web/20071202144222/http://enciclopedia.acuarios.es/wiki/Fabricar_una pantalla_de dos fluorescentes Esquema
* [https://mega.nz/#!zIw0XKyQ!bC4DceCtq4jS5_GXUOle0hMNWJrEs1lsA-PJREg39lk Simulation Article]
<!--NUN SÉ QUÉ PINTEN LOS LED EQUÍ * [http://www.wispuled.com/index.php LED bañador de paré] -->
|