Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu |
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu |
||
Llinia 40:
Na mañana del [[26 d'agostu]], a les 10:00 [[UTC-5]], el furacán Katrina algamó la categoría 3 nel golfu de Méxicu. Darréu, pela tarde, el CNH decatar de qu'el Katrina terminaría dirixiéndose escontra'l [[panhandle|saliente]] de Florida y revisó la trayeutoria prevista pa la nube.<ref>{{cita web |autor=Spann, James |url=http://www.jamesspann.com/bmachine/calendar/wxtalk/26,08,2005 |títulu="Models Shifting West," "NHC Shifting Track To MS Coast" and "Llate Katrina Thoughts" from the ABC33/40 Weather Blogue |fecha= 26 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref name="NHC disc 014">{{cita web | autor = Stewart, Stacy | editorial = National Hurricane Center | títulu = Hurricane Katrina Discussion Non. 14, 5:00 pm EDT | fecha = 26 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url = http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/dis/al122005.discus.014.shtml? |idioma=inglés}}</ref> El CNH emitió un avisu de furacanes pal sureste de Luisiana, incluyendo la área de Nueva Orleans, a les 10:00 UTC-5 del [[27 d'agostu]].<ref name="NHC Katrina Advisory 17">{{cita web|autor=Centro Nacional d'Huracán |título=Hurricane Katrina Advisory Number 17, 10 a.m. CDT, August 27, 2005 |editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]]|fechaacceso=13 d'agostu de 2011 |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/pub/al122005.public.017.shtml? |idioma=inglés}}</ref> Esa mesma tarde, el NHC amplió l'avisu a la mariña de Misisipi y Alabama, según a la mariña de Luisiana hasta [[Intracoastal City]].<ref name="NHC Katrina Advisory 19">{{cita web |autor=Centro Nacional d'Huracán |título=Hurricane Katrina Advisory Number 19, 10 p.m. CDT, August 27, 2005|editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]]|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/pub/al122005.public.019.shtml? |idioma=inglés}}</ref>
La [[Guardia Costera d'Estaos Xuníos]] empezó a apostar los sos
El [[presidente d'Estaos Xuníos]] [[George W. Bush]] declaró'l [[estáu d'emerxencia]] en ciertes rexones de Luisiana, Alabama y Misisipi el 27 d'agostu, dos díes primero que'l furacán tocara tierra.<ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/08/20050827-1.html |títulu=Statement on Federal Emergency Assistance for Luisiana |editorial=[[Casa Blanca]] |fecha= 27 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Esa mesma tarde, el CNH reclasificó la situación emitiendo una alerta de furacanes pal tramu costeru ente [[Morgan City (Luisiana)]] y la frontera ente Alabama y Florida, doce hores dempués de que'l primer avisu fuera emitíu, según una alerta por [[nube tropical]] pal saliente de Florida.<ref name="KatrinaTCR"/>
Mientres delles videoconferencias realizaes los díes 28 y 29 d'agostu col presidente presente, el direutor del CNH, Max Mayfield, espresó la so medrana de qu'el Katrina pudiera tener unos
El 28 d'agostu, cuando se vio cuál yera'l verdaderu tamañu del Katrina, el CNH estendió l'alerta por nube tropical a la mayor parte de la mariña de Luisiana y a una parte entá mayor del saliente de Florida. La oficina de Nueva Orleans/Baton Rouge del Serviciu Meteorolóxicu Nacional emitió un boletín alvirtiendo de que dicha área quedaría "inhabitable mientres selmanes" tres un "dañu devastador" causáu pol Katrina, que naquel momentu avanzaba cola mesma intensidá cola que lo fixo'l [[furacán Camille]].<ref>{{cita web |url=http://www.srh.noaa.gov/data/warn_archive/LIX/NPW/0828_214001.txt |títulu="NWS bulletin" |editorial= Serviciu Meteorolóxicu Nacional |fecha=28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20070403074848/http://www.srh.noaa.gov/data/warn_archive/LIX/NPW/0828_214001.txt |fechaarchivo=3 d'abril de 2007 |idioma=inglés}}</ref> El 28 d'agostu, el presidente Bush faló cola gobernadora Blanco pa encamenta-y ordenar la evacuación obligatoria de Nueva Orleans.<ref>{{cita web |url=http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/CRPT-109srpt322/pdf/CRPT-109srpt322.pdf |formatu=PDF |títulu=Congressional Reports: S. Rpt. 109-322 - Hurricane Katrina: A Nation Still Unprepared |editorial=Gpoaccess.gov |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |páxina=235 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 157:
== Remortines y consecuencies ==
===
{| class="wikitable" border="1" style="font-size: 92%; align="{{{align|right}}}" style="margin:0 1em 0.5em 0;""
|+ Furacanes más costosos d'Estaos Xuníos<br /><small>El costu referir al total de daños materiales<!--non afechu a la inflación--></small>
Llinia 228:
De resultes del pasu del furacán, más d'un millón de persones abandonaron la mariña del golfu y viéronse reasitiaes a lo llargo d'Estaos Xuníos, lo que dio llugar a la mayor [[diáspora]] de la historia de dichu país.<ref>{{cita web |autor=Anthony Y. Ladd, John Marszalek y Duane A. Gill |url=http://web.archive.org/web/20080624185024/http://www.ssrc.msstate.edu/katrina/publications/katrinastudentsummary.pdf |títulu=The Other Diaspora: New Orleans Student Evacuation Impacts and Responses Surrounding Hurricane Katrina |formatu=PDF |idioma=inglés |fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref> [[Chicago]] aumentó la so población en 6000 persones, la mayor cifra de les ciudaes non sureñes.<ref>{{cita web | url = http://chicagodefender.com/page/local.cfm?ArticleID=6776 | títulu = Katrina evacuees at home in Chicago | autor = Mema Ayi | editorial = [[Chicago Defender]] | fecha=30 d'agostu de 2006 | fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo =http://web.archive.org/web/20071212040739/http://chicagodefender.com/page/local.cfm?ArticleID=6776 |fechaarchivo = 12 d'avientu de 2007 |idioma=inglés}}</ref> Escontra finales de xineru de 2006, namái vivíen en [[Nueva Orleans]] alredor de 200 000 persones, menos de la metá de la población de la ciudá antes del pasu del furacán.<ref name="popestimate">{{cita web | autor=Greg Stone, Tim Grant y Nathaniel Weaver | añu = 2006 | títulu = Rapid Population Estimate Project: January 28 – 29, 2006 Survey Report | editorial = Emergency Operations Center, City of New Orleans | formatu = PDF| fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo= http://web.archive.org/web/20060902230020/http://katrina.lsu.edu/downloads/research/NOLAPopEstimate.pdf |fechaarchivo=2 de setiembre de 2006 |url=http://katrina.lsu.edu/downloads/research/NOLAPopEstimate.pdf}}</ref> El 1 de xunetu de 2006, cuando la [[Oficina del Censu d'Estaos Xuníos]] calculó una nueva estimación de población, l'estáu de Luisiana amosó una perda de 219 563 persones (-4,87 %).<ref name="popdecline">{{cita web |url=Christie, Les |url=http://money.cnn.com/2006/12/22/real_ta/fastest_growing_states/index.htm?postversion=2006122209 |títulu=Growth states: Arizona overtakes Nevada: Texas adds most people overall; Luisiana population tornes nearly 5% |editorial=[[CNN]] |fecha= 22 d'avientu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Amás, delles compañíes de seguros dexaron d'asegurar o aumentaron les cuotes a los propietarios de cases na zona dáu les importantes indemnizaciones que tuvieron qu'encarar diches empreses de resultes de los furacanes Katrina y Rita.<ref>{{cita web |url=http://www.cbsnews.com/stories/2006/05/28/eveningnews/main1663142.shtml |títulu=More Bad News Blows In From Katrina |editorial=[[CBS]] |fecha=28 de mayu de 2006 |idioma=inglés |fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref>
===
{| class="wikitable" style="font-size:92%; float:right; margin-top:0; margin-left:10px; margin-right:0;"
|-
Llinia 273:
Dalgunes de les primeres informaciones qu'apuntaben a un xigantescu caos, especialmente na [[Mercedes-Benz Superdome|Superdome]], fueron más tarde calificaes de desaxeraciones o rumores. La Superdome ye'l meyor exemplu: nos primeros díes posteriores al pasu del Katrina, falar de que nel interior del estadiu taben produciéndose decenes d'asesinatos, violaciones, revueltes y enfermedaes. Sicasí, finalmente, d'un total de 25 000 persones que s'abelugaron so la cúpula, confirmáronse dos violaciones y seis muertes (cuatro d'elles muertes naturales, amás d'un suicidiu) frente a los cientos de finaos qu'esperaba atopar el gobiernu.<ref name="FearExceededCrime" /><ref>{{cita web |url=http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2009/aug/26/katrina-racism-us-media |títulu=Four yearsyth26.html |títulu=Reports of anarchy at Superdome overstated |fecha=26 de setiembre de 2005 |editorial=Seattle Times |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
La [[Guardia Nacional de los Estaos Xuníos]] llegó a esplegar hasta 58 000
Les distintes zones qu'acoyeron abelugaos tamién vivieron problemes d'orde, yá que la metá d'ellos cuntaba con antecedentes.<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,170134,00.html |títulu=Half Katrina Refugees Have Records |editorial=Fox News |fecha=22 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Esto dexóse notar especialmente en ciudaes como [[Houston]], onde la tasa d'homicidios de setiembre de 2005 a febreru de 2006 creció nun 28 %; de los 170 homicidios rexistraos en dichu periodu, en 29 d'ellos había habitantes de Luisiana implicaos.<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=newsarchive&sid=az6n8C6gsqf0 |títulu=Luisiana Gangs That Fled Katrina Heighten Houston Murder Rate |editorial=Bloomberg |fecha=3 de marzu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 295:
El presidente Bush atopar de vacaciones en [[Texas]] cuando'l furacán Katrina afectó al sudeste d'Estaos Xuníos y nun tornó a [[Washington D. C.]] hasta dos díes depués de que'l furacán tocara tierra, lo que-y valió delles crítiques.<ref>{{cita web |autor=Bumiller, Elisabeth |url=http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php |títulu=Bush criticized over storm response |editorial=The New York Times |fecha=2 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Nel so viaxe de vuelta a la capital, Bush sobrevoló nel [[Air Force One]] la zones afaraes de Luisiana y Misisipi. Nuna declaración so tres la catástrofe, declaró que "naide podría predicir el desastre". Sicasí, darréu, peneróse un videu que demostraba que'l presidente fuera alvertíu de que los diques de Nueva Orleans podríen trate superaos pola fuercia del Katrina.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/4765058.stm |títulu=Videu shows Bush Katrina warning |editorial=BBC |fecha=2 de marzu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Fuertemente criticada foi l'actuación de l'Axencia Federal pa la Xestión d'Emerxencies (FEMA) a la que s'acusó de responder a la catástrofe de forma lenta y pocu
El [[26 de setiembre]] de 2005, l'exdireutor de la FEMA, Michael Brown, testificó ante una subcomisión del [[Congresu d'Estaos Xuníos]] alrodiu de l'actuación de felicidá axencia. Mientres esta vista, el congresista [[Stephen Buyer]] preguntó por qué la declaración del estáu d'emerxencia emitida pol presidente Bush el 27 d'agostu nun incluyera les parroquies costeres d'Orleans, [[Parroquia de Jefferson|Jefferson]] y [[Parroquia de Plaquemines|Plaquemines]].<ref>{{cita noticia | url = http://www.nytimes.com/2005/09/27/national/nationalspecial/27text-brown.html?ei=5070&en=eda6637y28de37c1&ex=1188792000&pagewanted=all | títulu = Former FEMA Direutor Testifies Before Congress | fecha=27 de setiembre de 2005 | fechaacceso=10 d'agostu de 2012 | editorial = nytimes.com |idioma=inglés}}</ref><ref group="Nota">Ello ye que la declaración nun incluyía nenguna de les parroquies costeres de Luisiana, ente que los condaos costeros sí que fueron incluyíos nes declaraciones de Misisipi.</ref><ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/08/20050828.html |títulu=Statement on Federal Emergency Assistance for Mississippi |editorial=Casa Blanca |fecha= 28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y Alabama.<ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/08/20050828-3.html |títulu=Statement on Federal Emergency Assistance for Alabama |editorial=White House |fecha= 28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Brown declaró qu'esto se debió a que la gobernadora [[Kathleen Blanco|Blanco]] nun incluyera eses parroquies nel so pidimientu d'ayuda inicial, una decisión qu'él atopó "sorprendente". Tres la vista, Blanco publicó una copia del pidimientu d'ayuda, que demostraba que riquiera asistencia pa "toles parroquies del sureste incluyendo la ciudá de Nueva Orleans", nomando amás específicamente catorce parroquies, ente elles les de Jefferson, Orleans y Plaquemines.<ref>{{cita web|autor=Kathleen Blanco|url=http://jjic.gov.state.la.us/Disaster%20Relief%20Request.pdf |títulu=Governor Blanco asks President to Declare an Emergency for the State of Luisiana due to Hurricane Katrina |fecha=28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=Government of the State of Luisiana |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://jjic.gov.state.la.us/Disaster%20Relief%20Request.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
Llinia 322:
L'actuación de les [[Organización non gubernamental|ONG]] ante'l furacán Katrina, ente otros, demostró que tales instituciones xueguen un papel capital na recuperación de la zona afeutada. Sicasí, la esperiencia tamién demostró que pa maximizar la eficiencia del so cometíu tendríen d'atopase meyor integraes nel esquema de respuesta a la catástrofe, cosa que nun asocedía coles polítiques d'entós (''Stafford Act'').<ref>{{cita web |url=http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/occasional_papers/2009/RAND_OP277.pdf |títulu=The role of nongovernmental Organizations in long-Term Human recovery after Disaster. Reflections From Luisiana Four Years after Hurricane Katrina |autor=Anita Chandra y Joie Acosta |añu=2009 |editorial= Corporación [[RAND]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Les operaciones esplegaes pola [[Cruz Roja Americana]] fueron l'esfuerciu más grande que llevara a cabu hasta entós en tola so historia, superando a les esplegaes pal [[terremotu de San Francisco de 1906]], la [[gripe español]] o los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]]. Primero que el furacán recalara na mariña, la Cruz Roja montó campamentos pa refuxaos na mariña del golfu y esplegó al so personal por que tuviera preparáu pa dar una respuesta rápida a los
Al añu de la catástrofe, [[Oxfam]] acusó al gobiernu d'Estaos Xuníos d'abandonar a los damnificados del Katrina ya incumplir les sos promeses, cuantimás nes temes rellacionaes cola vivienda.<ref>{{cita web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/23/solidaridá/1156331392.html |títulu=Oxfam América asegura que EE. UU. abandonó a los damnificados pol furacán 'Katrina' |editorial=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref>
|