Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
Llinia 28:
Depués, empezó a buscar un escañu práuticamente aseguráu pa'l conservadores y foi escoyida como candidata por Finchley n'abril de 1958 en superando por pocu a [[Ian Fraser Montagu]]. Thatcher foi escoyida como miembru del Parllamentu dempués d'una dura campaña nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1959|eleiciones xenerales de 1959]].{{harvnp|Beckett|2006|p=27|sp=sí}}<ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=41842 |páxina=6433 |fecha=13 d'ochobre de 1959|idioma= inglés}}</ref> Nel so primer discursu, tuvo'l respaldu de los miembros privaos nel proyeutu de la llei d'Organismos Públicos de 1960 y esixó a les autoridaes que los alcuentros del conseyu siguieren realizándose de forma pública. En 1961 oponer a la postura oficial del Partíu Conservador cuando votó a favor de la restauración del ''birching'', un tipu de castigu físicu escolar que consiste en reprender con una vara d'abeduriu les nalgues desnudes o dacuando'l llombu o costazos de los alumnos.{{harvnp|Campbell|2000|p=134|sp=sí}}
 
N'ochobre de 1961, Thatcher foi promovida como subsecretaria parllamentaria nel Ministeriu de Pensiones y Asuntos Sociales na alministración de [[Harold Macmillan]].{{harvnp|Reitan|2003|p=4|sp=sí}} Dempués de qu'el conservadores perdieren nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1964|eleiciones de 1964]], convertir en vocera de Vivienda y Suelu, posición na que se avocó a defender la política del so partíu de vender viviendes municipales en renta a los inquilinos.<ref name="Wapshott-p64">{{Cita Harvard|Wapshott|2007|p=64|sp=sí}}</ref> Thatcher treslladar al equipu del [[HM Treasury|Ayalga de La so Maxestá]] en 1966 y como vocera, oponer a los precios obligatorios impuestos polos llaboristes y a los controles d'ingresu col argumentu de que produciríen efectosefeutos contrarios a los previstos y aburuyaríen la economía.<ref name="Wapshott-p64"/>
 
Nuna conferencia del Partíu Conservador de 1966, xulgó a les polítiques d'aumentu d'impuestos del Partíu Llaborista como una meyora «non yá escontra'l socialismu, sinón tamién escontra'l comunismu»<ref name="Wapshott-p64"/> y señaló que l'amenorgamientu de los impuestos funciona de la mesma como un incentivu pal trabayu duru.<ref name="Wapshott-p64"/> Thatcher foi unu de los pocos miembros conservadores del Parllamentu en sofitar el proyeutu de llei de [[Lleo Abse]] para despenalizar la homosexualidá masculina y de [[David Steel]] pa llegalizar l'albuertu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/05/sexual-offences-non-2 | títulu = Sexual Offences (Non. 2) | fecha = 5 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 731 | páxina = 267 | idioma = inglés}}</ref><ref name="Thatcher-p150"/><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1966/jul/22/medical-termination-of-pregnancy-bill | títulu = Medical Termination of Pregnancy Bill | fecha = 22 de xunetu de 1966 | publicación = Hansard | volume = 732 | páxina = 1165 | idioma = inglés}}</ref> Tamién, amosóse a favor de la prohibición de la cacería de llebres y del caltenimientu de la pena capital,<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1970/may/14/hare-coursing-bill | títulu = Hare Coursing Bill | fecha = 14 de mayu de 1970 | publicación = Hansard | volume = 801 | páxines = 1599–1603 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=Hare coursing attack; League Against Cruel Sports|newspaper=The Times|fecha=28 de febreru de 1989|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1969/jun/24/capital-punishment | títulu = Capital Punishment | fecha = 24 de xunu de 1969 | publicación = Hansard | volume = 785 | páxina = 1235 | idioma = inglés}}</ref> amás d'oponese a la facilitación de les lleis de divorciu.<ref>{{cita publicación | url = http://hansard.millbanksystems.com/commons/1968/feb/09/divorce-reform-bill | títulu = Divorce Reform Bill | fecha = 9 de febreru de 1968 | publicación = Hansard | volume = 758 | páxines = 904–907 | idioma = inglés}}</ref>{{harvnp|Thatcher|1995|p=151|sp=sí}}
Llinia 74:
==== Economía ya impuestos ====
 
La política económica de Thatcher foi influyida polos movimientos [[monetarismo|monetaristas]] y por economistes como [[Milton Friedman]].<ref name="Childs-p185">{{Cita Harvard|Childs|2006|p=185|sp=sí}}</ref> Xuntu col [[Ministru de Facienda del Reinu Xuníu|canciller]] [[Geoffrey Howe]], menguó los impuestos direutos sobre la renta y amontó los impuestos indirectos.<ref name="Reitan-p30">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=30|sp=sí}}</ref> Tamién aumentó les tases d'interés pa desacelerar la crecedera de la [[ufierta monetaria]] y asina menguar la inflación,<ref name="Childs-p185"/> introdució llendes n'efectivuefeutivu de los gastos públicos y amenorgó les inversiones en servicios sociales como la educación y la vivienda.<ref name="Reitan-p30"/> Los sos retayos nos presupuestos d'educación cimera fixeron que se convirtiera na única primer ministru graduada d'Oxford na posguerra que nun recibiera un doctoráu honorariu de la [[Universidá d'Oxford]] dempués d'una votación de 738 contra 319 votos de l'asamblea del gobiernu y un pidimientu estudiantil.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/29/newsid_2506000/2506019.stm|títulu=29 January 1985: Thatcher snubbed by Oxford dons|fechaacceso=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|añu=29 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> La fundación de los [[City Technology College]]s nun tuvo enforma ésitu y debióse establecer l'Axencia Fundadora d'Escueles pa controlar los costos del zarru y apertura d'escueles. Amás, creóse la [[Social Market Foundation]], un ''think tank'' de derecha, de cutiu descritu con «una estraordinaria gama de poderes dictatoriales».{{harvnp|Marr|2007|p=464|sp=sí}}
 
{| class="wikitable plainrowheaders" style="float:right; text-align:center; margin:10px;"
Llinia 126:
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |fechaacceso=10 d'abril de 2012|autor=CNN|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080703072749/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/|fechaarchivo=3 de xunetu de 2008|idioma=inglés|obra=CNN.com}}</ref> Namái'l 39&nbsp;% de los trabayadores sindicalizados votaron polos llaboristes nes eleiciones xenerales de 1983.<ref>{{cita noticia |apellíos=Revzin |nome=Philip |títulu=British Llabor Unions Begin to Toe the Line, Realizing That the Times Have Changed |obra=Wall Street Journal |fecha=23 de payares de 1984|idioma= inglés}}</ref> D'alcuerdu a la [[BBC]], Thatcher «llogró destruyir el poder de los sindicatos por casi una xeneración».<ref name="bbcstrike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3067563.stm|títulu=Enemies within: Thatcher and the unions|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|apellíos=Wilenius|nombre=Paul|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20&nbsp;000 de los 187&nbsp;000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nombre=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25&nbsp;years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu d'[[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=6 de marzu de 2004|apellíos=Hannan|nombre=Patrick|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jones">{{cita noticia|nome=Alan|apellido=Jones|títulu=A History of the Miners' Strike|obra=Press Association National Newswire|fecha=3 de marzu de 2009|idioma= inglés}}</ref> Thatcher negar a cumplir les demandes de los sindicatos y comparó les disputes colos mineros col conflictu de les Malvines, al declarar nun discursu en 1984: «Tuvimos que lluchar col enemigu nel esterior nes Malvines. Siempres tenemos que tar alerta del enemigu internu, que ye más malo de combatir y más peligrosu pa la llibertá».{{harvnp|Khabaz|2007|p=226|sp=sí}} Dempués d'un añu en fuelga, en marzu de 1985, el líder del NUM venció ensin llograr nengún alcuerdu. El costu pa la economía foi envaloráu en siquier 1500 millones de llibres y la fuelga foi responsable en gran parte de la cayida de la [[llibra esterlina]] frente al [[dólar estauxunidense]].<ref name="Harper">{{cita noticia|apellíos=Harper |nome=Timothy |títulu=Miners return to work today. Bitter coal strike wrenched British economy, society |obra=Dallas Morning News |fecha=5 de marzu de 1985 |páxina=8|idioma= inglés}}</ref> En 1985 el gobiernu cerró 25 mines de carbón y pa 1992, la cifra yá xubía a 97;<ref name="pits-closed"/> aquelles que permanecieron actives fueron privatizaes en 1994.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/3531819.stm|títulu=UK Coal sees loss crumble to £1m|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=4 de marzu de 2004|autor=BBC News|obra=BBC|idioma=inglés}}</ref> El zarru eventual de les 150 mines de carbón, magar que non toes perdíen más dineru del que producíen, resultó na perda de 10&nbsp;000 emplegos y l'efectuefeutu económicu afaró comunidaes enteres.<ref name="pits-closed">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3514549.stm|títulu=Watching the pits disappear|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|obra=BBC|autor=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Llee">{{cita noticia|apellíos=Lee |nome=Adrian |títulu=King Coal |obra=Daily Express |fecha=9 d'avientu de 2008 |páxines=20–21|idioma= inglés}}</ref> Los mineros contribuyeren a la salida de Heath del poder, polo que Thatcher taba dispuesta a trunfar no qu'él falló. La so estratexa de preparar provisiones de combustibles, el nomamientu d'[[Ian MacGregor]] como líder non sindicalizado de la NCB, y l'entrenar y fornir afechiscamente a la policía pa reaccionar ante les protestes, finalmente contribuyó a la so victoria.{{harvnp|Marr|2007|p=411|sp=sí}}
 
En 1979 el númberu de paros llaborales en tol Reinu Xuníu xubió a 4583 y perdiéronse más de 29 millones de díes llaborables. En 1984, l'añu de la fuelga de los mineros, hubo 1221 paros cola perda de más de 27 millones de díes llaborables. Sicasí, el númberu de los mesmos baxó costantemente a lo llargo del mandatu de Thatcher; en 1990 presentáronse 630 paros cola perda de menos de 2 millones de díes llaborables y siguieron col enclín negativu dempués de que Thatcher abandonara'l so cargu.<ref name="ButlerButlerP375">{{Cita Harvard|Butler|Butler|1994|p=375|sp=sí}}</ref> El númberu de trabayadores sindicalizados tamién menguó de 13,5 millones en 1979 a menos de 10 millones pa 1990.<ref name="EvansP40">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=40|sp=sí}}</ref>
Llinia 155:
A pesar d'asitiase en contra del [[apartheid]], Thatcher oponer a les sanciones impuestes a [[Sudáfrica]] pola [[Mancomunidá de Naciones]] y la [[Comunidá Europea]],{{harvnp|Campbell|2011|p=322|sp=sí}} y calificar de «inmorales», porque dexaríen a miles d'emplegaos negros ensin trabayu.<ref>{{cita llibru |nombre=Hugo |apellíu=Young |títulu=Supping with the Devils: Political Writing from Thatcher to Blai |páxines=6 |ISBN=1843542277 |editorial=Atlantic Books |fecha-publicación=2004}}</ref><ref>{{Cita noticia |nome= Michelle |apellíu=Faul |títulu=Margaret Thatcher, Apartheid: South Africans Divided Over Whether Leader Helped Or Hindered Regime |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/04/09/margaret-thatcher-apartheid-south-africans_n_3045670.html |periódicu=The Huffington Post |fecha=9 d'abril de 2013 |idioma=inglés |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> Intentó caltener un comerciu constante col país africanu mientres persuadía al so gobiernu d'abandonar el apartheid. Esto incluyía «actuar como si fuera una bona amiga del presidente [[Pieter Willem Botha|P. W. Botha]]» y convidalo a visitar el Reinu Xuníu en xunu de 1984 magar les «inevitables demostraciones» de refuga en contra del so réxime.{{harvnp|Campbell|2011|p=325|sp=sí}} Per otru llau, Thatcher nun yera partidaria del [[Congresu Nacional Africanu]] (CNA) y Geoffrey Howe recordó que n'ochobre de 1987 calificar como «una típica organización terrorista».{{harvnp|Howe|1994|pp=477–78|sp=sí}}<ref>{{Cita noticia |nombre=Monserrat |apellíu=Radigales |títulu=Thatcher y Reagan llamáben-y terrorista» |url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/internacional/thatcher-reagan-llamaben-terrorista-2902430 |fecha=7 d'avientu de 2013 |periódicu=El periódicu |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> El gobiernu de Thatcher sofitó a los [[Jemeres Coloraos]] pa caltener el so asientu nes Naciones Xuníes depués de que fueren derrocaos del poder en [[Camboya]] de resultes de la [[Guerra Camboya-Vietnam]]. Anque lo negó nesa dómina, tamién unvió al [[Serviciu Aereu Especial]] a entrenar a los Jemeres Coloraos por que llucharen en contra del gobiernu de la [[República Popular de Kampuchea]], que yera sofitáu polos vietnamites.<ref>Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte, [http://www.publications.parliament.uk/pa/cm198990/cmhansrd/1990-10-26/Alderique-3.html Alderiques Parllamentarios], Cámara de los Comunes, 26 d'ochobre de 1990, columnes 655-667. Consultáu'l 14 d'abril de 2012.</ref><ref>{{Cita web|obra=The Observer|títulu=Butcher of Cambodia set to expose Thatcher's role|fecha=9 de xineru de 2000|url=http://www.guardian.co.uk/world/2000/jan/09/cambodia|fechaacceso=14 d'abril de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación|publicación=New Statesman|títulu=How Thatcher gave Pol Pot a hand|nombre=John|apellíos=Pilger|fecha=17 d'abril de 2000|url=http://www.newstatesman.com/node/137397|fechaacceso=14 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref>
 
L'antipatía de Thatcher escontra la [[integración europea]] volvióse más pronunciada mientres el so mandatu, particularmente dempués de la so tercer victoria eleutoral en 1987. Mientres un discursu que pronunció en 1988 en [[Bruxes]], sorrayó la so oposición a les propuestes de la Comunidá Europea (antecedente de la [[Xunión Europea]]) de crear una estructura federal y una medría de la centralización en tomar de decisiones.<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=107332|autor=Margaret Thatcher Foundation|fechaacceso=14 d'abril de 2012|fecha=20 de setiembre de 1988|títulu=Speech to the College of Europe ("The Bruges Speech")|obra=Margaret Thatcher.org|idioma=inglés}}</ref> Thatcher y el so partíu sofitaron la entrada del Reinu Xuníu a la CE nun referendu en 1975,<ref name="upi19750604">{{cita noticia | títulu=Conservatives favor remaining in market | obra=Wilmington Morning Star | fecha=4 de xunu de 1975 | axencia=UPI | páxina=5|idioma= inglés}}</ref> pero creía que'l papel de la organización tendría de llindase a asegurar el llibre comerciu y la competitividá efectivaefeutiva, y tarrecía que l'enfoque de la CE fora en contra de los sos planes de menguar el poder del gobiernu y la desregulación.<ref name="Senden-p9"/> En 1988 remarcó que «nun reculemos exitosamente les fronteres del poder del Estáu en Gran Bretaña, solo pa volveles a ver impuestes a un nivel européu, con un super-Estáu européu exerciendo un nuevu dominiu dende [[Bruxeles]]».<ref name="Senden-p9">{{Cita Harvard|Senden|2004|p=9|sp=sí}}</ref> Thatcher oponíase firmemente a la membresía del Reinu Xuníu al [[Mecanismu de tipos de cambéu]], un precursor de la unión monetaria europea, cola creencia de que constreñiría la economía británica,<ref name="ecc">{{Cita web|títulu=Thatcher stands firm against full EMS role|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=106969|fechaacceso=14 d'abril de 2012|apellíos=Riddell|nombre=Peter|fecha=23 de payares de 1987|obra=Financial Times|idioma=inglés}}</ref> magar la presión fecha pol canciller [[Nigel Lawson]] y el ministru d'Asuntos Esteriores Geoffrey Howe.{{harvnp|Thatcher|1993|p=712|sp=sí}} N'ochobre de 1990, foi persuadida por John Major pa xunise al mecanismu, lo que resultó tener un costo bastante altu.{{harvnp|Marr|2007|p=484|sp=sí}}
 
[[Archivu:RIAN archive 778094 Visit to Great Britain by General secretary of CPSU CC Mikhail Gorbachev.jpg|thumb|Thatcher riendo col líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]] y la so esposa [[Raísa Gorbachova|Raísa]], na embaxada soviética, el 1 d'abril de 1989.]]
 
N'abril de 1986, Thatcher dexó l'usu de les bases de la [[Royal Air Force]] a los [[Xeneral Dynamics F-111 Aardvark|F-111]] estauxunidenses pal [[bombardéu de Libia]] depués de la esplosión nuna discoteca en Berlín,<ref name="Cannon">{{cita noticia |nome=Lou |apellíos=Cannon |títulu=Reagan Acted Upon 'Irrefugable' Evidence |obra=Washington Post |fecha=15 d'abril de 1986|idioma=inglés}}</ref> citando'l derechu a la autodefensa según l'artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia|nombre=Peter |apellíos=Riddell |títulu=Thatcher Defends US Use Of British Bases / Libya bombing raid |obra=Financial Times |fecha=16 d'abril de 1986 |páxina=1|idioma=inglés}}</ref><ref group="nota">Dirixiéndose a la Cámara de los Comunes, Thatcher afirmó que «los Estaos Xuníos tienen a más de 330&nbsp;000 miembros de les sos fuercies n'Europa pa defender la nuesa llibertá. Por tar equí, son blancos d'un ataque terrorista. Ye inconcebible que tuvieren de refugar el so derechu a usar los aviones estauxunidenses y a los pilotos estauxunidenses nel so derechu inherente de la autodefensa, pa defender al so propiu pueblu».</ref><ref>{{cita publicación|publicación=Hansard|url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1986/apr/15/engagements|títulu=Engagements: HC Alderique|fecha=15 d'abril de 1986|volume=95|páxines=723–728|idioma=inglés|fechaacceso= 19 d'abril de 2012}}</ref> Les encuestes suxurieron que menos d'unu de cada trés británicos aprobaba la decisión de Thatcher.<ref>{{cita publicación|nome=Anthony|apellíos=Lejeune|títulu=A friend in need|publicación=National Review|volume=38|fecha=23 de mayu de 1986|páxina=27|númberu=1|idioma=inglés}}</ref> N'agostu de 1990, mientres s'atopaba nuna visita oficial a los Estaos Xuníos, el líder [[iraq|iraquín]] [[Sadam Husein]] invadió [[Kuwait]].<ref name="gw-pbs">{{Cita web|autor=Public Broadcasting Service|títulu=Oral History: Margaret Thatcher|url=http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/gulf/oral/thatcher/1.html|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=PBS.org}}</ref> Mientres les sos plátiques col presidente [[George H. W. Bush]], quien asocediera a Reagan en 1989, encamentó una intervención<ref name="gw-pbs"/> y primir a qu'esplegara les sos tropes nel Mediu Oriente pa espulsar al exércitu iraquín fora de Kuwait.<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1992/08/07/opinion/abroad-at-home-will-bush-take-real-action.html|títulu=Abroad at Home; Will Bush Take Real Action?|apellíos=Lewis|nome=Anthony|fecha=7 d'agostu de 1992|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Bush taba un pocu aprensivu con respectu al plan, lo que provocó que Thatcher remarcára-y mientres una conversación telefónica que «¡esti nun yera'l momentu de flaquear!».<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/commentary/displaydocument.asp?docid=110711|títulu=Gulf War: Bush-Thatcher phone conversation (nun time to go wobbly)|fecha=26 d'agostu de 1990|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Poco antes del entamu de la [[Guerra del Golfu]], el gobiernu británicu contribuyó con dellos efectivosefeutivos militares a la coalición internacional, pero Thatcher arrenunció primero que les hostilidaes empezaren el 17 de xineru de 1991.
 
Thatcher foi unu de los primeres líderes d'Occidente en recibir positivamente al líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]]. Dempués de les xuntes ente Reagan y Gorbachov, y depués de l'aplicación de les reformes d'esti postreru na URSS, Thatcher declaró en payares de 1988 que «agora yá nun tamos nuna Guerra Fría» sinón más bien nuna «nueva relación muncho más amplia de lo que la Guerra Fría foi».<ref name="reforms1988">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1988/11/18/world/gorbachev-policy-has-ended-the-cold-war-thatcher-says.html|títulu=Gorbachev Policy Has Ended The Cold War, Thatcher Says|fecha=18 de payares de 1988|autor=Associated Press|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Enantes en 1984, viaxara nuna visita d'Estáu a la Xunión Soviética, onde s'axuntó con Gorbachov y [[Nikolái Ryzhkov]], el [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]] del [[Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Conseyu de Ministros]].{{harvnp|Zemtsov y Farrar|2007|p=138|sp=sí}} Thatcher opúnxose primeramente a la [[reunificación alemana]] y mentó-y a Gorbachov que «llevaría a un cambéu nes fronteres de la posguerra, y non podemos dexar porque tal desenvolvimientu podría frayar la estabilidá internacional por completu y podría poner en riesgu la nuesa seguridá». Tamién espresó la so esmolición de qu'una Alemaña xunida alliniárase más cola Xunión Soviética y alloñárase de la OTAN.{{harvnp|Görtemaker|2006|p=198|sp=sí}} Otra manera, siempres tuvo a favor de la independencia de [[Croacia]] y [[Eslovenia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/111358|títulu=TV Interview for HRT (Croatian radiotelevision) [apures international recognition of Croatia & Slovenia]|fecha=22 d'avientu de 1991|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nuna entrevista fecha a la [[Hrvatska Radiotelevizija|televisión croata]] en 1991, Thatcher faló sobre les [[Guerres Yugoslaves]]; criticó a los gobiernos d'Occidente por non reconocer la separación de les repúbliques de Croacia y Eslovenia como estaos independientes y por supliles con armes depués del ataque del [[Exércitu Popular Yugoslavu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1991/11/24/world/thatcher-close-to-break-with-her-replacement.html|títulu=Thatcher Close to Break With Her Replacement|apellíos=Whitney|nome=Craig R.|fecha=24 de payares de 1991|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
Llinia 171:
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellido=Muñoz Pace|nombre=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia militar».<ref name="EEXX">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/Reagan-Thatcher-neutrales-Arxentina-fuerza_0_674332790.html|títulu=Reagan a Thatcher: «Nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia»|fechaacceso=19 d'abril de 2012|apellíu=Amato|nombre=Alberto|fecha=1 d'abril de 2012|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref> La crisis subsecuente foi «un momentu decisivu nel gobiernu [de Thatcher]».<ref name="Jackling 2005 230">{{Cita Harvard|Jackling|2005|p=230|sp=sí}}</ref> A suxerencia de [[Harold Macmillan]] y [[Robert Armstrong]],<ref name="Jackling 2005 230"/> la primer ministra creó y presidió un pequeñu gabinete de guerra, ODSA, pa xixilar el desenvolvimientu del conflictu;{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=80–81|sp=sí}} pal 6 d'abril, el gabinete autorizara y esplegara una fuercia d'ataque naval pa defender les islles.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=95|sp=sí}} Mientres tolos países de la OTAN y [[Chile]] afalaron a Reinu Xuníu, el gobiernu arxentín recibió'l sofitu de dellos países llatinoamericanos, incluyendo [[Cuba]].<ref name="Malvines"/> Magar los habitantes de les Islles Malvines asitiáronse a favor de caltener la soberanía británica,<ref name="EEXX"/> Arxentina cuntaba con dellos [[Cuestión de les Islles Malvines#Argumentos arxentinos al respective de los sos derechos de soberanía|argumentu xurídicos, xeográficos y hestóricos]] pa recuperar les islles. El 21 de mayu, los británicos desembarcaron na badea de San Carlos y, una selmana dempués, empezó la ofensiva sobre Puertu Stanley.<ref name="Malvines"/>
 
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efectivosefeutivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA General Belgrano]], que s'atopaba fora del territoriu de guerra.<ref name="liberation">{{cita noticia|títulu=The Falklands: 25 years since the Iron Lady won her war; Liberation Day |obra=The Times |fecha=15 de xunu de 2007|páxina=32|nombre=Michael|apellíos=Evans|idioma= inglés}}</ref> Thatcher foi criticada pola so neglixencia a brindar una defensa a les Islles Malvines y foi acusada por [[Tam Dalyell]] pola so decisión de fundir el Xeneral Belgrano, motivu pol que foi etiquetada como «criminal de guerra».<ref>«[https://web.archive.org/web/20121025063339/http://www.infobae.com/notes/nota.php?Idx=187976&idxSeccion=0 Thatcher podría ser condergada como criminal de guerra]» Infobae.com, 5 de xunu de 2005. Consultáu'l 19 d'abril de 2012.</ref> Sicasí, Thatcher foi considerada polos británicu una líder de guerra altamente capaz y comprometida.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=335–336|sp=sí}} El factor Malvines», la recuperación económica d'entamos de 1982 y una oposición llaborista amargamente estremada contribuyeron a la so segunda victoria eleutoral nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref name="Malvn">{{cita publicación |apellido1=Sanders |nome1=David |apellíos2=Ward |nome2=Hugh |apellíos3=Marsh |nome3=David |títulu=Government Popularity and the Falklands War: A Reassessment |publicación=British Journal of Political Science |volume=17 |mes=xunetu|añu= 1987 |páxina=28 |númberu=3|idioma= inglés}}</ref> Depués de la guerra, Thatcher de cutiu faía mención al llamáu «Espíritu de les Malvines»; {{Harvtxt|Hastings|Jenkins|1983}} suxuren qu'esti fechu reflexó'l so preferencia por tomar de decisiones axilosa fecha pol so gabinete de guerra, en cuenta de los alcuerdos minuciosos realizaos pol gabinete del gobiernu en tiempos de paz.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=329|sp=sí}}
 
En 2005, el [[Congresu de la Nación Arxentina]], basáu en declaraciones del capitán del Conqueror ya investigaciones de la [[BBC]], fixo efectivaefeutiva un resolución na que manifestaba que'l fundimientu al cruceru Xeneral Belgrano «constituyó un crime que viola'l derechu internacional que regula los conflictos bélicos, cuantimás, la Convención de L'Haya de 1907».<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.com.py/edicion-impresa/internacionales/acusarian-a-thatcher-de-criminal-de-guerra-835269.html|títulu=Acusaríen a Thatcher de criminal de guerra|fechaacceso=7 d'avientu de 2016|fecha=6 de xunu de 2005|editorial=ABC Color|ubicación=Paraguay}}</ref> Según el testu, Thatcher incumplió la llei al ordenar fundir el buque a 36 milles fora de la zona d'esclusión marítima. A pesar del manifiestu, el gobiernu arxentín nunca presentó denunciar ante la Corte Internacional de la Faya. Munchos periodistes ya investigadores consideren que Thatcher morrió impune y tuvo de ser xulgada como «criminal de guerra».<ref>{{Cita web|url=http://www.lavoz.com.ar/politica/llamenten-que-thatcher-nun fuera--acusada-como-criminal-de-guerra|títulu=Llamenten que Thatcher nun fuera acusada como “criminal de guerra”|fechaacceso=7 d'avientu de 2016|editorial=La Voz|allugamientu=Arxentín}}</ref>
 
=== Desafíos al so lideralgu y arrenunciu ===
Llinia 198:
Dempués d'abandonar la Cámara de los Comunes, convertir nel primera exprimer ministru en crear una fundación, que cerró en 2005 por cuenta de dificultaes financieres.<ref name="historyandpolicy">{{Cita web|url=http://www.historyandpolicy.org/papers/policy-paper-101.html|títulu=What next for Gordon Brown?|apellíu=Theakston|nome=Kevin|fecha=mayu de 2010|editorial=History & Policy|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Escribió dos volumes de memories, ''The Downing Street Years'' (1993) y ''The Path to Power'' (1995). En xunetu de 1992, Thatcher foi contratada pola empresa de tabacu [[Philip Morris]] como «asesora geopolítica» por 250&nbsp;000 [[USD]] añales y otra aportación añal del mesmu valor pa la so fundación.<ref>{{Cita web|url=http://articles.latimes.com/1992-07-19/news/mn-4763_1_margaret-thatcher|títulu=Tobacco Company Hires Margaret Thatcher as Consultant|fecha=19 de xunetu de 1992|newspaper=TIMAR|fechaacceso=10 de xineru de 2012|agency=Associated Press|idioma=inglés}}</ref> Tamién llogró 50&nbsp;000 USD per cada discursu que pronunció.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2007/feb/03/past.conservatives?INTCMP=SRCH|títulu=Into the void|fecha=3 de febreru de 2007|fechaacceso=10 de xineru de 2012|apellíu=Harris|nombre=John|newspaper=The Guardian|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref>
 
N'agostu de 1992, pidió a la OTAN que detuviera l'asaltu serbiu en [[Goražde]] y [[Sarajevo]] pa rematar la [[llimpieza étnica]] mientres la [[Guerra de Bosnia]]. Comparó la situación d'ende colos «peores escesos de los nazis» y alvirtió que podría haber un holocaustu».<ref>{{Cita web|fecha=6 d'agostu de 1992|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9Y0CE7DE1731F935A3575BC0A964958260&sec=&spon=&pagewanted=2|títulu=Stop the Escuses. Help Bosnia Now|newspaper=New York Times|fechaacceso=10 de xineru de 2012|apellíu=Thatcher|nome=Margaret|idioma=inglés}}</ref> Thatcher efectuóefeutuó una serie de discursos na Cámara de los Lores nos que criticó'l [[Tratáu de Maastricht]],<ref name="lords"/> al que definió como «demasiao llonxanu» y afirmó que «nunca podría roblalo».<ref name="House of_1">{{Cita web|títulu=House of Lords European Communities (Amendment) Bill Speech|fecha=7 de xunu de 1993|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=108314|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Tamién citó a A. V. Dicey al afirmar que como los trés principales partíos políticos taben a favor de revisar el tratáu, el pueblu de la mesma tendría de dar la so opinión.<ref name="House of_1">{{Cita web|títulu=House of Lords European Communities (Amendment) Bill Speech|fecha=7 de xunu de 1993|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=108314|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
[[Archivu:Margaret Thatcher.jpg|thumb|left|Margaret Thatcher nel [[Centru espacial John F. Kennedy]], 2001.]]Foi [[rector]]a honoraria de la [[The College of William and Mary|Universidá de William y Mary]] en Virginia (1993-2000)<ref>{{Cita web|títulu=Chancellor's Robe|url=http://www.wm.edu/about/administration/chancellor/robe/index.php|editorial=College of William and Mary|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> y tamién de la Universidá de Buckingham (1992-1999), la primera de calter priváu del Reinu Xuníu, que s'inaugurara en 1975.<ref>{{Cita web|títulu=Thatcher installed as chancellor of private university|fecha=1 d'ochobre de 1992|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/thatcher-installed-as-chancellor-of-private-university-charres-oulton-reports-on-a-day-of-mixed-emotions-for-the-former-prime-minister-1554652.html|newspaper=The Independent|fechaacceso=10 de xineru de 2012|nome=Charles|apellíu=Oulton|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Dempués de la eleición de [[Tony Blair]] como líder del Partíu Llaborista en 1994, Thatcher allabar nuna entrevista al dicir que yera «probablemente'l líder llaborista más terrible dende [[Hugh Gaitskell]]. Veo un montón de socialismu detrás de la so primer fila, pero non nel señor Blair. Creo que realmente se movió».<ref>{{cita publicación | apellido = Castle | nome = Stephen | títulu = Thatcher praises 'terrible' Blair | newspaper=The Independent | fecha = 28 de mayu de 1995 | idioma = inglés}}</ref>
Llinia 214:
[[Archivu:Thatcher 2006 September 11 event.jpg|thumb|right|Thatcher nel serviciu memorial en [[Washington D. C.|Washington]] del quintu aniversariu del [[Atentáu del 11 de setiembre de 2001|atentáu del 11-S]], xunto a [[Dick Cheney]] y la so esposa.]][[Archivu:Dr Ion Jinga si Margaret Tatcher.jpg|thumb|left|Thatcher xuntu al diplomáticu rumanu Ion Jinga en 2009.]]En 2006, asistió a un serviciu conmemorativo oficial en [[Washington, D. C.]] pa recordar el quintu aniversariu del [[atentáu del 11 de setiembre de 2001]] n'Estaos Xuníos. Foi convidada pol vicepresidente [[Dick Cheney]] y axuntóse cola ministra d'Asuntos Esteriores [[Condoleezza Rice]] mientres la so visita.<ref>{{Cita web|títulu=9/11 Remembrance Honors Victims from More Than 90 Countries|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=United States Department of State|fecha=11 de setiembre de 2006|url=http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060922193936/http://montevideo.usembassy.gov/usaweb/paginas/2006/06-334EN.shtml|fechaarchivo=22 de setiembre de 2006|idioma=inglés}}</ref>
 
En febreru de 2007, convertir nel primer ministru vivu en ser honráu con una estatua de bronce nes Cases del Parllamentu, que ta xusto enfrente de la del so héroe políticu, [[Winston Churchill]],<ref name="bronze"/> y foi presentada'l 21 de febreru de 2007 cola presencia de la mesma Thatcher, que pronunció un discursu pocu frecuente y curtiu nel antepar de los miembros de la Cámara de los Comunes, nel que señaló: «Prefiriera que sía de fierro, pero'l bronce va faer... que nun s'aferruñe».<ref name="bronze">{{Cita web|fecha=21 de febreru de 2007|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/6384029.stm|títulu=Iron Lady is honoured in bronze|fechaacceso=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> La estatua l'amuesa de frente a la Cámara de los Comunes col so brazu derechu estendíu.<ref>{{Cita web|url=http://newsmax.com/archives/ic/2007/2/21/195931.shtml?s=ic|títulu=Statue of Margaret Thatcher Unveiled|agency=Associated Press|fecha=21 de febreru de 2007|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tornó al númberu 10 de Downing Street a finales de payares de 2009 pa la presentación d'una semeya oficial del artista [[Richard Stone]],<ref name="ThatcherReturns">{{Cita web|títulu=Margaret Thatcher returns to Downing Street|newspaper=Daily Telegraph|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6636644/Margaret-Thatcher-returns-to-Downing-Street.html|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> un honor poco común pa un exprimer ministru con vida.<ref>{{Cita web|títulu=Brown bans cameres from Non.10 portrait unveiling ...|newspaper=Daily Mail|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-1229921/Brown-bans-cameres-Non10-portrait-unveiling--After-Thatcher-win-votes.html|fechaacceso=10 de xineru de 2012|nome=Simon|apellíu=Walters|first2=Glen|last2=Owen|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Stone efectuaraefeutuara primeramente semeyes a la Reina y a la [[Elizabeth Bowes-Lyon|Reina Madre]].<ref name="ThatcherReturns"/>
 
Thatcher yera una defensora pública de la [[Declaración de Praga sobre Concencia Europea y Comunismu]] y la consiguiente resultancia del Procesu de Praga ya inclusive, unvió una carta pública de sofitu a la conferencia anterior.<ref>{{Cita web|url=http://www.victimsofcommunism.org/media/article.php?article=3850|títulu=Prague Declaration on European Conscience and Communism - Press Release|fecha=9 de xunu de 2008|editorial=[[Victims of Communism Memorial Foundation]]|urlarchivo=http://www.webcitation.org/5yf4HFF6d|fechaarchivo=10 de mayu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> El 29 d'abril de 2011, foi convidada a la [[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|boda real del príncipe Guillermo y Catherine Middleton]] pero nun asistió, como tampoco a la ceremonia pa la inauguración d'una estatua de tres metros del expresidente estauxunidense Ronald Reagan frente a la embaxada norteamericana en Grosvenor Square, al paecer por cuenta del so fráxil salú.<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/royal-wedding/8482346/Royal-wedding-Tony-Blair-not-offended-by-lack-of-convide.html|títulu=Royal Wedding Convide|fecha=29 d'abril de 2011|obra=Daily Telegraph|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|nome=James|apellíu=Kirkup|idioma=inglés}}</ref><ref>«[http://www.bbc.co.uk/news/uk-14009137 Ronald Reagan statue unveiled at US Embassy in London]» [[BBC News]] Online, 4 de xunetu de 2011. Consultáu'l 10 de xineru de 2012.</ref> En xunu, foi condecorada pol expresidente español [[José María Aznar]] col II premiu FAES a la Llibertá na so residencia privada de Londres.<ref>{{Cita web|url=http://www.abc.es/20110616/espana/abci-aznar-thatcher-201106161033.html|títulu=Aznar apurre a Margaret Thatcher l'II Premiu FAES a la Llibertá|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=16 de xunu de 2011|editorial=ABC|ubicación=Madrid}}</ref> El 31 de xunetu, anuncióse que la oficina de la baronesa na Cámara de los Lores fuera cerrada,<ref>{{Cita web|apellido=Walker|nome=Tim|url=http://www.telegraph.co.uk/news/8671195/Baroness-Thatchers-office-is-closed.html|títulu=Baroness Thatcher's office is closed|editorial=Telegraph|fecha=30 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> momentu nel que foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Nos sos últimos años, Thatcher caltener en gran parte recluyida de la vista pública por cuenta de les sos dificultaes pa comunicase y movilizase.<ref name="Thatcher health"/>
 
== Enfermedá y fallecimientu ==
La salú de Thatcher tornó notablemente mientres la década de 2000. Sufrió dellos accidentes cerebrovasculares pequeños en 2002 y los sos médicos aconseyáronlu non volver ufiertar discursos públicos.<ref>{{Cita web|títulu=Statement from the office of the Rt Hon Baroness Thatcher LG OM FRS|editorial=Margaret Thatcher Foundation|fecha=22 de marzu de 2002|url=http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=109305|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Dempués d'esmorecese mientres una cena na Cámara de los Lores, foi ingresada nel [[Hospital Saint Thomas]] nel centru de Londres el 7 de mayu de 2008 pa efectuaefeutua-y -y pruebes.<ref name="ill08">{{Cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-528755/Immaculate-Baroness-Thatcher-leaves-hospital-collapsing-fruit-jelly.html|títulu=Immaculate as ever, Baroness Thatcher leaves hospital after collapsing over the fruit jelly|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=8 de marzu de 2008|apellíu=Walters|nome=Simon|newspaper=Daily Mail|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> En xunu de 2009, esnidiar na so casa y quebróse un brazu, polo que tuvo de ser intervenida quirúrgicamente y permanecer n'observación.<ref>«[http://www.emol.com/noticies/internacional/2009/06/18/363379/margaret-thatcher-sera-operada-de-un brazu debíu-a-quebra.html Margaret Thatcher va ser operada d'un brazu por cuenta de quebra]» emol.com, 18 de xunu de 2009. Consultáu'l 30 de xineru de 2012.</ref> El 19 d'ochobre de 2010, foi internada de nuevu por causa de un gripe, motivu pol cual nun pudo asistir a la celebración de la so 85º cumpleaños que'l gobiernu británicu entamáralu.<ref>{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2010/oct/14/lady-thatcher-pulls-out-85th-birthday-party-non-10|títulu=Lady Thatcher pulls out of 85th birthday party at Non 10 for health reasons|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=14 d'ochobre de 2010|obra=guardian.co.uk|agency=Press Association|editorial=Guardian News and Mediu|allugamientu=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="BBC">{{Cita web|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-11579988|títulu=Baroness Thatcher admitted to hospital|fecha=19 d'ochobre de 2010|obra=BBC News|fechaacceso=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Según un llibru publicáu pola so fía Carol en 2008, ''A Swim-On Part In The Goldfish Bowl'', Thatcher careció [[llocura senil]] aprosimao dende'l 2000.<ref name="dem-cbs">{{Cita web|url=http://www.cbsnews.com/stories/2008/08/25/health/main4380977.shtml|títulu=Book Recounts Margaret Thatcher's Torne|fechaacceso=10 de xineru de 2012|fecha=25 d'agostu de 2008|editorial=CBS|agency=Associated Press|apellíu=Satter|nome=Raphael G|idioma=inglés}}</ref> D'alcuerdu al so relatu, confundía la Guerra de Malvines cola de Bosnia, tenía de recorda-y costantemente qu'el so maríu Denis morriera diba dellos años<ref name="Thatcher health">{{Cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2080536/The-Iron-Lady-Margaret-Thatcher-ignored-children-Christmas.html?ito=feeds-newsxml|títulu=Sad demise of an Iron Lady: Margaret Thatcher's children ignore her again as only intervention of housekeeper saves her from spending Christmas alone|fechaacceso=10 de xineru de 2012|apellíu=Pierce|nome=Andrew|fecha=31 d'avientu de 2011|editorial=Daily Mail|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> y nun yera capaz de falar mientres más de diez minutos porque se perdía y escaecía les frases.
 
[[Archivu:Begräbnis Margaret Thatcher (8657022449).jpg|thumb|left|200px|Treslláu de los restos de Thatcher escontra la [[Catedral de San Pablo de Londres|Catedral de San Pablo]].]][[Archivu:MTgrave1.jpeg|thumb|right|180px|Balta de Thatcher nel Royal Hospital Chelsea.]]El 21 d'avientu de 2012, foi sometida a una operación pa extirparle un tumor na vexiga nun hospital londinense y tuvo de permanecer internada mientres la [[Navidá|temporada navidiega]] d'esi añu.<ref>''La Capital'' (24 d'avientu de 2012). «[http://www.lacapital.com.ar/el mundu Continua-hospitalizada-Margaret-Thatcher-tras-una-operacion-de-vejiga-20121224-0053.html Sigue hospitalizada Margaret Thatcher tres una operación de vexiga]» Consultáu'l 26 d'avientu de 2012.</ref> Thatcher finó'l 8 d'abril de 2013 a los 87 años nel [[Hotel Ritz (Londres)|Hotel Ritz]] en [[Londres]] dempués de sufrir un [[accidente cerebrovascular]].<ref>{{cita web | url = http://www.margaretthatcher.org/archive/MTobit.asp | títulu = Obituary | editorial = Margaret Thatcher Foundation | fecha = 8 d'abril de 2013 | fechaacceso = 8 d'abril de 2013 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1570665-murio-la ex-premier-britanica-margaret-thatcher |títulu=Morrió Margaret Thatcher, la dama de fierro que ganó a l'Arxentina en Malvines |fechaacceso=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=La Nación |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abc.es/internacional/20130408/abci-muerre-margaret-thatcher-201304081353.html |títulu=Muerre a los 87 años la exprimera ministra Margaret Thatcher d'un derrame cerebral |apellíu= Bergareche |nombre=Borja |fechaacceso=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=ABC |ubicación=España |idioma= |cita= }}</ref>