Diferencies ente revisiones de «Minería»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu |
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu |
||
Llinia 43:
[[Archivu:Arrastra.jpg|thumb|L'[[abasna]] foi un dispositivu impulsáu por animales que sirvía pa pulverizar con facilidá un mineral.]]
La enerxía del [[agua]] y la [[pólvora]] foi llargamente usada mientres la Europa Medieval. Per un sitiu, los [[molinos d'agua]] fueron emplegaos pa esmagayar y alzar el mineral de los piques, y pa ventilar les galeríes al traviés d'enormes [[fuelle (neumáticu)|fuelles]]. Ente que la pólvora utilizar pa la voladura de roques y tierra, cola idea d'afloxar y revelar les vetes d'un mineral. Esti procesu yera muncho más
L'adopción d'innovaciones agrícoles, como l'aráu de fierro, y el creciente usu de metales como material de construcción, fueron una fuercia impulsora pa la crecedera de la minería del fierro per aquellos años. Amás les nueves invenciones como'l [[abasna]], dispositivu que yera impulsáu por animales y qu'utilizaba los mesmos principios de la [[tría]], dexó pulverizar con mayor facilidá'l mineral recién estrayíu.<ref>{{cita llibru |nome=Otis |apellíu=Y. Young |títulu=The Spanish Tradition in Gold and Silver Mining |volume=7 |añu=1965 |pp=299-314 |url=http://www.jstor.org/stable/40167137?seq=1#page_scan_tab_contents |editorial=Journal of the Southwest}}</ref>
Llinia 165:
* '''Reciclaje''': Dempués de la so vida útil el material puede ser recicláu, esto ye, ser fundíu nuevamente.
==
[[Archivu:PA AcidMineDrainage.jpg|thumb|La contaminación de los [[ríu|ríos]] pol ácidu sulfúricu produz que les agües superficiales tomen un color acoloratáu y que sía imbebible. Dichu procesu conozse como drenaxe acedu de mines.]]
Al igual que munches de les actividaes humanes la minería produz serios problemes al [[mediu ambiente]], por cuenta de los sos diversos procesos mineros y químicos. Estos
En munchos países, les compañíes mineres tán obligaes a siguir y cumplir estrictos códigos de proteición del mediu ambiente col fin d'embrivir el so impautu ambiental y evitar eventuales problemes a la comunidá axacente. Estos códigos o reglamentos obliguen a les mineres a realizar la [[evaluación d'impautu ambiental]], desenvolver planes de [[xestión ambiental]], programar el zarru de la mina y ellaborar monitoreos ambientales mientres la operación y dempués del zarru. Pela so parte, si les grandes compañíes riquen buscar financiamiento internacional n'instituciones como [[Equator Principles]] y na [[Corporación Financiera Internacional]], tienen de cumplir otra serie de normes ambientales y, amás, satisfaer los criterios de la [[inversión socialmente responsable]].
Más allá de les esixencies establecíes poles instituciones financieres o polos organismos gubernamentales de cada país, colos años les grandes compañíes mineres han autoregulado los sos
=== Contaminación de los relaves ===
Llinia 338:
Los gobiernos de cada país son los principales reguladores de la industria minero, que por aciu reformes llexislatives busquen caltener l'harmonía y l'estabilidá del sector granible. Esto asocede nos principales países mineros, sicasí, nes naciones africanes esta regulación entá sigue siendo una tema pindia debíu al calter emerxente de l'actividá.<ref>Cambell, Bonnie, ''Regulation & Legitimacy in the mining industry in Africa: Where does'', páxines 367 y 389 (2008)</ref> Dende principios del [[sieglu XXI]], les mineres apurren llixeros beneficios a les comunidaes locales en términos de sostenibilidá. Esto debe en parte, al sofitu y los alderiques ufiertaos en xunto cola comunidá y dalgunes [[ONG]], que trabayaron escontra un desenvolvimientu sostenible, qu'inclúi la tresparencia y la xestión de los ingresos y qu'inclusive puede ser enllargáu nel tiempu más allá del zarru de la mina. A principios de los años 2000, dichu programa foi acatáu pol [[Bancu Mundial]] que lo integró nes sos esixencies pa los proyeutos mineros financiaos pola entidá.<ref name="site">{{cita web |url=http://siteresources.worldbank.org/INTOGMC/Resources/336099-1288881181404/7530465-1288881207444/eifd19_mining_sector_reform.pdf |títulu=The World Bank's evolutionary approach to mining sector reform |idioma=inglés |publicación=Siteresources.worldbank.org |fechaacceso=15 de xunetu de 2016}}</ref> A pesar d'aquello, el [[Fraser Institute]] —un ''[[think tank]]'' canadiense— punxo en manifiestu la precariedá de les lleis de proteición del mediu ambiente nos países en víes de desenvolvimientu, según los esfuercios voluntarios de les compañíes por ameyorar el so impautu ambiental.<ref>{{cita web |url=http://www.miningfacts.org/Environment/Do-Canadian-mining-companies-operating-abroad-face-weaker-environmental-regulations/ |títulu=Do Canadian mining companies operating abroad face weaker environmental regulations |idioma=inglés |publicación=Miningfacts.org |fechaacceso=15 de xunetu de 2016}}</ref>
Coles mires de conocer les transaiciones monetaries ente'l sector priváu y los gobiernos, dellos países productores de minerales crearon la [[Iniciativa de Tresparencia na Industria Extractiva]] (EITI pol so nome n'inglés), que busca aumentar la tresparencia sobre los ingresos recibíos pelos países nos cualos les industries mineres o petroleres tán asitiaes. En 2007, dicha iniciativa implementar en tolos países que cooperen col Bancu Mundial na reforma al sector mineru.<ref name="site"/> Sicasí, la crítica punxo en duda dos puntos importantes a la reforma; incluyir o non a la pequeña minería y a la minería artesanal, y que faer ante los pagos non en dineru n'
=== Bancu Mundial ===
|