Diferencies ente revisiones de «Procesu de Reorganización Nacional»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
Llinia 37:
|-
|}
La '''última dictadura cívicu-militar,''' autodenominada como '''Procesu de Reorganización Nacional''', o '''El Procesu'''{{refn|group=nota|name=primeru|La dictadura arxentina instalada en 1976 ye definida como '''''militar''''',<ref>{{cita llibru |apellíu=Finchelstein |nombre=Federico |enlaceautor=Federico Finchelstein |títulu=L'Arxentina fascista: Los oríxenes ideolóxicos de la dictadura |url=http://books.google.cl/books/about/La_Arxentina_Fascista.html?id=_fd8AAAAMAAJ&redir_esc=y |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=2012 |editorial=Random House Mondadori |isbn=9500738120 |cita=Esti llibru analiza la hestoria de les idees de tipu fascista na arxentina, dende los sos empiezos cola reformulación del nacionalismu de forma autoritaria y xenófoba hasta la so literalización nos campos de concentración de la última dictadura militar. (''Preferir nesti testu la denominación de dictadura ensin apellativu y de gobiernu militar.'')}}</ref><ref>[http://www.espaciomemoria.ar/dictadura.php El Plan Sistemáticu de represión illegal] Espacio Memoria y DDHH - Ex ESMA</ref> '''''cívicu-militar''''',<ref>{{Cita publicación |apellido=Samper |nome=Omar |añu=2008 |títulu=Reseña de "L'Arxentina Fascista. Los oríxenes ideolóxicos de la dictadura" de Finchelstein, F. |publicación=Fundamento n'Humanidad |volumen=18 |númberu=2 |páxines=173-176 |editorial=Universidá Nacional de San Luis |issn=1515-4467 |url=http://www.redalyc.org/pdf/184/18411970009.pdf |fechaacceso=27 de payares de 2013 |cita=Polo xeneral, el testu referir a les ''dictadures militares'' d'Arxentina.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Amuchástegui |nome=Martha |apellíu2=Puiggrós |nome2=Adriana |título=Dictadures y utopíes na hestoria recién de la educación arxentina (1955-1983) |url=http://books.google.cl/books/about/Dictadures_y_utop%C3%ADas_en_la hestoria_rec.html?id=Y7vXEZasl7YC&redir_esc=y |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=1997 |editorial=Editorial Galerna |isbn=9505563655 |cita=Les investigaciones que componen l'últimu tomu de la serie "Hestoria de la educación na Arxentina" parten de la derrota del peronismu en 1955 y conclúin na dictadura militar que duró dende 1976 hasta 1983.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellido=Ferrari |nome=Marcela P |apellíu2=Ricci |nome2=Lila |apellido3=Spinelli |nome3=María Cercu |título=Memories de l'Arxentina contemporánea, 1946-2002: la visión de los mayores |url=http://books.google.cl/books/about/Memories_de_la_Arxentina_contempor%C3%A1nea.html?id=nu56AAAAMAAJ&redir_esc=y |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=2007 |editorial=EUDEM |isbn=9871371098 |cita=Nos primeros años de la década de 1980, cuando la salida de la última dictadura militar instalada en 1976 nun yera inda una certidume,...}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Pineau |nombre=Pablo |apellíu2=Mariño |nome2=Marcelo |títulu=El principiu del fin: polítiques y memories de la educación en Ia i.y. la última dictadura militar (1976-1983) |url=http://books.google.cl/books/about/El principiu_del fin.html?id=6oPjs4wPAiYC&redir_esc=y |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=2006 |editorial=Ediciones Colihue SRL |isbn=9505638000 |cita=L'oxetivu xeneral qu'empunxo esta investigación foi identificar los efectosefeutos de les polítiques educatives de la última dictadura militar na Arxentina.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Tortti |nombre=María Cristina |apellíu2=Camou |nome2=Antonio |apellíu3=Viguera |nome3=Aníbal |títulu=L'Arxentina democrática: los años y los llibros |url=http://books.google.cl/books/about/La_Arxentina_democr%C3%A1tica.html?id=sPp6BqkDv60C&redir_esc=y |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=2007 |editorial=Prometeo Llibros Editorial |isbn=9875741833 |cita=...l'atención a la memoria reconoz, coles mesmes, raigaños más concretos n'a'l casu de la dictadura militar empecipiada'l 24 de marzu de 1976 na Arxentina.}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistes/pr.5445/pr.5445.pdf |títulu= Narratives de los expenitenciarios imputaos nel Xuiciu por Delitos de Lesa Humanidá cometíos sol control operacional del V Cuerpu del Exércitu |fechaacceso=27 de payares de 2013 |apellido= Giménez |nome= María Julia |añu=2012 |obra= Aletheia |editor= Fecha}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4326444.pdf |título= Deuda esterna y derechos humanos: aspeutos d'una condicionalidad callada |fechaacceso=27 de payares de 2013 |apellido= Olmo Gaona |nombre= Alejandro|coautores= Melo, Florencia |añu= 2012 |obra= Tiempu de gestión |editor= UADER}}</ref> o '''''cívicu-militar-eclesiástica''''',<ref>{{Cita web |url=http://www.falgbt.org/uncategorized/40-anos-del golpe-civico-militar-eclesiastico-memoria-verdá-y-xusticia/ |obra=FALGBT |autor=FALGBT |títulu=40 años del Golpe Cívicu-Militar-Eclesiásticu. Memoria, Verdá y Xusticia |fecha=24 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.agro.unlp.edu.ar/novedá/40-anos-del golpe-civico-militar-eclesiastico |obra=Facultá de Ciencies Agraries y Forestales de la UNLP |autor=Facultái de Ciencies Agraries y Forestales de la UNLP |títulu=A 40 años del golpe cívicu militar eclesiásticu |fecha=24 de marzu de 2016}}</ref> en distintos contestos políticos y académicos, nel sentíu de dir incorporando'l segundu o'l tercer términu como denominación preferida,<ref>{{cita llibru |apellíu=Garibotto |nombre=Verónica Inés |título=Contorno en negativu: Reescrituras posdictatoriales del sieglu XIX (Arxentina, Chile y Uruguái) |url=http://d-scholarship.pitt.edu/7120/1/VeronicaGaribotto2008.pdf |fechaacceso=27 de payares de 2013 |añu=2008 |editor=University of Pittsburgh |editorial=ProQuest |isbn=0549895469 |cita=El reemplazu de "dictadura militar" por "dictadura cívicu-militar" ye probablemente lo fayadizo...}}</ref> anque s'utilicen tamién espresiones como «dictadura», «réxime militar», «gobiernu militar» o «dictadura xenocida».<ref>{{Cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diariu/elpais/1-300271-2016-05-26.html |obra=Páxina/12 |fecha=26 de mayu de 2016 |títulu=Volvió la teoría de los enemigos internos}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.es/america/2013/11/04/527817db61fd3d93608b457b.html |título=Arxentina topa nuevos documentos secretos de la dictadura militar |fechaacceso=27 de payares de 2013 |autor=El Mundo |fecha=5 de payares de 2013 |ubicación=España}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/11/05/actualidá/1383624001_706481.html |títulu=Les ‘artístiques' llistes negres de la dictadura arxentina |fechaacceso=27 de payares de 2013 |autor=El País |fecha=5 de payares de 2013 |ubicación=España}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1635403-revelen-l'afayu-de-1500-actes-secretes-de peracabar-dictadura-militar |títulu=Revelen l'afayu de 1500 actes secretes de la última dictadura militar |fechaacceso=27 de payares de 2013 |autor=La Nación |fecha=4 de payares de 2013 |allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.abc.es/internacional/20131030/abci-democracia-arxentina-zozobra-treinta-201310301831.html |títulu=La democracia arxentina aprovecimientu 30 años dempués del fin de la dictadura militar |fechaacceso=27 de payares de 2013 |autor=ABC |fecha=31 d'ochobre de 2013 |ubicación=España}}</ref>}} gobernó l'[[Arxentina]] dende'l [[golpe d'Estáu n'Arxentina de 1976|golpe d'Estáu del 24 de marzu de 1976]], derrocando al gobiernu [[constitución|constitucional]] de la presidenta [[María Estela Martínez de Perón]] ([[Partíu Xusticialista|xusticialista]]), hasta'l [[10 d'avientu]] de [[1983]], día d'asunción del gobiernu escoyíu por aciu [[sufraxu universal|sufraxu]] de [[Raúl Alfonsín]] ([[Unión Cívica Radical|UCR]]).
 
El poder foi ocupáu por una [[xunta militar]] integrada polos comandantes de los trés [[Fuercies Armaes]], asocediéndose cuatro xuntes militares nel periodu. Ye considerada «la dictadura más sangrienta de la [[hestoria arxentina]]».<ref>{{Cita llibru |url=http://books.google.com.ar/books?id=HhUHR63imh8C&lpg=PA198&hl=ye&pg=PA198#v=onepage&q&f=false |autor=Mario Rapoport |autor2=Claudio Spiguel |títulu=Modelos económicos, réximes políticos y política esterior arxentina |páxina=198|cita=El 24 de marzu de 1976 enllantóse la dictadura militar autodenominada ''Procesu de Reorganización Nacional'', la más sangrienta de la hestoria arxentina}}. En: {{cita llibru |títulu=Foreign policy and political regime |editor=José Flávio Solombra Saraiva |editorial=IBRI |añu=2003 |isbn=9788588270121}}<br />
Llinia 116:
{{cita|Escoses toles instancies de mecanismu constitucionales, superada la posibilidá de rectificaciones dientro del marcu de les instituciones y demostrada en forma irrefugable la imposibilidá de la recuperación del procesu peles víes naturales, llega al so términu una situación qu'agravia a la Nación y compromete el so futuru. El nuesu pueblu sufrió una nueva frustración. Frente a un terrible vacíu de poder, capaz de suminos na disolución y l'anarquía, a la falta de capacidá de convocatoria que demostró'l gobiernu nacional, a les repitíes y socesives contradicciones demostraes nes midíes de toa índole, a la falta d'una estratexa global que, conducida pol poder políticu, enfrentara a la subversión, a la falta de soluciones pal país, que la so resultante foi la medría permanente de tolos esterminios, a l'ausencia total de los exemplos éticu y moral que tienen de dar quien exercen la conducción del Estáu, a la manifiesta irresponsabilidá nel manexu de la economía que causara l'escosamientu del aparatu granible, a la especulación y corrupción xeneralizaes, tou lo cual traduzse nuna irreparable perda del sentíu de grandor y de fe, les Fuercies Armaes, en cumplimientu d'una obligación irrenunciable, asumieron la conducción del Estáu. Una obligación que surde de seles meditaciones sobre les consecuencies irreparables que podía tener sobre'l destín de la Nación, una actitú distinta a l'adoptada. <br />
 
Esta decisión escuerre'l propósitu de terminar col desgobiernu, la corrupción y el flaxelu subversivu, y namái ta dirixida contra quien delinquieron y cometieron abusos del poder. Ye una decisión pola Patria, y nun supón, poro, discriminaciones contra nenguna militancia cívica nin sector social dalgunu. Refuga por consiguiente l'aición disociadora de tolos estremismos y l'efectuefeutu corruptor de cualquier demagoxa.(...)<br />
 
(...) Por ello, al par que se va siguir ensin tregua combatiendo a la delincuencia subversiva, abierta o tapada, va desterrase toa demagoxa.
Llinia 151:
El 24 de marzu de 1976, los golpistes entamaron un gobiernu [[dictadura|dictatorial]] qu'impunxo, como «órganu supremu del Estáu»,<ref>[[Reglamentu pal funcionamientu de la Xunta Militar, Poder Executivu y Comisión d'Asesoramientu Llexislativu]], puntu 1.2.</ref> una [[Xunta militar|Xunta de Comandantes]] de los trés fuercies armaes (exércitu, marina y aviación). L'orixe tripartitu del poder, mientres el Procesu de Reorganización Nacional, estableció una situación d'independencia virtual de cada fuercia que, en más d'una ocasión, llevó a qu'actuaren ensin comunicación dalguna ente elles y hasta a enfrentase ente sigo. La primer xunta militar tuvo integrada por [[Jorge Rafael Videla]] (Exércitu), [[Emilio Eduardo Massera]] (Armada) y [[Orlando Ramón Agosti]] (Aviación).
 
Según el decretu fundacional tamién se dispunxo que'l mandu direutu del país quedaría en manos d'un presidente», con facultaes executives, llexislatives y xudiciales, designáu y supervisáu pola xunta mientres nun perteneciera a ésta, sicasí, al pasar los díes esto nun llegó efectuaseefeutuase. <ref>https://www.youtube.com/watch?v=KVFmbyASoHI</ref> El primer presidente designáu foi'l exgeneral [[Jorge Rafael Videla]].
 
Los golpistes eslleieron el [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]], derrocaron a les autoridaes [[provincies de l'Arxentina|provinciales]] (gobernadores y llexislatures) y destituyeron a los miembros de la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación Arxentina|Corte Suprema de Xusticia]], designando nel so llugar a los abogaos [[Adolfo Gabrielli]], [[Horacio Heredia]], [[Abelardo Rossi]], [[Alejandro Caride]] y [[Federico Videla Esguilada]], qu'asumieron el 2 d'abril.
Llinia 336:
Martínez de Focete tenía estrechos llazos cola cúpula militar, qu'emplegaría Acindar como campu de pruebes pa les práctiques represives exercíes depués mientres el ''Procesu''. Según declaraciones del propiu Martínez de Focete en 1975 visitaría a Videla ―coles mesmes xefe del [[Estáu Mayor Conxuntu del Exércitu Arxentín|Estáu Mayor]]―, xuntu con otros miembros del [[Conseyu Arxentín Empresariu]], pa solicita-y que contribuyera a caltener l'orde nes circunstancies que torgaben «la llibertá de trabayu, la producción y la productividá». Nel cursu de socesives entrevistes colos líderes del Exércitu diseñó un sistema d'espionaxe y vixilancia, coordináu coles [[fuercies de seguridá]] y la [[intelixencia militar]], empobináu a identificar a los principales activistes sindicales. [[Rodolfo Pelegrín Fernández]], entós inspector de la [[Policía Federal Arxentina]], declararía ante la Comisión Arxentina de Derechos Humanos que Acindar «pagaba a tol personal policial ―xefes, suboficiales y tropa― un plus extra en dineru (...) [pa convertila en] una especie de fortaleza militar con cercos d'alambre d'escayos». El reemplazu de Martínez de Focete al mandu de Acindar sería'l xeneral [[Alcides López Aufranc]], que siguiría col llabor represivu.<ref>Bonasso (2000a)</ref>
 
La resultancia foi un procesu d'importaciones masives y un efectuefeutu desastrosu sobre la [[industria]]. Grandes empreses industriales cerraron les sos plantes:
[[General Motors]], [[Peugeot]], [[Citroën]] y [[Chrysler]], [[Siam Di Tella|Siam]], Decca
(Deutz-La Cantábrica), la planta de vehículos utilitarios de Fabricaciones Militares, Aceros
Llinia 494:
** Prohibíu por decretu 3006/76 (publicáu nel ''Boletín Oficial de la República Arxentina'' del 30 de payares de 1976, Colección d'Añales de Llexislación Arxentina XXXVI-D-2959.
* Revista ''Cabildru''
**Llevantamientu de la so prohibición. Por decretu 944/76 de xunu de 1976 (publicáu n'Añales de Llexislación Arxentina XXXVI—1215) dexar ensin efectuefeutu los decretos 394/75 y 1159/75 roblaos por María Estela Martínez de Perón que prohibíen la publicación de la revista.
** La edición del 13 de xunu de 1977 foi prohibida y secuestrada por decretu 1711/77 (publicáu nel ''Boletín Oficial de la República Arxentina'' del 16 de xunu de 1977, Colección d'Añales de Llexislación Arxentina XXXVII-C-2612. Nel artículu 3º esclariábase que'l secuestru de la edición «...nun va torgar la realización de les xeres alministratives inherentes a la revista ''Cabildru''...», la que se siguió publicando de manera intermitente.
* Tribuna Popular, edición del 23 de xunu de 1976.
Llinia 621:
 
=== Los periodistes ===
Una orde de la Secretaría d'Información Pública prohibió la publicación d'información rellacionada con desapaiciones, descubrimientos de cadabres, enfrentamientos armaos y cualesquier otru fechu d'esti tipu. Atestiguó Cox que tolos funcionarios de distintes escales del gobiernu qu'entrevistó nesa dómina, suxuriéronlu que nun efectuaraefeutuara publicaciones d'esi tipu, anque nunca naide esibió-y un decretu robláu que lo dispunxera, yá que inclusive nel casu de la orde de la Secretaría d'Información Pública, namái se-y apurrió, al so pidíu, el conteníu de la disposición por escritu, pero en papel ensin membrete y ensin firma.<ref>[http://www.cpacf.org.ar/files/fallos_historicos/jl_xuiciu-xuntes-militares.doc Sentencia del Xuiciu de les Xuntes]</ref>
 
Les canales de televisión y les estaciones de radiu, na so mayoría estatales, tuvieron íntegramente al serviciu del réxime. Na prensa escrita, cola esceición del Buenos Aires Herald la revista empobinada a la comunidá xudía (Nueva Presencia) o a la irlandesa (The Southern Cross) y Humor sobre'l final del periodu dictatorial, el sofitu a la xunta y l'ataque a les organizaciones de derechos humanos foi lo habitual.<ref name="problemes d'hestoria arxentina" />Dellos empresarios de medios sofitaron al Procesu, ente ellos [[Jorge Fontevechia]] quién llanzo delles editoriales sofitando'l [[Procesu de Reorganización Nacional]] y llomando de campaña antiargentina a quien criticaben les violaciones a los derechos humanos qu'asocedíen nel país.<ref>https://www.diarioregistrado.com/678/la dictadura-civico-militar-la complicidá-de-fontevecchia-otru-deschave-del-profe-romeru-05-04-12_v563144065y29c6c50f5f86eb</ref>Fontevecchia publicó un editorial onde se dicía en forma de "Carta abierta a un periodista européu": "Y, por favor, nun nos venga a falar de campos de concentración, de matances clandestines o de terror nocherniego. Inda damos el gustu de salir de nueche y volver a casa a la madrugada...<ref>https://www.pagina12.com.ar/1998/98-05/98-05-25/contrata.htm</ref>Vicente Massot quién sería'l primera periodista na hestoria arxentina en ser imputáu como responsable de [[Crime contra la humanidá|delitos de lesa humanidá]].<ref name="anf">{{Cita web|url=http://www.revistaanfibia.com/cronica/nun fui-yo-foi-mama/|títulu=Nun fui yo, foi ma - Revista Anfibia|fechaacceso=28 de marzu de 2016|sitioweb=www.revistaanfibia.com}}</ref>siendo señaláu coautor del homicidiu, cometíu en 1976, de los obreros gráficu y sindicalista de base Heinrich y Loyola tres un conflictu sindical rexistráu l'añu anterior en La Nueva Provincia, principal diariu de la llocalidá del sur bonaerense y d'haber "apurras esenciales" pa "el ocultamiento apostáu de la verdá" nos secuestros, tortures y homicidios de 35 persones al traviés de xeres d'aición psicolóxica dende les páxines del diariu, al serviciu de los represores de la dictadura.<ref>https://www.cronica.com.ar/amp/politica/Massot-anda-a-les celdes-de-los amigos-de-la to-familia-que-sumieron-a-30-mil-20171213-0020.html</ref>Les revistes Somos, Xente y Pa Ti, pertenecientes al grupu editorial Atlántida, son de les que más sofitaron y espublizaron la campaña pro dictadura, inclusive antes del golpe. En tantu los diarios Clarín y La Nación siguieron la so tradición de sofitu a los golpes militares, y sofitaron abiertamente la dictadura dende los sos entamos. Nel primera editorial de Clarín a otru día del golpe afirmóse que s'abrir una etapa con renacíes esperances” y que “l'aición de les Fuercies Armaes caracterizóse por una ponderada decisión de la que tuvo ausente la prepotencia revanchista o l'innecesariu usu de la fuercia”.N'agostu Clarín referir a la relación esistente ente la prensa y el xefes de la dictadura militar. Animar a afirmar que “la prensa nacional nun tien dificultaes con un gobiernu qu'escuerre idénticos fines”.<ref>Tapa del diariu Clarín (24/3/1976)</ref>N'abril de 1977, Videla anunció en conferencia de prensa que los familiares del empresariu David Graiver (muertu sospechosamente l'añu anterior), quien amás yeren los accionistes de Papel Prensa, fueren deteníos y que la Xunta Militar decidiera “la prohibición d'alministrar y disponer de los sos bienes”. Esi mesmu día, Clarín, La Razón y La Nación, quedar con Papel Prensa. Poco dempués Papaleo foi llevada detenida a un centru clandestín de detención, onde recordó darréu.: "Cuanto más sangraba yo, él me eyaculaba enriba. De tanto picanearme, escordáronme los costazos. Poníenme sobre un elásticu, atada, y p'escapar de la picana, movíame escontra una banda y l'otru. Dempués ellos tirábenme nun cuartón, bien chiquito, bien fríu". A partir de marzu de 1977, los familiares y miembros del grupu Graiver fueron deteníos en forma illegal. El 8 de marzu, Juan Graiver de Papaleo; el 14, Lidia Papaleo, Silvia Fanjul y Lidia Gesualdi; el 12, Dante Marra, Julio Daich y Enrique Brodsky; el 15, Jorge Rubinstein; el 17, Isidoro Graiver; el 22, Martín Aberg Cobo; el 1 d'abril de 1977, Edgardo Saxón; el 12, Rafael Ianover; el 15, Jacobo Timerman y Osvaldo Papaleo; el 19, Orlando Reinoso; el 22, Eva Gitnacht; fueron los más importantes. Toos ellos fueron llevaos al centru clandestín de detención conocíu como'l pozu de Banfield. Dalgunos d'ellos siguen entá como sumíos, otros fueron puestos a disposición del Poder Executivu Nacional, y otros morrieron por cuenta de les tortures aplicaes.