Diferencies ente revisiones de «Turbera»
Contenido eliminado Contenido añadido
m corr using AWB |
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu |
||
Llinia 11:
=== Regulación del cambéu climáticu ===
Produzse al traviés de la regulación del ciclu de carbonu. Nes turberas del mundu atópense grandes depósitos de carbonu. El carbonu almacenáu nes turberas del mundu representa'l 30% del total disponible nel sosuelu continental, dobla la biomasa forestal mundial y avérase al total de la biomasa terrestre. Ye equivalente tamién al 75% del carbonu atmosférico.<ref>{{cita llibru|apellidos=Joosten, H. and Cowenberg, J.|título=Assessment on Peatlands, Biodiversity and Climate Change.|año=2008|editor=Parish, F., Sirin, A., Charman, D., Joosten, H., Minayeva, T., Silvius, M. & Stringer, L. G|enlaceautor=Peatlands and Carbon|páginas=99-117}}</ref>La mayoría de les turberas del mundu atroparon alteria a lo llargo del [[Holocenu]], anque les hai más antigües. Esti procesu ye constante nes turberas actives, que pueden atropar hasta 1 mm d'alteria per añu, lo qu'implica la captación de carbonu atmosférico, procesu opuestu al d'emisiones de gases d'
=== Regulación hidrolóxica ===
Llinia 23:
== Amenaces ==
Magar les turberas afixéronse a cambeos de clima asocedíu mientres más de 10.000 años, son n'estremu sensibles a los
drenaxes utilizase pa camudar l'usu de la tierra, yá sía p'agricultura, ganadería o forestación, en tal casu afectándose grandes estensiones.<ref name="itu">{{cita llibru|apellidos=Iturraspe|nombre=Rodolfo|título=Las Turberas de Tierra del Fuego y el cambio climático global|año=2010|editor=Fundación Humedales - Wetlands Int.|isbn=978-987-24710-4-0|páginas=32|ubicación=http://www.wetlands.org/LinkClick.aspx?fileticket=racaH0t%2bCLw%3d&tabid=56}}</ref>
L'usu extractivo de la turba, pa ellaborar sustratos pa xardinería y almácigos ye igualmente destructivu y de calter non sustentable.
|