Diferencies ente revisiones de «Varanus komodoensis»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
Llinia 84:
 
[[Archivu:KomodoDragon.jpg|thumbnail|Un dragón de Komodo dormiendo. Pueden vese los sos grandes [[garra|garres]] curvadas.]]
A finales de [[2005]], investigadores de la [[Universidá de Melbourne]] especularon qu'el [[Varanus giganteus|varano xigante australianu]] (''Varanus giganteus''), otres especies de [[Varanidae|varánidos]] y los [[Agamidae|agámidos]] podríen ser daqué venenosos. Pensábase que los mordigaños infligidos por estos reptiles yeren propensos a infectase por cuenta de les bacteries de la so boca, pero l'equipu d'investigación afirmó que los efectosefeutos inmediatos de les sos mordedures yeren causaos por un leve [[Venenu|envelenamientu]]. Estudiáronse mordedures en deos d'humanos per parte d'un [[Varanus varius|varano arborícola]] (''Varanus varius''), un dragón de Komodo y un [[Varanus scalaris|varano arborícola motudu]] (''V. scalaris''), y toes causaron un efeutu similar: una rápida [[inflamación]], interrupción alcontrada de la [[cuayamientu]] d'el sangre y un intensu dolor qu'algamaba hasta'l [[coldu]]; dalgunos d'estos síntomes enllargar mientres delles hores.<ref name="Fry2006">{{cita publicación |autor = Bryan G. Fry ''et a el'' |añu=2006 |títulu=Early evolution of the venom system in lizards and snakes |publicación=[[Nature]] |volume=439 |númberu=7076 |páxines=584–588 |url=http://www.naherpetology.org/pdf_files/467.pdf |doi=10.1038/nature04328 |formatu=[[PDF]]|pmid = 16292255 |issn = 0028-0836 | idioma=inglés | fechaacceso=27 d'ochobre de 2009}}</ref>
 
En [[2009]], los mesmos investigadores publicaron pruebes adicionales que demostraben que los dragones de Komodo tienen una mordedura [[venenu|venenos]]a. Les esploraciones realizaes por aciu [[imaxe per resonancia magnética]] d'un craniu amosaron la presencia de dos glándules de venenu nel quexal inferior. Al estrayer una d'estes glándules de la cabeza d'un espécime enfermu terminal nel Zoo de Singapur, comprobaron que secretó un venenu que contenía delles [[proteína|proteínes]] [[Tosicidá|tóxiques]] distintes. Ente les funciones conocíes d'estes proteínes inclúyense la inhibición de la [[cuayamientu]] d'el sangre, baxada de la [[Presión arterial|tensión arterial]], paralís muscular ya inducción a la [[hipotermia]], lo que conduciría a una conmoción y perda de consciencia nes preses víctimes de la so mordedura.<ref name=fry>{{cita publicación | autor=Bryan G. Fry, Stephen Wroec, Wouter Teeuwissed, ''et a el'' |publicación=Proceedings of the National Academy of Sciences | doi=10.1073/pnas.0810883106 | títulu=A central role for venom in predation by ''Varanus komodoensis'' (Komodo Dragon) and the extinct giant ''Varanus'' (''Megalania'') ''priscus''''. |añu=2009 |volume=106 |númberu=22 |páxines=8969-8974 |idioma=inglés}}</ref> De resultes d'esti descubrimientu, l'anterior teoría qu'afirmaba que les bacteries yeren les responsables de les muertes de les sos víctimes quedó n'entredichu.<ref>{{cita web | url=http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/05/090519_komodo_men.shtml | títulu=La venenosa taragañada del dragón de Komodo | editorial=BBC | fecha = 19 de mayu de 2009 | fechaacceso=27 d'ochobre de 2009}}</ref><ref>{{cita publicación | url=http://www.cnn.com/2009/TECH/science/05/20/komodo.dragon.bite/index.html |títulu=Komodo dragons kill with venom, not bacteria, study says | editorial=CNN | fecha= 20 de mayu de 2009| fechaacceso=27 d'ochobre de 2009 |idioma=inglés}}</ref>