Diferencies ente revisiones de «0,9 periódicu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-esquierda +izquierda)
m Preferencies llingüístiques: casi => cuasi
Llinia 150:
De segundes, un teorema comparable puede aplicase en cada radix o [[Base (aritmética)|base]], por casu: en base 2 ([[sistema binariu]]), 0,111... ye igual a 1, y en base 3 ([[sistema ternariu]]), 0,222... ye igual a 1. Los llibros de testu d'analís real suelen resalvar l'exemplu 0,999... y presenten dalguna d'estos dos xeneralizaciones dende l'empiezu.<ref>Protter and Morrey p. 503; Bartle and Sherbert p. 61.</ref>
 
Representaciones alternatives del 1 tamién se dan en bases non enteres, por casu, na [[base áurea]] , los dos representaciones estándar son 1,000... y 0,101010..., y esisten infinites representaciones más qu'inclúin 1s axacentes. Polo xeneral, pa ''casicuasi tou'' ''q'' ente 1 y 2, esisten incontables espansiones en ''q''-base del 1. Per otru llau, hai incontables ''q'' (incluyendo tolos númberos naturales mayores que 1) pa los cualos namái hai una espansión en ''q''-base del 1, amás del 1,000.... trivial. Esta resultancia foi llográu per vegada primera por [[Paul Erdős]], Miklos Horváth y István Joó alredor de 1990. En 1998, Vilmos Komornik y Paola Loreti determinaron la menor base d'esti tipu, la [[constante de Komornik–Loreti]] ''q'' = 1,787231650.... Nesta base, 1 = 0,11010011001011010010110011010011...; los díxitos vienen daos pola [[socesión de Thue-Morse]], que nun se repite.<ref>Komornik and Loreti p. 636.</ref>
 
Una xeneralización de mayor algame fai referencia a ''los sistemes de numberación posicional más xenerales''. Estos sistemes tamién tienen múltiples representaciones, y, per un sitiu, revisten mayor entueyu, por casu:<ref>Kempner p. 611; Petkovšek p. 409.</ref>
Llinia 201:
== Na cultura popular ==
 
Cola puxanza de d'[[Internet]], los alderiques alrodiu del 0,999... trespasaron los salones de clases y son llugar común en [[Grupu de noticies]] y [[Foru (Internet)|foros]], incluyendo dellos que de fechu tienen pocu que ver coles matemátiques. Nel grupu de noticies <tt>sci.math</tt>, argumentar sobre 0,999... ye un deporte popular», y ye una de les entrugues que se respuenden nes sos '''FAQ''' ([[entrugues frecuentes]]).<ref>Reparáu por Richman (p. 396). {{cita web |url=http://www.faqs.org/faqs/sci-math-faq/specialnumbers/0.999eq1/ |autor=Hans de Vreught | añu=1994 | títulu=sci.math FAQ: Why is 0.9999... = 1? |fechaaccesu=29 de xunu de 2006}}</ref> Les ''FAQ'' tomen de volao el casu <sup>1</sup>⁄<sub>3</sub>, multiplicación por 10, llendes y tamién alude a les socesiones de Cauchy.
 
La edición del 2003 de la columna «interés xeneral» del diariu ''[[The Straight Dope]]'' alderica sobre'l 0,999... vía <sup>1</sup>⁄<sub>3</sub> y llendes, y fala de los tracamundios surdíos na tema: