Diferencies ente revisiones de «Bali»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m Islla de Java => Islla de Xava
Llinia 1:
{{Rexón}}
La '''islla de Bali''' ye una [[islla]] y una [[Provincies d'Indonesia|provincia]] d'[[Indonesia]]. La provincia inclúi la islla de Bali, Nusa Penida, Nusa Lembongan y Nusa Ceningan. Ta alcontrada na parte más occidental de les [[islles menores de la Sonda]], xuntu con [[JavaXava (islla)|JavaXava]] al oeste y [[Lombok]] al este. La islla ye un popular destín turísticu y ye conocida, al igual que JavaXava, poles sos delicaes artes, qu'inclúin danza, escultura, pintura, orfebrería, peletería y un particular estilu musical, especialmente l'interpretáu mientres el [[gamelan]].
Amás de ser un destín turísticu, ye un puntu d'alcuentru de mayoristas; moda, xoyería, calzáu, muebles o decoración de tol mundu, que merquen na islla pa esportar dempués a los sos países d'orixe. Bali xuntu con [[Jakarta]], la capital indonesia, foi sede de [[Miss Mundu 2013]].
 
== Xeografía ==
Bali ye parte de les [[Islles menores de la Sonda]]. Tien apenes 140&nbsp;km de llargor esti oeste y 90&nbsp;km de norte a sur, y una superficie de 5636&nbsp;km².<ref>[http://www.balitourismboard.org/bali_geography.html Bali Tourism Board], Oficina de Turismu de Bali (n'inglés).</ref> Ta asitiada aproximao a ocho grados al sur de la [[llinia del Ecuador]]. Al oeste'l [[estrechu de Bali]], de 2,4 a 3,2&nbsp;km d'anchu, dixebrar de JavaXava. Al este'l fondu [[estrechu de Lombok]], d'ente 18 y 40&nbsp;km d'anchu, dixebrar de la islla de Lombok; tien axacentes les pequeñes islles de [[Nusa Penida]], [[Nusa Lembongan]] y [[Nusa Ceningan]], dixebraes de Bali pol [[estrechu de Badung]]. L'estrechu de Lombok coincide col pasu de la [[llinia de Wallace]] que dixebra la [[ecozona Indomalaya]] de la [[ecozona]] [[Australasia]].
La islla componer d'una cadena montascosa que s'estiende d'este a oeste. El puntu más altu de la islla ye'l [[monte Agung]] con 3142&nbsp;m d'altor, un [[volcán]] n'actividá, qu'entró n'erupción per últimu vegada en marzu de [[1963]]. La fastera norte ye abrupta, con una estrecha llanura costera, ente que la fastera sur baxa selemente escontra una llanura aluvial, regada per ríos pocu fondos, ensuga nes estaciones seques y anubierta mientres periodos de fuertes agües.
 
Llinia 100:
 
=== Los majapahit y los sos descendientes ===
L'[[Imperiu mayapajit]] hindú ([[1293]]-[[1520]]) de JavaXava oriental fundó una colonia balinesa en [[1343]]. L'Imperiu mayapajit colapsó a la fin del sieglu XV por cuenta de querelles de socesión, y el so territoriu pasó entós so control d'unos de los sos vasallos, los príncipes de [[Kediri]], de JavaXava central. En 1527, les tropes del reinu musulmán de Demak conquistaron los territorios apoderaos polos Keridi.
 
Ante la puxanza del islam nel archipiélagu indonesiu, bona parte de l'aristocracia y de les élites intelectual y artísticu de JavaXava abelugar en Bali, lo que supunxo un apurra entá mayor de les artes, la lliteratura y la relixón hindú na islla. Bali alzar en reinu independiente a finales del sieglu XV o principios del XVI, y la dinastía d'orixe majapahit siguió gobernando Bali hasta [[1908]], fecha na que foi esaniciada pola intervención holandesa qu'impunxo'l dominiu de los [[Países Baxos]] sobre la islla.
 
[[Archivu:Pura Maospahit Denpasar Bali.jpg|250px|thumb|right|''Pura Maospahit'', un templu de la dinastía majapahit en [[Denpasar]].]]La capital majapahit en Bali foi establecida nun primer tiempu na ciudá de Samprangan, y depués en [[Gelgel]]. Mientres el reinu de Gelgel, que duró hasta 1650, enllantóse definitivamente una brillosa cultura d'influyencia javanesa, tantu na arquiteutura, la danza, el teatru y la lliteratura. Nel sieglu XVI, el rei balinés Dalem Baturenggong estendió'l so gobiernu a la parte esti de JavaXava, a la islla vecina de [[Lombok]] y a la parte occidental de la islla de [[Sumbawa]].
 
Los primeros europeos que llegaron a la islla fueron los portugueses, cuando una nave [[Portugal|portuguesa]] naufragó na mariña de [[Bukit]] escontra [[1585]]. En [[1597]] aportó l'esplorador [[Países Baxos|neerlandés]] [[Cornelis Houtman]], quien la reclamó pa la corona holandesa. Poco tiempu dempués, el holandeses establecieron una colonia comercial y, a partir del [[sieglu XVII]], la [[Compañía Holandesa de les Indies Orientales]] empezó a comerciar andando a la tema con mercaderes británicos.
Llinia 115:
{{VT|Puputan}}
[[Archivu:Body of the Raja Denpasar 1906.jpg|250px|thumb|right|Cuerpu del últimu sultán de Denpasar, muertu mientres la intervención holandesa de 1906.]]So la sida de erradicar el comerciu d'esclavos y d'opiu, el control holandés de la islla imponer tres una serie de guerres coloniales ([[1846]]-[[1849]]). En [[1858]] y [[1868]], dos revueltes balinesas fueron entartallaes poles tropes holandeses. Llanzóse entós una campaña de cristianización que fracasó por cuenta de la resistencia de los habitantes de la islla. En [[1890]], el holandeses aprovecharon un conflictu ente reinos balineses p'amontar el so control sobre la islla. En [[1894]], facer cola vecina islla de Lombok.
En [[1906]] y [[1908]], cola sida de torgar el saquéu de los buques naufragaos na rexón, Holanda llanzó dos intervenciones militares qu'acabaron col gobiernu de la dinastía majapahit,<ref>Debbie Guthrie Haer, Juliette Morillot ya Irene Toh, ''Bali, a traveller's companion'', Haer, 2001, Ediciones Didier Millet, ISBN 978-981-4217-35-4</ref> produciéndose dos talos episodios de [[suicidiu ritual colectivu]], conocíu en Bali como [[puputan]], nos que se autoinmolaron más de cuatro mil persones.<ref name=bali>{{cita publicación |apellido=Ramis |nombre=Sergi |apellíu2=Alcoberro |nome2=Agustí |idioma=catalán |títulu=Un Imperi privat. La història de la poderosa Companyia Holandesa de les Índies Orientals |añu=2015 |publicación=Sàpies |volume= |númberu=155 |páxines=46 }}</ref> La prensa occidental denunció la sangrienta conquista de Bali y les represalies desproporcionaes de les tropes holandeses frente a los actos de resistencia de los nativos. Acusáu tamién d'abusos nes sos campañes coloniales de JavaXava y Sumatra, el gobiernu holandés decidió aplicar una "política ética" nes sos colonies indonesies, con cuenta de restaurar la so imaxe de poder colonial benevolente y responsable. Exercieron un control indulxente de la islla, protexendo y amosando gran respetu pola relixón y cultura locales. El turismu internacional empezó nos [[años 1920]].
 
=== Segunda Guerra Mundial ya independencia ===