Diferencies ente revisiones de «David»

Contenido eliminado Contenido añadido
Holder (alderique | contribuciones)
m corr using AWB
m Preferencies llingüístiques: casi => cuasi
Llinia 9:
Caltuviéronse poques referencies arqueolóxiques, pero [[Cercu de Tel Dan|el cercu de Tel Dan]] y el cercu de Mesha podríen determinar la esistencia, a mediaos del s. IX e.C., d'una dinastía real hebrea llamada «Casa de David». Amás d'esistir otres referencies nesti grabáu sobre la descendencia del rei David. Asina tamién, el costume de dexar xenealoxíes nes families hebrees facer apaecer en delles d'elles na mesma [[Biblia]].
 
La vida de David ye importante pal [[xudaísmu]], el [[cristianismu]] y el [[islam]]. La so biografía básase casicuasi puramente nos llibros de Samuel, onde lo describe amás como «''roxu, de formosos güeyos, prudente y bien bella presencia.''»<ref>{{Biblia|1Samuel|16:12}}</ref>
 
== Origen ==
Llinia 110:
[[Archivu:David-icon.jpg|thumb|left|[[Iconu]] rusu de San David, representáu como Profeta y Rei, sieglu XVIII. [[Iconostasio]] del monasteriu de [[Kijí]], [[Carelia]], [[Rusia]].]]
 
La evidencia bíblica de David provién d'[[I Samuel]], [[II Samuel]], y del [[llibru de les Cróniques]] (tamién dos llibros na tradición cristiana) -anque casicuasi la metá de los salmos lleven por títulu «Salmu de David", estes amiestes son posteriores, una y bones nengún salmu puede atribuyise a David con certidume por cuenta de la falta d'evidencia arqueolóxica-,<ref>[http://www.bibleinterp.com/commentary/McKensie_020301.htm Steven McKenzie, Profesor Asociáu Rhodes College, Memphis, Tennessee]. </ref> sicasí, solo Samuel vuelve cuntar dende'l puntu de vista teolóxicos distintes, y contién poco, si non tola información disponible ellí, y l'evidencia bíblica de David ye por tanto, depende casicuasi puramente nel material conteníu nos capítulos dende [[I Samuel]] 16 a [[I Reis]] 2.
 
La cuestión de la historicidad de David conviértese asina na cuestión de la fecha, la integridá del testu, l'autoría y la fiabilidá del 1.<small><sup>er</sup></small> y 2º Samuel. Desque Martin North formuló'l so analís de la [[tradición deuteronómica]] eruditos bíblicos aceptaron qu'estos dos llibros formen parte d'una hestoria continua d'Israel, compilados non enantes de finales del sieglu 7 e.C., anque cola incorporación d'obres anteriores y fragmentos.