Diferencies ente revisiones de «Dmitri Medvédev»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-resolvimientu +resolución)
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 16:
Graduar na Facultá de Derechu de la Universidá Estatal de Leningráu en 1987 (xuntu con Iliá Yeliseyev, Antón Aleksándrovich Ivanov, Nikolái Vinnichenko y Konstantín Chuichenko) y en 1990 recibió'l so'' Kandidat nauk'' (grau honoríficu) en [[derechu priváu]] de graduación na mesma universidá. [[Anatoli Sobchak]], un demócrata de principios de los 80, foi unu de los sos profesores. En 1988, Medvedev xunir al bandu demócrata de Sobchak y ayudar na so campaña eleutoral pa llograr un puestu nel parllamentu soviéticu, el [[Congresu del Pueblu]] de la Xunión Soviética.<ref>{{cita noticia|apellíu=Umland|nome=Andreas|títulu=The Democratic Roots of Putin's Choice|obra=Washington Post |fecha=11 d'avientu de 2007|url=http://washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/12/10/AR2007121001560.html|fechaacceso=10 de mayu de 2008; Galina Kozhevnikova and Vladimir Pribylovskii ''Rossiiskaia vlast' v biografiiakh I: Vysshie dolzhnostnye litsa RF v 2004 g.'' Stuttgart: ibidem-Verlag, 2007, p. 117}}</ref>
 
En [[1991]] foi coautor del primer llibru d'enseñanza de [[derechu civil]] na era post-comunista, mesmu que se sigue emplegando nes universidaes ruses. Hasta [[1999]] enseñó na universidá, ente que dende mediaos de la década de [[1990]] foi conseyeru del comité de relacionesrellaciones esteriores de l'alcaldía de [[San Petersburgu]], antigua Leningráu, de la que sería alcalde [[Vladímir Putin]].
 
== Carrera política y Gazprom ==
Llinia 63:
Pa evitar que se llegue a un ataque a dicha nación árabe Rusia unvió buques de guerra a dicha nación aliada, pela so parte Estaos Xuníos unvió al portaaviones [[USS George H. W. Bush]] cerca de les mariñes siries.<ref>[http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7661462.html Rusia unvia buques de guerra a la so base en Siria] Pueblu en linea - 30 de payares de 2011</ref><ref>[http://www.youtube.com/watch?v=YJiYVh3ACc4 EE.XX. alluga portaaviones cerca de les mariñes de Siria] </ref>
 
Pel llau de les tirantes relacionesrellaciones ente Israel ya Irán, Rusia manifestó'l so sofitu a Irán con una respuesta militar y una guerra nuclear si les fuercies armaes del estáu hebréu atacaren a Irán. Felicidaes tirantes relacionesrellaciones vienen tornando dende l'añu 2010 hasta l'añu 2011 y entá siguen. “Sería un error bien grave con consecuencies impredicibles”, dixo'l canciller rusu [[Serguéi Lavrov]] tres l'amenaza del presidente israelín Shimon Peres de qu'un ataque contra Irán ye una opción cada vez más probable. Medvedev añedió que'l peor escenariu posible" pa Oriente Próximu, porque "toos tán tan cerca que naide saldría indemne". "Si tien llugar un conflictu d'esti tipu y hai un ataque, puede esperase cualquier cosa, incluyíu l'usu d'armes nucleares. Y un ataque nuclear n'Oriente Próximu significa una catástrofe global. Munches muertes", dixo. Amás, Medvedev afirmó nun tener certidume sobre la posibilidá o non d'un ataque israelín contra les instalaciones nucleares iranines.<ref>[http://www.europapress.es/internacional/noticia-rusia-alvierte-si-israel-ataca-iran-podria-desencadenase-guerra-nuclear-20100412162538.html Rusia alvierte de que si Israel ataca a Irán podría desencadenase una guerra nuclear] europapress.es - consultáu'l 17 de payares de 2011 </ref><ref>[http://www.eluniversal.com.co/cartagena/actualidá/rusia-alvierti-israel-que-atacar-iran-seria-%Y2%80%9Cerror-bien-grave%Y2%80%9D-52139 Rusia alvierte a Israel qu'atacar a Irán sería “error bien grave”] L'Universal.com.co - 17 de payares de 2011</ref>
 
==== Primer ministru ====