Diferencies ente revisiones de «Fósil»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 229:
 
== ADN en fósiles ==
Apocayá pudo constatase la posibilidá d'estrayer restos d'[[ADN fósil|ADN de fósiles]], y amplificalos por aciu [[Reaición en cadena de la polimerasa|PCR]]. La evolución d'estes conocencies foi bien rápida, yá que si a finales de los 90 esistíen reticencies sobre la veracidá de los restos fósiles d'ADN,<ref>Austin, J. J., Smith, A. B. & Thomas, R. H. 1997. «Palaeontology in a molecular world: the search for authentic ancient DNA.» ''Trends in Ecology & Evolution''; 12: 303-306.</ref> pal añu 2000 yá esistíen publicaciones y estableciérase una metodoloxía.<ref>Lindahl, T. 2000. «Fossil DNA.» ''Current Biology'' 10: 616.</ref> Entós daquella yá s'estrayxeren secuencies curties de fósiles de [[Homo neanderthalensis|Neandertal]] y de [[mammuthus|mamuts]]. Años dempués, tamién hai ensame d'exemplos en [[plantae|plantes]]<ref>Sangtae, K., Douglas, Y. S., Pamela, S. S. & Youngbae, S. 2004. «DNA sequences from Miocene fossils: an ndhF sequence of ''Magnolia latahensis'' (Magnoliaceae) and an rbcL sequence of Persea pseudocarolinensis (Lauraceae).» ''American Journal of Botany''; 91:615-620.</ref> ya inclusive bacteries.<ref>Coolen, M. J. L., & Overmann, J. 2007. «217&nbsp;000-year-old DNA sequences of green sulfur bacteria in Mediterranean sapropels and their implications for the reconstruction of the paleoenvironment.» ''Environmental Microbiology'' 9 (1), 238-249.</ref> Asina, Golenberg y el so equipu llograron una secuencia parcial de DNA de [[cloroplastu]] perteneciente a un fósil de ''[[Magnolia latahensis]]''.<ref name="Golenberg">Golenberg, Y. M.; D. Y. Giannasi, M. T. Clegg, C. J. Smiley, M. Durbin, D. Henderson, G. Zurawski 1990 «Chloroplast DNA sequence from a Miocene Magnolia species.» ''Nature'' 344: 656-658</ref> Sicasí, caltúvose el discutiniu sobre la fiabilidá de los procedimientos utilizaos.<ref>Hebsgaard, M. B., Phillips, M. J. & Willerslev, Y. 2005. «Geologically ancient DNA: fact or artefact?» ''Trends in Microbiology'';13: 212-220</ref> Esti ADN fósil dexaría establecer relacionesrellaciones filoxenétiques ente distintos taxones, amás de facilitar una visión global de les cañes evolutives.<ref>Cooper, A. 1997. «Studies of Avian Ancient DNA: From Jurassic Park to Modern Island Extinctions.» ''Avian Molecular Evolution and Systematics'': 345-373.</ref> Amás, facilita la estimación na tasa de [[mutación]] esistente ente taxones rellacionaos.<ref name="Golenberg" /><ref>DeSalle, R.; J. Gatesy, W. Wheeler, D. Grimaldi. 1992. «DNA sequences from a fossil termite in Oligo-Miocene amber and their phylogenetic implications.» ''Science'' 257: 1993-1936.</ref> Los métodos propuestos son:
[[Archivu:Oligochlora semirugosa.jpg|thumb|150px|Inseutos n'ámbare]]
* '''Estraición d'ámbare:''' Esta suxerencia, nun principiu invidable y ficticia, foi alimentada na fantasía popular al traviés de la novela de ficción (y posterior película) ''[[Parque Xurásicu (franquicia)|Parque Xurásicu]]''. Nesti llibru suxuríase qu'inseutos chupadores atrapaos n'ámbare podíen caltener magníficamente ADN d'otros animales, como por casu, [[dinosauria|dinosaurios]]. Na realidá púdose estrayer ADN d'inseutos calteníos n'ámbare d'una antigüedá cimera a 100 millones d'años, sicasí los fragmentos d'ADN asina llograos hasta agora correspuenden a los mesmos inseutos, non a otros animales de los que pudieren alimentase.<ref>Cano, R. J., Poinar, H. N., Pieniazek, N. J., Acra, A. y Poinar, G. O. (1993). «[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8505978 Amplification and sequencing of DNA from a 120–135-million-year-old weevil]». ''Nature'' 363: 536-538</ref>