Diferencies ente revisiones de «Edá Antigua»
Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA) |
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA) |
||
Llinia 73:
=== Anatolia y Armenia antigües ===
{{AP|Llingües anatolias|Historia d'Armenia|Historia d'Anatolia|Turquía#Historia pre-turca d'Anatolia|l4=Historia pre-turca d'Anatolia}}
La [[península d'Anatolia]], vía terrestre ente Asia y Europa, de la que la dixebra'l [[estrechu del Bósforo]] y les numberoses [[islles del Exéu]], coles que siempres caltuvo un continuu cultural (del que son amuesa los aqueos y troyanos del [[mitu homéricu]]), tuvo nel corazón de les innovaciones de la Revolución Neolítica y la Revolución Urbana, desenvolviendo estaos poderosos qu'entraron en
{{llista de columnes|3|
Llinia 123:
[[Archivu:Exiting the Siq Petra.jpg|thumb|Vista de L'Ayalga dende l'escobiu. Ciudá de [[Petra]].]]
Ente'l [[Tigris]] y la [[cordal d'El Líbanu]] empieza una vasta zona desértica que s'estiende escontra'l sur hasta la [[península arábiga]]. Supón una torga insalvable pal desenvolvimientu de l'agricultura más allá de pequeñes zones d'oasis bien esvalixaos, sacante na zona del [[Yeme]] ([[Arabia Felix]] ―'Arabia feliz'―). Les actividaes económiques que se desenvolvieron y dexaron la formación d'una peculiar civilización fueron, poro, la ganadería nómada y les codaloses [[rutes caravaneras]] del comerciu a llarga distancia que conectaben toles partes del mundu antiguu al traviés de los puertos del [[Mar Bermeya]], el [[golfu d'Adén]] y el [[golfu Pérsicu]] (abiertos al [[océanu Índicu]] ―saléu hasta la India ya Indonesia―, al este d'África -onde la
{{llista de columnes|3|
Llinia 148:
[[Archivu:Egypt.Giza.Sphinx.02.jpg|thumb|La [[Esfinxe de Guiza|Esfinxe]] y les [[Pirámides de Guiza]] (nel [[antiguu Exiptu]], {{aC|III mileniu}}).]]
«Exiptu ye un don del [[Nilu]]» ([[Heródoto]]), pos poques civilizaciones tuvieron una
{{llista de columnes|3|
Llinia 429:
[[Archivu:Kripa and shikhandi.jpg|thumb|Representación moderna d'un pasaxe del testu ''[[Mahābhāaguarón|Majabhárata]]'' (la mítica [[guerra de Kurukshetra]]), xuntu al testu en [[sánscritu]].]]
Les estepes del Asia Central tuvieron históricamente una estrecha
{{llista de columnes|3|
Llinia 665:
! Sieglu o Mileniu !!width="300"| Exéu y<p>Balcanes !!width="300"| Península<p>Itálica !!width="300"| De los Alpes<p> a los Pirineos !!width="300"| Península Ibérica !!width="300"| Noroeste d'África !!width="300"| Exiptu !!width="300"| Llevante y Asia Menor !!width="300"| Mesopotamia !!width="300"| Irán y Asia Central
|-
| [[V mileniu e.C.]] ||bgcolor="white"|[[Neolíticu]] y [[Calcolítico]] ([[Prehistoria nos Balcanes|prehistóricos]])<p>[[Cultura danubiana|Danubiano]]<p>[[Sesklo]], [[Dímini]], [[cultura de Vinča|Vinča]], [[cultura Gumelnitsa|Gumelnitsa]] ||bgcolor="white"| [[Neolíticu]] ([[Prehistoria n'Italia|prehistóricu]])<p>[[cerámica cardial]]<p>[[bocca quadrata]] ||bgcolor="white"|[[Neolíticu]] ([[Prehistoria en Francia|prehistóricu]])<p>[[Cultura de la cerámica de bandes cerámica de bandes]]<p>[[cerámica cardial]], [[cultura de Rössen|Rössen]], [[cultura de Chassey|Chassey]],<ref>[[Chasseense]] -Thévenot</ref> [[cultura de La Hoguette|La Hoguette]]<ref>[[La Hoguette]]</ref> ||bgcolor="white"| [[Neolíticu na Península Ibérica|Neolíticu]] ([[Prehistoria na Península Ibérica|prehistóricu]])<p>[[cerámica cardial]] ||bgcolor="white"| [[Neolíticu]] ([[Prehistoria n'África noroccidental|prehistóricu]])<ref>[[Martín Almagro Basch]], [http://sahara-news.webcindario.com/prehistoriaafricaysahara.htm ''Prehistoria del Norte d'África y del Sáḥara español'']. Celtiberia: [http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=411 Prehistoria final del norte d'África, rellaciones cola península ibérica y oríxenes de los bereberes] y [http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=410 Protohistoria del Norte d'África y la so
Jump up ^ "Stone Age Graveyard Reveals Lifestyles Of A 'Green Sahara'". Science Daily. 15 August 2008. Retrieved 15 August 2008.
Jump up ^ Gwin P. (September 2008), Lost tribes of the green sahara, National Geographic Magacín. Van Zinderen-Bakker Y. M. (1962-04-14). "A Llati-Glacial and Post-Glacial Climatic Correlation between East Africa and Europe". Nature 194. What Happened to the Ancient Libyans?, Chasing Sources across the Sahara from Herodotus to Ibn Khaldun by Richard L. Smith<p>
Llinia 781:
* [[Intolerancia (película)|''Intolerancia'' (película)]]
* ''[[Tierra de faraones]]'' de [[Howard Hawks]] (''[[Land of the Pharaohs]]'', 1955). La popularidá de la [[egiptomanía]] produció munches películes que la so
* [[300 (película)|''300'' (película)]]. Esiste una versión anterior del mesmu sucesu (''[[El Lleón de Esparta]]'' o ''[[The 300 Spartans]]'', 1962).
* [[Alexandru Magno (película)|''Alexandru Magno'' (película)]]
|