Diferencies ente revisiones de «Juan Duns Scoto»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 21:
Del agustinismo caltién el pluralismu de les formes y la primacía de la voluntá sobre l'entendimientu ([[voluntarismu]]). Según él, la voluntá nun tiende necesariamente al bien como postulaba Tomás d'Aquino, sinón que la esencia de la voluntá ye la llibertá, y precisamente por ello la voluntá ye más perfecta que l'entendimientu y superior a él, una y bones l'entendimientu nun ye llibre p'asentir o disentir de les verdaes que capta. L'entendimientu ye una potencia natural, pero la voluntá nun la ye. El so allugamientu sobre la preeminencia de la voluntá avéra-y a les posiciones teolóxiques calteníes por [[Guillermo de Ockham|Ockham]]; d'ende que dambos seyan los filósofos claves pa entender el final de la escolástica, y el pasu a una nueva etapa.
 
Nel discursu pronunciáu por [[Benitu XVI]] ante los representantes de la ciencia na Aula Magna de la [[Universidá de Ratisbona]] (12 de setiembre de 2006), méntase de volao el papel de Duns Scoto frente al problema de la relaciónrellación ente fe y razón; ellí'l Papa espresó: "ye necesariu anotar, que nel tardíu Medioevo, desenvolviéronse na teoloxía enclinos que ruempen [la] síntesis ente espíritu griegu y espíritu cristianu. En contraposición al asina llamáu intelectualismo agustiniano y tomista, con Juan Duns Scoto empezó un planteamientu voluntarista, qu'a la fin llevó a l'afirmación de que namái vamos conocer de Dios la «voluntas ordinata». Más allá d'ésta esistiría la llibertá de Dios, en virtú de la cual Él podría crear y faer tamién lo contrario de too lo que efeutivamente fixo."<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2006/september/documents/hf_ben-xvi_spe_20060912_university-regensburg_sp.html Alcuentru col mundu de la cultura na Universidá de Ratisbona]</ref>
 
== Obres ==