Diferencies ente revisiones de «Jules Verne»

Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 15:
En [[1840]], Jules Verne entra nel ''Petit Séminaire de Saint-Donatien''<ref>Nesi seminariu, acepten dos categoríes d'alumnos : los eclesiásticos y los llaicos. Estos últimos paguen el doble de la cantidá abonada polos otros. Jules y el so hermanu tan, naturalmente, na categoría de los «llaicos». Cf. Cécile Compère, op cité. Páxina 15.</ref>, onde cursará la cuarta, la tercera y la segunda. Síguelu'l so hermanu, en pensión como él. Na so novela inacabada, ''Un prêtre en 1839''<ref>Jules Verne, ''Un prêtre en 1839'', Chapitre XXI, Le Cherche-Midi éditeur, 1992.</ref>, Jules Verne describió esi pequeñu seminariu de manera poco afalagadora<ref>Joëlle Dusseau, ''Jules Verne'', Éditions Perrin, 2005, páxina 45.</ref>.
 
El mesmu añu, Pierre Verne compra a [[Chantenay-sur-Loire|Chantenay]] una villa pa les vacacioness, tovía existente nel 29 bis, de la ''rue des Réformés'', enfrente a la ilesia de Saint-Martin-de-Chantenay (el Muséu Jules-Verne, asitiáu igualmente en Chantenay, ta instaláu nun edificiu ensin relaciónrellación cola familia Verne). A tola familia-y gusta axuntáse nesta casa de campu. Les vaciones de Jules pasen igualmente en [[Brains]], na propiedá de so tíu Prudent Allotte, ''La Guerche''. Esti últimu ye un vieyu armador solteru, que dio la vuelta al mundo y tornó pa instalase nel so país natal en 1827/1828. Ye alcalde de [[Brains]] de 1828 a 1837. Al xoven Verne presta-y xugar interminables partíes de faire d'interminables parties del ''xuegu de la oca'' col vieyu trotamundos<ref>Verne acordaráse más sero cuando escribe ''Le Testament d'un excentrique''. Noma igualmente ''Uncle Prudent'' a unu de los personaxes de ''Robur le Conquérant''. Cf. Cécile Compère: ''Les vacances''. Revue Jules Verne 4. 1997. Páxina 35.</ref>.
 
[[Archivu:Nantes - lycée Clemenceau.jpg|thumb|Lycée Royal de Nantes (anguaño Lycée Clemenceau) onde estudió Jules Verne.]]
Llinia 56:
De xunu a agostu de [[1878]], Jules Verne naviga de [[Lisboa]] a [[Arxelia]] nel ''Saint-Michel III'', depués, en xunetu de [[1879]], n'[[Escocia]] ya [[Irlanda]]. Tercer cruceru en xunu de [[1881]], col so hermanu, el so sobrín Gaston y Robert Godefroy : visita'l [[Mar del Norte]], [[Holanda]], [[Alemaña]], depués pela canal d'Eider, [[Kiel]] y el Báltico hasta [[Copenague]]. Existen numberoses reseñes sobre esi viaxe,de nombreux renseignements sur ce voyage, puesto que Paul Verne escribió'l relatu, asoleyáu na editorial Hetzel<ref>''De Rotterdam à Copenhague''. Verne revisó'l testu del so hermanu a petición del editor. Cf. Olivier Dumas, ''Voyage à travers Jules Verne'', páxina 175.</ref>. En [[1882]], dexa'l boulevard Longueville, onde reside dende [[1873]], pa treslladase a la rue Charles Dubois, la famosa casa de la torre cororada por un mirador que presenta semeyances sosprendentes coles cases con torre en dos de les sos noveles póstumes, ''Le Secret de Wilhelm Storitz'' y ''La Chasse au météore''<ref>Claude Lepagnez, ''Amiens dans les romans de Jules Verne'', en Revue Jules Verne n°7, ''Jules Verne et la cité'', CIJV 1999, p.25-42</ref>. El [[8 de marzu]] de [[1885]], dará un segundu baile na so nueva residencia, baile al que la so muyer pudo, esta vez, asistir<ref>''Voyage à travers Jules Verne'', páxina 182.</ref>.
En [[1884]], Jules Verne decide facer un gran cruceru pel [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]]. El ''Saint-Michel III'' dexa Nantes el 13 de mayu. A bordu atópense Paul Verne, Robert Godefroy, Michel Verne y Louis-Jules Hetzel. Cuenta atopar a la so muyer, de visita en casa de la so fía Valentine y del so xenru, n'[[Arxelia]]. El barcu llega a [[Vigo]] el 18, a [[Lisboa]] el 23. Verne pasa per [[Gibraltar]] el 25 de mayu. A la so llegada a [[Orán]], alcuéntrase con Honorine y ye recibíu pola sociedá xeográfica de la ciudá. Los periódicos dediquen-y numberosos artículos. El 10 de xunu, llega a [[Annaba|Bône]] onde'l ''bey'' de [[Tunicia]] pon a la so disposición un vagón especial. Tornando al so barcu, sufre una tempestá cerca de [[Malta]], visita [[Sicilia]], [[Siracusa]], depués [[Napoles]] y [[Pompeya]]. N'[[Anzio]], el grupu garra'l tren pa [[Roma]]. El 7 de xunetu, Verne ye recibíu n'audiencia privada pol [[Papa Lleón XIII]]. Curiosamente,el día siguiente, visita la lóxa masónica de la ciudá<ref>Piero Gondolo della Riva, « Jules Verne, franc-maçon ? », ''Bulletin de la Société Jules Verne'', númberu 171, 2009.</ref>. Mas sero reúnese con [[Louis-Salvador de Habsbourg-Lorraine]], col qu'establez una relaciónrellación epistolar que durará hasta la muerte del escritor. Dos meses depués de zarpar el barcu, Verne ta de vuelta n'Amiens<ref>Joëlle Dusseau, ''Jules Verne'', Perrin, 2005.</ref>.
 
=== Últimos años ===