Diferencies ente revisiones de «Lliteratura árabe»

Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: El Cairo => El Cairu
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 126:
Toes estes narraciones tienen protagonistes (Hayy en ''Philosophus Autodidactus'' y Kamil en ''Theologus Autodidactus'') que son individuos autodidactes xeneraos bonalmente nuna cueva y que viven recluyíos nuna islla erma, siendo asina los primeros exemplos d'hestories centraes en tal localización. Sicasí, anque Hayy vive solo na islla erma mientres la mayor parte de la hestoria de ''Philosophus Autodidactus'' (hasta que conoz al náufragu Absal), la hestoria de Kamil desenvuélvese más allá de la islla en que s'asitia ''Theologus Autodidactus'' (cuando'l náufragu vuelve con él a la civilización), desenvolviendo la tema de l'adaptación a la mesma nel pasu a la mayoría d'edá y, n'ocasiones, apuntando formes de la narrativa de ciencia ficción.<ref>Dr. Abu Shadi Al-Roubi (1982), "Ibn Al-Nafis as a philosopher", ''Symposium on Ibn al-Nafis'', Second International Conference on Islamic Medicine: Islamic Medical Organization, Kuwait ([[cf.]] [http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html Ibn al-Nafis As a Philosopher] {{Wayback|url=http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html |date=20080206072116 }}, ''Encyclopedia of Islamic World'').</ref><ref>Nahyan A. G. Fancy (2006), "Pulmonary Transit and Bodily Resurrection: The Interaction of Medicine, Philosophy and Religion in the Works of Ibn al-Nafīs (d. 1288)", p. 95-101, ''Electronic Theses and Dissertations'', [[Universidá de Notre Dame]].[http://etd.nd.edu/ETD-db/theses/available/etd-11292006-152615]</ref>
 
Ibn al-Nafis describió'l so llibru ''Theologus Autodidactus'' como una defensa del "sistema del islam y de les doctrines de los Musulmanes sobre les misiones de los profetes, les lleis relixoses, la resurrección del cuerpu y les transitoriedad del mundu." Presenta argumentos racionales en pro de la resurrección del cuerpu y l'inmortalidá del alama humana, usando tantu razones demostratives como material del corpus ''hadith'' pa probar la so tesis. Más tarde, los intelectuales islámicos veríen esta obra como una respuesta a l'afirmación metafísica de Avicena y de Ibn Tufail en relaciónrellación a que la resurrección del cuerpu nun puede ser probada al traviés de la razón, una visión que foi llueu criticada por al-Ghazali.<ref>Nahyan A. G. Fancy (2006), "Pulmonary Transit and Bodily Resurrection: The Interaction of Medicine, Philosophy and Religion in the Works of Ibn al-Nafīs (d. 1288)", p. 42 & 60, ''Electronic Theses and Dissertations'', [[Universidá de Notre Dame]].[http://etd.nd.edu/ETD-db/theses/available/etd-11292006-152615]</ref> La obra de Ibn al-Nafis foi traducida al llatín y al inglés como ''Theologus Autodidactus'' a empiezos del [[sieglu XX]].
 
Una traducción al llatín de la obra de Ibn Tufail, titulada ''Philosophus Autodidactus'', apaeció per primer vegada en 1671, preparada por [[Edward Pococke]], el mozu. La primer traducción al inglés de [[Simon Ockley]] foi publicada en [[1708]], de la que les traducciones al alemán y danés. Estes traducciones inspiraron darréu a [[Daniel Defoe]] al escribir ''[[Robinson Crusoe]]'', que tamién presenta'l tópicu narrativu de la islla erma y que foi calificada como la primer novela n'inglés.<ref>Nawal Muhammad Hassan (1980), ''Hayy bin Yaqzan and Robinson Crusoe: A study of an early Arabic impact on English literature'', Al-Rashid House for Publication.</ref><ref>Cyril Glasse (2001), ''New [[Encyclopedia of Islam]]'', p. 202, Rowman Altamira, ISBN 0759101906.</ref><ref name=Amber>Amber Haque (2004), "Psychology from Islamic Perspective: Contributions of Early Muslim Scholars and Challenges to Contemporary Muslim Psychologists", ''Journal of Religion and Health'' '''43''' (4): 357-377 [369].</ref><ref name=Wainwright>Martin Wainwright, [http://books.guardian.co.uk/review/story/0,12084,918454,00.html Desert island scripts], ''[[The Guardian]]'', 22 March 2003.</ref>
Llinia 192:
Anque en teoría una práutica tan prosaica como la [[crítica lliteraria]] pocu podría faer con una obra ''i'jaz'', mundial o divinamente inspirada, l'analís foi dexáu. Esti estudiu dexar pa entender meyor el mensaxe y facilitar la interpretación nun usu prácticu, tou lo cual ayudó al desenvolvimientu d'un métodu críticu importante pa obres posteriores n'otros tipos de lliteratura. Sía que non, la crítica lliteraria árabe consideró tradicionalmente solo un determináu tipu d'obres como apropiada pal so estudiu.
 
Dalgunos de los primeros estudios sobre poesía fueron ''[[Qawa'id al-shi'r]]'', ''Regles de la poesía'', de [[Tha'lab]] y ''[[Naqd al-shi'r]]'', ''Crítica de la poesía'', de [[Qudamah ibn Ja'far]]. Otres obres tendíen a siguir la tradición de comparar a dos poetes pa determinar cuál siguía meyor les normes de la estructura de la poesía clásica. El plaxu entró tamién a formar parte del conxuntu d'intereses d'estudiu de los críticos. Les obres d'[[al-Mutanabbi]] fueron especialmente estudiaes en relaciónrellación con esti asuntu. Foi consideráu por munchos como'l más grande de los poetes árabes pero'l so arrogancia llevar a enemistarse con otros poetes y a qu'estos buscaren les fontes de la so poesía. Hubo tamién numberoses escoyetes que detallaben les distintes [[figures retóriques]] y guíes pa escribir.
 
Nun primer momentu la crítica moderna comparaba les nueves obres, desfavorablemente, colos ideales clásicos del pasáu, pero estos estándares fueron llueu refugaos por artificiales. L'adopción de les formes de la poesía romántica europea significó la introducción de los correspondientes estándares críticos. [[Taha Hussayn]], él mesmu bon conocedor del pensamientu européu, desafió l'analís tradicional del ''Corán'' con unu más modernu al traviés del cual señalaría la buelga de les idees y hestories tomaes emprestaes de la poesía preislámica.