Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
Llinia 70:
Thatcher foi líder de la oposición y primer ministra nuna dómina onde s'amontaron les tensiones raciales en Gran Bretaña.<ref name="Songs"/> ''The Economist'' comentó sobre les eleiciones locales de mayu de 1977 que «la marea de conservadores barrió colos partíos más pequeños. Eso inclúi específicamente al frente Nacional, que sufrió un claru cayente en comparanza al añu anterior».<ref>{{cita noticia|obra=The Economist|títulu=Votes go to Tories, and nobody else|fecha=14 de mayu de 1977|volume=263|númberu=6976|páxines=24–28|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/93030FB632Y147999D4BEB655587A134.pdf|títulu=Conservative Party Campaign Guide Supplement 1978|autor=Conservative and Unionist Central Office|fecha=1978|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Margaret Thatcher.org|formatu=PDF}}</ref> La so popularidá nes encuestes alzar nun 11&nbsp;% dempués de la entrevista que concedió en xineru de 1978 a ''[[World in Action]]'', na cual mentó: «el calter británicu fixo enforma pola democracia, poles lleis y fixo tantu por tol mundu que si esiste dalguna medrana que pueda anubrinos, la xente va reaccionar actuando de manera contraria con aquellos que vienen [...] en munches maneres, [les minoríes] añeden más a la riqueza y variedá d'esti país. Nel momentu en que la minoría amenacia en convertise nun grupu grande, la xente asústase».<ref name="Popul">{{cita noticia|obra=The Times|títulu=Mrs Thatcher fears people might become hostile if immigrant flow is not cut|fecha=31 de xineru de 1978|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|obra=Time|url=http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,920566-3,00.html|títulu=Britain: Facing a Multiracial Future|fecha=27 d'agostu de 1979|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Gracies a eso, nes eleiciones xenerales de 1979 el conservadores atraxeron los votos del Frente Nacional, que'l so sofito casi sumió.{{harvnp|Reitan|2003|p=26|sp=sí}}<ref>{{cita llibru|títulu=Britishness since 1870|nombre=Paul|apellíos=Ward|editorial=Routledge|ubicación=Londres|isbn=978-0-415-22016-3|añu=2004|páxina=128|idioma=inglés}}</ref> Nuna xunta en xunetu de 1979 colos ministros [[Peter Carington]] y William Whitelaw, Thatcher quexar del númberu d'inmigrantes asiáticos, llindando a pocu menos de 10&nbsp;000 el númberu de vietnamites asitiaos dexaos nel Reinu Xuníu.<ref>{{Cita web|obra=Daily Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6906503/Margaret-Thatcher-complained-about-Asian-immigration-to-Britain.html|títulu=Margaret Thatcher complained about Asian immigration to Britain|fecha=30 d'avientu de 2009|fechaacceso=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|nome=Jon|apellíos=Swaine|ubicación=Londres}}</ref>
 
Como primer ministra, axuntábase semanalmente cola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] p'aldericar asuntos del gobiernu y la so relaciónrellación foi oxetu d'un analís refechu.{{harvnp|Reitan|2003|p=28|sp=sí}}{{harvnp|Seward|2001|p=154|sp=sí}} En xunetu de 1986, el ''[[Sunday Times]]'' publicó ciertes afirmaciones atribuyíes a los conseyeros de la reina alrodiu de una rotura» ente'l [[palaciu de Buckingham]] y [[Downing Street]] «sobre una amplia gama de problemes nacionales ya internacionales».<ref name="dismayed">{{cita noticia |títulu=Queen dismayed by 'uncaring' Thatcher |obra=Sunday Times |fecha=20 de xunetu de 1986|nome=Simon|apellíos=Freeman|coautor= Jones, Michael|idioma= inglés}}</ref><ref name="rift">{{cita noticia |títulu=The Queen And Thatcher: The story they couldn't kill; Alleged rift between Premier and British Monarch |obra=Sunday Times |fecha=27 de xunetu de 1986|nombre=Michael|apellido=Jones|idioma= inglés}}</ref> El Palaciu publicó una negativa oficial y esanició los rumores sobre una posible crisis constitucional.<ref name="rift"/> Dempués del retiru de Thatcher, una fonte fidedigna del Palaciu tornó como «ensin sentíu» la idea estereotipada» de que la reina y ella non simpatizaban o que reñieren por causa de les polítiques thatcheristas.<ref>{{cita noticia |títulu=Queen to toast Thatcher |obra=The Times |fecha=16 d'ochobre de 1995 |páxina=2|idioma= inglés}}</ref> Thatcher escribió más tarde: «Siempres atopé l'actitú de la Reina escontra al trabayu de gobernar absolutamente correcta... les hestories de la llucha ente "dos muyeres poderoses" yeren demasiáu bones como pa ser un inventu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=18|sp=sí}} Mientres el so mandatu, Thatcher amosó una gran frugalidad na so residencia oficial, al puntu d'aportunar en pagar pola so propia tabla de planchar.<ref>{{Cita web|apellido1=Holt|nome1=Gerry|apellíos2=Williams|nome2=Nathan|url=http://www.bbc.co.uk/news/uk-16319101|títulu=Files reveal Margaret Thatcher's frugal side|fecha=30 d'avientu de 2011|fechaacceso=10 d'abril de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
==== Economía ya impuestos ====
Llinia 161:
N'abril de 1986, Thatcher dexó l'usu de les bases de la [[Royal Air Force]] a los [[Xeneral Dynamics F-111 Aardvark|F-111]] estauxunidenses pal [[bombardéu de Libia]] depués de la esplosión nuna discoteca en Berlín,<ref name="Cannon">{{cita noticia |nome=Lou |apellíos=Cannon |títulu=Reagan Acted Upon 'Irrefugable' Evidence |obra=Washington Post |fecha=15 d'abril de 1986|idioma=inglés}}</ref> citando'l derechu a la autodefensa según l'artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia|nombre=Peter |apellíos=Riddell |títulu=Thatcher Defends US Use Of British Bases / Libya bombing raid |obra=Financial Times |fecha=16 d'abril de 1986 |páxina=1|idioma=inglés}}</ref><ref group="nota">Dirixiéndose a la Cámara de los Comunes, Thatcher afirmó que «los Estaos Xuníos tienen a más de 330&nbsp;000 miembros de les sos fuercies n'Europa pa defender la nuesa llibertá. Por tar equí, son blancos d'un ataque terrorista. Ye inconcebible que tuvieren de refugar el so derechu a usar los aviones estauxunidenses y a los pilotos estauxunidenses nel so derechu inherente de la autodefensa, pa defender al so propiu pueblu».</ref><ref>{{cita publicación|publicación=Hansard|url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1986/apr/15/engagements|títulu=Engagements: HC Alderique|fecha=15 d'abril de 1986|volume=95|páxines=723–728|idioma=inglés|fechaacceso= 19 d'abril de 2012}}</ref> Les encuestes suxurieron que menos d'unu de cada trés británicos aprobaba la decisión de Thatcher.<ref>{{cita publicación|nome=Anthony|apellíos=Lejeune|títulu=A friend in need|publicación=National Review|volume=38|fecha=23 de mayu de 1986|páxina=27|númberu=1|idioma=inglés}}</ref> N'agostu de 1990, mientres s'atopaba nuna visita oficial a los Estaos Xuníos, el líder [[iraq|iraquín]] [[Sadam Husein]] invadió [[Kuwait]].<ref name="gw-pbs">{{Cita web|autor=Public Broadcasting Service|títulu=Oral History: Margaret Thatcher|url=http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/gulf/oral/thatcher/1.html|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=PBS.org}}</ref> Mientres les sos plátiques col presidente [[George H. W. Bush]], quien asocediera a Reagan en 1989, encamentó una intervención<ref name="gw-pbs"/> y primir a qu'esplegara les sos tropes nel Mediu Oriente pa espulsar al exércitu iraquín fora de Kuwait.<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1992/08/07/opinion/abroad-at-home-will-bush-take-real-action.html|títulu=Abroad at Home; Will Bush Take Real Action?|apellíos=Lewis|nome=Anthony|fecha=7 d'agostu de 1992|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Bush taba un pocu aprensivu con respectu al plan, lo que provocó que Thatcher remarcára-y mientres una conversación telefónica que «¡esti nun yera'l momentu de flaquear!».<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/commentary/displaydocument.asp?docid=110711|títulu=Gulf War: Bush-Thatcher phone conversation (nun time to go wobbly)|fecha=26 d'agostu de 1990|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Poco antes del entamu de la [[Guerra del Golfu]], el gobiernu británicu contribuyó con dellos efeutivos militares a la coalición internacional, pero Thatcher arrenunció primero que les hostilidaes empezaren el 17 de xineru de 1991.
 
Thatcher foi unu de los primeres líderes d'Occidente en recibir positivamente al líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]]. Dempués de les xuntes ente Reagan y Gorbachov, y depués de l'aplicación de les reformes d'esti postreru na URSS, Thatcher declaró en payares de 1988 que «agora yá nun tamos nuna Guerra Fría» sinón más bien nuna «nueva relaciónrellación muncho más amplia de lo que la Guerra Fría foi».<ref name="reforms1988">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1988/11/18/world/gorbachev-policy-has-ended-the-cold-war-thatcher-says.html|títulu=Gorbachev Policy Has Ended The Cold War, Thatcher Says|fecha=18 de payares de 1988|autor=Associated Press|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Enantes en 1984, viaxara nuna visita d'Estáu a la Xunión Soviética, onde s'axuntó con Gorbachov y [[Nikolái Ryzhkov]], el [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]] del [[Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Conseyu de Ministros]].{{harvnp|Zemtsov y Farrar|2007|p=138|sp=sí}} Thatcher opúnxose primeramente a la [[reunificación alemana]] y mentó-y a Gorbachov que «llevaría a un cambéu nes fronteres de la posguerra, y non podemos dexar porque tal desenvolvimientu podría frayar la estabilidá internacional por completu y podría poner en riesgu la nuesa seguridá». Tamién espresó la so esmolición de qu'una Alemaña xunida alliniárase más cola Xunión Soviética y alloñárase de la OTAN.{{harvnp|Görtemaker|2006|p=198|sp=sí}} Otra manera, siempres tuvo a favor de la independencia de [[Croacia]] y [[Eslovenia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/111358|títulu=TV Interview for HRT (Croatian radiotelevision) [apures international recognition of Croatia & Slovenia]|fecha=22 d'avientu de 1991|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nuna entrevista fecha a la [[Hrvatska Radiotelevizija|televisión croata]] en 1991, Thatcher faló sobre les [[Guerres Yugoslaves]]; criticó a los gobiernos d'Occidente por non reconocer la separación de les repúbliques de Croacia y Eslovenia como estaos independientes y por supliles con armes depués del ataque del [[Exércitu Popular Yugoslavu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1991/11/24/world/thatcher-close-to-break-with-her-replacement.html|títulu=Thatcher Close to Break With Her Replacement|apellíos=Whitney|nome=Craig R.|fecha=24 de payares de 1991|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
==== Guerra de les Malvines ====