Diferencies ente revisiones de «Selim I»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plantía "Socesión"
m -Shah -Sah +Xa
Llinia 8:
Atacó y destruyó el [[mamelucu|Sultanatu Mamelucu]] nes batalles de Marj Dabiq y A el-Raydaniyya, que dexaron l'anexón de [[Siria]], [[Palestina (rexón)|Palestina]] y [[Exiptu]]. Igualmente estendió'l poder otomano a les ciudaes santes de [[La Meca]] y [[Medina]]. Cuando [[Exiptu]] y les sos provincies árabes fueron conquistaes a los mamelucos, proclamar a sigo mesmu como'l Jadim ul Haremeyn, «El Criáu de los Dos Sagraos Lugar Santos», en cuenta de Hakim ul Haremeyn, «El Gobernador de los Dos Sagraos Lugar Santos». Los Sagraos Llugares Santos faen referencia a la Gran Mezquita en La Meca y la Mezquita del Profeta Mahoma en Medina. Éstos son los sitios más sagraos nel [[Islam]].
 
Tal que'l so güelu Fatih Mehmet, tamién reclamó pa sí'l títulu de [[Califa]] (n'árabe significa'l socesor» de [[Mahoma]]), «El guardián del Islam», un títulu que considera al so portador como'l principal gobernante civil y relixosu de too l'Islam, tantu [[chiíta]] como [[Suní]]. Selim decidió declarar la guerra al [[Imperiu Safávida]] de [[Persia]], que'l so gobernante, el [[SahXa]] [[Ismail I]], reclamara pa sí dichu títulu de califa. La campaña militar que siguió foi un trunfu total pa Selim, que la so solidez y bravura superaron la pusilanimidad y insubordinación na so contra de los [[jenízaros]], les tropes de la [[Sublime Puerta]], les sos más esperimentaos combatientes que nesi momentu nun tuvieron al altor de les circunstancies.
 
Dempués de que Selim convertir nel amu y señor de les ciudaes santes del Islam y conquistara [[Exiptu]] xuntu con [[Al-Mutawakkil III]], l'últimu califa de la dinastía [[Califato Abasí d'El Cairu|Abasí]] que moraba ellí, Selim afaló-y a que venciera formalmente'l títulu del califa, según los sos emblemes más reconocíos, la espada y la capa del profeta Mahoma. Tres la vuelta de Selim de la so campaña exipcia, ésti topábase preparando una espedición contra [[Rodas]] cuando cayó enfermu y morrió nel novenu añu del so reináu. Tenía aprosimao 55 años d'edá. Finó a consecuencia del [[carbunclu]] o ántrax, una infeición na piel, que desenvolvió mientres los ocho años a caballu que trescurrió'l so reináu envueltu en campañes militares.