Diferencies ente revisiones de «Violonchelu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu
m sur -y => sur le (francés)
Llinia 192:
En [[1789]] apaez un manual del chelista inglés John Gunn, tituláu ''The Theory and Practice of Fingering the Violoncello''. Nél, amuésase un primer resume de la hestoria y les técniques del violonchelu. Amás, da conseyos del tipu de que pa poder dar axilidá a los deos, nun había que suxetar el mástil cola manzorga, asina que tol violonchelu debía de suxetar coles piernes. Amás, la [[digitación (técnica)|digitación]] de los fragmentos del so métodu correspuende a una digitación moderna, y yá introduz fragmentos complexos y en posiciones bien altes del violonchelu.
 
[[Jean Louis Duport]], violonchelista francés del sieglu XVIII, foi l'autor d'unu de los primeros métodos pa violonchelu que se conocen. Tituláu ''Essai sur -yle doigté du violoncelle et la conduite de l'archet, dédié aux professeurs de violoncelle'', contenía innovaciones de la técnica del violonchelu bastante importantes. Una de les aportaciones más interesantes de la so obra, foi l'asentamientu de la técnica de digitación y técniques dixitales. Amás fala d'estensiones, de dobles cuerdes, d'[[intervalu musical|intervalos]], ta totalmente digitado y ye posiblemente'l que pon les bases de la técnica violonchelística del [[sieglu XIX]].
 
Otros violonchelistes d'esti sieglu, como [[Friedrich Dotzauer|Dotzauer]] o Kummer tamién abogen por abandonar definitivamente les posiciones del violín, y adoptar la digitación moderna.