Diferencies ente revisiones de «Estamentu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
m et -y => et le
Llinia 57:
Dende un puntu de vista [[institucionalista]] niégase la posibilidá de faer estes interpretaciones, a les qu'acusen de proyeutar al pasáu categoríes namái válides pa la sociedá de clases del sieglu XIX.
 
Ye significativu de dambes posiciones l'alderique calteníu dende 1968 ente [[Boris Porschnev]] (historiador soviéticu y marxista) y [[Roland Mousnier]] (francés y católicu, opuestu a la [[escuela de los Annales|escuela de ''Annales'']]). Pa esti postreru, la Francia de la Edá Moderna yera una ''sociedá d'órdenes'', na qu'el [[honor]], el ''[[estatus social|estatus]]'' y el prestíu social qu'estremaba verticalmente a la sociedá según los rangos, considerábense más importantes que la riqueza que la estremaba horizontalmente según les clases. Les rellaciones ente órdenes distintos operaríen al traviés de les rellaciones de patronaje o [[clientelismo]]. Pa Mousnier les diferencies ente órdenes (como la esistente ente la ''noblesse d'épée'' -"nobleza d'espada"- y la ''noblesse de robe'' -"[[nobleza de toga]]"-) yeren más decisives socialmente que les qu'esistíen ente señores y llabradores.<ref>MOUSNIER, Roland: ''Raxones llabradores, el llabradores nes revueltes del sieglu XVII (Francia, Rusia, China)'' (1968); mesmu autor: ''La Plume, la faucille et -yle marteau: institutions et société en France du Moyen Âge à la Révolution''(1970); mesmu autor ''-yos Institutions de la France sous la monarchie absolue, 1598-1789'' (1974-1980)</ref>
 
== Estamentu de próceres y estamentu de procuradores ==