Diferencies ente revisiones de «Castiellu xaponés»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: casi => cuasi
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\[\[\b([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+)(a\b)\]\]s\b +\1es)
Llinia 44:
=== Periodu Kamakura ===
{{VT|Periodu Kamakura}}
[[Archivu:Mōko Shūrai Ekotoba.jpg|thumb|400px|Un [[samurái]] ye atacáu por diversu arqueros y esplosivos llanzaos dende [[catapulta|catapultes]]s mientres les [[invasiones de los mongoles a Xapón]].]]
El trunfu de Yoritomo llevó al establecimientu del primera [[shogunato]] o dictadura militar en Xapón, y amás significó que la capital fuera treslladada escontra [[Kamakura]], d'onde toma'l so nome esti periodu. Kamakura foi entós fortificada, una práctica inusual na hestoria del país.<ref name="Turnbull18">{{Cita Harvard |Turnbull|2008| p=18|sp=sí}}.</ref>
 
Llinia 65:
El puntu débil de los castiellos del periodu anterior, yeren les sos bases, xeneralmente «fasteres esculpíes» qu'obligaben a los responsables de los castiellos a realizar importantes obres de caltenimientu a lo menos cada cinco años, amás de nun soportar construcciones de más de tres piso d'altor.<ref name="Turnbull2-12">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=12|sp=sí}}.</ref> La solución consistió en disponer amplies bases de piedra que caractericen al típicu castiellu xaponés. Esta solución amás brindó-yos un soporte por demás ríxidu frente a los [[terremoto|temblores]] constantes que sufre Xapón.<ref name="Turnbull2-13">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=13|sp=sí}}.</ref> El sistema de base de piedra nun s'estendió bien rápido pel país por motivos financieros y porque xeneralmente los ''daimyō'' nun utilizaben solamente un castiellu, sinón que yera habitual que cuntaren con toa una rede de castiellos ''satélites''.<ref name="Turnbull2-13" /> Nesti casu, el castiellu principal yera llamáu ''honjō'', ente que los castiellos secundarios de sofitu yeren llamaos ''shijō''. Los ''shijō'', yeren de normal gobernaos de manera independiente del castiellu principal, coles mires d'alministrar los territorios del feudu, eses xeres nos castiellos secundarios yeren encargaes a miembros de la familia gobernante o a [[vasallu|vasallos]] de muncha enfotu lleales a la cla.<ref name="Turnbull2-13" /> Los ''shijō'' amás podíen ser retruques en miniatura de los castiellos principales, cola mesma base de piedra y talayes de madera. Finalmente los ''shijō'' podíen tar sofitaos por empalizadas fortificaes a semeyanza de los antiguos ''yamashiro'' del periodu sengoku.<ref name="Turnbull2-16">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=16|sp=sí}}.</ref>
 
Los primeres en desenvolver l'usu de la base de piedra na construcción de les [[torre del homenaxe|torres del homenaxe]] o ''tenshu kaku'' fueron los arquiteutos de Anō, na [[provincia de Ōla mio]]. Dichos arquitectos teníen esperiencia na construcción de bases de piedra de [[pagoda|pagodes]]s y [[jinja|santuarios]], y dempués de faer pruebes na construcción de talayes, el primer rexistru que se tien d'ellos ye del añu [[1577]], sobre la construcción del ''tenshu'' del Castiellu Tamon del ''daimyō'' Matsunaga Hisahide, anque desafortunadamente nada sobrevive d'él a día de güei. Otru de los primeres ''tenshu'' n'utilizar base de piedra foi'l del Castiellu Maruoka, construyíu en [[1576]] y que permaneció prácticamente intactu hasta [[1948]], cuando tuvo que ser niveláu por causa de un terremotu utilizando materiales orixinales. El ''tenshu'' orixinal más antiguu ye probablemente'l del [[Castiellu Matsumoto]], que la so construcción foi datada en [[1597]].<ref name="Turnbull2-17">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=17|sp=sí}}.</ref>
 
Mientres esta dómina, amás construyéronse diversos castiellos tantu con fines defensivos como pa reflexar la riqueza de cada señor feudal, buscando impresionar a los daimyos enemigos.<ref name="Turnbull2-17" /> Exemplos d'esti tipu de castiellos son el [[Castiellu Azuchi]], construyíu por [[Oda Nobunaga]] y destruyíu en [[1582]] tres la so muerte mientres el [[incidente de Honnōji]], y el [[Castiellu Fushimi-Momoyama]], construyíu por [[Toyotomi Hideyoshi]]. Dambes fortificaciones brinden el so nome como referencia d'esti periodu de la [[hestoria de Xapón]].
Llinia 117:
Los socesivos ''kuruwa'' y ''maru'' taben estremaos ente sigo por [[foso]]s, [[dique]]s, murios de menor tamañu construyíos enriba de les bases de piedra, llamaes {{nihongo|''dobei''|土塀}},<ref name="Wileyshiro">{{Cita web |url=http://www.angelfire.com/wy/svenskildbiter/shiro.html |títulu=Shiro - A japanese castle |fechaacceso=12 de mayu de 2009 |idioma=inglés }}</ref> y les muralles de piedra, llamaes {{nihongo|''ishigaki''|石垣}}.<ref name="stonewall">{{Cita web |url=http://www.jcastle.info/resources/view/109-Stone-Walls |títulu=JCastle.info - Stone Walls |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090115122657/http://www.jcastle.info/resources/view/109-Stone-Walls |fechaarchivo=15 de xineru de 2009 }}</ref>
 
Los murios, fechos a base de [[yelsu]] y roques, solíen tener [[aspillera|aspilleres]]s llamaes {{nihongo|''hazama''|狭間}} que la so función yera dexar a los defensores atacar a los sitiadores dende una posición interior lo más protexía posible. Utilizábense furos circulares o triangulares para [[arcabuz|arcabuces]], y rectangulares pa fleches.<ref name="Castlewall">{{Cita web |url=http://www.jcastle.info/resources/view/21-Walls |títulu=JCastle.info - Walls |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090115023111/http://www.jcastle.info/resources/view/21-Walls |fechaarchivo=15 de xineru de 2009 }}</ref> Estos murios teníen tamién una función estética, polo que yeren pintaos y afataos con fileres d'árboles y parrotales; xeneralmente pinos.<ref name="Turnbull2-26">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=26 |sp=sí}}.</ref>
 
Les grandes bases de piedra, que llegaben a algamar altores d'hasta cuarenta metros, constituyíen los fundamentos del castiellu. Diches bases solíen construyise según el diseñu del ''maru'' y los ''kuruwa'', xuniendo les bases con un diseñu de [[cuña (máquina)|cuña]].<ref name="Turnbull2-25">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=25 |sp=sí}}.</ref>
Llinia 294:
{{AP|Ninja}}
{{Multimedia|fichero=Kyoto Daikakuji Nightingale Floor SDR008.ogg|títulu=Trío del ruiseñor|descripción=Sonido que producen les pisaes nel pisu del ruiseñor»}}
Los principales ''daimyō'', influyíos poles desaxeraciones del mitu de los [[ninja|ninjes]]s y col enfotu d'evitar ser asesinaos, adoptaron delles midíes nos sos castiellos y casones, munches de les cualos persisten hasta los nuesos díes.<ref name="pag29b">{{Cita Harvard |Turnbull|2003b| p=29 |sp=sí}}.</ref> El [[Castiellu Inuyama]], por casu, cuntaba con puertes corredices na parte de tras de les habitaciones privaes, onde siempres s'atopaben dellos guardias preparaos p'atacar.<ref name="pag29b" /> Los castiellos amás fueron construyíos de forma que los visitantes pudieren ser xixilaos desque cruciaben la puerta esterior del complexu, y nel interior tomábense series midíes, como les del [[Castiellu Nijō]] de [[Kioto]], onde se diseñó un pisu especial llamáu {{nihongo|''uguisubari''|鴬張り|extra=«pisu del [[ruiseñor]]»}}, nel que ye prácticamente imposible caminar ensin que'l pisu rechine y emita un soníu paecíu al cantar d'esos páxaros, colo que se sollertaba de la esistencia d'un intrusu nos pasiellos.<ref name="Pag30b">{{Cita Harvard |Turnbull|2003b| p=30 |sp=sí}}.</ref>
 
A pesar de toles midíes que se tomaben, fueron pocos los ''daimyō'' que nun s'enfrentaron a intentos d'asesinatu, polo que vivíen arrodiaos de los sos xenerales de mayor enfotu, quien nun se dixebraben del so señor en nengún momentu. Inclusive se diz qu'en dalgún momentu [[Takeda Shingen]], un importante ''daimyō'' del periodu Sengoku, encamentó qu'entá na intimidá cola esposa, un ''daimyō'' tenía de tener una [[tantō|daga]] a mano.<ref name="Pag30b" />
Llinia 303:
Los [[asediu|asedios]] yeren la parte más complicada de los métodos de batalla de los samuráis, tantu pa los atacantes como pa'l defensores,<ref>{{Cita Harvard |Bryant|1994| p=24 |sp=sí}}.</ref> polo que xeneralmente se llevaben a cabo negociaciones polítiques antes del enfrentamientu pa evitar el derramamiento de sangre.<ref name="Sourcebook170">{{Cita Harvard |Turnbull|1998| p=170 |sp=sí}}.</ref>
 
Mientres un asediu'l defensores enfrentábense de primeres al racionamientu de los alimentos y de l'agua y la posterior fame que pudieren sufrir, yá que xeneralmente la estratexa del atacante solía centrase en [[bloquéu (estratexa)|bloquiar]] el castiellu pa evitar que los ocupantes recibieren refuerzos, suministros y provisiones. Pa esto construyíense [[palizada (muriu)|palizadas]] o [[valla|valles]]s, consistentes de fardos de [[bambú]]s ataos a marcos de madera alredor del castiellu. A ciertes distancies solíase construyir una talaya pa poder reparar dientro del castiellu.<ref name="Armies16">{{Cita Harvard |Turnbull|1979| p=16 |sp=sí}}.</ref> L'asediu realizábase entós d'una manera más convencional: los atacantes dispararíen protexíos por cortines de [[bambú]] o madera, ente que los defensores facer dende furos nos murios. La victoria algamar los atacantes cuando se llograba amburar el castiellu o la [[guarnición]] rindíase, yá fuera por causa de la fame o les enfermedaes. Per otru llau, el defensores podríen forzar el llevantamientu del asediu per mediu del apuerto de tropes de sofitu o cuando les sos fuercies yeren cimeres a les del otru exércitu, obligándo-yos a retirase.<ref name="Bryant25">{{Cita Harvard |Bryant|1994| p=25 |sp=sí}}.</ref>
 
Por cuenta de que l'usu de l'[[artillería]] nun se desenvolvió en Xapón de la mesma que nel mundu occidental, utilizar en rares ocasiones, xeneralmente non col enfotu de tirar los murios del castiellu o la so torre del homenaxe, sinón como una arma anti-personal y cola cuenta de que surtiera un efeutu psicolóxicu nes tropes enemigues. Un casu estraordinariu del usu de [[Cañón (artillería)|cañones]] contra un castiellu constituyir el realizáu mientres l'[[asediu d'Osaka|ataque al Castiellu Osaka]], onde [[Tokugawa Ieyasu]] utilizó cañones de procedencia europea contra'l castiellu.