Diferencies ente revisiones de «Castiellu xaponés»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: casi => cuasi |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\[\[\b([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+)(a\b)\]\]s\b +\1es) |
||
Llinia 44:
=== Periodu Kamakura ===
{{VT|Periodu Kamakura}}
[[Archivu:Mōko Shūrai Ekotoba.jpg|thumb|400px|Un [[samurái]] ye atacáu por diversu arqueros y esplosivos llanzaos dende [[catapulta|catapultes]]
El trunfu de Yoritomo llevó al establecimientu del primera [[shogunato]] o dictadura militar en Xapón, y amás significó que la capital fuera treslladada escontra [[Kamakura]], d'onde toma'l so nome esti periodu. Kamakura foi entós fortificada, una práctica inusual na hestoria del país.<ref name="Turnbull18">{{Cita Harvard |Turnbull|2008| p=18|sp=sí}}.</ref>
Llinia 65:
El puntu débil de los castiellos del periodu anterior, yeren les sos bases, xeneralmente «fasteres esculpíes» qu'obligaben a los responsables de los castiellos a realizar importantes obres de caltenimientu a lo menos cada cinco años, amás de nun soportar construcciones de más de tres piso d'altor.<ref name="Turnbull2-12">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=12|sp=sí}}.</ref> La solución consistió en disponer amplies bases de piedra que caractericen al típicu castiellu xaponés. Esta solución amás brindó-yos un soporte por demás ríxidu frente a los [[terremoto|temblores]] constantes que sufre Xapón.<ref name="Turnbull2-13">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=13|sp=sí}}.</ref> El sistema de base de piedra nun s'estendió bien rápido pel país por motivos financieros y porque xeneralmente los ''daimyō'' nun utilizaben solamente un castiellu, sinón que yera habitual que cuntaren con toa una rede de castiellos ''satélites''.<ref name="Turnbull2-13" /> Nesti casu, el castiellu principal yera llamáu ''honjō'', ente que los castiellos secundarios de sofitu yeren llamaos ''shijō''. Los ''shijō'', yeren de normal gobernaos de manera independiente del castiellu principal, coles mires d'alministrar los territorios del feudu, eses xeres nos castiellos secundarios yeren encargaes a miembros de la familia gobernante o a [[vasallu|vasallos]] de muncha enfotu lleales a la cla.<ref name="Turnbull2-13" /> Los ''shijō'' amás podíen ser retruques en miniatura de los castiellos principales, cola mesma base de piedra y talayes de madera. Finalmente los ''shijō'' podíen tar sofitaos por empalizadas fortificaes a semeyanza de los antiguos ''yamashiro'' del periodu sengoku.<ref name="Turnbull2-16">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=16|sp=sí}}.</ref>
Los primeres en desenvolver l'usu de la base de piedra na construcción de les [[torre del homenaxe|torres del homenaxe]] o ''tenshu kaku'' fueron los arquiteutos de Anō, na [[provincia de Ōla mio]]. Dichos arquitectos teníen esperiencia na construcción de bases de piedra de [[pagoda|pagodes]]
Mientres esta dómina, amás construyéronse diversos castiellos tantu con fines defensivos como pa reflexar la riqueza de cada señor feudal, buscando impresionar a los daimyos enemigos.<ref name="Turnbull2-17" /> Exemplos d'esti tipu de castiellos son el [[Castiellu Azuchi]], construyíu por [[Oda Nobunaga]] y destruyíu en [[1582]] tres la so muerte mientres el [[incidente de Honnōji]], y el [[Castiellu Fushimi-Momoyama]], construyíu por [[Toyotomi Hideyoshi]]. Dambes fortificaciones brinden el so nome como referencia d'esti periodu de la [[hestoria de Xapón]].
Llinia 117:
Los socesivos ''kuruwa'' y ''maru'' taben estremaos ente sigo por [[foso]]s, [[dique]]s, murios de menor tamañu construyíos enriba de les bases de piedra, llamaes {{nihongo|''dobei''|土塀}},<ref name="Wileyshiro">{{Cita web |url=http://www.angelfire.com/wy/svenskildbiter/shiro.html |títulu=Shiro - A japanese castle |fechaacceso=12 de mayu de 2009 |idioma=inglés }}</ref> y les muralles de piedra, llamaes {{nihongo|''ishigaki''|石垣}}.<ref name="stonewall">{{Cita web |url=http://www.jcastle.info/resources/view/109-Stone-Walls |títulu=JCastle.info - Stone Walls |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090115122657/http://www.jcastle.info/resources/view/109-Stone-Walls |fechaarchivo=15 de xineru de 2009 }}</ref>
Los murios, fechos a base de [[yelsu]] y roques, solíen tener [[aspillera|aspilleres]]
Les grandes bases de piedra, que llegaben a algamar altores d'hasta cuarenta metros, constituyíen los fundamentos del castiellu. Diches bases solíen construyise según el diseñu del ''maru'' y los ''kuruwa'', xuniendo les bases con un diseñu de [[cuña (máquina)|cuña]].<ref name="Turnbull2-25">{{Cita Harvard |Turnbull|2003| p=25 |sp=sí}}.</ref>
Llinia 294:
{{AP|Ninja}}
{{Multimedia|fichero=Kyoto Daikakuji Nightingale Floor SDR008.ogg|títulu=Trío del ruiseñor|descripción=Sonido que producen les pisaes nel pisu del ruiseñor»}}
Los principales ''daimyō'', influyíos poles desaxeraciones del mitu de los [[ninja|ninjes]]
A pesar de toles midíes que se tomaben, fueron pocos los ''daimyō'' que nun s'enfrentaron a intentos d'asesinatu, polo que vivíen arrodiaos de los sos xenerales de mayor enfotu, quien nun se dixebraben del so señor en nengún momentu. Inclusive se diz qu'en dalgún momentu [[Takeda Shingen]], un importante ''daimyō'' del periodu Sengoku, encamentó qu'entá na intimidá cola esposa, un ''daimyō'' tenía de tener una [[tantō|daga]] a mano.<ref name="Pag30b" />
Llinia 303:
Los [[asediu|asedios]] yeren la parte más complicada de los métodos de batalla de los samuráis, tantu pa los atacantes como pa'l defensores,<ref>{{Cita Harvard |Bryant|1994| p=24 |sp=sí}}.</ref> polo que xeneralmente se llevaben a cabo negociaciones polítiques antes del enfrentamientu pa evitar el derramamiento de sangre.<ref name="Sourcebook170">{{Cita Harvard |Turnbull|1998| p=170 |sp=sí}}.</ref>
Mientres un asediu'l defensores enfrentábense de primeres al racionamientu de los alimentos y de l'agua y la posterior fame que pudieren sufrir, yá que xeneralmente la estratexa del atacante solía centrase en [[bloquéu (estratexa)|bloquiar]] el castiellu pa evitar que los ocupantes recibieren refuerzos, suministros y provisiones. Pa esto construyíense [[palizada (muriu)|palizadas]] o [[valla|valles]]
Por cuenta de que l'usu de l'[[artillería]] nun se desenvolvió en Xapón de la mesma que nel mundu occidental, utilizar en rares ocasiones, xeneralmente non col enfotu de tirar los murios del castiellu o la so torre del homenaxe, sinón como una arma anti-personal y cola cuenta de que surtiera un efeutu psicolóxicu nes tropes enemigues. Un casu estraordinariu del usu de [[Cañón (artillería)|cañones]] contra un castiellu constituyir el realizáu mientres l'[[asediu d'Osaka|ataque al Castiellu Osaka]], onde [[Tokugawa Ieyasu]] utilizó cañones de procedencia europea contra'l castiellu.
|