Diferencies ente revisiones de «Contaminación del suelu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: efectu => efeutu
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\[\[\b([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+)(a\b)\]\]s\b +\1es)
Llinia 16:
de les zones contaminaes y la resultante llimpieza d'ésta son xeres que peracaben enforma tiempu y dineru, riquiendo estenses habilidaes de [[xeoloxía]], [[hidrografía]], [[química]] y modelos a ordenador.
 
Los principales causantes de la contaminación del suelu son: los [[plásticu|plásticos]] refundiaos ensin control, arramaos incontrolaos de [[materia orgánico]] proveniente de depuradores o actividaes agropecuaries, aplicación de [[plaguicida|plaguicides]]s ([[insecticida|insecticides]]s, [[yerbicida|yerbicides]]s, [[fungicida|fungicides]]s) ensin siguir les instrucciones de seguridá o [[Radioactividá|sustances radioactives]] provenientes d'ensayos nucleares o d'instalaciones industriales que contaminen el suelu natural o artificial.<ref name="José Manuel_1">{{cita llibru|apellíos=Úbeda |nombre=José Manuel Cases |título=Educación medioambiental |url=https://books.google.es/books?id=JDhoUfDmsvEC&pg=PA39&dq=definici%C3%B3n++contaminaci%C3%B3n+suelu&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwjKweiPt_nRAhWH6oMKHXvgAN4Q6AEIHzAA#v=onepage&q=definici%C3%B3n%20%20contaminaci%C3%B3n%20suelu&f=false |fechaacceso=5 de febreru de 2017 |fecha=5 de febreru de 2017 |editorial=Editorial Club Universitariu |isbn=9788484546221|apellíos2=López |nome2=Francisca Gea|apellíos3=Tarí |nome3=Esmeralda Javaloyes|apellíos4=Peña |nome4=Alberto Martín|apellíos5=Navarru |nome5=José Ángel Pérez|apellíos6=Sánchez |nome6=Inmaculada Trigueru|apellíos7=Boix |nome7=Francisco Vives}}</ref>
 
==Causes de la contaminación del suelu==
Llinia 91:
 
{{AP|Insecticida}}
Usar pa esterminar [[plaga|plages]]s d'[[Insecta|inseutos]]. Actúen sobre [[bárabu|bárabos]], [[güevu (bioloxía)|güevos]] o inseutos adultos. Unu de los insecticides más usáu foi'l [[DDT]], que se caracteriza por ser bien rápido. Trabaya por contautu y ye absorbíu pola [[cutícula (artrópodos)|cutícula]] de los inseutos, provocándo-yos la muerte. Esti insecticida puede caltenese por 10 años o más nos suelos y nun se descompon.
 
Demostróse que los [[Organoclorado|insecticides organoclorados]], como ye'l casu del ''DDT'', introducir nes [[Cadena trófica|cadenes alimenticies]] y concéntrense nel texíu [[grasa|graso]] de los animales. Cuanto más alto atópese na cadena —esto ye, más llueñe de los vexetales— más concentraos va tar l'insecticida. En tolos eslabones de la cadena, van esistir dosis d'insecticida nos sos texíos. Sicasí, nel carnívoru de 2.° orde, l'insecticida va tar muncho más concentráu.<ref>{{cita llibru|apellíos=Raimon |nome=Guitart |títulu=Tóxicos: Los enemigos de la vida |url=https://books.google.es/books?id=W1wRBwAAQBAJ&pg=PT118&dq=concentraci%C3%B3n+insecticides+carn%C3%ADvoros&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwiL5NnMvvnRAhXq6oMKHapCB24Q6AEIQjAJ#v=onepage&q=concentraci%C3%B3n%20insecticides%20carn%C3%ADvoros&f=false |fechaacceso=5 de febreru de 2017 |fecha=20 de febreru de 2014 |editorial=Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona |isbn=9788494190414}}</ref>