Diferencies ente revisiones de «Catedral-basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Santo Isabel => Santa Isabel
m iguo apostrofación: l'ilesia => la ilesia
Llinia 212:
En 1657 sábese qu'hai dellos órganos na ilesia, quiciabes cinco de diversos tamaños y posibilidaes. L'actividá musical ye, por tanto, rica y variada mientres el Sieglu d'Oru, pero va empezar a aparrar a finales del sieglu XVIII.
 
Dende la Edá Media un músicu ([[ministril]]) acompañaba col [[baxón]] les voces de la ''[[capella]]'' de músicos cantores. La esistencia de polifonía instrumental se documenta dende mediáu'l sieglu XVI en qu'apaez la polifonía instrumental, con músicos qu'interpreten al tenor» y «contrabajón». Nel postreru cuartu d'esti sieglu, formando yá una orquesta de ministriles, alcuerden trabayar pal Conceyu Metropolitanu de Zaragoza, la [[Diputación del Xeneral del Reinu d'Aragón|Diputación del Reinu d'Aragón]] y l'la ilesia de Santa María la Mayor, predecesora de la Basílica catedral. L'archivu musical del Pilar ta axuntáu col de [[Catedral del Salvador de Zaragoza#La música|La Seo]], y axunta una cantidá ingente de producción musical dende la Edá Moderna hasta los nuesos díes.
 
Ente los más importantes direutores de l'actividá musical de la Basílica del Pilar destaquen los siguientes [[Maestru de capiya maestros de capiya]] y [[organista|organistes]]: