Diferencies ente revisiones de «Liubliana»

Contenido eliminado Contenido añadido
m sur -yos => sur les (francés)
m iguo apostrofación: l'ilesia => la ilesia
Llinia 414:
;Monumentos relixosos
[[Archivu:Ljubljana BW 2014-10-09 10-34-05.jpg|thumb|240px|Fachada de la [[Ilesia de la Santísima Trinidá (Liubliana)|ilesia de les Ursulines]].]]
Amás de la Catedral, la ilesia de San Pedro y l'la Ilesia Franciscana, otros templos del periodu [[Arquiteutura barroca|barrocu]] son: la [[Ilesia de San Florián (Ljubljana)|ilesia de San Florián]] (''Cerkev sv. Florijana'') que, construyida dempués de [[1672]], debe la so apariencia a [[Jožy Plečnik]] el cual reconstruyir en [[1933]]-[[1934|34]]; la [[ilesia de Santiago (Liubliana)|ilesia de Santiago]] (''Cerkev sv. Jakoba''), construyida polos [[Compañía de Xesús|xesuites]] ente [[1613]] y [[1615]], foi reformada en [[1701]] con, ente otres, estatues de [[Francesco Robba]]. La capiya de [[Francisco Javier|San Francisco Javier]] (''Kapela sv. Frančiška Ksaverija''), inspirada en modelos venecianos, y profusamente decorada, foi añedida ente [[1667]] y [[1670]]; la [[ilesia de La nuesa Señora de la Misericordia (Liubliana)|ilesia de La nuesa Señora de la Misericordia]] (''Cerkev Marije pomočnice'' o ''Križevniška cerkev'') foi construyida nel so orixe polos caballeros de la [[Orde Teutónica]] nel [[sieglu XIII]]. La moderna ilesia foi llevantada pol venecianu [[Domenico Rossi]] ente [[1714]] y [[1715]]; y la [[ilesia de la Santísima Trinidá (Liubliana)|ilesia de les Ursulines]] (''Cerkev sv. trojice''), construyida ente [[1718]] y [[1726]], unu de los monumentos barrocos más inusuales de la ciudá por cuenta de la so fachada ondulada inspirada nos modelos de [[Francesco Borromini]].<ref name="Baroque" />
 
Primeramente llevantada en [[1753]], la moderna [[ilesia de San Juan Bautista (Liubliana)|ilesia de San Juan Bautista]] (''Cerkev Janeza Krstnika''), nel distritu de [[Trnovo]], foi construyida ente [[1854]] y [[1857]], asumiendo la so apariencia neo-románica dempués del terremotu de [[1895]].<ref>{{cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/18_19th_centuries_ljubljana/trnovo_church/default.html |títulu=Trnovo Church |fechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} La ilesia de Trnovo.</ref> A lo último, yá nel [[sieglu XX]], llevantáronse les ilesies de la [[Ilesia de la Encarnación de Cristo|Encarnación de Cristu]] (''Cerkev Kristusovega očlovečenja''), de [[1980]]-[[1985|85]] que les sos carauterístiques más sorprendentes son la claridá de los sos espacios (parcialmente escavaos na tierra), el so moblame de madera y el so techu onduláu parcialmente semáu con verde,<ref>{{cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/church_christ/default.html |títulu=Church of Christ´s Encarnation |fechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134152/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/church_christ/default.html |fechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Ilesia de la Encarnación de Cristu.</ref> y l'la ilesia [[Ilesia Ortodoxa|ortodoxa]] (''Pravoslavna cerkev'') de [[Ilesia de los Santos Cirilo y Metodio (Liubliana)|San Cirilo y San Metodio]], construyida en [[1936]] y afatada con cinco cúpules, que tán remataes con una cruz dorada.<ref>{{cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/orthodox/default.html |títulu=Orthodox Church |fechaaccesu=21 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090521223508/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/20th_century_ljubljana/orthodox/default.html |fechaarchivu=21 de mayu de 2009 }}Información sobre la ilesia ortodoxa.</ref>
 
=== Pontes ===
Llinia 441:
Les places tuvieron un papel destacáu na hestoria de Liubliana y un paséu por delles d'elles amuesa tolos estilos artísticos presentes na ciudá. Asina, los periodos medieval y barrocu reflexar nes places Municipal (''Mestni trg''), Vieya (''Stari trg'') y Cimeru (''Gornji trg''), el periodu modernista na plaza Eslovena (''Slovenski trg''), y el trabayu de [[Jožy Plečnik]] reparar nes places Vodnik (''Vodnikov trg''), Revolución francesa (''Francoske Revolucije Trg'') y Levstik (''Levstikov trg'').<ref name="SQ">{{cita web |1= |idioma=inglés |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/squares/default.html |títulu=The Squares of Ljubljana |fechaaccesu=28 de mayu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090520134122/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/squares/default.html |fechaarchivu=20 de mayu de 2009 }} Información sobre les pontes de la ciudá.</ref>
 
El centru políticu, cultural y de negocios del presente Liubliana ye la [[Plaza de la República (Liubliana)|Plaza de la República]] (''Trg republike''), que la so función yera d'antiguo desempeñada pola [[Plaza del Congresu (Liubliana)|Plaza del Congresu]] (''Kongresni trg''), na cual tán los edificios de la Universidá, la Filarmónica y l'la Ilesia de les Ursulines. L'actual centru vital de la ciudá ye la [[Plaza Prešeren]] (''Prešernov trg''), onde s'alluguen la Ilesia Franciscana, el [[Monumentu a Prešeren|monumentu al poeta]] [[France Prešeren]], numberosos edificios [[Modernismu (arte)|modernistes]] según l'edificiu de la [[Farmacia Central]].<ref name = "SQ" />
 
== Educación ==