Diferencies ente revisiones de «St. John's (Terranova y Labrador)»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu |
m preferencies llingüístiques: local => llocal |
||
Llinia 18:
El gobiernu británicu empezó (por intereses comerciales) a planiar fortificaciones pa la ciudá en redol a [[1689]], y estes fueron construyíes tres reconquistar de San Xuan de Terranova dempués de que l'almirante francés [[Pierre Le Moyne d'Iberville]] prindara y destruyera la ciudá a finales de [[1696]]. Los franceses atacaron San Xuan de nuevu en [[1705]] y [[1708]], afaráu les estructures civiles. L'asentamientu camudó delles vegaes de dueñu ente [[Francia]] ya [[Inglaterra]], hasta pasar a ser definitivamente británicu en [[1762]], cuando se llibró la batalla final de la [[Guerra de los Siete Años]] n'América del Norte (la [[guerra francu-india]]) y la [[Batalla de Signal Hill]], na qu'los franceses apurrieron San Xuan de Terranova a los británicos sol mandu del Coronel William Amherst.
Nel [[sieglu XVIII]] produciéronse cambeos bien importantes na ciudá como la crecedera de la población, l'entamu del gobiernu
El nucleu de la ciudá foi destruyíu pol fueu en delles ocasiones, la más famosa de les cualos foi la del [[Gran Quema de 1892]]. Foi en San Xuan el llugar nel que [[Guglielmo Marconi]] recibió'l primer mensaxe tresatlánticu ensin cables n'avientu de [[1901]].<ref>[http://www.atlantic-cable. com/NF2001/NF2001Images/NF0127y.jpg Inxeniería Llétrica Milestone]</ref>
|