Diferencies ente revisiones de «Guinea»
Contenido eliminado Contenido añadido
m ecorregiones => ecorrexones |
m preferencies llingüístiques: local => llocal |
||
Llinia 88:
El 3 d'avientu de 2009, Camara recibió un disparu nun intentu d'asesinatu pol so ayudante de campu, Aboubacar Diakité, xefe de la guardia presidencial. Diakite diba ser deteníu acusáu de ser el responsable de la matanza de manifestantes en septiembre. Anque Camara foi treslladáu a Marruecos pal tratamientu, [[Sékouba Konaté]] foi puestu a cargu del país.<ref>{{Cita web |autor=Percancies |títulu=El presidente de la Xunta Militar de Guinea-Conakry ye treslladáu a Marruecos |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2009/12/04/actualidá/1259881206_850215.html |fecha=4 d'avientu de 2009 |editorial=''El País'' |ubicación=Rabar / Conakry}}</ref> Con Camara entá en rehabilitación, el gobiernu d'Estaos Xuníos espresó'l so deséu de que Camara calténgase fuera de Guinea y que Konaté fuera asitiáu como xefe de la Xunta.<ref>{{Cita web |título=O.S. MAKES ATTEMPT TO KEEP DADIS CAMARA OUT OF GUINEA |url=http://www.newstimeafrica.com/archives/9499 |fecha=9 d'avientu de 2009 |idioma=inglés |editorial=''Newstime Africa'' |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091217080342/http://www.newstimeafrica.com/archives/9499 |fechaarchivo=17 d'avientu de 2009 }}</ref> En 2010, Sékuba Konaté, tal como lo prometiera, llamó a eleiciones xenerales en Guinea, siendo éstes les primeres eleiciones llibres y non fraudulentas dende la independencia del país. Ganar [[Alpha Condé]] quien asumió'l poder el 21 d'avientu de 2010.
Na madrugada del 19 de xunetu de 2011 Guinea sufrió un intentu de golpe d'Estáu: un comandu fuertemente armáu sitió la casa presidencial y atacar mientres Condé dormía, siendo esta ofensiva refugada pola Guardia Presidencial. L'asaltu, que s'empecipió a les 3:10 a.m. (hora
El [[poder llexislativu]] ta garantizáu por un [[parllamentu]] compuestu d'una sola cámara, la [[Asamblea Nacional Popular]], onde s'axunten 114 diputaos escoyíos pol pueblu por un mandatu de cinco años. La más alta autoridá [[poder xudicial|xudicial]] ye la Corte d'Apelaciones.
|