Diferencies ente revisiones de «Partíu de los Socialistes de Cataluña»

Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA)
m Iguo testu: "les manos" => "les manes"
Llinia 44:
Nes socesives convocatories electorales, el PSC revelóse como la fuercia mayoritario en [[Cataluña]] nes eleiciones xeneral y européu y municipales (la inmensa mayoría de les alcaldíes metropolitanes fueron tradicionalmente gobernaes por dirixentes del PSC). Nes [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña|eleiciones autonómiques]], sicasí, la incapacidá de los líderes del PSC pa movilizar al so eleutoráu tradicional facilitó la hexemonía parllamentaria de los nacionalistes de [[Convergència i Unió]], que gobernaron la [[Xeneralidá de Cataluña]] hasta [[2003]]. Inclusive nes [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2003|eleiciones de 2003]], con una gastadura nacionalista ensin precedentes tantu pol escosamientu del proyeutu converxente como pola retirada del veteranu líder [[Jordi Pujol]], los socialistes quedáronse 4 escaños per debaxo de la federación nacionalista, anque la superaron en númberu de votos.
 
N'avientu de 2003, el PSC de [[Pasqual Maragall]] robló'l llamáu [[Pactu del Tinell]], nel que s'alcordó qu'el Partit dels Socialistes presidiría la Xeneralidá col sofitu de d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] y la formación [[ecosocialista]] [[Iniciativa per Catalunya Verds]]. Esti pactu duró hasta'l [[11 de mayu]] de [[2006]] cuando'l presidente de la Xeneralidá espulsó a los seis conseyeros d'ERC del [[Gobiernu de Cataluña|Gobierno catalán]]; sicasí, tres les [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2006|siguientes eleiciones]] reeditóse'l pactu ente los trés partíos. El presidente, Pasqual Maragall, foi enantes alcalde socialista de Barcelona.
 
Nes postreres [[eleiciones xenerales d'España de 2008|eleiciones xenerales]], el PSC llogró 25 escaños nel [[Congresu de los Diputaos]] que comparten grupu col [[PSOE]] nel Grupu Socialista.
Llinia 57:
Nes [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2010|eleiciones autonómiques, celebraes en 2010]] el PSC perdió 220.940 votos y 9 diputaos nel [[Parllamentu de Cataluña]], al empar que perdía'l [[Gobiernu de Cataluña]] al nun poder reeditar el [[tripartitu catalán]] (xuntu a ERC y ICV-EUiA) col que gobernaba; el gobiernu pasó a [[CiU]] gracies al sofitu del [[PP]].
 
Tres les [[Eleiciones municipales d'España de 2011|eleiciones municipales de 2011]] el PSC sufrió un grave revés eleutoral, perdiendo'l gobiernu de [[Barcelona]], que gobernaba dende les primeres eleiciones democrátiques, a manosmanes de [[CiU]], siendo [[Lleida]] y [[Tarragona]] les úniques capitales de provincia de Cataluña en manosmanes de los socialistes catalanes tres diches eleiciones. Tamién perdió l'alcaldía de [[Girona]], pasando a ostentala CiU tamién.
 
Otra ciudá importante perdida pol PSC foi [[Badalona]], ganada pol [[PP]], ya igualmente baxó en representación nel [[área metropolitana de Barcelona]]. Asina, de les abuitaes mayoríes absolutes que tradicionalmente llograba nesa área, namái revalidó la de [[Cornellá de Llobregat]], calteniéndose como primer partíu pero ensin mayoría absoluta n'otres poblaciones cómo [[Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Terrassa]] o [[Sabadell]], ente delles pequeñes poblaciones más.