Diferencies ente revisiones de «Reinu de Strathclyde»
Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA) |
m Iguo testu: "les manos" => "les manes" |
||
Llinia 117:
Hai poques informaciones concretes alrodiu de Alt Clut mientres el restu del SIEGLU|VII||s}}, anque ye posible que los añales irlandeses contengan entraes que puedan tar rellacionaes con Alt Clut. Nel postreru cuartu del SIEGLU|VII||s}}, tuvieron llugar una serie de batalles n'Irlanda, principalmente a lo llargo de la mariña del [[mar d'Irlanda]], onde ta atestiguada la presencia de britanos. Xeneralmente asumir qu'estos britanos yeren mercenarios o exiliados quitaos de les sos tierres poles conquistes anglosaxones nel norte d'Inglaterra. Sicasí, pudieren ser campañes realizaes polos reis de Alt Clut, una y bones el reinu formaba parte de la rexón bañada pel mar d'Irlanda. Sábese que pictos, northumbrianos y Dal Riata unviaron tropes a Irlanda en delles ocasiones.<ref>Northumbria en 684, los Pictos nel 730 y el Dal Riata en munches ocasiones.</ref>
A principios del SIEGLU|VIII||s}}, los ''Añales de Úlster'' informen de dos batalles ente Alt Clut y [[Dal Riata]] en «Lorg Ecclet» (desconocíu) en 711, y en «el peñón llamáu Minuirc» en 717. Si esta apaición nos ''Añales'' tien dalguna importancia o non nun ta claru. Más palantre nel SIEGLU|VIII||s}}, paez ser que'l rei pictu realizó siquier tres campañes contra Alt Clut, nenguna con ésitu. En 744 los Pictos actuaron en solitariu, pero en 750 [[Oengus I|Óengus]] buscó'l sofitu d'[[Eadberht de Northumbria]] nuna campaña en que Talorgan, hermanu de Óengus resultó muertu nuna grave derrota picta a
Teudebur morrió alredor de 752, y foi probablemente'l so fíu Dumnagual el que tuvo que tráteles col ataque conxuntu de Óengus y Eadberht en 756. Los northumbrianos y pictos asediaron Dumbarton Rock, y consiguieron la sumisión de Dumnagual.
Llinia 140:
== El fin de Strathclyde ==
Si los [[reinu d'Alba|reis d'Alba]] pensaben, como lo faía Juan de Fordun, que yeren los gobernantes de Strathclyde, la muerte de [[Culen d'Escocia|Cuilén mac Iduilb]] y el so hermanu Eochaid a
En dalgún momentu ente 1018 y 1054, el reinu paez ser conquistáu polos escoceses, bien probablemente mientres el reináu de [[Malcolm II d'Escocia|Malcolm II]], que finó en 1034.<ref>Na ''[[Crónica anglosaxona]]'' nun se menta nengún gobernante de Strathclyde cuando Malcolm II, [[Macbeth d'Escocia|Mac Bethad mac Findláich]] (Macbeth) y [[Echmarcach mac Ragnaill]] axuntar con [[Canutu II de Dinamarca|Canutu'l Grande]] en [[1031]].</ref>
|