Diferencies ente revisiones de «Tarxeta de creitu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: local => llocal
m Iguo testu: "les manos" => "les manes"
Llinia 29:
Cada preséu contién les identificaciones de la entidá emisora y del afiliáu autorizáu pa emplegala, según el periodu temporal mientres el cual esi preséu va caltener la so vixencia. Suel contener tamién la firma del portador lexítimu y un sector con asientos electrónicos perceptibles por aciu preseos fayadizos. Estos asientos identifiquen esa particular tarxeta y habiliten al portador pa disponer del creitu que trai'l presentala, ensin estampar la so firma.
 
Con respectu al orixe, podemos dicir qu'apaeció nos empiezos del [[sieglu XX]] nos [[Estaos Xuníos]]. Concretamente, la idea surdió dientro de les oficines del [[JP Morgan Chase#Chase Manhattan Bank|Chase Manhattan Bank]], a manosmanes del so direutor, so la modalidá de [[tarxeta profesional]]. Se instituyó cola so forma mayoritaria alredor de la década de los años 1940 y tomó espardimientu dende la metá del sieglu.
 
L'espardimientu internacional foi productu del emplegu n'otres naciones de les tarxetes emitíes naquel país, y del establecimientu llocal de sucursales de los emisores mientres les décades de los 50 y 60.