Diferencies ente revisiones de «Coronel»

Contenido eliminado Contenido añadido
m apostrofación
m preferencies llingüístiques: politécnica => politéunica
Llinia 40:
En [[Chile]], el galón correspondiente al grau de ''coronel d'exércitu'' presenta, na so tenida formal, una trenza dorada, que contién 3 estrelles plateadas pegaes a lo llargo de la trenza. Este alluga nel costazu, dende'l pescuezu hasta la manga, a diferencia del galón de [[xeneral]], que llévase nel costazu, pero del pechu en direición al llombu. Si un ''coronel d'exércitu'' lleva más de 4 años de serviciu nel grau, ye denomináu jerárquicamente un [[brigadier]] (nun confundir con [[xeneral de brigada]], yá que nel [[Exércitu de Chile]] esisten dambos), siempres y cuando tenga una destinación relevante o tenga de tar nun puestu de normal ocupáu por un oficial xeneral.
 
Por que un [[teniente coronel]] siga xubiendo nel escalafón xerárquicu militar y pase a pertenecer al rangu d'[[oficial cimeru|oficiales cimeros]], al de ''coronel'', y darréu al de [[Xeneral de Brigada]], tien d'aprobar la especialidá primaria na [[Academia de Guerra del Exércitu de Chile|Academia de Guerra]] o na [[Academia PolitécnicaPolitéunica Militar]].
 
El grau de coronel en [[Carabineros de Chile]] ye similar al del exércitu, cola única diferencia de que la trenza ye plateada y les estrelles son d'un color más escuru. Los coroneles de Carabineros van poder emprestar servicios yá seya como prefeutos, integrantes de planes mayores, direiciones y subdireiciones nacionales de Carabineros. Tamién representen una instancia cimera de calificación de los oficiales subalternos, esto ye, capitanes, tenientes y subtenientes. Pa llegar al grau de Coronel de Carabineros, l'oficial tendrá d'asistir y graduase nel institutu cimeru de Carabineros, anguaño denomináu [[Academia de Ciencies Policiales]], [[Acipol]].