Diferencies ente revisiones de «Alfarería»

Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: local => llocal
m topónimos
Llinia 118:
=== Hispania romana ===
{{AP|Conquista de Hispania}}
[[Archivu:TS Hispánica Hayes 132 de Cástulo (M.A.N. 1969-33-1) 01.jpg|thumb|180px|[[Concu]] de [[terra sigillata]] del sieglu I procedente de [[LlinaresLinares (Xaén)|LlinaresLinares]], [[provincia de Xaén (España)|Xaén]].]]
Cuando [[Hispania]] cai so la potestá de [[Imperiu romanu|Roma]], l'oficiu d'alfareru esperimenta un gran desarrollu. Non yá lleguen a la península grandes cantidaes de cerámica, sinón tamién operarios que traen y enllanten la so técnica y la so saber. A partir del sieglu I e.C., procedente de la [[Magna Grecia]], introducir en tol territoriu les primeres cacíes fines y los vasos de colores vivos, pieces que son copiaes en tolos talleres artesanos. Destaquen les obres de barniz negru y barniz coloráu, con parés fines y la cubierta vidrada, y los tipos más abondosos son les [[ánfora|ánfores]], [[Lucerna (llámpara)|lucernas]] y [[cacía|cacíes]]. Les cacíes realizar en diverses modalidaes pero la de [[terra sigillata]] ye la preferida y solíase realizar con una decoración en [[Relieve (arte)|relieve]], con galba de color coloráu. Los centros de producción na península atópase en [[Teruel]], [[Granada (España)|Granada]], [[Andújar]], [[LlinaresLinares (Xaén)|LlinaresLinares]] [[Solsona]], [[Mérida (España)|Mérida]] y [[La Rioxa (España)|La Rioxa]].<ref>Sempere Ferràndiz (2006) pp. 223-231</ref>
 
Otra aplicación de l'alfarería ye la producción de tuberíes pa la conducción de l'agua:
Llinia 198:
* En [[Cataluña]]: el [[Muséu d'Arqueoloxía de Cataluña (Barcelona)]], que cunta con una interesante colección de cerámica árgarica, púnica d'Eivissa y romana, amás del material prehistórico. El [[Muséu d'Arqueoloxía de Cataluña (Girona)]] nel [[monasteriu de San Pedro de Galligans]]. El muséu de la ''Terracotta'', en [[la Bisbal d'Empordà]]. El Muséu de Cerámica Popular en [[La Ametlla de Mar]]. Y, ente otres instituciones menores, el Centru d'interpretación de la Terrissa Terracota (La Galera)<ref>{{Cita web|url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/56761/66531|títulu=Terracota, el Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (Montsià)|fechaaccesu=17 d'avientu de 2009|apellíu=Ralda|nombre=Olga|editorial=Revista Etnoloxía}}</ref> o'l [[Muséu del Botijo de Argentona|Muséu del Càntir]] d'[[Argentona]].
* Na [[comunidá de Castiella y Lleón]]: el [[Muséu de Valladolid|Muséu Arqueolóxicu de Valladolid]] con una bona colección de cerámica popular española y [[alfarería en Valladolid|mesma de Valladolid]] y el [[Muséu Etnográficu de Castiella y Lleón]] con sede en [[Zamora]], amuesa oxetos correspondientes a l'alfarería y cerámica popular de les distintes provincies de la Comunidá Autónoma. En dichu muséu llevóse a cabu ente otres una investigación sobre les alfareríes femenines.<ref>{{cita web|url=http://www.museo-etnografico.com/ |títulu= Muséu etnográficu|fechaaccesu= 4 de xunetu de 2012}}</ref>
* Otros museos de la [[Península Ibérica]] con grandes esposiciones de cerámica: [[Alcói]], [[Cartaxena (España)|Cartaxena]], [[Córdoba (España)|Córdoba]], [[Cádiz]], [[Cuenca (España)|Cuenca]], [[Denia]], [[Eivissa]], [[Elx]], [[Granada (España)|Granada]], [[Xaén (España)|Xaén]], [[Les Palmes de Gran Canaria]], [[LlinaresLinares (Xaén)|LlinaresLinares]], [[Lorca]], [[Murcia]], [[Palma de Mallorca]], [[Reus]], [[Sevilla]], [[Talavera de la Reina]], [[Tarragona]], [[Úbeda]], [[Zaragoza]] y [[Mueles del Pan]].
* En [[Portugal]] hai que destacar el Muséu Nacional d'Arte Antiguo, los palacios [[Palaciu de Pena|de Pena]], [[Palaciu de Ajuda|d'Ayuda]], el [[Sintra]] y la fábrica de Vista Allegre.
* En [[Grecia]]: [[Muséu Arqueolóxicu Nacional d'Atenes]].<ref>{{Cita web|url=http://odysseus.culture.gr/h/1/eh151.jsp?obj_id=3249|fechaaccesu=16 d'avientu de 2009|editorial=Ministeriu de Cultura de Grècia|idioma=inglés}}</ref>