Diferencies ente revisiones de «Galenu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m "rellación" en cuenta de "relación" (que nun ta nel DALLA) |
m iguo contraición: d'el => del |
||
Llinia 47:
Pa Galeno, y a partir d'él pa tola medicina antigua, los espíritos arrexuntar en tres tipos, correspondientes a los trés tipos d'alma (entendiendo por alma, ''psyché'', el principiu del movimientu y de los cambeos nos seres vivos):
[[Image:Galeni De curandi ratione V00212 00000008.tif|thumb|''De curandi ratione'']]
* '''L'espíritu (''pneuma'') natural''' (que los filósofos solíen denominar “espíritu vexetal o vexetativu”) correspondiente a l'alma concupiscible. Tien la so sede nel fégadu, que ye l'órganu fundamental del abdome pa los clásicos; dende'l fégadu, l'espíritu natural espublizar poles venes, que, según la concepción clásica, partiríen del fégadu escontra tol organismu. L'espíritu natural ye'l responsable de les diverses funciones o facultaes (dynámeis) de los órganos del abdome. Les funciones del abdome son precisamente lo qu'un fisiólogu antiguu denominaba les sos virtúes (el términu “virtú” vien de vis, que significa fuercia, y qu'equival en llatín al griegu dy´namis). Poro, los espíritos son los que desencadenen les virtúes de los órganos, y les virtúes identificar coles fuercies que faen funcionar a los órganos. Les virtúes de los órganos abdominales van ser les funciones vexetatives, esto ye, les funciones propies de los vexetales: nutrición y crecedera. Amás, nel abdome tán los órganos de la reproducción, virtú (o función, o facultá) que tamién realicen los vexetales. Acordies con esto, les virtúes (fuercies puestes n'aición polos espíritos) van ser propiedaes de los distintos órganos (el reñón, por casu, tien una virtú curiosa
* '''L'espíritu (''pneuma'') vital''': alcontráu nel tórax, que'l so órganu fundamental ye'l corazón (y qu'amás inclúi los pulmones). Correspuende a l'alma irascible, de la que son propies les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales. L'espíritu vital sería responsable de les virtúes y operaciones que caltienen la vida: la respiración, el llatíu cardiacu y el pulsu. (Esti postreru nun yera pa los antiguos a cencielles la tresmisión del llatíu cardiacu, sinón una fuercia o virtú propia de la paré arterial, la virtú pulsífica, distinta de la virtú del llatíu cardiacu). Tradicionalmente la muerte determinar pol cese d'estes funciones toráciques (y concebíase como la desapaición del espíritu vital). El pneuma o spiritus vital mover poles arteries a partir del corazón. Pero según el llatíu ye la función del corazón, el pulsu ye la función de les arteries (ye una vis per se, una fuercia autónomo) y la respiración ye la función de los pulmones. Estes son les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales principales, siendo les secundaries les mesmes que nel casu del abdome (la curiosa de los pulmones sobre l'aire, la expulsiva del corazón con al respective del sangre, etc.) Tamién nel tórax habría, pa los antiguos, virtúes psíquiques: les llamaes virtúes irascibles, como lo seríen la roxura, la audacia y el so opuestu la medrana, o la esperanza y la desesperación. A partir del corazón, l'espíritu vital tresmitir a tol organismu al traviés del sistema arterial.
Llinia 63:
El ''quilo'' (los alimentos purificados pola primer dixestión) va ser tresportáu al [[fégadu]] (al traviés de les [[venes]] mesentéricas y porta) y sufre ellí una '''segunda dixestión''', de la cual surden los humores (el fégadu ye por tantu'l llaboratoriu en que se xesten los cuatro humores, y fundamentalmente la [[sangre]], a partir del alimentu yá tresformáu en ''quilo''). La segunda dixestión produz tamién les sos borrafes, que van dir a los [[reñones]] y van esaniciase pola orina.
La [[fiel]] negra o ''atrabilis'', unu de los humores producíos nel fégadu, va en gran parte al bazu. Otra parte, entemecida cola sangre recién creada nel fégadu, distribuyir poles venes (ye'l sangre venoso). Pa la medicina galénica, el sistema venosu tien el so orixe nel fégadu y ramifícase a partir d'él (y non del [[corazón]]). El fégadu, órganu esencial del abdome, ye la fonte de les venes, que distribúin por tol organismu'l sangre venoso (que por llevar amiestu d'humores va tener un color distintu
Al traviés de la [[vena cava]] llegaría tamién sangre dende'l fégadu a l'aurícula derecha y de ende al ventrículu derechu onde atoparía dos posibilidaes: una parte travesaría'l [[tabique interventricular]], al traviés d'unos supuestos poros, pasando al ventrículu esquierdu; el restu diría a los pulmones polo que llamaben la “''vena arteriosa''” (l'actual arteria pulmonar). Esti sangre que dende'l ventrículu derechu dirixir al [[Pulmones|pulmón]], sirviría p'alimentalo (y por tantu nun retornaría al corazón).
Llinia 69:
Habría tamién unes “''arteries venoses''” (les actuales venes pulmonares) que diríen del pulmón a l'aurícula esquierda. Estes arteries venoses nun llevaríen sangre (la que llegó al pulmón quedar nél, nun hai circulación pulmonar na fisioloxía antigua). Lo que llevaríen les “''arteries venoses''” ye ''pneuma'', l'espíritu que'l pulmón estrayería del aire al inspirar. El pneuma que pasa de l'aurícula al ventrículu esquierdu atopa ellí'l sangre que pasó dende l'otru ventrículu polos poros.
Nel ventrículu esquierdu'l ''pneuma'' purifica la sangre y failo más sutil; les refugayes d'esta nueva purificación
Tamién al [[celebru]], como al restu de los órganos, llegaría'l sangre, distribuyéndose na llamada ''rete mirabile'' (una rede arterio-venosa de les meninxes que de fechu esiste nos gochos, pero non nos homes). Ellí la '''tercer dixestión''' o cocción
== Apurras de Galeno a la medicina ==
|