Diferencies ente revisiones de «Blues»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: eléctricu => llétricu
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
Llinia 16:
Orixinariu de les comunidaes afroamericanes estauxunidenses, desenvolvióse al traviés de los espirituales (''spirituals''), cantares d'oración, cantares de trabayu, rimas [[Inglaterra|ingleses]], balaes [[Escocia|escoceses]] ya [[Irlanda|irlandeses]] narraes, y berros de campu.
 
L'usu de les notes del blues y l'importancia de patrones de ''llamada y respuesta'', tantu na música como nes lletres, son indicativos del heriedu africanu-occidental d'esti xéneru. Una traza carauterística del blues ye l'usu estensivu de les técniquestéuniques "espresives" de la guitarra (bend, vibrato, slide) y de l'harmónica (cross harp), que darréu influyiríen en solos d'estilos como'l [[rock]].
El blues influyó na música popular estauxunidense y occidental polo xeneral, llegando a formar parte de xéneros musicales como'l ragtime, jazz, bluegrass, rhythm & blues, rock and roll, funk, heavy metal, hip-hop, música country y cantares pop.
 
Llinia 29:
*''Blues dende los años 60 hasta los nuesos díes'', que viose influyíu por un xéneru que'l mesmu blues procreó: el rock.
 
Dende los sos entamos conocíos, al traviés de grabaciones acústiques -técnicamentetéunicamente deficientes-, hasta los grandes "bluesmen" llétricos, el xéneru cuntó con importantes nomes, dalgunos verdaderes estrelles internacionales, como BB. King, John Lee Hooker, Howlin' Wolf, Freddie King, Muddy Waters, Johnny Winter o Stevie Ray Vaughan, ente munchos otros.
 
==Enllaces esternos==