Diferencies ente revisiones de «Diego Armando Maradona»

Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: local => llocal
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
Llinia 1:
{{persona}}
'''Diego Armando Maradona'''{{nym}} ye un [[Fútbol|exfutbolista]] y [[Entrenador|direutor técnicutéunicu]] [[Arxentina|arxentín]]. Ye consideráu por munchos futbolistes y exfutbolistas,<ref>{{Cita web |url=http://www.marca.com/2010/03/23/futbol/equipos/barcelona/1269348768.html?a=ac046b1763a53cb677089y79dd61hala02&t=1289499895 |títulu=Guardiola: "Pa la mio xeneración Maradona ye lo más grande que vimos" - MARCA.com |fechaacceso=28 de xunetu de 2015 |autor=[[MARCA.com]] |fecha=20 de marzu de 2010}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/465665-roberto-carlos-el mio-gran-idolo-siempres-foi--maradona |títulu=Roberto Carlos: "El mio gran ídolu siempres foi Maradona" - lanacion.com |fechaacceso=29 de xunetu de 2015 |autor=[[lanacion.com]] |fecha=12 de xineru de 2003}}</ref><ref>[http://www.cooperativa.cl/p4_noticies/site/artic/20060314/pags/20060314105625.html Gary Lineker a la fin de la nota diz ye'l meyor por enforma]</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/375738/2/distefano/maradona/meyor/ Di Stéfano considerar meyor]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_1645000/1645613.stm Careca considerar el mas grande]</ref> por periodistes y prensa polo xeneral,<ref>{{Cita web |títulu=Diego Maradona: el meyor de tolos tiempos |url=http://www.diarioregistrado.com/deportes/107525-diego-maradona--el meyor-de-toos-los tiempos.html |editorial=Diariu Rexistráu.com|fecha=27 de payares de 2014 |fechaacceso=29 de marzu de 2015}}</ref><ref>[http://www.nacion.com/2010-11-03/Deportes/Columnes/Deportes2576828.aspx Considerancies de por que ye el meyor con y la polemica]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120111032527/http://observadorglobal.com/pa-los italianos-maradona-foi-meyor-que-pulgue-n11661.html Pa italianos incluyendo periodistes ye'l meyor]</ref><ref>[http://www.marca.com/reportaxes/2010/10/50_anos_de_maradona/index.html Consideráu por munchos el meyor xugador de la hestoria.]</ref><ref>[http://www.diarioperfil.com.ar/edimp/0518/articulo.php?art=25150&ed=0518 El meyor xugador de la hestoria]</ref> por personalidaes, técnicostéunicos y rellacionaos a entes deportivos y almiradores del fútbol polo xeneral,<ref>[http://www.abc.com.py/nota/47160-maradona-foi-la-excepcion-como-xugador/ Sacchi opina sobre Maradona]</ref><ref>[http://www.larazon.com.ar/deportes/Maradona-grande-Pulgue-encuesta-italiana_0_179100107.html Personalidaes, técnicostéunicos y otros ver como'l meyor]</ref><ref>[http://www.goal.com/ye-us/news/2721/especiales/2010/03/24/1847534/l'alderique-qui%C3%A9n-ye-el meyor xugador-de-la hestoria Alderica onde s'espón que ye'l meyor]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120302055509/http://www.noticias24.com/deportes/noticia/12628/encuesta-a personaxes italianos-revela-que-prefieren-a-maradona-sobre-pulgue/ Personalidaes italianes considerar el meyor]</ref><ref>[http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=1326012.html Distintes personalidaes considerar el meyor]</ref> como «el meyor futbolista de tolos tiempos». Coles mesmes, foi catalogáu como'l meyor xugador de la hestoria de los mundiales,<ref>[http://elcomercio.pe/deportes/450486/noticia-diariu-veríes-eligio-maradona-como-meyor-xugador-hestoria-mundiales Consideráu'l meyor de la hestoria de los mundiales]</ref> foi escoyíu como'l Meyor Xugador del Sieglu col 53,6% de los votos nuna votación oficial realizada nel sitiu web de la [[FIFA]] y llogró el tercer allugamientu nuna encuesta efectuada polos miembros de la ''Comisión del Fútbol'' d'esa institución y el suscriptores de la ''FIFA Magazine''.<ref name="FIFA award">(n'inglés){{Cita web |url=http://sportsillustrated.cnn.com/soccer/news/2000/12/11/pulgue_maradona/#more |títulu=Split decision |editor=CNN Sports Illustrated |fecha=11 d'avientu de 2000 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100114002343/http://sportsillustrated.cnn.com/soccer/news/2000/12/11/pulgue_maradona/#more |fechaarchivo=14 de xineru de 2010 }}</ref>
 
Maradona consiguió importantes llogros deportivos tantu na [[Selección de fútbol d'Arxentina|Selección Arxentina]] como con dalgunos de los clubes nos que xugó. Cola seleición foi campeón mundial en [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|1986]], subcampeón en [[Copa Mundial de Fútbol de 1990|1990]] y campeón del [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1979|Mundial Xuvenil]] en [[1979]], amás de llograr la [[Copa Artemio Franchi]] de [[Copa Artemio Franchi 1993|1993]]. Los sos llogros más importantes a nivel de clubes llograr xugando pal [[Società Sportiva Calcio Napoli|Nápoli]], onde ganó una [[Copa de la UEFA]] y los únicos dos ''scudettos'' que tien la institución y tien el récor de ser el xugador que cinco veces foi máximu goliador de campeonatu d'Arxentina.
 
Dende'l [[28 de marzu]] de [[2009]] y hasta el postreru partíu apostáu en [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Mundial de Sudáfrica]], el [[3 de xunetu]] de [[2010]], foi Direutor TécnicuTéunicu de la [[Selección de fútbol d'Arxentina|Selección Arxentina]]. Darréu, dirixó al club [[Al Wasl|Al Wasl de Dubái]] ente [[mayu de 2011]] y [[xunetu de 2012]], ensin consiguir bonos ésitos.
 
Ente les diverses actividaes que realizó Maradona fuera del campu de xuegu a lo llargo de la so vida, destáquense'l so llabor de conductor televisivu, tantu n'Italia como n'Arxentina<ref>Mientres el so apoxéu nel Napoli, Maradona tenía un programa televisivu n'Italia nel cual entrevistó a [[Alfredo Di Stéfano]], ente otres figures. N'Arxentina, condució ''[[La Nueche del 10]]'', emitíu por [[Canal 13 (Arxentina)|Canal 13]] a finales del 2005.</ref> y el so desempeñu como vicepresidente de la ''Comisión de Fútbol'' de [[Club Atléticu Boca Juniors|Boca Juniors]] ente xunu de 2005 y agostu de 2006. Coles mesmes, foi protagonista de gran cantidá de documentales y películes de ficción. La so figura foi motivu de les más variaes referencies na cultura popular arxentina y napolitana.
Llinia 78:
{{Cita Dir a tocar pa Diego, ende tener Maradona, marcar dos, tría la pelota Maradona, arrinca pola derecha'l xeniu del fútbol mundial, y dexa al terceru y va tocar pa Burruchaga... ¡Siempres Maradona! ¡Xeniu! ¡Xeniu! ¡Xeniu! Ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta... Gooooool... Gooooool... ¡Quiero llorar! ¡Dios Santu, viva'l fútbol! ¡Golaaazooo! ¡Diegoooool! ¡Maradona! Ye pa llorar, perdónenme... Maradona, nuna corrida memorable, na xugada de tolos tiempos... Barrilete cósmicu... ¿De qué planeta vinisti pa dexar nel camín a tanto inglés, por que'l país seya un puñu apertáu glayando per Arxentina? Arxentina 2 - Inglaterra 0. Diegol, Diegol, Diego Armando Maradona... Gracies Dios, pol fútbol, por Maradona, por estes llárima, por esti Arxentina 2 - Inglaterra 0.|[[Víctor Hugo Morales]]<ref>{{Cita web |url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-10-2009/abc/Deportes/maradona-de-la mano-de-dios-a-la boca-del-patan_113924327628.html |títulu=Maradona: De la mano de Dios a la boca del patán |editor=ABC |fecha=25 d'ochobre de 2009 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref>}}
====Afitamientu del equipu====
Tres el Mundial de 1982 produciéronse dellos cambeos na seleición arxentina. El más importante foi'l cambéu de la direición técnicatéunica, yá que [[Carlos Salvador Bilardo]] reemplazara a Menotti. El segundu foi un cambéu na capitanía: ente que'l capitán representativu mientres la era Menotti foi [[Daniel Passarella]], mientres la era Bilardo sería Maradona; esta sería una de les razones que, años dempués, empecipiaría una engarradiella ente dambos. Sicasí, dende la so espulsión na segunda ronda del mundial, el 2 de xunetu de 1982, hasta'l 10 de mayu de 1985 nun apostó nengún partíu pa la ''albiceleste'', por cuenta de que Bilardo quería armar el so equipu con xugadores que se desempeñaben nel fútbol arxentino. El regresu, tres cuasi trés años d'ausencia, producir nun amistosu contra'l [[selección de fútbol de Paraguay|escoyíu paraguayu]] apostáu en Buenos Aires, en preparación pa les eliminatories de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1986]]. L'alcuentru remató con un empate 1:1, con un gol de Maradona.
 
El grupu nel qu'Arxentina tenía de consiguir la clasificación taba compuestu por [[selección de fútbol de Venezuela|Venezuela]], [[selección de fútbol de Colombia|Colombia]] y [[selección de fútbol del Perú|Perú]]. El debú produció'l 26 de mayu, nun duru partíu contra Venezuela en [[San Cristóbal (Venezuela)|San Cristóbal]]. El partíu remató con una victoria por 2:3, con dos goles de Maradona y unu de Passarella. Siguiría-y una victoria contra Colombia por 1:3, el 2 de xunu en [[Bogotá]], otra victoria por 3:0 a Venezuela'l 9 de xunu en Buenos Aires, otra victoria por 1:0 a Colombia'l 16 d'esi mes, tamién en Buenos Aires, una derrota por 1:0 frente a Perú'l 23 en [[Lima]] y un empate en dos goles contra la mesma seleición en Buenos Aires. Esti postreru partíu, xugáu'l 30 de xunu, dexó-y a la seleición arxentina clasificase a la Copa del Mundu, apostrando a Colombia y Perú al repechaje, que finalmente ganaría Paraguay.
Llinia 173:
En 1993 producióse la so vuelta al fútbol arxentino, esta vegada cola camiseta de [[Club Atléticu Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]]. Pero nun principiu les negociaciones taben empuestes pal so regresu a [[Asociación Atlética Arxentinos Juniors|Arxentinos Juniors]], hasta que se produció un episodiu qu'arruinaría la negociación y determinaría la so incorporación a [[Club Atléticu Newell's Old Boys|Newell's]]: foi amenaciáu por un grupu de [[Barra brava|barres braves]] del "bichu" qu'esixíen la entrega de 50 mil [[dólar]]es.<ref>Maradona (2000), p. 240</ref>
De la mesma, el [[Club Atléticu San Llorienzo de Almagro|San Llorienzo de Almagro]] tuvo a puntu de contratalo al traviés del so amigu, quién formaba parte entós daquella del club, Oscar Ruggeri. Sicasí, les diferencies col presidente Fernando Miele fixeron que la negociación cayer a últimu momentu.
El 13 de setiembre de 1993 llegó'l primer entrenamientu y 40 mil persones axuntárense a velo, metanes una fiesta entamada pol entrenador [[Jorge Raúl Solari]]. El 7 d'ochobre de 1993 realizóse un partíu amistosu de celebración pol debú de Maradona cola camiseta de Newell´s, frente a [[Club Sport Emelec|Emelec]] d'Ecuador. El so debú oficial producióse'l 10 d'ochobre, perdiendo 3 a 1 contra [[Club Atléticu Independiente|Independiente]] de visitante. Maradona xugaría amás los partíos contra [[Club Atléticu Belgrano|Belgrano]], [[Club de Ximnasia y Esgrima La Plata|Ximnasia y Esgrima de La Plata]], [[Club Atléticu Boca Juniors|Boca Juniors]] y [[Club Atléticu Furacán|Furacán]]. Mientres esti postreru partíu, apostáu'l 2 d'avientu de 1993, sufre un esgarriu muscular que lu alloñaría unes selmanes del terrén de xuegu. A esti altor del campeonatu Solari dexara la conducción técnicatéunica, y la so rellación col nuevu técnicutéunicu, Jorge Castelli, nun yera bona, yá que nun-y dexaba delles llicencies qu'apautara col anterior entrenador. Ésta foi una de les razones que bastió la ida de Maradona, que'l so últimu partíu nel club foi un amistosu contra [[Club de Regatas Vasco da Gama|Vasco da Gama]] xugáu'l 26 de xineru de 1994. Xugó en [[Club Atléticu Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]] cinco partíos oficiales, ensin convertir goles.
 
El 2 de febreru Maradona afrelló con un rifle d'aire estruyíu a un grupu de periodistes y fotógrafos que faíen guardia na puerta de la so casaquinta allugada en [[Moreno (partíu)|Moreno]] y por esti fechu foi condergáu, tiempu dempués, a dos años de prisión en suspensu<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2002/10/04/s-04702.htm |títulu=Quedó firme una condena a Diego |editor=Clarín |fecha=4 d'ochobre de 2002 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> y a indemnizar a los periodistes afrellaos.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2001/02/23/s-04502.htm |títulu=Maradona, condergáu |editor=Clarín |fecha=23 de febreru de 2001 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref>
 
Dende'l so regresu al fútbol, dempués de la so primer suspensión, Maradona namái xugara dos partíos pa la seleición arxentina: contra Brasil, pol centenariu de l'[[Asociación del Fútbol Arxentino|AFA]], y contra Dinamarca, pola Copa Artemio Franchi, qu'enfrentaba al campeón de la [[Copa América]] col campeón de la [[Eurocopa]]. Dempués d'esos partíos, el direutor técnicutéunicu, [[Alfio Basile]], nun lo convocó nin pa la [[Copa América]] nin pa les eliminatories de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1994]].
 
Tres [[Arxentina 0–5 Colombia|la derrota por 5:0 frente a Colombia]] el [[5 de setiembre]] de [[1993]], la única posibilidá de qu'Arxentina se clasificara al Mundial yera ganando'l repechaje frente al [[selección de fútbol d'Australia|escoyíu australianu]]. El 23 de setiembre de 1993 Basile pidiólu oficialmente que volviera a la seleición, lo qu'asocedería los 31 d'ochobre en [[Sydney]] pol primer partíu del repechaje. L'alcuentru remató con un empate por 1:1, siendo [[Abel Balbo]] quien convirtió'l gol arxentín. La revancha xugó'l 17 de payares en [[Buenos Aires]], cuando l'escoyíu ''albiceleste'' llogró la clasificación en venciendo por 1:0, con gol de [[Gabriel Batistuta]].
Llinia 189:
=== Despidida del fútbol (1994-1997) ===
 
Maradona tuvo de cumplir los 15 meses de suspensión impuestos pola FIFA mientres el [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|Mundial de 1994]], depués de que se-y detectara sustances estimulantes nun control antidopaxe. La suspensión, que vencía los 15 de setiembre de 1995, torgábalu desempeñase como xugador de fútbol, pero non como direutor técnicutéunicu. Gracies a esta posibilidá empezó les negociaciones p'atopar club, lo que se concretó'l 3 d'ochobre de 1994 al asumir la conducción técnicatéunica, nuna dupla al pie de Carlos Fren, de [[Deportivu Mandiyú]]. El so debú como entrenador foi na sesta fecha con una derrota contra [[Club Atléticu Rosariu Central|Rosariu Central]] por 2:1, partíu nel que Maradona tuvo de dirixir dende la platea yá que nun tenía autorización pa sentase nel bancu de suplentes. Les engarradielles cola dirigencia llevar a arrenunciar el 6 d'avientu, depués de dos meses de trabayu. Nun realizaría una bona campaña col club, yá que mientres el so efímeru pasu dirixó 12 partíos nos que consiguió 1 trunfu, 6 empates y 5 derrotes.
 
Tres l'alloñamientu de Mandiyú, volvió contratar a [[Guillermo Coppola|Guillermo Cóppola]] como'l so representante, alloñar de Marcos Franchi. El 6 de xineru de 1995, nuevamente al pie de Fren, foi contratáu pa dirixir a [[Racing Club|Racing d'Ablanéu]], club que nun consiguía un campeonatu dende 1966. La campaña en Racing tamién foi curtia, yá que duró solo 4 meses. Dirixó 11 partíos nos que consiguió 2 trunfos, 6 empates y 3 derrotes.
 
El suañu de Maradona yera ser técnicutéunicu y xugador de [[Club Atléticu Boca Juniors|Boca Juniors]], pero esistíen dos problemes importantes. El primeru yera que nesi entós la conducción técnicatéunica taba nuevamente al cargu de Silvio Marzolini, y la dirigencia nun tenía interés en despidilo. El segundu yera económicu, la situación financiera na que s'atopaba'l club nun dexaba'l pagu de les sumes a les qu'él taba avezáu. El primeru foi solucionáu por iniciativa de Maradona, yá que arrenunció de convertise en técnicutéunicu, y el segundu por iniciativa de dellos empresarios dispuestos a apurrir dineru, ente los que s'atopaba Eduardo Eurnekian.<ref>Maradona (2000), p. 250.</ref>
 
Una vegada robláu'l contratu que sellaba'l so regresu a Boca, Maradona empezó a ponese en forma pal día del debú. Esperando'l día, tuvo una pequeña participación na película ''El día que Maradona conoció a Gardel'', protagonizada por [[Alejandro Dolina]] y Esther Goris. Pero tamién realizó actividaes rellacionaes col fútbol, una y bones el 28 de setiembre fundó en [[París]] el ''Sindicatu Mundial de Futbolistes'', que depués nun adquiriría demasiada relevancia, al pie de futbolistes de la talla d'[[Éric Cantona]], [[George Weah]], [[Gianluca Vialli]], [[Gianfranco Zola]], [[Laurent Blanc]], [[Tomes Brolin]], [[Rayí]], [[Ciro Ferrara]] y [[Michel Preud'homme]].
 
El so regresu oficial foi en [[Seúl]] el 30 de setiembre, nun partíu contra la [[Selección de fútbol de Corea del Sur|Selección de Corea del Sur]] que Boca ganó por 2:1. A selmanes del so debú nel tornéu arxentín, recibió otra reconocencia: foi convocáu a dar una conferencia na [[Universidá d'Oxford]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/11/08/peracaba/598842.html |títulu=Maradona, doctor en Oxford |editor=El Mundo |fecha=8 de payares de 1995 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> Nel primer tornéu, l'Apertura 1995, Boca Juniors nun realizó una bona campaña yá que solo consiguió'l cuartu puestu. Esto produció la desaprobación de los hinches en dómina d'eleiciones. El club remató'l tornéu con un nuevu presidente, [[Mauricio Macri]], y col alloñamientu de Marzolini de la direición técnicatéunica.
 
El nuevu añu empezó con problemes, por cuenta de que la comisión directiva del club decidiera contratar a [[Carlos Bilardo]] como direutor técnicutéunicu. De resultes de la engarradiella que tuvieron nel Sevilla, Maradona amenació nun principiu con dise del club si Bilardo asumía los cargu, pero depués decidió sofitalo. Otru de los problemes tener cola dirigencia, yá que Macri quería amenorgar les primes que s'otorgaríen al plantel nel casu de que se cumplieren los oxetivos deportivos. A pesar d'esto, Boca llegó a engarrar pol títulu pero perdió toles posibilidaes depués de perder contra Racing. El 11 d'agostu de 1996 Boca xugó contra [[Club Estudiantes de La Plata Estudiante de La Plata]] pola penúltima fecha del Tornéu Clausura. L'equipu yá nun tenía posibilidaes de ganar el tornéu y Maradona errara contra Racing el so quintu penal consecutivu. Depués del partíu, que remató nuna derrota, Maradona alloñar de los estadios y tornaría recién 11 meses dempués. El campeonatu foi ganáu por [[Club Atléticu Vélez Sarsfield|Vélez Sarsfield]], ente que Boca namái consiguió'l quintu puestu. Esi añu realizó la campaña «Sol ensin Drogues», entamada pol gobiernu arxentín. Nel marcu de la campaña tenía de mentar los aspeutos negativos del consumu de drogues, y, según espresó, «la campaña Sol ensin Drogues facer polos mozos. La droga esiste en toos llaos y yo nun quiero que la garren los pibes. Tengo dos nenas y paecióme que yera bonu dicir tou esto, una obligación de padre... Fui, soi y voi ser drogadictu».<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/especiales/maradona/dichos.htm |títulu=Doi-y el mio pallabra |editor=Clarín |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref>
 
A pocos díes de dexar l'actividá, Maradona viaxó a [[Suiza]] pa internase nuna clínica que la ayudaría cola so adicción a la cocaína. Pero'l médicu que lu atendía dio una conferencia de prensa cuntando detalles del so internación, lo que favoreció'l so regresu a [[Buenos Aires]]. Pero los problemes de salú nun quedaríen tras, el 7 d'abril de 1997 tuvo de ser ingresáu nun hospital depués de sufrir un problema de presión sanguínea mientres un programa de televisión [[chile]]nu llamáu [[Viva'l Llunes]] conducíu por [[Cecilia Bolocco]], [[Álvaro Salas]] y [[Kike Morandé]] tresmitíu por [[Canal 13 (Arxentina)|Canal 13]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.es/1997/04/09/deportes/09N0093.html |títulu=Maradona foi ingresáu una hora nun hospital por hipertensión |editor=El Mundo |fecha=7 d'abril de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref>
 
El 21 d'abril robló'l contratu que determinaría los so regresu a Boca Juniors, que la so conducción técnicatéunica atopábase al cargu de [[Héctor Rodolfo Veira]], contratando a [[Ben Johnson (atleta)|Ben Johnson]] como preparador físicu yá que precisaba ponese en forma. El so regresu produció'l 9 de xunetu, contra [[Club Atléticu Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]]. El 24 d'agostu xugó'l partíu nel que Boca ganó a Arxentinos Juniors por 4:2. Depués del mesmu foi sorteáu pa realizase'l control antidopaxe, que finalmente daría positivu<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/08/29/r-05001d.htm |títulu=Dio positivu'l control antidoping a Diego Maradona |editor=Clarín |fecha=28 d'agostu de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> pola presencia de benzoitilecgonina y metilecgonina, metabolitos de la cocaína.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/09/14/y-05601d.htm |títulu=La hestoria secreta del regresu de Maradona |editor=Clarín |fecha=14 de setiembre de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> Esto produció que la AFA impunxéra-y una suspensión en forma provisoria hasta que se conocieren les resultaos de la contraprueba, que tamién daría positiva.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/09/04/r-00201d.htm |títulu=La contraprueba confirmó'l doping de Maradona |editor=Clarín |fecha=4 de setiembre de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> Maradona realizara una denuncia policial nel mes de xunetu, por cuenta de unos supuestos llamaos telefónicos onde lo amenaciaben con asitia-y droga.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/10/30/r-00601b.htm |títulu=El llau escuru d'una vida a puru vértigu |editor=Clarín |fecha=30 d'ochobre de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> El xuez Claudio Bonadío comprobó estes amenaces, y tres un pidíu presentáu polos abogaos del xugador, dispunxo una midida de nun anovar obligando a la AFA a retirar la suspensión provisoria<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/09/10/r-06201d.htm |títulu=Un xuez ordenó nun anovar y Diego va poder xugar |editor=Clarín |fecha=10 de setiembre de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> hasta que se realizara una prueba d'ADN na orina analizada pa constatar que fuera del xugador. Esto dexó-y a Maradona siguir compitiendo, pero'l xuez dispunxo, amás, que tenía de faese en forma obligatoria un control antidopaxe 24 hores dempués de cada partíu. L'estudiu d'ADN nun pudo ser completáu, por cuenta de la pequeña cantidá de material xenético que s'atopó nes amueses qu'unviara la AFA a la institución encargada de faelo, el PRICAI (Primer Centru Arxentín de Inmunogenética).<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/1997/10/09/r-00402d.htm |títulu=L'ADN que nun foi |editor=Clarín |fecha=9 d'ochobre de 1997 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> Dada esta imposibilidá, cuando'l xuez Bonadío llevantara la midida de nun anovar contra la suspensión provisoria de la AFA, lo que finalmente nun asocedería antes del retiru del xugador, esta institución podía aplica-y la sanción correspondiente.<ref>La Llei Nᵘ24.819 nel so artículu 8ᵘ dispon una sanción de siquier dos años si'l xugador ye reincidente. {{Cita web |url=http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/40000-44999/43439/texact.htm |títulu=Ley de preservación de la llealtá y el xuegu llimpiu nel deporte |editor=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref>
 
A pesar d'atopase habilitáu pa xugar, nun partíu frente a [[Colo-Colo]] pola [[Supercopa Suramericana|Supercopa]] sufrió una mancadura que la caltendría n'inactividá mientres dellos díes. Volvería xugar recién el 25 d'ochobre de 1997, nel partíu que Boca Juniors ganó como visitante a [[Club Atléticu River Plate|River Plate]] por 2:1, siendo reemplazáu nel entetiempu por [[Juan Román Riquelme]]. Esi sería amás el so postreru partíu oficial, yá que anunció'l so retiru del fútbol profesional el mesmu día del so cumpleaños númberu 37, el 30 d'ochobre.
Llinia 233:
===Directivu de Boca Juniors===
 
Desempeñóse como vicepresidente de ''Conseyu de Fútbol'' de [[Club Atléticu Boca Juniors|Boca Juniors]]<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2005/06/23/deportes/d-05401.htm |títulu=El vice Diego |editor=Clarín |fecha=26 de xunu de 2005 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> dende xunu de 2005 hasta agostu de 2006.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2006/08/26/deportes/d-06601.htm |títulu=Maradona apostó fuerte: resolvió dise de Boca |editor=Clarín |fecha=26 d'agostu de 2006 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> Al ocupar el cargu, solicitó la designación d'[[Alfio Basile]] como entrenador, lo que significó un aciertu yá que so la so conducción técnicatéunica l'equipu consiguió dellos títulos nacionales ya internacionales. Tamién siguió xugando al fútbol en partíos benéficos, como'l ''Soccer Aid'' realizáu n'Inglaterra, y nuna nueva modalidá de [[fútbol sala]] llamada ''Showbol''.<ref>{{Cita web |url=http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=417951 |títulu=Les miraes siempres s'afiten nél |editor=ESPN Deportes |fecha=11 de marzu de 2006 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref>
 
El 28 de marzu de 2007 foi internáu nel ''Sanatoriu Güemes'',<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/03/29/deportes/d-05015.htm |títulu=Maradona tuvo una descompensación y internar otra vegada |editor=Clarín |fecha=29 de marzu de 2007 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> por cuenta d'escesos coles bébores alcohóliques. Diagnosticóse-y una hepatitis química, aguda y tóxica»,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/03/deportes/d-04801.htm |títulu=Maradona tien una hepatitis alcohólica |editor=Clarín |fecha=3 d'abril de 2007 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> polo que tuvo de permanecer internáu hasta'l 11 d'abril,<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/11/deportes/d-05706.htm |títulu=Maradona dexó'l sanatoriu |editor=Clarín |fecha=11 d'abril de 2007 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> cuando los médicos diéron-y l'alta. Dos díes depués tuvo una recaída y tuvo de ser treslladáu por una ambulancia al hospital ''Madre Teresa de Calcuta'' de la llocalidá d'[[Ezeiza]], y depués deriváu al ''Sanatoriu de los Arcos'' de la Ciudá de Buenos Aires.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/14/deportes/d-07801.htm |títulu=Maradona, en crisis y ensin diagnósticu claru |editor=Clarín |fecha=14 d'abril de 2007 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> Ellí permaneció hasta qu'el 21 d'abril decidió internase na clínica psiquiátrica ''Avril'',<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2007/04/22/deportes/d-07401.htm |títulu=Nun foi Cuba sinón Almagro |editor=Clarín |fecha=22 d'abril de 2007 |fechaacceso=27 d'avientu de 2009}}</ref> pa tratar la so adicción al alcohol. Tres más de dos semana de tratamientu, nes que llegaron a circular rumores de la so muerte,<ref>{{Cita web
Llinia 239:
 
=== Entrenador de la seleición arxentina (2008-2010) ===
[[Archivu:Maradona 2010-1.jpg|thumb|Maradona como direutor técnicutéunicu de la selección arxentina]]
N'ochobre de 2008, tres l'arrenunciu d'[[Alfio Basile]], Maradona foi presentáu como nuevu direutor técnicutéunicu de la [[Selección de fútbol d'Arxentina]] en conferencia de prensa, acompañáu de [[Carlos Bilardo]] como Coordinador de Seleiciones Nacionales.<ref name="selecciondt">{{Cita web |url=http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20081104/noticia_53572994037.html |títulu=Maradona, presentáu oficialmente |editor=El Mundo |fecha=4 de payares de 2008 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref>
 
El so debú produció'l 19 de payares de 2008 nel mesmu estadiu ([[Hampden Park]]), y ante el mesmu rival ([[Selección de fútbol d'Escocia|Escocia]]), al cual marcó-y el so primer tantu na seleición.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.com/deportes/articulo/html/fox795871.htm |títulu=Escocia vs. Arxentina, un amistosu a la solombra de Maradona |editor=Terra |fecha=18 de payares de 2008 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref> El partíu remató con un trunfu por 1-0, con gol de [[Maximiliano Rodríguez]].<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2008/11/19/um/m-01805944.htm |títulu=Ensin llucise, el ciclu de Maradona na Seleición arrincó con una victoria |editor=Clarin |fecha=19 de payares de 2008 |fechaacceso=26 d'avientu de 2009}}</ref>
Llinia 253:
2:0, con goles de [[Martín Demichelis]] y [[Martín Palermo]].<ref>{{Cita web |url=http://es.fifa.com/worldcup/matches/round%3D249722/match%3D300061455/index.html |títulu=Grecia - Arxentina |editor=FIFA |fechaacceso=25 de xunetu de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100626021151/http://es.fifa.com/worldcup/matches/round%3D249722/match%3D300061455/index.html |fechaarchivo=26 de xunu de 2010 }}</ref>
 
D'esta forma Arxentina clasificó a los octavos de final y tuvo d'enfrentar a {{sel|Méxicu}}. El trunfu por 3:1, con dos goles de [[Carlos Tévez]] y unu de Higuaín, dio-y el pase a los cuartos de final onde xugó frente {{sel|Alemaña}}.<ref>{{Cita web |url=http://es.fifa.com/worldcup/matches/round%3D249717/match%3D300061502/index.html |títulu=Arxentina - Méxicu |editor=FIFA |fechaacceso=25 de xunetu de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100630025042/http://es.fifa.com/worldcup/matches/round%3D249717/match%3D300061502/index.html |fechaarchivo=30 de xunu de 2010 }}</ref> Nesi partíu la seleición arxentina foi goliada por 4:0 y quedó esaniciada de la [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Copa del Mundu]].<ref>{{Cita web |url=http://es.fifa.com/worldcup/matches/round=249718/match=300061505/index.html |títulu=Arxentina - Alemaña |editor=FIFA |fechaacceso=25 de xunetu de 2010}}</ref> Esi foi'l postreru partíu que dirixó a la seleición arxentina, una y bones el [[27 de xunetu]] la AFA decidió nun anova-y el contratu porque Maradona nun aceptó los cambeos na conformanza del cuerpu técnicutéunicu que-y habíen propuestu.<ref>{{Cita web |url=http://www.telam.com.ar/vernota.php?tipu=N&idPub=193440&id=368262&dis=1&sec=1 |títulu=Grondona confirmó que Maradona enterar polos medios del fin del so ciclu |editor=Telam |fecha=27 de xunetu de 2010 |fechaacceso=27 de xunetu de 2010 |urlarchivo=https://archive.is/20120703133950/http://www.telam.com.ar/vernota.php?tipu=N&idPub=193440&id=368262&dis=1&sec=1 |fechaarchivo=3 de xunetu de 2012 }}</ref>
 
=== Al Wasl (2011-2012) ===
[[Archivu:Diego Maradona 2013 4.jpg|thumb|Maradona como técnicutéunicu del Al Wasl.]]
Tres numberosos rumores de ser DT de la [[selección de fútbol d'Ucraína]] o'l [[Aston Villa]], Maradona finalmente viaxó a los [[Emiratos Árabes Xuníos]], más precisamente a la ciudá de [[Dubái]], pa faese cargu de la conducción técnicatéunica del [[Al Wasl FC]].<ref>{{Cita web |url=http://www.espanol.rfi.fr/deportes/20110516-maradona-vase-dubai |títulu=Maradona dir a Dubái |editor=rfi |fecha=16 de mayu de 2011 |fechaacceso=16 de mayu de 2011}}</ref>
 
El contratu qu'amiesta a Diego Maradona mientres dos años como entrenador "''ta valuáu nunos 34,5 millones de dólares''", según informó'l club d'Emiratos Árabes Xuníos,<ref>{{Cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/436705/Deportes/Maradona-cobrara-O$S-34,5-millones-Dubai-.html |títulu=Maradona va cobrar O$S 34,5 millones en Dubai |editor=La Gaceta Tucumán |fecha=20 de mayu de 2011 |fechaacceso=20 de mayu de 2011}}</ref>
Llinia 272:
 
=== Al Fujairah (2017) ===
El 7 de mayu de 2017, Maradona foi confirmáu por una temporada como entrenador del club [[Al Fujairah Sport Club|Al Fujairah S. C.]] de la [[División 1 de EAU|Segunda División de los Emiratos Árabes]].<ref>{{cita web|url=http://www.tycsports.com/futbol/maradona-vuelve-dirixir|títulu=¡Maradona vuelve dirixir!|editorial=TyC Sports|fecha=7 de mayu de 2017|fechaacceso=28 d'avientu de 2017}}</ref> El 15 d'avientu, en ganando por 1:0 al [[Masafi Club]] y caltenese invictu, l'A los Fujairah quedó na primer posición na tabla de la lliga. Este foi l'onceavu alcuentru de Maradona como direutor técnicutéunicu del club árabe, de los cualos ganó siete, empató trés y perdió unu.<ref>{{cita web|url=https://www.diariopopular.com.ar/futbol/la-revolucion-maradona-volvio-ganar-el-fujairah-esta-un pasu-del ascensu-n333930|títulu=La Revolución de Maradona|editorial=''Diariu Popular''|fecha=15 d'avientu de 2017|fechaacceso=28 d'avientu de 2017}}</ref>
 
== Reconocencies y fanatismu ==
Llinia 375:
|}
 
=== Como direutor técnicutéunicu ===
{| style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" align="center" bgcolor="#f7f8ff" border="1" cellpadding="3" cellspacing="0"
|- style="color:black;" align="center" bgcolor="#DDDDDD"
Llinia 1352:
| periodu4 = [[2008]]-[[2010]]
| predecesor4 = [[Alfio Basile]]
| títulu4 = Direutor TécnicuTéunicu de la Seleición arxentina de fútbol socesor4 = [[Sergio Batista]]
}}