Diferencies ente revisiones de «Estilu arquiteutónicu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: local => llocal |
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica |
||
Llinia 14:
Dempués de qu'un estilu pasara de moda, de cutiu hubo recuperaciones, revivals y reinterpretaciones. Por casu, el [[clasicismu]] foi alicáu munches vegaes y atopó una nueva vida como [[neoclasicismu]]. Y cada vez que se restableció, l'estilu foi distintu. L'estilu misión española foi alicáu 100 años más tarde como'l [[revival misión]], que llueu se convirtió nel [[renacencia colonial español]].
== Historia del conceutu d'estilu arquiteutónicu ==
Llinia 22:
Semper, Wölfflin y Frankl, y más tarde Ackerman, que teníen antecedentes na hestoria de l'arquiteutura, contribuyeron a acuñar los términos románicu» y «góticu», primeramente pa describir estilos arquiteutónicos. Ente dambos estilos los cambeos yeren bien más claros y más fáciles de definir, ente otres coses porque l'estilu n'arquiteutura ye más bono de retrucar, siguiendo una serie de regles, que n'otres artes figuratives como la pintura. Por ello munchos términos aniciaos pa describir periodos arquiteutónicos de cutiu aplicáronse darréu a otres árees de les artes visuales, y depués más llargamente entá a la música, la lliteratura y la cultura xeneral.<ref>Gombrich, 129; Elsner, 104</ref>
Na arquiteutura los cambeos estilísticos de cutiu siguen, y son posibles, gracies al descubrimientu de nueves
Anque l'estilu taba bien establecíu como un componente central del analís históricu del arte, tres la Segunda Guerra Mundial pasara de moda cuando taben surdiendo otres formes de ver l'arte<ref>Kubler in Lang, p. 163.</ref> y una reacción en contra de la énfasis nel estilu taba en desenvolvimientu. Para [[Svetlana Alpers]], «la invocación normal d'estilu na hestoria del arte ye de fechu un asuntu deprimente»".<ref>"the normal invocation of style in art history is a depressing affair indeed". Alpers in Lang, p. 137.</ref> Y según [[James Elkins (historiador)|James Elkins]] «A finales del sieglu XX les crítiques estilístiques taben destinaes a amenorgar entá más los elementos hegelianos del conceutu mientres la retenian nuna forma que pudiera ser más fácilmente controlada».<ref>"In the later 20th century criticisms of style were aimed at further reducing the Hegelian elements of the concept while retaining it in a form that could be more easily controlled". Elkins, s. 2 (quoted); ver tamién Gombrich, p. 135-136.</ref>
|