Diferencies ente revisiones de «Montaxe»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: "les manos" => "les manes"
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
Llinia 5:
 
== Primeros esperimentos ==
[[Edwin S. Porter]] ye xeneralmente consideráu a ser el primer cineasta estauxunidense en poner la edición fílmica n'usu. Anque ye n'Inglaterra cola Escuela de Brighton, en manes de Smith quien fracciona una acciòn, esto ye, executa montaxe: ''Les aventures de Mary Jane''. Porter trabayó como un técnicutéunicu llétricu antes de xunise al llaboratoriu de cine de [[Thomas Alva Edison]] a finales de los 90. Les primeres películes de Thomas Edison (los cualos la compañía inventó una cámara de movimientos y un proyeutor) y otres fueron curtiumetraxes que fueron una toma llarga, estática y en picáu. El movimientu en tomar yera tou lo necesario pa prestar a un públicu, polo que les primeres películes, a cencielles amosaben actividá cotidiana, tales como'l movimientu del [[Tránsitu vehicular|tráficu]] nuna cai de la ciudá. Nun había hestoria nin edición. Cada película corría tal como yera filmada na cámara. Cuando l'estudiu cinematográficu de Edison buscaba amontar la duración de los sos curtiumetraxes, Edison consultó a Porter. Porter fixo una película innovadora, ''[[Life of an American Fireman]]'' en 1903. La película foi casi la primera en tener un argumentu, aición ya inclusive primer planu d'una mano activando una alarma de fueu.
 
Otres películes siguieron. L'avanzada película de Porter, ''[[Asaltu y robu d'un tren]]'' entá se caltién amosando n'academies de cine na actualidá como un exemplu de primeres ediciones fílmicas. Foi producida en 1903 y foi unes de los primeros exemplos d'una edición dinámico y lleno d'aición —axuntando les escenes rodaes en distintos momentos y llugares y pal impautu emocional nun ta disponible nun tiru llargu estáticu. Siendo unu de les primer películes con un guión (direutor fílmico, editor ya inxenieru), Porter tamién inventó y utilizó dalgunos de los sos bien primeros (anque primitives) efeutos especiales como doble esposición, miniatures y escenes cortaes.
Llinia 91:
== Bibliografía ==
 
*{{cita llibru |apellíu=Konigsberg |nome=Ira |título=Diccionariu técnicutéunicu Akal de cine editorial=Akal |ubicación=Madrid |añu=2004 |isbn=9788446019022 |ref=harv}}
*{{cita llibru |apellido=Martin |nome=Marcel |títulu=El llinguaxe del cine editorial=Gedisa|ubicación=Barcelona |añu=2008 |isbn=9788474323818 |ref=harv}}
 
Llinia 97:
* Aumont, Jacques, ''et al.'' (1985). ''Estética del cine: espaciu fílmico, montaxe, narración, llinguaxe'', Paidós, Barcelona.
* Gubern, Román (1993). ''Hestoria del cine'', Barcelona: Lumen, 2ª edición.
* Morales, Fernando (2013). ''Montaxe audiovisual: teoría, técnicatéunica y métodos de control'', Edit. UOC, Barcelona.
* Morales Morante, Luis Fernando (2001). ''Teoría y Práutica de la Edición de Videu'', Editorial Universidá de San Martín de Porres, Lima, Perú.
* Murch, Walter (2004). ''Nel momentu del ceguñu'', Edit. Ocho y Mediu, Colección: Farenheit.
* Reisz, Karel & Millar, Gavin (2003). ''TécnicaTéunica del Montaxe Cinematográficu''. Editorial Plot, Madrid. (Títulu orixinal: ''The technique of filme editing'').
* Sánchez-Biosca, Vicente (1993). ''El montaxe cinematográficu'', Edit. Paidós, 2ª edición.
* Sánchez, Rafael C. (2004). ''Montaxe cinematográficu, arte de movimientu'', Llarpiar. Buenos Aires.