Diferencies ente revisiones de «Últimu teorema de Fermat»

Contenido eliminado Contenido añadido
m igües estándares
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
Llinia 25:
=== Pierre de Fermat ===
 
El primer matemáticu que consiguió avanzar sobre esti teorema foi'l mesmu Fermat, que demostró'l casu ''n''=4 usando la técnicatéunica del [[descensu infinitu]], una variante del [[inducción matemática|principiu d'inducción]].
 
=== Leonhard Euler ===
Llinia 74:
=== Andrew Wiles ===
 
Nel añu [[1995]] el matemáticu [[Andrew Wiles]], nun artículu de 98 páxines publicáu en ''Annals of mathematics'', demostró'l casu semiestable del [[Teorema de Taniyama-Shimura]], enantes una conxetura, que engarza les formes modulares y les curves elíptiques. D'esti trabayu, combináu con idees de Frey y col [[Teorema de Ribet]], esprender la demostración del Postreru Teorema de Fermat.<ref>{{cita publicación| autor = Wiles, Andrew; Taylor, Richard| títulu = Modular elliptic curves and Fermat last theorem.| añu = 1995| publicación = Annals of Mathematics| volume = 3| númberu = 141| id = p. 443-551| url = http://math.stanford.edu/~lekheng/flt/wiles.pdf}}</ref> Anque una versión anterior (non publicar) del trabayu de Wiles contenía un error, este pudo ser correxíu na versión publicada, que consta de dos artículos, el segundu en collaboración col matemáticu [[Richard Lawrence Taylor|Richard Taylor]]. Nestos trabayos per primer vegada establécense resultancies de modularidad a partir de modularidad residual, polo cual les resultancies del tipu de los probaos por Wiles y Taylor son denominaos "Teoremas de Llevantamientu Modular". Na actualidá resultaos d'esti tipu, muncho más xenerales y poderosos, fueron probaos por dellos matemáticos: amás de xeneralizaciones probaes por Wiles en collaboración con C. Skinner y de Taylor en collaboración con M. Harris, los más xenerales na actualidá deber a [[Mark Kisin]]. Nel trabayu de 1995 de Wiles abrióse una nueva vía, práuticamente una nueva área: la de la modularidad. Con estes técniquestéuniques, de les qu'esti trabayu foi pioneru, resolviéronse más apocayá otres importantes conxetures, como la [[Conxetura de Ferruche|Conxetura de Serre]] y la de Sato-Tate. Curiosamente, el resolución de los primeros casos de la Conxetura de Serre (trabayos de Khare, Wintenberger y Dieulefait), como reparara'l mesmu Serre al formular la conxetura, dexa una nueva demostración del Postreru Teorema de Fermat.<ref>«Nueva demostración del postreru teorema de Fermat.» ''Revista Matematicalia'' [http://www.matematicalia.net/index.php?option=com_content&task=view&id=22&Itemid=58]</ref>
 
Los trabayos de Wiles polo tanto tienen una importancia que tesciende llargamente la so aplicación al Postreru Teorema de Fermat: considérense centrales na Xeometría Aritmética moderna y espérase que sigan xugando un rol vital na demostración de resultancies de modularidad que s'enmarquen nel [[Programa de Langlands]].