Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1962»

Contenido eliminado Contenido añadido
m selección local => seleición local
m iguo parámetros de plantía
Llinia 41:
 
[[Archivu:1962 world cup.png|miniaturadeimagen|250px|Mapa según les resultaos de 1962.]]
La '''VII [[Copa Mundial de Fútbol]]''' foi desenvuelta en [[Chile]] ente'l [[30 de mayu]] y el [[17 de xunu]] de [[1962]].<ref name="ArticuloFIFA">{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldcup/archive/edition=21/overview.html|títulu=Copa Mundial de la FIFA Chile 1962|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2011|autor=[[FIFA|Federación Internacional de Fútbol Asociao]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100430030718/http://es.fifa.com/worldcup/archive/edition%3D21/overview.html|fechaarchivo=30 d'abril de 2010}}</ref>
 
Tres la [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|edición de 1950]], el principal campeonatu de [[fútbol]] internacional tornó a [[América]], siguiendo una rotativa con [[Europa]] que sería perpetuada hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|1998]]. Chile foi escoyíu como sede en 1956 y l'organización superó diverses dificultaes, principalmente al respective de la infraestructura necesaria, lo qu'amenació en delles oportunidaes la realización del tornéu, cuantimás tres l'escurrimientu del [[terremotu de Valdivia de 1960]] —el más potente rexistráu instrumentalmente na [[Historia universal|hestoria de la humanidá]]— qu'afectó al [[Zona sur de Chile|territoriu sur del país]]. L'eventu foi realizáu en cuatro sedes, la segunda menor cantidá na so hestoria:<ref group=n>Tres la [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|edición de 1930]], con trés sedes.</ref> [[Arica]], [[Rancagua]], [[Santiago de Chile|Santiago]] y [[Viña del Mar]].
 
Nel ámbitu deportivu, foi la edición más [[Violencia|violenta]] de la hestoria, resaltando partíos como la ''[[Batalla de Santiago (fútbol)|batalla de Santiago]]'', ente la [[selección de fútbol de Chile|seleición llocal]] y [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]], o l'alcuentru ente la [[Selección de fútbol de la Xunión Soviética|Xunión Soviética]] y [[Selección de fútbol de Yugoslavia|Yugoslavia]].<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/mundu/noticies/2012/06/120601_futbol_chile_mundial_italia_batalla_jg.shtml |títulu=Cumplir 50 años de "La Batalla de Santiago" |fechaaccesofechaaccesu=8 de marzu de 2017 |apellíu=Bianchi |nombre=Felipe |fecha=2 de xunu de 2012 |formatu= |obra= |editorial=BBC |ubicación=Londres |idioma= |cita= }}</ref> Tamién surdieron momentos calidable deportiva, como l'únicu [[gol olímpicu]] anotáu en dalgún Mundial, a cargu del [[Selección de fútbol de Colombia|colombianu]] [[Marcu Coll]] nel partíu ante la Xunión Soviética, o les habilidaes del [[brasil]]eño [[Garrincha]], quien foi la principal figura del tornéu mientres el so compatriota [[Pelé]] taba mancáu. La final foi apostada nel [[Estadiu Nacional de Chile]], onde [[Selección de fútbol de Brasil|Brasil]] consiguió'l so segundu títulu mundial al ganar a [[Selección de fútbol de Checoslovaquia|Checoslovaquia]] por 3:1. Los locales llograron el tercer puestu al vencer a Yugoslavia, siendo'l meyor resultáu del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]] na so hestoria.<ref>http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-3618.html</ref>
 
El certame tuvo per primer vegada un [[Balones de la Copa Mundial de Fútbol|balón con forma esférica regular]]: ''[[Crack (balón)|Crack]]'', l'usu de la [[diferencia de goles]] pa definir los puestos nos grupos, una [[Cantar oficial de la Copa Mundial de la FIFA|cantar]]: «[[El rock del Mundial]]» de la banda local [[Los Ramblers]], según un impautu destacáu na naciente [[Historia de la televisión en Chile|televisión chilena]], una y bones los trés canales esistentes —[[Chilevisión|Canal 9]], [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] y [[UCV Televisión]]— realizaron grandes inversiones p'adquirir equipos móviles y emitir dellos partíos en direutu, xuntu con ameyorar la calidá de les sos tresmisiones y masificar dichu mediu de comunicación.<ref>https://www.eldefinido.cl/actualidad/mundo/2483/Asi_evolucionaron__les pelotes_del mundial</ref><ref>{{cita web |url=http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-9934.html |títulu=Historia de la televisión chilena ente 1959 y 1973 |autor=María de la Luz Hurtado |fechaaccesofechaaccesu=19 d'abril de 2017}}</ref>
 
== Eleición ==
Llinia 55:
Chile inscribió la so candidatura en [[1954]], al igual qu'Arxentina y [[Alemaña Federal]], que darréu arrenunciaría. El comité de la [[Federación de Fútbol de Chile]], liderada por [[Carlos Dittborn]] y [[Juan Pintu Durán]], percorrió diversos países convenciendo a les distintes asociaciones de fútbol la capacidá del país pa entamar el tornéu en comparanza a la cimera [[Deporte n'Arxentina|infraestructura deportiva d'Arxentina]].{{cita riquida}}
 
El 10 de xunu de [[1956]] axuntóse'l Congresu de la [[FIFA]] na ciudá de [[Lisboa]], [[Portugal]], pa definir la sede de la Copa Mundial de 1962. Esi día, [[Raúl Colombo]], representante de la candidatura arxentina terminó'l so discursu cola frase ''«Podemos faer el mundial mañana mesmu. Tener tou».'' A otru día, Dittborn presentó cuatro argumentu que sosteníen la candidatura chilena: continuidá na asistencia a torneos y congresos entamaos pola FIFA, clima deportivu, tolerancia de credo y raza, según estabilidá política ya institucional del país. Amás Dittborn invocó l'artículu 2 de los estatutos de la FIFA qu'imponíen a la copa Jules Rimet una función de fomentu del fútbol nos países pocu desenvueltos. De siguío realizóse la votación: Chile foi electu con 32 votos a favor, ente qu'Arxentina recibió 11 votos y 13 miembros votaron en blancu.<ref>{{cita web|url=http://de.fifa.com/mm/document/fifafacts/mencompwc/51/97/81/fs-201_13a_fwc-host-announcement.pdf|autor=Federación Internacional de Fútbol Asociao|títulu=FIFA World Cup™ Host Announcement Decision|fecha=23 de marzu de 2010|formatu=PDF|fechaaccesofechaaccesu=10 de xineru de 2011}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.mer.cl/Pages/NewsDetail.aspx?dt=01-06-2012%200:00:00&BodyID=4&PaginaId=8|autor=El Mercuriu|títulu=L'informe de Dittborn que detalla como Chile llogró'l Mundial del 62|fecha=1 de xunu de 2012|formatu=Flax|fechaaccesofechaaccesu=6 de xunu de 2012}}</ref>
 
Dientro de los mitos surdíos a partir d'esa xunta caben destacar dos: El primeru ye que Dittborn dio'l so discursu n'español, inglés y francés. Dittborn, fíu de diplomáticu, efeutivamente falaba dellos idiomes, sicasí'l mesmu reconoció dar el so discursu solu n'inglés. Tamién, la frase supuestamente pronunciada al rematar la so esposición ''«Porque nun tenemos nada, queremos faelo tou»'', y qu'apaez nel tableru marcador del estadiu de Arica que lleva'l so nome. Esta frase tien el so orixe nel títulu d'una entrevista fecha a Dittborn pol periódicu ''El Mercuriu''.<ref>Hestories Secretes del Fútbol Chileno. [[Juan Cristóbal Guarello]] y [[Luis Urrutia O'Nell]]. Ediciones B. ISBN 978-956-304-009-8 </ref>
Llinia 154:
 
=== Agospiamientos ===
Los llugares escoyíos per cada equipu pa la so concentración y agospiamientu fueron:<ref>{{cita web|año = 1962|url = http://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0037195.pdf|títulu = Quien ye quien : Campeonatu Mundial de Fútbol = Who´s who World Football Championship|editor = El Diariu Ilustráu|fechaaccesofechaaccesu = 2009}}</ref>
{| align=center cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #EBF5FF; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=97%
|- bgcolor=#006699 style="color:white;"