Diferencies ente revisiones de «Primeros reinos de taifas»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pág." -"págs." +"páx." +"páxs."
m iguo plurales
Llinia 9:
Nel fonderada topaben problemes bien fondos. Per una parte, les lluches pol tronu califal nun faíen sinón reproducir les lluches internes que siempres afararen l'emiratu y el califatu por causes raciales: árabes, bereberes arabizados y nuevos, muladíes o eslavos, que taben constituyíos primeramente por esclavos llibres d'orixe centroeuropéu o del norte peninsular y consiguío puestos importantes na alministración. Tamién influyíen la mayor o menor presencia de población mozárabe, l'enfotu d'autonomía de les árees con mayores recursos económicos y la agobiante presión fiscal necesaria pa financiar el costu de los esfuercios bélicos.
 
Primeramente constituyéronse más de venti pequeños estaos o taifas autónomes dirixíos por caudiellos locales procedentes d'una familia que se perpetuó a lo llargo del [[sieglu XI]] nuna dinastía reinante. Asina ocupen el poder cles de l'antigua aristocracia árabe en Valencia ([[Dinastía Amirí|amiríes]] (descendientes de d'[[Almanzor]]) y Zaragoza ([[tuyibí]]es y [[hudí]]es). Na zona occidental facer col poder tribus bereberes bien arabizadas, que formaben parte de la población andalusí dende la conquista de [[Táriq ibn Ziyad|Tariq]] a empiezos del [[sieglu VIII]]: los [[Dinastía Aftasí|aftasíes]] en Badayoz, [[birzalí]]es en [[Carmona]], [[zirí]]es en Granada, [[Hammudíes|hamudíes]] n'[[taifa d'Alxecires|Alxecires]] y [[taifa de Málaga|Málaga]] y [[abadí]]es en [[Sevilla]]. Col pasu de los años, les taifas de [[taifa de Sevilla|Sevilla]] (que conquistara toles pequeñes taifas de l'Andalucía occidental y Murcia na parte de la oriental), [[taifa de Badayoz|Badayoz]], [[taifa de Toledo|Toledo]] y [[Taifa de Zaragoza|Zaragoza]], constituyiríen les potencies islámiques peninsulares.
 
Polo xeneral, les taifas más poderoses fueron absorbiendo col tiempu a les más pequeñes. Asina, la taifa de Sevilla, conquistó y anexonó a les más pequeñes d'[[Taifa d'Arcos|Arcos]], [[Taifa de Santa María del Algarve|Algarve]], [[Taifa d'Alxecires|Alxecires]], [[Taifa de Morón|Morón]], [[Taifa de Ronda|Ronda]], [[Taifa de Carmona|Carmona]], [[Taifa d'Huelva|Huelva]], [[Taifa de Mértola|Mértola]], [[Taifa de Borrina|Borrina]] y [[Taifa de Xibles|Xibles]], estes postreres, asitiaes al sur del actual [[Portugal]], naguaes tamién pola taifa de Badayoz. Per otru llau, na antigua Marca Cimera del califatu, los hudíes de Zaragoza axuntaron un conglomeráu que n'ocasiones se segregaron como taifas independientes, formáu por [[Tudela]], [[Taifa de Calatayud|Calatayud]], [[Huesca]], [[Taifa de Lleida|Lleida]] o [[Taifa de Tortosa|Tortosa]], llegando escontra [[1080]] a ocupar el territoriu peninsular de la poderosa [[taifa de Denia]] (que consiguió conquistar les [[Baleares]] y [[Cerdeña]] y axuntó una flota de guerra de cientu venti naves) y faer vasalla a la rica pero desarimada [[Taifa de Valencia]]. Sicasí, nesta zona, y gracies a el so arteru manexu de la diplomacia, llograron sobrevivir dinastíes independientes na [[taifa de Albarracín]] y la [[taifa de Alpuente]].
 
Mientres l'apoxéu de los reinos de taifas del [[sieglu XI]] los sos reyezuelos intentaron reproducir les estructures del califatu omeya a una escala menor. Pa ello compitieron ente sigo non solo militarmente sinón tamién procuraron amosar la so rellumanza intelectual. Pa ello, trataron d'arrodiase de los más prestixosos [[poeta|poetes]]s, [[científicu|científicos]] y [[artista]]s. Paradójicamente, el periodu de taifas foi de la mesma el del máximu apoxéu de la cultura andalusí, y nesti sieglu les sos creaciones intelectuales adopten calteres propios ya independientes del islam oriental. Naz nesti sieglu una filosofía n'A el-Ándalus con una particular idiosincrasia, progresen les [[matemática]]s y la l'[[astronomía]], floria la [[Poesía árabe nos reinos de taifas|poesía]] y l'arquiteutura desenvuelve un estilu manierista que va influyir darréu nel arte magrebino d'[[arte almorávide|almorávides]] y [[arte almohade|almohades]].
 
Sicasí, la disgregación del califatu en múltiples taifas, que podíen subdividise o concentrase col pasu del tiempu, fixo evidente que namái un poder político centralizáu y unificáu podía aguantar la meyora de los reinos cristianos del norte. Al escarecer de les tropes necesaries, les taifas contrataben [[mercenariu|mercenarios]] pa lluchar contra los sos vecinos o pa oponese a los reinos cristianos del norte. Inclusive guerreros cristianos, como'l mesmu [[Cid Campeador]], sirvieron a reis musulmanes, lluchando inclusive contra otros reis cristianos. Sicasí, esto nun foi abondu y los reinos cristianos aprovecharíen la división musulmana y la debilidá de cada taifa individual pa someteles. De primeres el sometimientu yera namái económicu, forzando a les taifas a pagar un tributu añal, les ''[[paries (tributu)|paries]]'', a los monarques cristianos.