Diferencies ente revisiones de «Cáncanu de pulmón»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: técnica => téunica
m iguo parámetros de plantía
Llinia 17:
El '''cáncer de pulmón''' ye un conxuntu d'[[enfermedá|enfermedaes]] resultantes de la crecedera malina de [[célula|célules]] del [[tracto respiratoriu]]sobremanera del [[Texíu (bioloxía)|texíu]] [[pulmones|pulmonar]], y unu de los tipos de [[cáncer]] más frecuentes a nivel mundial.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/lungcancer.html |títulu= Cáncer de pulmón |fechaacceso=4 de xunu de 2010 |autor= por MedlinePlus |añu= 2010|mes= mayu |obra= Enciclopedia médica n'español}}</ref> El cáncer de pulmón suel aniciase a partir de [[célula epitelial|célules epiteliales]], y puede derivar en [[metástasis]] ya infiltración a otros texíos del cuerpu. Escluyir del cáncer de pulmón aquelles [[neoplasia|neoplasies]] que faen metástasis nel pulmón provenientes de [[tumor]]es d'otres partes del cuerpu.<ref>{{cita llibru |apellíos=
Aries
|nombre= Jaime |títulotítulu=
Enfermería médicu-quirúrxica, Volume 1
|url=http://books.google.co.ve/books?id=Oo9mSTz6lowC
Llinia 31:
</ref> y, en casos selectos, terapia fotodinámica.<ref name=fotodin>Terapia fotodinámica y carcinoma non microcítico:
* {{Cita publicación |autor= Donna Y. Maziak |coautor= Barbara R. Markman |autor2= Jean A. MacKay |autor3= William K. Evans |añu= 2004 |títulu= Photodynamic therapy in nonsmall cell lung cancer: a systematic review |url= http://ats.ctsnetjournals.org/cgi/content/full/77/4/1484 |publicación= Ann Thorac Surg |volume= 77 |páxines= 1484-1491 |idioma= inglés |fechaacceso= 30 d'agostu de 2010 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20091018165249/http://ats.ctsnetjournals.org/cgi/content/full/77/4/1484 |fechaarchivo= 18 d'ochobre de 2009 }}
* {{Cita publicación |autor= Caviedes S., Iván y col. |añu= 2003 |títulotítulu= Terapia fotodinámica: aplicación en dos pacientes con metástasis endobronquiales de adenocarcinoma extrapulmonar |url= http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0717-73482003000100008&lng=ye&nrm=iso |publicación= Rev chil enferm respir |volume= 19 |númberu= 1 |páxines= 38-42 |issn= 0717-7348 |doi= 10.4067/S0717-73482003000100008 |fechaacceso= 30 d'agostu de 2010 }}
* {{Cita publicación |autor= Lam S, Kostashuk Y C, Coy Y P y col. |añu= 1987 |títulu= A randomized comparative study of the safety and efficacy of photodynamic therapy using Photofrin II combined with palliative radiotherapy versus palliative radiotherapy alone in patients with inoperable obstructive non-small cell bronchogenic carcinoma |publicación= Photochem and Photobiol |volume= 47 |númberu= 1 |páxines= 893-897|pmid= 2450381 |fechaacceso=30 d'agostu de 2010}}</ref>
 
La causa más común de cáncer de pulmón ye'l [[tabaquismu]],<ref name="Merck">{{Cita web |títulotítulu=Lung Carcinoma: Tumors of the Lungs |editorial= Merck Manual Professional Edition, Online edition |url=http://www.merck.com/mmpe/sec05/ch062/ch062b.html#sec05-ch062-ch062b-1380a |fechaacceso=16 de xineru de 2010 }}</ref> siendo'l 95&nbsp;% de pacientes con cáncer de pulmón, fumadores y exfumadores. Nes persones non [[fumador]]as, l'apaición del cáncer de pulmón ye resultáu d'una combinación de [[xenética|factores xenéticos]],<ref name="Gorlova">{{Cita publicación |apellido=Gorlova |nome=OY | coautores=Weng SF, Zhang Y et al. |títulu=Aggregation of cancer among relatives of never-smoking lung cancer patients | revista= International Journal of Cancer |volume= 121 |númberu= 1 |páxines= 111-118 |fecha=xunetu de 2007 | pmid =17304511 }}</ref><ref name="Hackshaw">{{Cita publicación |apellido=Hackshaw |nome=AK | coautores=Law MR, Wald NJ |títulu=The accumulated evidence on lung cancer and environmental tobacco smoke | revista=[[British Medical Journal]] |volume=315 |númberu=7114 |páxines=980-988 |fecha=ochobre de 1997 |url=http://www.bmj.com/cgi/content/full/315/7114/980 | pmid =9365295 |fechaacceso=10 d'agostu de 2007 }}</ref> esposición al gas [[radón]],<ref name="Catelinois" /> [[asbesto]],<ref name="O'Reilly" /> y [[contaminación atmosférica]],<ref name="Kabir">{{Cita publicación |apellido= Kabir |nome= Z | coautores= Bennett K, Clancy L |títulu= Lung cancer and urban air-pollution in dublin: a envernada association? | revista= Irish Medical Journal |volume= 100 |númberu= 2 |páxines= 367-369 |fecha=febreru de 2007 | pmid =17432813 }}</ref><ref name="Coyle">{{Cita publicación |apellido= Coyle |nome= YM | coautores= Minahjuddin AT, Hynan LS, Minna JD |títulu= An ecological study of the association of metal air pollutants with lung cancer incidence in Texas. | revista= Journal of Thoracic Oncology |volume= 1 |númberu= 7 |páxines= 654-661 |fecha=setiembre de 2006 | pmid =17409932 }}</ref><ref name="Chiu">{{Cita publicación |apellido= Chiu |nome= HF | coautores= Cheng MH, Tsai SS et al. |títulu= Outdoor air pollution and female lung cancer in Taiwán. | revista= Inhalation Toxicology |volume= 18 |númberu= 13 |páxines= 1025-1031 |fecha=avientu de 2006 | pmid =16966302 }}</ref> incluyendo [[fumador pasivu|fumu secundario (fumadores pasivos)]].<ref>[http://www.surgeongeneral.gov/library/secondhandsmoke/ O.S. Department of Health and Human Services. "The Health Consequences of Involuntary Exposure to Tobacco Smoke: A Report of the Surgeon Xeneral", 2006].</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070623184333/http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/vol83/volume83.pdf WHO International Agency for Research on Cancer "Tobacco Smoke and Involuntary Smoking" IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans, Vol. 83, 2002].</ref>
 
El diagnósticu tempranu del cáncer de pulmón ye'l principal condicionante pal ésitu nel so tratamientu. N'estadios tempranos, el cáncer de pulmón puede, n'alredor del 20% de los casos,<ref>{{Cita web |url= http://www.vivirmejor.es/es/oncologia-mélica/noticia/v/109/actualidá/solo-el-20-de-los-canceres-de-pulmon-pueden operase-01594.html |títulu= Namái'l 20% de los cánceres de pulmón pueden operase |fechaacceso=10 de xunetu de 2009 |fecha=ochobre, 2007 |editor= vivirmejor.es}}</ref> ser tratáu por aciu reseición quirúrxica con ésitu de sanamientu.<ref>{{Cita web |url= http://www.elmundo.es/alcuentros/invitaos/2004/02/964/ |títulu= ¿Qué porcentaxe de casos de cáncer de pulmón cúrase? |fechaacceso=10 de xunetu de 2009 |autor= Pilar Garrido |fecha=febreru, 2004 |editor= [[El Mundo (España)|El Mundo del Sieglu XXI]]}}</ref> Sicasí, por cuenta de la so roxura y a la dificultá pa la so detección precoz, na mayoría de los casos de diagnósticu onde yá asocede [[metástasis]]; el cáncer de pulmón presenta, xuntu col [[cáncer de fégadu]], [[cáncer de páncrees|páncrees]] y [[cáncer d'esófagu|esófagu]] los peores pronósticos, con una esperanza de vida promedio d'aprosimao 8 meses.<ref name=katzung />
Llinia 47:
|capítulu= Principales neoplasias: Pulmón, mama, cérvix, colon, estómagu, próstata, leucemies, linfomes y epiteliomas. Epidemioloxía, factores de riesgu y prevención
|cita= Vease páxina 174.
}}</ref> Ye la primer causa de mortalidá per cáncer nel varón y la tercera, dempués del de [[cáncer de colon|colon]] y [[cáncer de mama|mama]], na muyer,<ref name="WHO2">{{Cita web |apellido=OMS |enlaceautor=Organización Mundial de la Salú |títulu=Deaths by cause, sex and mortality stratum |editorial=World Health Organization |fecha=2004 |url=http://www.who.int/whr/2004/annex/topic/en/annex_2_en.pdf |formatu= PDF |fechaacceso=1 de xunu de 2007 }}</ref><ref name="NLCP">{{Cita web |títulotítulu=Lung Cancer Facts (Women) |editorial= National Lung Cancer Partnership |fecha=2006 |url=http://www.nationallungcancerpartnership.org/page.cfm?l=factsWomen |fechaacceso=26 de mayu de 2007 }}</ref> causando más d'un millón de muertes cada añu nel mundu.<ref name="WHO">{{Cita web |apellido=OMS |enlaceautor=Organización Mundial de la Salú |títulu=Cancer |editorial=[[Organización Mundial de la Salú]] |fecha=febreru de 2006 |url=http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/en/ |fechaacceso=25 de xunu de 2007 }}</ref> Nel [[Reinu Xuníu]] ([[2004]]) y nos [[Estaos Xuníos]] ([[2006]]) representa la primer causa de muerte por cáncer en muyeres y homes. N'[[España]] son diagnosticaos añalmente unos 20.000 casos, lo que representa'l 18,4% de los tumores ente los homes (18.000 casos) y el 3,2% ente les muyeres (2.000 casos).<ref name=todocancer /> A pesar de la dificultá p'atopar estadístiques consistentes ente los distintos países d'[[Iberoamérica]] y el Caribe, la supervivencia global foi aumentando,<ref name=todocancer>{{Cita web |url= http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Canceres+por+locallizaciones/Cancer+de+Pulmon/El+cancer+de+pulmon+en+cifres.htm |títulu= El cancer de pulmón en cifres, AECC |fechaacceso=10 de xunetu de 2009 |fecha=xunetu, 2007 |editor= Asociación Española Contra'l Cáncer }}</ref> especialmente en pacientes en tratamientu regular con quimioterapia.<ref>{{Cita web |url= http://www.scielo.org.ve/pdf/rvo/v22n1/art10.pdf |títulotítulu= Supervivencia de pacientes con cáncer de pulmón de célula non pequeña |fechaacceso=24 d'avientu de 2010 |autor= Cardona AF y col |fecha=xunetu, 2007 |editor= ''Rev Venez Oncol'' 2010;'''22'''(1):66-83}}</ref>
 
== Historia ==
Llinia 99:
Senra Varela
|nome= Avellino
|títulotítulu= Comentario hipocráticos sobre cultura y saber médicu |url=http://books.google.co.ve/books?id=kHu8mBuuhtUC
|añu=2005
Llinia 134:
La gran mayoría de los tipos de cáncer de pulmón son [[carcinoma|carcinomes]], esto ye, tumores malinos que nacen de célules epiteliales. Hai dos formes de carcinoma pulmonar, categorizados pol tamañu y apariencia de les célules malines vistes [[histopatología|histopatológicamente]] so un [[microscopiu]]: los tumores de ''célules non-pequeñes'' (80,4%) y los de ''célules pequeñes'' (16,8%).<ref name="Travis">{{Cita publicación |apellido=Travis |nome=WD | coautores=Travis LB, Devesa SS |títulu=Lung cancer | revista=Cancer |volume=75 |númberu=Suppl. 1 |páxines=191-202 |fecha=xineru de 1995| pmid =8000996}}</ref> Esta clasificación ta basada en criterios [[histoloxía|histolóxicos]] y tien importantes implicaciones pal tratamientu y el pronósticu de la enfermedá.<ref>{{Cita web
|url= http://www.cdc.gov/spanish/cancer/lung/basic_info/diagnosis_treatment.htm
|títulotítulu= Importancia de la clasificación histolóxica pal tratamientu y siguimientu del cáncer de pulmón
|fechaacceso=7 d'ochobre de 2009
|autor= Centro pal Control y la Prevención d'Enfermedad Prevención y Control del Cáncer
}}</ref><ref name=ncinst>{{Cita web |url=http://www.cancer.gov/espanol/pdq/tratamientu/pulmon-celulas-non-pequeñas/HealthProfessional/page3 |títulotítulu= Clasificación celular del cáncer de pulmón de célules non pequeñes |fechaacceso=22 de xunetu de 2010 |autor= [[Institutu Nacional del Cáncer]] |añu= 2008|mes= febreru}}</ref> Con un microscopiu llógrase estremar en clases principales: los adenocarcinomas, los carcinomes de célules escamoses, los carcinomes de célules grandes y de célules pequeñes. Esisten amás los carcinomes bronquioalveolares y delles formes mistes.
 
=== Cáncer pulmonar de célules non-pequeñes (NSCLC) ===
Llinia 189:
| coautores = Buja, Maximiliam; Krueger, Gerhard
|editorial= Elsevier
|títulotítulu= Anatomía patolóxica |añu=
2006
|isbn= 9788445815632
Llinia 221:
|editorial= [[Elsevier]], España |isbn=
8481746274
|páxina=823}}</ref><ref>{{Cita web |títulotítulu=Commonly diagnosed cancers worldwide |editorial=Cancer Research UK |fecha=Apr 2005 |url=http://info.cancerresearchuk.org/cancerstats/geographic/world/commoncancers/ |fechaacceso=11 de xineru de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080110233828/http://info.cancerresearchuk.org/cancerstats/geographic/world/commoncancers/ |fechaarchivo=10 de xineru de 2008 }}</ref> El segmentu poblacional más afeutáu son aquellos mayores de 50 años d'edá que tienen antecedentes de [[tabaquismu]]. La incidencia de cáncer de pulmón per país tien una correlación inversa cola esposición a la [[lluz solar]] o [[rayos ultravioleta]], suxuriendo que la insuficiente [[Radiación|irradiación]] de [[Radiación ultravioleta|lluz ultravioleta B]], lo que trai a una [[defectu de vitamina D]], pudiera contribuyir cola incidencia del cáncer de pulmón.<ref>{{Cita publicación |apellido=Mohr |nome=SB | coautores=Garland CF, Gorham ED et al. |títulu=Could ultraviolet B irradiance and vitamin D be associated with lower incidence rates of lung cancer? | revista=Journal of Epidemiology and Community Health |volume=62 |númberu=1 |páxines=69-74 |añu=2008 | pmid=18079336 |doi=10.1136/jech.2006.052571 }}</ref>
 
=== Frecuencia ===
El cáncer de [[Pulmones|pulmón]] o carcinoma broncogénico representa más del 90% de los tumores pulmonares.<ref name=manualmerck>{{Cita web |url= http://www.msd.com.mx/assets/hcp/biblioteca/manual_merck/content_mmerck/MM_06_81.htm |títulotítulu= Tumores pulmonares |fechaacceso=6 d'agostu de 2010 |autor= Manual Merck d'Información Médica pal Llar |añu= 2005-2008}}</ref> D'esti 90%, el 93% correspuende al cáncer de pulmón primariu y un 4% formar tumores secundarios o [[metástasis|metastásicos]]. El 2% correspuende al [[adenoma bronquial]] y el 1% son [[tumor]]es benignos. El términu broncogénico aplicar a la mayoría de los cánceres de pulmón pero ye daqué erróneu yá que implica un orixe bronquial pa toos ellos, a pesar de que los adenocarcinomas, que son periféricos, son más frecuentemente d'orixe bronquiolar. La rellación col tabaquismu ye tal que la incidencia de muerte por cáncer de pulmón ye 46, 95, 108, 229 y 264 por cada 100.000 habitantes ente los que fumen media caxa, media - 1 caxa, 1 - 2 caxes, 2 caxes y más de 2 caxes diaries, respeutivamente.
 
=== Mortalidá ===
Llinia 267:
|nome= Alan
|coautor= James Lowe
|títulotítulu= Anatomía patolóxica |edición=2da |url=http://books.google.es/books?id=zg9DdX1X1IoC&source=gbs_navlinks_s
Llinia 276:
 
=== Aumentu de la incidencia ===
El númberu de casos foi n'aumentu dende principios del [[sieglu XX]], doblándose cada 15 años. La [[incidencia]] aumentó cerca de 20 vegaes ente [[1940]] y 1970. A principios del sieglu XX, considerábase que la mayor parte de los tumores pulmonares yeren metastásicos, y que'l cáncer primitivu yera raru. El cáncer de pulmón ye menos común en países en víes de desenvolvimientu,<ref>{{Cita web |títulotítulu=Gender in lung cancer and smoking research |editorial=[[Organización Mundial de la Salú]] |fecha=2004 |url=http://www.who.int/gender/documents/en/lungcancerlow.pdf |formatu=PDF |fechaacceso=26 de mayu de 2007 }}</ref> sicasí, espérase que la incidencia aumente notablemente nos siguientes años nesos países,<ref>Toh CK. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19107445 The changing epidemiology of lung cancer] (n'inglés). ''Methods Mol Biol''. 2009;'''472''':397-411. PMID 19107445</ref> especialmente en [[República Popular China|China]]<ref>{{Cita publicación |apellido=Liu |nome=BQ | coautor=Peto R, Chen ZM et al. |títulu=Emerging tobacco hazards in China: 1. Retrospective proportional mortality study of one million deaths | revista=British Medical Journal |volume=317 |númberu=7170 |páxines=1411-1422 |fecha=payares de 1998 |url=http://www.bmj.com/cgi/content/full/317/7170/1411 | pmid=9822393 |fechaacceso=27 de setiembre de 2007 }}</ref> y la [[India]].<ref>{{Cita publicación |apellido=Behera |nome=D | coautores=Balamugesh T |títulu=Lung cancer in India | revista=Indian Journal of Chest Diseases and Allied Sciences |volume=46 |númberu=4 |páxines=269-281 |fecha=2004 | pmid=15515828 }}</ref>
 
=== Sexu ===
Llinia 290:
|nome= Vinay
|coautores= Ramzi S. Cotran y Stanley L. Robbins
|títulotítulu= Patología humana |url=http://books.google.es/books?id=gtGTaRtupkUC&source=gbs_navlinks_s
|edición=7ma
Llinia 305:
Establecióse que'l tabacu y posiblemente la [[contaminación atmosférica]],<ref>{{cita llibru |apellíos=
Piédrola Gil
|nome= Gonzalo |títulotítulu=
Medicina preventiva y salú pública |edición=10ma
Llinia 335:
McKeown
|nombre= Thomas
|títulotítulu= Introducción a la medicina social
|edición=4ta
|url=http://books.google.co.ve/books?id=xnbGZ9PdiFQC
Llinia 444:
Rakel
|nome=D.
|títulotítulu= Medicina integrativa
|edición=2da |url=http://books.google.co.ve/books?id=XVKCLiWyWvUC
Llinia 455:
Serra Majem
|nome=Lluís
|títulotítulu= Nutrición y salú pública: métodos, bases científiques y aplicaciones
|edición=2da |url=http://books.google.co.ve/books?id=LVk80_G_QegC
Llinia 698:
 
=== Radioterapia ===
La [[radioterapia]] implica l'usu de [[radiación ionizante]], como los [[rayos X]] d'alta enerxía, pa destruyir les célules canceroses y amenorgar el tamañu de los tumores.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/espanol/cancer/fueyes-informatives/tratamiento-radioterapia |títulotítulu= Radioterapia pa cáncer: entrugues y respuestes |fechaacceso=19 de setiembre de 2010 |autor= [[National Institutes of Health (Estaos Xuníos)|Institutu Nacional del Cáncer (Estaos Xuníos)]] |fecha=2008}}
</ref>
 
Llinia 713:
=== Quimioterapia ===
{{AP| Quimioterapia}}
La quimioterapia consiste na alministración de [[antineoplásico|melecines antineoplásicos]] o [[citostático]]s per vía intravenosa o oral pa torgar la multiplicación de les célules canceroses.<ref>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/cancerchemotherapy.html |títulotítulu= Quimioterapia pal cáncer |fechaacceso=22 d'agostu de 2009 |autor= por MedlinePlus |añu= 2009|mes= febreru |obra= Enciclopedia médica n'español}}</ref> Estes melecines entren na riega sanguínea y lleguen a toles árees del cuerpu, lo cual dexa qu'esti tratamientu seya útil inclusive p'aquellos cánceres que s'arrobinaron o metastatizado n'órganos distantes del pulmón.<ref name=quimioterapiamedlineplus>{{Cita web |url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002324.htm |títulotítulu= Quimioterapia |fechaacceso=22 d'agostu de 2009 |autor= por MedlinePlus |añu= 2008|mes= setiembre |obra= Enciclopedia médica n'español}}</ref> Dependiendo del tipu y del estadiu del cáncer del pulmón, la quimioterapia puede alministrase como tratamientu principal (primariu) o como tratamientu auxiliar (adyuvante) a la ciruxía o la radioterapia. Xeneralmente na quimioterapia pal cáncer del pulmón utiliza una combinación de melecines contra'l cáncer (poliquimioterapia).
 
El [[cisplatino]] (CDDP), o'l so similar, el [[carboplatino]], son los axentes quimioterápicos que s'usen con más frecuencia pa tratar el cáncer del pulmón de célules non pequeñes (NSCLC).<ref name="Murray">{{Cita publicación |apellido=Murray |nome=N | coautores=Turrisi AT |títulu=A review of first-line treatment for small-cell lung cancer | revista=Journal of Thoracic Oncology |volume=1 |númberu=3 |páxines=270-278 |fecha=marzu de 2006 | pmid=17409868 }}</ref> Estudios recién atoparon que la combinación de cualesquier d'estos con melecines como [[gemcitabina]], [[paclitaxel]], [[docetaxel]], [[etopósido]] (VP-16), o [[vinorelbina]] paez ameyorar la eficacia nel tratamientu del NSCLC.<ref name="Clegg">{{Cita publicación |apellido=Clegg |nome=A | coautores=Scott DA, Hewitson P et al. |títulu=Clinical and cost effectiveness of paclitaxel, docetaxel, gemcitabine, and vinorelbine in non-small cell lung cancer: a systematic review | revista=Thorax |volume=57 |númberu=1 |páxines=20-28 |editorial=BMJ Publishing Group Ltd |fecha=xineru de 2002 | pmid=11809985 }}</ref> La gemcitabina aprobóse primeramente pal tratamientu del [[cáncer de páncrees]] y ye agora llargamente usáu nel tratamientu del NSCLC.<ref name=morera>MORERA, R. et al. [http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0378-48352004000600015&lng=ye&nrm=iso Progresos de radioquimioterapia en cáncer de pulmón non microcítico] (n'español). Oncoloxía (Barc.) [online]. 2004, vol.27, n.6 [consultáu'l 24 d'avientu de 2009], pp. 80-83. ISSN 0378-4835.</ref> La vinorelbina ye un [[alcaloide]] que inhibe la [[mitosis]] en [[célula|célules]] na fase M del [[ciclu celular]] al tornar la [[polimerización]] de la [[tubulina]].<ref>{{cita llibru |apellíos=
Llinia 735:
Les nueves melecines como gemcitabina, paclitaxel, vinorelbina, [[topotecán]] y [[tenipósido]] amosaron resultaos prometedores en dellos estudios de SCLC.<ref name="Azim">{{Cita publicación |apellido=Azim |nome=HAI | coautores=Ganti AK |títulu=Treatment options for relapsed small-cell lung cancer | revista=Anticancer drugs |volume=18 |númberu=3 |páxines=255-261 |fecha=marzu de 2007 | pmid=17264756 }}</ref><ref name="MacCallum">{{Cita publicación |apellido=MacCallum |nome=C | coautores=Gillenwater HH |títulu=Second-line treatment of small-cell lung cancer | revista=Current Oncology Reports |volume=8 |númberu=4 |páxines=258-264 |fecha=xunetu de 2006 | pmid=17254525 }}</ref> Si la salú del paciente ye relativamente bona, ye posible que s'alministren dosis más altes de quimioterapia xuntu con melecines denominaes [[factor de crecimiento|factores de crecedera]] ([[Factor estimulante de colonies de granulocito y macrófagos|factor estimulante de colonies de neutrófilos o macrófagos]] y [[eritropoyetina]]). Estos ayuden a prevenir los efeutos secundarios de la quimioterapia na [[migollu óseu]].
 
Les melecines de la quimioterapia destrúin les célules canceroses pero tamién estropien delles célules normales.<ref name=quimioterapiamedlineplus /> Los efeutos secundarios de la quimioterapia dependen del tipu de melecines que s'usen, la cantidá que s'alministre y la duración del tratamientu. Los efeutos secundarios envernaes pueden incluyir [[estomagada|estomagades]] y [[vultura|vultures]], perda del mambís (anorexa), perda del pelo ([[alopecia]]) y apaición de llagues na boca ([[mucositis]]).<ref name=quimioterapiamedlineplus /> Una y bones el cisplatino, vinorelbina, docetaxel o paclitaxel pueden estropiar los [[nerviu|nervios]], ye posible que s'esperimente adormecimientu, particularmente nos deos de les manes y los pies, y delles vegaes debilidá nos brazos y piernes ([[neuropatía]]).<ref>{{Cita publicación |apellido= Albers |nome= J|coautores= Chaudhry V, Cavaletti G, Donehower R |añu= 2006|mes= ochobre |títulotítulu= Intervenciones pa la prevención de la neuropatía por cisplatino y compuestos rellacionaos |publicación= La Biblioteca Cochrane Plus |númberu= 3|issn= 1745-9990 |fechaacceso=22 d'agostu de 2009 }}</ref>
 
Dellos estudios suxurieron que los [[cannabinoide]]s derivaos de la [[Cannabis (droga)|mariguana]] usaos mientres la quimioterapia amenorgaron les estomagaes y vultures acomuñaes al tratamientu, dexando al paciente comer.<ref>Tramer MR, Carroll D, Campbell FA, Reynolds DJ, Moore RA, McQuay HJ. ''Cannabinoids for control of chemotherapy induced nausea and vomiting: quantitative [[systematic review]].'' [[British Medical Journal|BMJ]] 2001;323:16-21. PMID 11440936.</ref>
 
=== Terapia===
Apocayá aprobóse en dellos países la terapia biolóxica o inmunoterapia pal tratamientu del cáncer de pulmón. La inmunoterapia puede indicase en xunto cola ciruxía, la quimioterapia y la radioterapia. Estes terapies biolóxiques utilicen el sistema inmune del cuerpu, yá seya direuta o indirectamente, pa combatir el cáncer o pa menguar los efeutos secundarios que pueden causar dellos tratamientos del cáncer.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/espanol/cancer/fueyes-informatives/terapies-biologicas-respuestes |títulotítulu=Terapies biolóxiques del cáncer: entrugues y respuestes |fechaacceso=27 de payares de 2010 |autor= [[Institutu Nacional del Cáncer]] estauxunidense}}</ref> Los compuestos aprobaos pa cáncer de pulmón son inhibidores de tirosina quinasas del EGFR (receptor del factor epidérmicu de crecedera) como erlotinib y gefitinib (solo en pacientes con EGFR mutáu); anticuerpos monoclonales como cetuximab (empobináu contra EGFR) o bevacizumab (empobináu contra'l receptor del factor de crecedera del entorilo vascular o VEGFR) en combinación con quimioterapia; y crizotinib en pacientes con traslación de los xenes EML4-ALK.<ref>{{Cita web |url= http://www.cancer.gov/cancertopics/pdq/treatment/non-small-cell-lung/healthprofessional/page11=}}</ref> N'Arxentina y Cuba ta aprobáu racotumumab,<ref>{{Cita web |url=https://ye.wikipedia.org/wiki/Racotumomab}}</ref> un anticuerpu monoclonal qu'induz respuesta inmune contra gangliósidos NGc presentes en célules tumores.
 
El progresu que se realizó tocantes a entender la bioloxía y los mecanismu oncogenéticos del cáncer de pulmón dexó'l desenvolvimientu de tratamientos basaos na composición molecular de les célules canceroses. Dalgunes de les dianes moleculares estudiaes inclúin el factor de crecedera vascular y los sos receptores, según el receptor del factor de crecedera epidérmica.<ref>Provencio M, Sánchez A, Garrido P, Valcárcel F. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20199974 New molecular targeted therapies integrated with radiation therapy in lung cancer] (n'inglés). Clin Lung Cancer. 2010 Mar 1;'''11'''(2):91-7. PMID 20199974</ref> Estes melecines paecen ser más seguros y eficaces en ciertos subtipos histolóxicos del cáncer de pulmónsobremanera'l de célules non-pequeñes y los sos estadios avanzaos.<ref>Rossi A, Maione P, Bareschino MA, Schettino C, Sacco PC, Ferrara ML, Castaldo V, Gridelli C. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20156162 The emerging role of histology in the choice of first-line treatment of advanced non-small cell lung cancer: implication in the clinical decision-making] (n'inglés). Curr Med Chem. 2010;'''17'''(11):1030-8. PMID 20156162</ref> La única desventaxa hasta agora ye que se riquir d'un diagnósticu histolóxicu del cáncer.
Llinia 753:
Pa evitar que'l cáncer de pulmón algame a manifestase clínicamente, les polítiques de salú enfóquense nel diagnósticu o la detección precoz de la enfermedá al traviés de programes de pesquisa y control del tumor. Otra manera de realizar [[prevención secundaria]] ye por aciu la conocencia per parte de la población al traviés de campañes publicitaries de los síntomes iniciales de barruntu del cáncer de pulmón. Nun s'encamienta'l peneráu con radiografía de tórax nin con citoloxía de esputo en persones asintomáticas.<ref>{{cita llibru |apellíos=
Piédrola Gil
|nome=Gonzalo |títulotítulu=
Medicina preventiva y salú pública |edición=10ma